La Terra es dirigeix cap a una sisena extinció massiva d'animals

El 30% dels vertebrats ha perdut gran part de les poblacions

Antonio Madridejos BARCELONA

@ToniMadridejos

Dimarts, 11 de juliol del 2017 - 11:03 CEST
EL PERIODICO

L’anomenada sisena gran extinció o extinció massiva de l’holocè, ocasionada per les activitats humanes, avança a un ritme descomunal i podria ser pitjor del que es preveia, amb un efecte comparable als dels grans cataclismes que han afectat la Terra al llarg dels temps. Segons mostra un estudi internacional que ha analitzat l’estat i l’evolució de 27.600 espècies de vertebrats, la meitat dels coneguts, el 30% es troben en clara regressió.
L’anàlisi, realitzada per investigadors de la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic (UAM) i la Universitat de Stanford, als EUA, s’ha publicat a 'Proceedings of the National Academy of Sciences' (PNAS). Entre les causes de retrocés biològic destaquen, segons els autors, la pèrdua i fragmentació d’hàbitats, la caça, el comerç il·lícit, la sobreexplotació del territori, l’aparició d’espècies invasores, la contaminació i el canvi climàtic.

El ritme de desaparició d'espècies és comparable al dels pitjors cataclismes viscuts per la Terra al llarg de la història

Dues espècies de vertebrats s’extingeixen cada any de mitjana, però passa gairebé inadvertit potser perquè no suposen una amenaça clara i present per als ecosistemes dels quals depenen els éssers humans, subratlla la Universitat de Stanford. Entre les espècies extingides en temps recents es compten, entre altres, el llop marsupial de Tasmània, el dodo, diverses espècies de moes, el cavall tarpan, la zebra quaga, l’otàrid del Japó i el gavot gegant.

L’estudi ofereix la primera avaluació global d’aquestes tendències de declivi de poblacions d’animals i els seus possibles efectes en cascada. Entre les 27.600 espècies de vertebrats analitzades, és particularment dramàtica la situació dels mamífers: de les 177 espècies amb dades conegudes de l’últim segle, els investigadors conclouen que més del 40% no disposen ni d’un 20% dels seus hàbitats originals.
«La pèrdua massiva de poblacions i espècies reflecteix la nostra falta d’empatia amb totes les espècies silvestres que han sigut les nostres companyes des dels nostres orígens», apunta l’autor principal de l’estudi, Gerardo Ceballos, de la UAM, que afegeix: «És un preludi de la desaparició de moltes més espècies i del declivi dels sistemes naturals que fan possible la civilització».

PLANETA FINIT

Rodolfo Dirzo, professor a Stanford, afegeix que es tracta d’«una aniquilació que té lloc a nivell mundial, encara que les espècies a les quals pertanyen aquestes poblacions encara puguin estar presents en algun lloc de la Terra».
La pèrdua de poblacions i de diversitat biològica és important perquè, a més de ser el que els científics anomenen un preludi de l’extinció, afecten aspectes crucials com la pol·linització de les abelles, el control de les plagues i la purificació dels aiguamolls. A més, es perden intricades xarxes ecològiques que impliquen animals, plantes i microorganismes, cosa que condueix a ecosistemes menys resistents, i redueix la diversitat genètica, un aspecte vital per a la supervivència de les espècies.
Els investigadors advoquen per frenar els impulsors bàsics de l’extinció d’espècies (la superpoblació humana i el consum excessiu) i insten la societat a allunyar-se de «la ficció que el creixement perpetu pot tenir lloc en un planeta finit».

• Facebook 142