TROBALLA CIENTÍFICA
Descobert el forat negre més petit observat al centre d'una galàxia
És un objecte situat a 340 milions d'anys llum de distància
{HO} / REUTERS
Un forat negre envoltat d'una galàxia convencional.
EL PERIODICO
EUROPA PRESS / MADRID
Dimecres, 12 d'agost del 2015 - 16.58 h
Un equip internacional d'investigadors, liderats per la Universitat de Michigan, han descobert el forat negre més petit mai observat al centre d'una galàxia. És un objecte situat a 340 milions d'anys llum de distància i té "només" 50.000 vegades la massa del Sol.
Encara que sembli una quantitat elevada, els experts han explicat que és més de dues vegades més petit que qualsevol altre objecte conegut del seu tipus. En total, és 100.000 vegades menys massiu que els forats negres més grans al centre d'altres galàxies.
"D'alguna manera, és un forat negre supermassiu petitó", ha explicat Elena Gallo, una de les autores principals de la troballa.
Els forats negres són de dos tipus. La varietat "massa estel·lar" té la massa de diversos sols i es formen quan les estrelles més grans moren i col·lapsen. L'altre tipus és el "supermassiu" i és típicament, almenys, 100.000 vegades la massa del Sol.
Els científics han explicat que totes les grans galàxies, incloent-hi la Via Làctia, tenen un forat negre supermassiu al seu nucli. L'objecte descobert recentment és un dels primers que han sigut identificats en una galàxia nana.
Les troballes il·luminen similituds importants entre les galàxies de molt diferents escales. I com que la galàxia nana, anomenada RGG 118, és tan petita, és poc probable que alguna vegada s'hagi fusionat amb altres galàxies, i per això ofereix als investigadors una finestra a un Univers més jove. Es creu que les galàxies més grans han crescut a través de fusions.
"Aquestes petites galàxies poden servir com a anàlegs de les galàxies en l'univers dels primers temps", ha apuntat Vivienne Baldassare, una altra de les autores del treball, que ha sigut publicat a 'Astrophysical Journal Letters'. "Sobre galàxies com la Via Làctia, no es coneix com eren en la seva joventut", apunta l'experta.
Segons Baldassare, mitjançant l'estudi de com estan creixent les galàxies i l'alimentació dels seus forats negres, a més de com els dos aspectes influeixen entre si, es podria obtenir "una millor comprensió de com les galàxies s'estaven formant en l'univers dels primers temps".
Un equip internacional d'investigadors, liderats per la Universitat de Michigan, han descobert el forat negre més petit mai observat al centre d'una galàxia. És un objecte situat a 340 milions d'anys llum de distància i té "només" 50.000 vegades la massa del Sol.
Encara que sembli una quantitat elevada, els experts han explicat que és més de dues vegades més petit que qualsevol altre objecte conegut del seu tipus. En total, és 100.000 vegades menys massiu que els forats negres més grans al centre d'altres galàxies.
"D'alguna manera, és un forat negre supermassiu petitó", ha explicat Elena Gallo, una de les autores principals de la troballa.
Els forats negres són de dos tipus. La varietat "massa estel·lar" té la massa de diversos sols i es formen quan les estrelles més grans moren i col·lapsen. L'altre tipus és el "supermassiu" i és típicament, almenys, 100.000 vegades la massa del Sol.
Els científics han explicat que totes les grans galàxies, incloent-hi la Via Làctia, tenen un forat negre supermassiu al seu nucli. L'objecte descobert recentment és un dels primers que han sigut identificats en una galàxia nana.
Les troballes il·luminen similituds importants entre les galàxies de molt diferents escales. I com que la galàxia nana, anomenada RGG 118, és tan petita, és poc probable que alguna vegada s'hagi fusionat amb altres galàxies, i per això ofereix als investigadors una finestra a un Univers més jove. Es creu que les galàxies més grans han crescut a través de fusions.
"Aquestes petites galàxies poden servir com a anàlegs de les galàxies en l'univers dels primers temps", ha apuntat Vivienne Baldassare, una altra de les autores del treball, que ha sigut publicat a 'Astrophysical Journal Letters'. "Sobre galàxies com la Via Làctia, no es coneix com eren en la seva joventut", apunta l'experta.
Segons Baldassare, mitjançant l'estudi de com estan creixent les galàxies i l'alimentació dels seus forats negres, a més de com els dos aspectes influeixen entre si, es podria obtenir "una millor comprensió de com les galàxies s'estaven formant en l'univers dels primers temps".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada