SETMANA HISTÒRICA PER A UNA INFRAESTRUCTURA CONTROVERTIDA
L'aigua omple per fi els gairebé 85 quilòmetres del Segarra-Garrigues
El Govern central acaba la gran via hidràulica després de 23 anys d'obres.Els pagesos no podran regar fins que la Generalitat faci els ramals a les finques
EL PERIODICO
LAURA BIELA / LLEIDA
Divendres, 7 d'agost del 2015
Per primera vegada, després de 23 anys
d'obres, l'aigua del riu Segre ha arribat a la localitat de l'Albagés.
Ho ha fet possible la finalització del quart tram del canal
Segarra-Garrigues, l'últim que quedava pendent dels cinc segments en què
s'ha trossejat l'eix principal d'aquesta infraestructura hidràulica.
Amb això, el Govern central dóna per acabada la construcció dels gairebé
85 quilòmetres que uneixen el pantà de Rialb, a la Noguera, amb la
presa de l'Albagés, a la comarca de les Garrigues i que previsiblement
estarà acabada el 2017.
Alguns veïns es van acostar la mateixa tarda a tocar l'aigua que tant de temps han reclamat, encara que molts d'ells consideren que les seves necessitats encara no han quedat cobertes. Perquè aquesta aigua arribi a les seves finques han d'esperar. «La primera localitat de la zona que podrà regar serà Castelldans, però això ja serà el març del 2016», apunta el president de la comunitat de regants del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové. El poble encara ha d'acabar la xarxa de reg que porta l'aigua des del canal fins als terrenys agrícoles del municipi.
La resta de poblacions, com el Soleràs, Granyena de les Garrigues i el Cogul, hauran de tenir una mica més de paciència. No veuran arribar l'aigua a les finques fins que estigui construïda la presa de l'Albagés i el sistema de reg arribi a les seves parcel·les, una obra que ha d'executar la Generalitat.
CONFRONTACIÓ / Hi ha qui veu amb bons ulls aquest projecte. És el cas de l'alcalde de Castelldans i president de la comunitat de regants número 13 del canal, Conrad Llovera, que considera que l'arribada de l'aigua a l'Albagés «suposarà un canvi en positiu per als habitants de la comarca». En el cas d'aquesta localitat, que reivindica l'accés al regadiu des del segle XVIII, està previst que l'agost de l'any que ve el canal ja inundi 1.500 hectàrees.
Per d'altres, no és or tot el que lluu. Raúl Flix és un dels agricultors que hauran d'esperar uns quants anys perquè l'aigua arribi als seus terrenys, ubicats al Soleràs. Encara que aquest pagès consideri un avanç que s'hagi finalitzat el canal, també considera que les obres «arriben tard». Tampoc entén per què no es realitzen de manera simultània. «El que hauria de fer ara la Generalitat és habilitar el reg a la zona, mentre el Govern central construeix la presa de l'Albagés. Així, quan finalitzin les obres ja es podria començar a regar», clama.
D'altres veus insinuen que aquesta demora de la Generalitat a l'hora d'acabar la xarxa secundària del canal (adjudicada el 2002 per més de 1.100 milions d'euros) també podria obeir a la seva intenció de canviar els usos de la infraestructura, de manera que, si finalment no hi hagués prou demanda d'aigua per al reg agrícola, el cabal que arriba del Segre es destinés a un possible transvasament a Barcelona, assenyalen els més reticents.
Amb tot i això, de moment, el Ministeri d'Agricultura, que és el que ha construït l'eix principal, seguirà durant el setembre vinent amb les proves d'ompliment i amb la comprovació operativa de funcionament del canal. L'objectiu és aconseguir que estigui operatiu per a la pròxima campanya agrària. Aquesta obra, amb una inversió de 445 milions d'euros, va ser inicialment concebuda per transformar en regadiu 70.150 hectàrees de la província de Lleida.
Dos veïns de la zona contemplen el pas de l'aigua pel Segarra-Garrigues, a prop de les Borges, ahir.
Alguns veïns es van acostar la mateixa tarda a tocar l'aigua que tant de temps han reclamat, encara que molts d'ells consideren que les seves necessitats encara no han quedat cobertes. Perquè aquesta aigua arribi a les seves finques han d'esperar. «La primera localitat de la zona que podrà regar serà Castelldans, però això ja serà el març del 2016», apunta el president de la comunitat de regants del Segarra-Garrigues, Josep Maria Jové. El poble encara ha d'acabar la xarxa de reg que porta l'aigua des del canal fins als terrenys agrícoles del municipi.
La resta de poblacions, com el Soleràs, Granyena de les Garrigues i el Cogul, hauran de tenir una mica més de paciència. No veuran arribar l'aigua a les finques fins que estigui construïda la presa de l'Albagés i el sistema de reg arribi a les seves parcel·les, una obra que ha d'executar la Generalitat.
CONFRONTACIÓ / Hi ha qui veu amb bons ulls aquest projecte. És el cas de l'alcalde de Castelldans i president de la comunitat de regants número 13 del canal, Conrad Llovera, que considera que l'arribada de l'aigua a l'Albagés «suposarà un canvi en positiu per als habitants de la comarca». En el cas d'aquesta localitat, que reivindica l'accés al regadiu des del segle XVIII, està previst que l'agost de l'any que ve el canal ja inundi 1.500 hectàrees.
Per d'altres, no és or tot el que lluu. Raúl Flix és un dels agricultors que hauran d'esperar uns quants anys perquè l'aigua arribi als seus terrenys, ubicats al Soleràs. Encara que aquest pagès consideri un avanç que s'hagi finalitzat el canal, també considera que les obres «arriben tard». Tampoc entén per què no es realitzen de manera simultània. «El que hauria de fer ara la Generalitat és habilitar el reg a la zona, mentre el Govern central construeix la presa de l'Albagés. Així, quan finalitzin les obres ja es podria començar a regar», clama.
D'altres veus insinuen que aquesta demora de la Generalitat a l'hora d'acabar la xarxa secundària del canal (adjudicada el 2002 per més de 1.100 milions d'euros) també podria obeir a la seva intenció de canviar els usos de la infraestructura, de manera que, si finalment no hi hagués prou demanda d'aigua per al reg agrícola, el cabal que arriba del Segre es destinés a un possible transvasament a Barcelona, assenyalen els més reticents.
Amb tot i això, de moment, el Ministeri d'Agricultura, que és el que ha construït l'eix principal, seguirà durant el setembre vinent amb les proves d'ompliment i amb la comprovació operativa de funcionament del canal. L'objectiu és aconseguir que estigui operatiu per a la pròxima campanya agrària. Aquesta obra, amb una inversió de 445 milions d'euros, va ser inicialment concebuda per transformar en regadiu 70.150 hectàrees de la província de Lleida.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada