dijous, 13 de juliol del 2017

La Terra es dirigeix cap a una sisena extinció massiva d'animals

El 30% dels vertebrats ha perdut gran part de les poblacions

@ToniMadridejos

Dimarts, 11 de juliol del 2017 - 11:03 CEST
EL PERIODICO

L’anomenada sisena gran extinció o extinció massiva de l’holocè, ocasionada per les activitats humanes, avança a un ritme descomunal i podria ser pitjor del que es preveia, amb un efecte comparable als dels grans cataclismes que han afectat la Terra al llarg dels temps. Segons mostra un estudi internacional que ha analitzat l’estat i l’evolució de 27.600 espècies de vertebrats, la meitat dels coneguts, el 30% es troben en clara regressió.
L’anàlisi, realitzada per investigadors de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UAM) i la Universitat de Stanford, als EUA, s’ha publicat a 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS). Entre les causes de retrocés biològic destaquen, segons els autors, la pèrdua i fragmentació d’hàbitats, la caça, el comerç il·lícit, la sobreexplotació del territori, l’aparició d’espècies invasores, la contaminació i el canvi climàtic.

El ritme de desaparició d'espècies és comparable al dels pitjors cataclismes viscuts per la Terra al llarg de la història

Dues espècies de vertebrats s’extingeixen cada any de mitjana, però passa gairebé inadvertit potser perquè no suposen una amenaça clara i present per als ecosistemes dels quals depenen els éssers humans, subratlla la Universitat de Stanford. Entre les espècies extingides en temps recents es compten, entre altres, el llop marsupial de Tasmània, el dodo, diverses espècies de moes, el cavall tarpan, la zebra quaga, l’otàrid del Japó i el gavot gegant.

L’estudi ofereix la primera avaluació global d’aquestes tendències de declivi de poblacions d’animals i els seus possibles efectes en cascada. Entre les 27.600 espècies de vertebrats analitzades, és particularment dramàtica la situació dels mamífers: de les 177 espècies amb dades conegudes de l’últim segle, els investigadors conclouen que més del 40% no disposen ni d’un 20% dels seus hàbitats originals.
«La pèrdua massiva de poblacions i espècies reflecteix la nostra falta d’empatia amb totes les espècies silvestres que han sigut les nostres companyes des dels nostres orígens», apunta l’autor principal de l’estudi, Gerardo Ceballos, de la UAM, que afegeix: «És un preludi de la desaparició de moltes més espècies i del declivi dels sistemes naturals que fan possible la civilització».

PLANETA FINIT

Rodolfo Dirzo, professor a Stanford, afegeix que es tracta d’«una aniquilació que té lloc a nivell mundial, encara que les espècies a les quals pertanyen aquestes poblacions encara puguin estar presents en algun lloc de la Terra».
La pèrdua de poblacions i de diversitat biològica és important perquè, a més de ser el que els científics anomenen un preludi de l’extinció, afecten aspectes crucials com la pol·linització de les abelles, el control de les plagues i la purificació dels aiguamolls. A més, es perden intricades xarxes ecològiques que impliquen animals, plantes i microorganismes, cosa que condueix a ecosistemes menys resistents, i redueix la diversitat genètica, un aspecte vital per a la supervivència de les espècies.
Els investigadors advoquen per frenar els impulsors bàsics de l’extinció d’espècies (la superpoblació humana i el consum excessiu) i insten la societat a allunyar-se de «la ficció que el creixement perpetu pot tenir lloc en un planeta finit».

diumenge, 9 de juliol del 2017

Formentera, azul objeto de deseo

La isla con las aguas más cristalinas del país es un paraíso a la vuelta de la esquina, uno de los rincones más tentadores del Mediterráneo.

Noelia Ferreiro

Foto: iStock

05 de julio de 2017

Julio Verne halló en estos parajes inspiración para sus famosas crónicas viajeras; Bob Dylan, Jimi Hendrix y Eric Clapton no tardaron en declararle su amor; y Paz Vega a lomos de un escúter elevó a la categoría de santuario el faro del Cap de Babaria. Algo tiene la menor de las Pitiusas para despertar tantas pasiones terrenales, para perfilarse como el más codiciado tesoro para los corsarios de antaño; para convertirse en aquel oasis libertino donde los hippies pusieron a prueba su doctrina nudista de paz y amor.
Puede que sea el mar el que convierte a Formentera en el más tentador objeto de deseo. Un mar que concentra todas las gradaciones del azul al abrigo de una arena blanca y fina, que exhibe una transparencia imposible, que se muestra, durante todo el año, cálido y en calma. Un mar que debe a sus fondos su secreto: esa pradera de posidonia (la más grande del Mediterráneo, declarada Patrimonio de la Humanidad) que actúa como una depuradora natural y cuya peculiar fotosíntesis propicia esas coloraciones.

Playa de Els Pujols, Formentera. | iStock

Las playas de Formentera, ya se sabe, se cuelan entre las mejores del planeta, precisamente por estas tonalidades turquesas, pero también por la ausencia de construcciones y por el estado de conservación casi salvaje de sus arenales. Especialmente Ses Illetes, elegida varios años como la mejor de Europa y la séptima a nivel mundial. Otras como Migjorn, Levante, Es Pujols, Cala Saona… resultan menos famosas pero no por ello menos mágicas. En todas, el chapuzón es simplemente perfecto.
Pero esta isla que ha sobrevivido milagrosamente a la especulación desmedida, y que a duras penas sobrevive cada verano a las oleadas de turistas y de yates, es mucho más que su litoral salvaje. Un minúsculo territorio que despliega su encanto también en el interior con pintorescas poblaciones, faros y molinos, lagos y salinas, grutas ocultas y frondosos bosques de sabinas y pinos que serpentean entre dunas y rocas.
Formentera puede recorrerse en coche en una sola mañana, aunque es a pie o a ritmo de pedaleo el modo más respetuoso de abordarla. Y también la manera más genuina de apreciarla. Perderse sin prisa por senderos ocultos, acceder a rincones imperceptibles desde la carretera y visitar el patrimonio cultural disperso por las aldeas. Para ello existen 32 Circuitos Verdes debidamente señalizados, que suman más de 100 kilómetros de interés natural.

nito100 / iStock

Sólo así se descubren sus rostros más auténticos. Por ejemplo el de sus faros emblemáticos, y no sólo el de Lucía y el sexo, en el punto situado más al sur, sino además el de La Mola, en el extremo oeste, con acantilados de 200 metros y vistas que parecen irreales. También el de sus animados mercadillos estivales, que reseñan un estilo de vida alternativo: el amor al trabajo realizado con las propias manos, libre de la industrialización, con bonitos artículos de artesanía pitiusa: cestas, espardenyes, cerámica, cristal, cuero…
Perderse por los recovecos de Formentera, tratando de escapar a lo más trillado, permite contemplar higueras que crecen en horizontal con las ramas apuntaladas, torres de defensa de la época de los piratas, antiguos molinos de viento y, en las salinas, ocultas entre juncos y cañas, aves como ánades, flamencos o garzas reales. E incluso, si hay suerte, quizás sea posible descubrir alguna lagartija azul, el reptil endémico de las Pitiusas que es el símbolo de Formentera.
Luego está también su gastronomía, pura representación de la dieta mediterránea, que tiene en el peix sec su producto crucial. Un pescado que, desde tiempo inmemorial, se seca artesanalmente con procesos naturales, y con el que se elabora el plato formenterense más típico: la ensalada payesa, que lo combina con pimiento rojo y verde, cebolla, patata, tomate y biscuit, un pan duro especial al que se baña en aceite de oliva. ¿Puede haber algo más apetecible?...

divendres, 23 de juny del 2017

La NASA descobreix 10 planetes amb condicions de ser habitables

TROBALLA CIENTÍFICA

La NASA descobreix 10 planetes amb condicions de ser habitables

Tenen les dimensions de la Terra i hi ha indicis que puguin tenir aigua

W. STENZEL / EFE

NAS01. ESPACIO, 10/05/2016.- Imagen cedida por la NASA hoy, 10 de mayo de 2016, de un concepto artístico de planetas descubiertos por el telescopio espacial de la NASA Kepler. La Agencia Aeroespacial estadounidense (NASA) anunció hoy el hallazgo de 1.284 nuevos planetas gracias a una novedosa técnica de análisis de los datos del telescopio Kepler, el mayor anuncio de exoplanetas en un solo día hasta la fecha. "Este anuncio dobla el número de planetas confirmados por Kepler", anunció en una rueda de prensa Ellen Stofan, científica jefe de la sede de la NASA en Washington. EFE/W. STENZEL/NASA/SOLO USO EDITORIAL

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dimarts, 20 de juny del 2017 - 08:38 CEST
L'Agència Espacial dels Estats Units (NASA) ha informat avui que el seu telescopi Kepler ha descobert 219 possibles planetes, dels quals 10 tenen la mida de la Terra i orbiten a una distància d'una estrella que permetria l'existència d'aigua si es tractés d'un cos rocós.
Per mitjà d'un comunicat de premsa, la NASA ha detallat aquesta nova troballa en la investigació dels exoplanetes, que són aquells planetes que es troben fora del sistema solar.

