Tendències
La geografia litoral de la costa catalana, en canvi continu
Les fotos de l'Institut Cartògrafic i Geològic documenten la transformació veloç i constant de la costa catalana
Edició impresa Tendencias | 12/08/2015 - 00:00h -LV
- El delta del Ebro, en 1946, se adentraba mucho más en el mar que ahora y mostraba una única desembocadura frontal, que era la gran entrada de sedimentos en el Mediterráneo. En cambio, el tramo final del cauce gira hacia el norte mientras los sedimentos se han acumulado masivamente en su margen izquierda (zona de Riumar) P.Gómez / INSTITUT CARTOGRAFICEl puerto de El Masnou ha interrumpido la dinámica litoral y almacenado las arenas al norte de esta instalación en una zona que tenía pocos sedimentos en 1946. Los puertos del Maresme han provocado en general un efecto sombra y una erosión de las playas situadas al sur P.Gòmez/Institut CartogràficEstas fotos de la playa de Calella (año 2014) ilustran cómo cambia la costa en poco tiempo. Fueron tomadas en febrero (la primera, izquierda), en junio y noviembre (derecha). La arena se mueve constantemente por el oleaje y por ello requeire un control frecuente P. Gòmez/Institut Cartogràfic
Les ortofotografies aèries comparatives obtingudes de l'arxiu d'imatges de l'Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya (ICGC) són el millor testimoni dels profunds canvis que hi ha hagut a Catalunya al llarg dels darrers anys, en particular en tota la franja litoral. La reducció dels deltes de l'Ebre i la Tordera, la proliferació de ports i la pèrdua de platges en moltes zones són alguns dels efectes més visibles d'aquesta transformació. Els tècnics han constatat que la dinàmica marina i l'arrossegament de sediments pels corrents poden provocar canvis dràstics en aquesta morfologia en períodes de temps molt curts.
El litoral català s'ha vist trastocat per diversos factors. Rius i rieres no alimenten tant la costa de sediments (ja que han quedat retinguts a les urbanitzacionso al fons dels embassaments). A més a més, l'efecte ombra dels espigons portuaris (que interrompen el moviment de sorres i provoquen una acumulació d'aquestes sorres al nord dels ports i l'erosió costanera al sud) han influït en la configuració de la costa, modelada també perla pujada del nivell del mar. No menys notables són les platges artificials (a Barcelona, Sitges, Vilanova...).
A fi de fer un seguiment d'aquest comportament, cada any l'ICGC fa un vol de monitoratge que cobreix tot el litoral,i, en cas que es doni un esdeveniment significatiu, un segon vol es concentra en algunes zones que han patit més les incidències o els temporals, cosa que permet comprovar els danys i veure sihi ha hagut pèrdua o guanyde sorra.
En aquests vols s'utilitzen càmeres fotogramètriques (que permeten una gran precisió de les imatges) i un sensor Lídar, amb el qual s'aplica una tècnica de teledetecció òptica que utilitza la llum de làser per obtenir el modelatge del terreny. Amb vols que fotografien i escanegen la costa es pot obtenir informació per efectuar els estudis de seguiment de la costa. "Per exemple, podem saber la variació de lalínia la costa, la diferència de superfície entre una època de vol i una altra, i, fins i tot, podem estimar el volum de sorra d'una platja per controlar els canvis en la seva distribució i calcular exactament on se n'ha acumulat i on se n'ha perdut en una mateixa platja", diu Julià Talaya López, subdirector de Cartografia i Geodèsia de l'ICGC. "Hem de perseverar en aquest monitoratge de la costa, del qual depenen moltes activitats", afegeix Talaya.
La comparació de les ortofotos històriques i les actuals permet apreciar el retrocés de la punta del delta de l'Ebre o l'enorme pèrdua de superfície de terra ferma al delta de la Tordera entre Malgrat i Blanes. Les imatges de l'any 1946 il·lustren com era un delta de la Tordera, amb una punta molt pronunciada que s'endinsava al mar de manera notable, mentre que les fotos actuals dibuixen una costa aplatada en aquest tram, a causa de la forta erosió.
El mar s'ha empassat materialment la terra al delta de la Tordera, a Malgrat i Blanes. Els últims embats del temporal, el desembre del 2013, van fer malbé algunes construccions als càmpings, i els amos van haver d'organitzar una certa autodefensa de la costa instal·lant grans sacs per protegir la seva propietatde l'avenç del mar. La zona afectada ha perdut almenys una franja d'uns 40 metres aquests últims anys. Els càmpings, ubicats als dos costats del delta dela Tordera, presentaven un estat desolador.
Tot plegat va obligar el Ministeri d'Agricultura i Medi Ambient a actuar. Precisament, el mes de juliol passat van acabar els treballs, que han suposat la utilització de 114.000 m³ de sorra aportada per una draga que havia succionat els sediments dela bocana del port d'Arenysde Mar, per abocar-los a la platja de Malgrat. Alhora, s'han instal·lat sota l'aigua sis espigons amb material geotèxtil perpendiculars a la costa.
Segons el Ministeri de Medi Ambient, aquests espigons permetran reduir l'impacte de l'onatge i suavitzar la dinàmica del litoral, i -el més important per a les instal·lacions turístiques- minimitzar la pèrduade sorra que experimentaven les platges alimentades artificialment.
Fins que els nous temporals tornin a canviar la cara ala costa.
Leer más: http://www.lavanguardia.com/20150812/54435763712/geografia-litoral-canvi-continu.html#ixzz3ib5O8lZK
Síguenos en: https://twitter.com/@LaVanguardia | http://facebook.com/LaVanguardia
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada