ELS PANORAMES DE LA BONDAT, per Jaume Mateu i Martí

marginàlies

Jaume Mateu i Martí des dels marges atalaiats de l’illa, de les lletres i de les vides mòltes

 Vilaweb

24 d'agost de 2015    ENDREÇOS DE TAFANER      

ELS PANORAMES DE LA BONDAT

A migdia, deixava que la mirada es perdés pels panorames que reblaven les sensibilitats i les emocions de mon pare. Per ell, la vida –tota la vida- es condensava a ca nostra, en els seus –els nostres- i el bosc que humanitza el Penyal d’Honor, el sentinella del coll i la vall d’Orient, probablement l’indret que més el colpia i que més l’apropava al déu en qui creia. La fe, tanmateix, és un producte local i així, com a fruita de proximitat, s’ha d’oferir, segons em deia l’altre dia un mossèn sorneguer, de volta de tot i que n’ha vistes de tot color.
Em deixava endur pel records que no reconforten gens, però que apaigaven certes inquietuds que mai no desapareixen del tot, mentre em preparava per visitar un bon amic de mon pare i meu, Climent Garau, la salut del qual ranqueja de fa un temps. A punt de fer els noranta-un anys, hom voldria poder arribar a aquesta edat amb la seva claror de cap. Com sigui, reca fins a fer mal veure com se’n van quietament i lenta persones bones que feren bé.
Mentre mir d’enfilar aquestes agulles costant-me déu i ajut endevinar-los el cos, ma mare, a tocar dels vuitanta-nou anys, prepara una truita d’ous amb patata per dinar. Cap dels seus fills hem aconseguit fer-les com ella.
El Penyal d’Honor pinta el cel embromat, avui, almoinant una mica d’aigua, però segueix afirmant i afermant que la bondat té noms i llinatges.