En reproduir aquest vídeo, acceptes l'ús de galetes al Twitter

Aquest ús pot incloure analítiques, personalitzacions i publicitat.

Més informació

Segueix

NASA

✔ @NASA

With 219 potential new worlds out there, some could be habitable & 10 of them like our own. Here's things to know: https://nasa.tumblr.com/post/162008265939/we-just-identified-more-than-200-new-potential …

19:06 - 19 Jun 2017

El catàleg d'exoplanetes de la NASA localitzats pel telescopi Kepler puja a 4.034 possibles candidats, dels quals 2.335 ja han sigut identificats com a exoplanetes.
Dels aproximadament 50 cossos detectats per Kepler amb condicions de ser habitables per les seves dimensions i potencial presència d'aigua en estat líquid, més de 30 han sigut identificats com a tals.
"El conjunt de dades del Kepler és singular, ja que és l'únic que conté un cens d'aquests 'quasi anàlegs de la Terra': planetes d'aproximadament la mateixa mida i la mateixa òrbita que la Terra", ha assegurat el científic del programa Kepler a la Divisió d'Astrofísica de la NASA Mario Pérez.

QUATRE ANYS DE MISSIÓ

"Entendre la seva freqüència a la galàxia ajudarà a orientar el disseny de les futures missions de la NASA per imaginar una altra Terra", ha afegit.
El telescopi Kepler rastreja l'espai a la recerca de nous planetes captant la diminuta caiguda en la brillantor d'una estrella que succeeix quan un planeta es creua en el seu camí.
Es tracta de la vuitena difusió de dades del Kepler en els seus primers quatre anys de missió.
"Aquest catàleg acuradament mesurat és la base per respondre directament una de les preguntes més captivadores en l'astronomia: ¿quants planetes com la Terra hi ha a la galàxia?'", ha assenyalat la investigadora del Kepler a l'Institut SETI Susan Thompson.
Les troballes del Kepler han permès avançar en nombrosos estudis com el que va classificar els planetes petits en dos grups per les seves característiques: els rocosos, a l'estil de la Terra; i els gasosos, amb una mida una mica més petita que Neptú.

diumenge, 18 de juny del 2017

Sardenya, la germana injustament oblidada

HISTÒRIA

Sardenya, la germana injustament oblidada

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 18 de juny de 2017

EL NACIONAL.CAT

Bandera de Sardenya. Font Wikipedia Itàlia

Sardenya i Cervera
Sardenya, l'illa situada a mig camí de Barcelona i Roma, és l'altra meitat de la fesomia catalana. Netament mediterrània. Enclavada al bell mig de la Mediterrània occidental, el “mar català” de l'almirall Roger de Llúria, té una llarga i injustament oblidada relació amb Catalunya, que es remunta als segles centrals de l'Edat Mitjana. Any 1157: Hug de Bas, nascut a Sardenya de pares de Cervera (Segarra), es converteix en jutge-rei d'Arborea, un dels quatre dominis en què estava dividida l'illa políticament. L'aparició dels cerverins Bas a l'illa de Sardenya no era fruit de la casualitat ,ni d'una fugida de nit i a les fosques. Revela que les oligarquies senyorials de l'illa practicaven un tipus de polítiques matrimonials que no eren diferents de les del continent. Els Lacon d'Arborea es van emparentar amb una nissaga catalana quan van casar el jutge-rei Barisó amb la cerverina Agalbursa, com anteriorment ho havien fet amb nissagues genoveses, provençals o llenguadocianes.

Mapa de Sardenya, per Jansonius. Principis del segle XVII

La nissaga catalana d'Arborea
I cap a Arborea que hi falten mans. Agalbursa es va endur una germana, un cunyat i una bona colla de criats i de minyones. Una pràctica habitual que tenia relació amb la vella dita “allà on vagis, que dels teus n'hi hagi”. I si no, emporta-te'ls. Barisó i Agalbursa no van tenir descendència i a la mort del sard, la catalana, que era una entusiasta de les intrigues de palau, va aconseguir associar el seu nebot Hug (fill de la germana en la diàspora) al govern de Pere, primogènit d'un primer matrimoni del difunt jutge-rei. Amb la mort del vell Barisó es va confirmar la societat nebot-tia contra Pere, dedicada a arrossegar-li la cadira i a segar-li l'herba sota els peus, que va tenir resultats immediats: van forçar el casori de l'hereu d'Hug -el nebot imposat- amb la pubilla de Pere -l'hereu arrabassat. Amb el plançó de la parella oportunament enllaçada, s'iniciaria la dinastia Cervera-Lacon que governaria Arborea amb total independència, fins a la conquesta militar catalanoaragonesa de 1324-1325.
Els Berenguer-Aragó, reis de Sardenya
L'existència dels Bas de Cervera a Arborea no explica que el pontífex Bonifaci VII coronés rei de Sardenya Jaume II de Barcelona i d'Aragó (1297). Aquella acció s'explica en el context d'un llarg conflicte que enfrontava les corones catalanoaragonesa i francesa pel control de la Mediterrània. El regne de Sicília havia passat a l’òrbita política de Barcelona pel matrimoni del comte-rei Pere II amb Constança, hereva al tron de Palerm (1282). I l'almirall Roger de Llúria havia derrotat els francesos a Malta (1283) i a Nàpols (1284). Amb aquests elements, el pontífex va arbitrar una pau -suplicada de genolls pels Anjou- que se saldava amb una sonada victòria catalanoaragonesa, una humiliant derrota francesa i un curiós benefici -comissió per la gestió, tal vegada- per a l’àrbitre del conflicte. Sicília passaria a ser domini de la Santa Seu. I Sardenya, un trencaclosques de reialmes independents que França ambicionava, passaria a ser domini dels Berenguer-Aragó

Vestuari tradicional

La invasió catalana
Allò de “paraula de català és igual avui que demà” no devia ser la divisa de la cancelleria de Barcelona. Si més no, la de Jaume II, fill de Pere i de Constança. Sicília va continuar políticament vinculada a Barcelona i Sardenya va ser incorporada al domini patrimonial dels Berenguer-Aragó. En aquest punt és on, de nou, entren en joc els Cervera-Lacon. Inicialment com a col·laboradors de la nova dominació i més endavant com a ferms opositors al que s'havia convertit en un espoli del poder a les classes oligàrquiques autòctones. Sardenya es va convertir en un autèntic vesper, el “Vietnam” medieval dels catalanoaragonesos, que enfrontava les noves classes dominants, llavors considerades invasores, aliades amb les oligarquies locals de la part sud i oriental de l'illa, que preferien els catalans als francesos, amb les de la part central i occidental de l'illa, que no volien sentir a parlar ni de Barcelona, ni de París, ni de Roma, i ni tan sols de Gènova o de Pisa.
Sardenya, tomba de la dinastia catalana
El camí de la història -el destí, en diuen alguns- conté giravolts misteriosos. Sardenya va ser la tomba dels Berenguer-Aragó. I Sicília, la seva darrera esperança. Martí el Jove, l’últim príncep hereu de la dinastia Barcelona-Aragó, va trobar prematurament la mort en la campanya militar de Sardenya. Any 1409. Seria Martí el Jove qui aconseguiria pacificar-la -que vol dir, dominar-la- després de vuit dècades de guerra. Moriria d’èxit a causa d'unes febres, probablement terçanes, malgrat que algunes fonts relacionen la seva defunció amb l’obsessiva afició que tenia per les dames -no les del joc de taula. En la seva castissa singladura havia tingut ocasió d'engendrar diversos hereus legítims, que no l'havien sobreviscut, i il·legítims. El comte-rei Martí l'Humà, pare del castís Martí el Jove, va intentar sense èxit de legitimar Frederic, la darrera esperança dels Berenguer-Aragó abans de la tragicomèdia de Casp, que era fill del príncep i de la seva amant siciliana Tàrsia Rizzardi.

Vista de l'Alguer. Principis del segle XIX

La pau de plom
A partir de Martí el Jove, l'illa va entrar en una llarga pau de plom que es va perllongar fins al 1714. Durant aquest període, la relació entre la societat catalana, és a dir, la formada per catalans, valencians i mallorquins, i la sarda va ser molt intensa. I beneficiosa per a les oligarquies autòctones. Les elits sardes es van mesclar amb els les classes funcionarials i mercantils catalanes establertes a l'illa. El català es va convertir en la llengua de la cultura, dels negocis i de la judicatura. En canvi, no ho va ser tant -més ben, dit no ho va ser gens- de les classes més humils. La societat sarda havia resistit relativament bé el procés de feudalització que, a partir de l'any 1000, s'havia acabat imposant arreu d'Europa. Els pagesos i els pastors de Sardenya estaven sotmesos a un règim senyorial que no era cap meravella, però no contenia els elements de violència del feudalisme. Per la seva banda, els catalans, amb la col·laboració entusiàstica de les oligarquies locals, van obrir portes i finestres a la pesta feudal.
La correspondència històrica
Sardenya quedava definitivament incorporada al sistema europeu just quan el model havia entrat en una profunda crisi. No sabrem mai del tot què hauria passat si Sardenya hagués pogut conservar la bombolla que l'aïllava. El que si que sabem és que Castella, construïda amb un règim similar, va resistir bé la crisi feudal. I que es va ensorrar estrepitosament quan Europa remuntava els efectes d'aquella crisi global. I també sabem que, des de la conquesta de Martí el Jove, Sardenya va viure -durant tres segles- un seguit de revolucions antifeudals que, sorprenentment, tenen la correspondència a Catalunya. Més enllà de la unió dinàstica hispànica -amb el matrimoni dels Reis Catòlics-, Sardenya va estar vinculada políticament, socialment, culturalment i econòmicament a la corona d'Aragó, especialment amb Barcelona i València. Fins que el 1714, el primer Borbó hispànic la va regalar als Habsburg a canvi que abandonessin els catalans a la seva sort.

Ajuntament de l'Alguer

Camins diferents
Va ser a Utrecht, en les negociacions per posar fi al conflicte de Successió hispànic. Però com havia passat quatre segles abans, en l'arbitri del pontífex Bonifaci VII, la societat sarda no hi va poder dir res. Sardenya, poc després, passaria al domini dels ducs independents de la Savoia piemontesa, embrió del futur regne d'Itàlia. Però el català continuaria sent la llengua de les elits -dels negocis, de la cultura i de la judicatura- fins ben entrada la centúria del 1800. Unes elits que tenien un fort component familiar d'origen català. Sobretot a la part sud i oriental de l'illa. I l'Alguer, a la part occidental, repoblada completament amb catalans del Camp de Tarragona i del Penedès durant les guerres de la centúria del 1300, continuaria sent una ciutat catalanoparlant fins a l'actualitat. El domini més oriental de la llengua catalana. L'illa esquitxada de pobles i de paisatges que recorden les comarques catalanes del Priorat, de la Segarra o del Berguedà. Sardenya, la germana injustament oblidada.

Fonts de les fotos: 1 i 5, Viquipèdia; 2 i 4, arxiu d'El Nacional, i 3, Wikimedia Italia

dilluns, 12 de juny del 2017

Descobreixen dos planetes gegants a 138 anys llum de la Terra

Ciència i Tecnologia

Descobreixen dos planetes gegants a 138 anys llum de la Terra

Un és de la massa de Saturn i l'altre un planeta fred diverses vegades més gran que Júpiter

Per: Europa Press

12.06.2017 16:36

El planeta gegant de gas HD 27894 b sembla tenir dos companys gegants: un és de la massa de Saturn i l’altre és un planeta fred diverses vegades més gran que Júpiter.
Situada uns 138 anys llum de la Terra, HD 27894 és una estrella de tipus solar K2V no activa, aproximadament un vint per cent més petita que el Sol. El 2005, l’HD 27894 b va ser detectat fent mesuraments de velocitat radial amb el cercador de planetes d’alta velocitat radial (HARPS) de l’Observatori Europeu Austral (ESO) a l’Observatori La Silla de Xile.

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

Atès que HD 27894 té una declinació, baixa lluentor visual de 9,36 magnituds i un lent període de rotació d’uns quaranta-quatre dies, és un objectiu excel·lent per a les observacions d’HARPS. Així que després del descobriment de l’HD 27894 b, els investigadors van controlar l’estrella utilitzant aquest espectrògraf durant tres campanyes d’observació (2006, 2013 i 2016).
Ara, un equip internacional d’astrònoms encapçalats per Trifon Trifonov de l’Institut Max Planck d’Astronomia a Alemanya ha analitzat les dades arxivades i nous d’HARPS per trobar planetes addicionals en el sistema HD 27894. L’estudi va detectar la presència de dos exoplanetes gegants de gas, que van rebre les designacions HD 27894 c i HD 27894 d.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dimecres, 7 de juny del 2017

Kilian Jornet publica les proves del seu primer cim a l’Everest

Societat > Esports

Kilian Jornet publica les proves del seu primer cim a l’Everest

L'atleta ha publicat un vídeo amb el 'tracker' del recorregut de l'ascensió

Per: Redacció

07.06.2017 09:00

Vilaweb

Kilian Jornet ha publicat un vídeo en què explica com va fer el cim de l’Everest per primera vegada. Les imatges, extretes d’un tracker, ressegueixen tot el seu recorregut d’ençà que va abandonar el monestir de Rongbuk (Tibet), el 21 de maig a la nit, fins que va coronar el sostre del món.
D’aquesta manera, Jornet desacredita alguns rumors que apuntaven que podia haver fet trampa durant l’ascensió. El diari francès Libération se’n va fer ressò i en un article qüestionava si realment havia assolit els 8848 metres. Adduïa, per exemple, que no havia publicat cap fotografia del cim –va fer cim a mitjanit– ni dades de GPS.

Al vídeo, Jornet hi explica com va fer tota la ruta. Els primers quilòmetres, entre el monestir i el camp base avançat, els va fer corrent. Un volta va ser allà, va descansar una hora i va preparar el material per a l’escalada. Durant el dia va anar pujant de manera lleugera i àgil per les parets de roca i gel de l’Everest, però a partir dels 7.500 metres un malestar estomacal li va fer alentir el ritme.
‘No em trobava bé i em movia molt a poc a poc. Havia de parar cada pocs metres. Tenia rampes i vòmits. Però no tenia problemes d’l’altura i vaig decidir de continuar’, explica.
Tot i les dificultats, Jornet va fer cim en plena nit. I explica que va ser una sensació única: ‘Quan era al cim era una altra vegada de nit. Estar sol al sostre del món és una sensació increïble.’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

«Los Angeles Times» qualifica Besalú com «el poble més interessant d'Espanya»

En un article es compara la vila garrotxina amb "un llibre de fantasia"

El diari estatunidenc repassa el patrimoni històric de la localitat

Redacció | 07/06/2017 a les 09:15h

Especial: Territorials

Arxivat a: Societat , besalú, periodistes, garrotxa, Turisme

El pont medieval de Besalú. | Martí Albesa

Aquesta setmana el diari nord-americà Los Angeles Times ha publicat un article sobre Besalú on qualifica la vila de la Garrotxa com “el poble més interessant de l’estat espanyol del qual mai has sentir parlar”. La periodista Irene Lechowitzky escriu sobre el patrimoni històric del poble i narra la seva estada en una vila de la qual no n’havia sentit a parlar mai.

La periodista explica que visitar Besalú és com “entrar en un llibre de fantasia” on el pont medieval juga un paper important. Lechowitzky també descriu l’església de Sant Vicenç i Sant Pere, els carrers empedrats, la Cúria Reial, l’antic hospital de Sant Julià o el micvé. Recorda les figures de Raimon Vidal i Guifré el Pilós, considerat “el fundador de la Catalunya unificada i amb molts seguidors entre el moviment independentista”.

Imatge de l'article publicat. Foto: Los Angeles Times

La corresponsal americana comenta que va posar els peus a Besalú per sorpresa. La seva companya la va conduir fins al poble garrotxí que “val la pena descobrir” i que, segons la periodista, “et pots arribar a perdre si no el busques”. Lechowitzky es mostra sorpresa de tot allò que pot oferir Besalú, tot i ser "un poble petit".

Per últim, la corresponsal fa un resum de la seva estada recomanant aquells indrets que més li han agradat. Segons Lechowitzky, “passejar i gaudir de la sensació d’estar a la Catalunya mediaval” és una de les experiències que més recordarà del seu viatge a la Garrotxa.

Llegeix l'article de Los Angeles Times

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)