1.300 HECTÀREES AFECTADES
Els experts preveuen que els boscos cremats a Òdena es recuperaran
Les pinyes han funcionat com a reservori per fer fructificar nous pins
MARC VILA
Un bomber treballa en l'extinció de l'incendi forestal d'Òdena, aquest dilluns.
EL PERIODICO
EFE / BARCELONA
Dijous, 30 de juliol del 2015 - 15.01 h
Les 1.280 hectàrees cremades en l'incendi d'Òdena tenen un gran potencial per recuperar-se malgrat haver patit dos incendis en pocs anys, ja que les pinyes han funcionat com a reservori per fer fructificar nous pins.
Investigadors del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) i tècnics de l'Oficina de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona han començat aquest dijous a avaluar el potencial de regeneració de la zona.
Les primeres consideracions fetes sobre el terreny indiquen que la quantitat de llavors que poden arribar a terra despré de l'incendi se situen entre 250.000 i 400.000 pinyons per hectàrea, fins i tot en zones amb baixa densitat de pins joves.
Segons els tècnics del CREAF, la prioritat és conèixer quines possibilitats de recuperació té el bosc, una pineda de pi blanc ('Pinus halepensis') que ja havia patit un incendi el 1986 i estava en fase de regeneració.
Una part important d'aquesta zona havia sigut clarejada recentment per la Diputació de Barcelona per millorar l'estructura i el creixement del bosc, i això pot haver contribuït al control de l'incendi.
Aquests clars havien deixat uns 1.000 pins per hectàrea, amb una producció mitjana de 9 pinyes per arbre.
Amb aquestes dades, els investigadors estimen que la disponibilitat de pinyons per cobrir l'àrea afectada pot arribar fins als 400.000 pinyons per hectàrea.
"Si les condicions meteorològiques dels pròxims mesos són favorables per a la germinació i el creixement dels nous pins, aquestes quantitats poden assegurar una bona regeneració de les pinedes afectades", ha augurat l'investigador del CREAF Josep Maria Espelta.
L'ecòleg ha explicat que una part de les pinyes que produeix el pi blanc no s'obren quan arriben a la maduresa, i normalment es mantenen tancades durant molts anys, amb els pinyons viables, esperant l'arribada d'un incendi o un episodi de sequera extrema.
Quan arriba la pertorbació, les pinyes s'obren i alliberen grans quantitats de pinyons en un espai on s'ha reduït molt la competència d'altres plantes.
"És una bona estratègia per assegurar-se la descendència en cas de catàstrofe. De fet, quan els arbres són molt joves i encara no han pogut fer moltes pinyes, mantenen gairebé totes les pinyes tancades per formar aquest banc de llavors", ha indicat Espelta.
Els investigadors del CREAF Guillem Bagaria, Marina Palmero i Josep Maria Espelta han elaborat un vídeo que compara la zona que també es va cremar el 1986, amb imatges d'abans i després del recent incendi d'Òdena.
En el vídeo s'aprecia que després de l'últim incendi les copes cremades mantenen encara moltes branques fines i pinyes, cosa que indica que molts pinyons poden haver sobreviscut protegits en elles.
Les 1.280 hectàrees cremades en l'incendi d'Òdena tenen un gran potencial per recuperar-se malgrat haver patit dos incendis en pocs anys, ja que les pinyes han funcionat com a reservori per fer fructificar nous pins.
Investigadors del Centre d'Investigació Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF-UAB) i tècnics de l'Oficina de Prevenció d'Incendis Forestals de la Diputació de Barcelona han començat aquest dijous a avaluar el potencial de regeneració de la zona.
Les primeres consideracions fetes sobre el terreny indiquen que la quantitat de llavors que poden arribar a terra despré de l'incendi se situen entre 250.000 i 400.000 pinyons per hectàrea, fins i tot en zones amb baixa densitat de pins joves.
Segons els tècnics del CREAF, la prioritat és conèixer quines possibilitats de recuperació té el bosc, una pineda de pi blanc ('Pinus halepensis') que ja havia patit un incendi el 1986 i estava en fase de regeneració.
Una part important d'aquesta zona havia sigut clarejada recentment per la Diputació de Barcelona per millorar l'estructura i el creixement del bosc, i això pot haver contribuït al control de l'incendi.
Aquests clars havien deixat uns 1.000 pins per hectàrea, amb una producció mitjana de 9 pinyes per arbre.
Amb aquestes dades, els investigadors estimen que la disponibilitat de pinyons per cobrir l'àrea afectada pot arribar fins als 400.000 pinyons per hectàrea.
"Si les condicions meteorològiques dels pròxims mesos són favorables per a la germinació i el creixement dels nous pins, aquestes quantitats poden assegurar una bona regeneració de les pinedes afectades", ha augurat l'investigador del CREAF Josep Maria Espelta.
L'ecòleg ha explicat que una part de les pinyes que produeix el pi blanc no s'obren quan arriben a la maduresa, i normalment es mantenen tancades durant molts anys, amb els pinyons viables, esperant l'arribada d'un incendi o un episodi de sequera extrema.
Quan arriba la pertorbació, les pinyes s'obren i alliberen grans quantitats de pinyons en un espai on s'ha reduït molt la competència d'altres plantes.
"És una bona estratègia per assegurar-se la descendència en cas de catàstrofe. De fet, quan els arbres són molt joves i encara no han pogut fer moltes pinyes, mantenen gairebé totes les pinyes tancades per formar aquest banc de llavors", ha indicat Espelta.
Els investigadors del CREAF Guillem Bagaria, Marina Palmero i Josep Maria Espelta han elaborat un vídeo que compara la zona que també es va cremar el 1986, amb imatges d'abans i després del recent incendi d'Òdena.
En el vídeo s'aprecia que després de l'últim incendi les copes cremades mantenen encara moltes branques fines i pinyes, cosa que indica que molts pinyons poden haver sobreviscut protegits en elles.
TEMES
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada