El dispòsit d'aigües que va canviar la silueta del Tibidabo
A principis del segle passat es va construir la Torre de les Aigües del Tibidabo, també coneguda com a Torre de les Aigües de Dos Rius
Món Barcelona | 11/08/2015 - 09:12h | LA VANGUARDIA
Un dipòsit d'aigües al cim del Tibidabo -
A principis del segle passat, es va construir la Torre de les Aigües
del Tibidabo, també coneguda com a Torre de les Aigües de Dos Rius
Barcelona.(Redacció).-Des de principis del segle XX el dipòsit
d'aigües del Tibidabo, situat a la part superior de l’edifici, ha servit
per emmagatzemar 100 metres cúbics d’aigua, que han fet possible que la
colònia del Doctor Andreu i els altres edificis del cim de la muntanya
es puguin proveir d’aigua.La torre la va construir la Societat General d’Aigües de Barcelona, que avui és Aigües de Barcelona, i va ser el primer edifici que va canviar la silueta de la muntanya del Tibidabo. El 1905, quan va inaugurar-se, va guanyar el Premi d’Arquitectura de la ciutat de Barcelona. En aquell moment va ser un edifici molt apreciat, però ara passa una mica desapercebut. Sònia Hernández, directora del Museu Agbar de les Aigües, explica: “Actualment és molt desconegut. Quan el ciutadà mira la silueta de la muntanya des de baix, des de la plana, té altres edificis que destaquen més, com ara la torre de Collserola o el temple de Sagnier, que són molt més visibles.”
L’encarregat de construir la torre va ser Josep Amargós i Samaranch. Aquest arquitecte català va utilitzar el maó vist i la pedra natural per construir l’edifici. A dins van instal·lar un dels primers ascensors elèctrics de l’Estat espanyol per
poder accedir al dipòsit còmodament. Aquest, però, no va ser l’únic
edifici que Amargós va fer per a la Societat General d’Aigües de
Barcelona.
No gaire temps després també va edificar
la Central de Bombeig d’Aigües de Barcelona, que actualment és el Museu
Agbar de les Aigües, a Cornellà. Amargós i Samaranch també va ser
l’autor de l’hivernacle del parc de la Ciutadella, amb motiu de
l’Exposició Universal del 1888.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada