divendres, 17 de maig del 2019

La sonda Chang'e-4 confirma que la Lluna té un dels cràters més grans del Sistema Solar

Actualitat

La sonda Chang'e-4 confirma que la Lluna té un dels cràters més grans del Sistema Solar

La col·lisió d'un asteroide d'uns 170km d'ample fa milers de milions d'anys fa que, encara avui, roques del mantell del satèl·lit estiguin presents a la seva superfície
per A.S. 16/05/2019 12:38 
 

elMón 

La mida de la conca Aitken està definida en aquesta imatge que mostra les diverses alçades de la superfície lunar
La mida de la conca Aitken està definida en aquesta imatge que mostra les diverses alçades de la superfície lunar | NASA
El vehicle d'exploració lunar xinès Chang'e-4 ha aconseguit confirmar una teoria de feia temps i que explica l'origen d'un cràter enorme a la cara oculta de la Lluna. El lloc on va aterrar la nau és al bell mig d'una gran depressió causada per l'impacte d'un asteroide fa milers de milions d'anys. Gràcies a les mostres obtingudes per la sonda, ara els científics responsables de la missió han trobat proves concloents que el xoc va ser tan fort que va travessar l'escorça del nostre satèl·lit i va arribar a la capa inferior, el mantell. És per això que les dades enviades per la Chang'e-4 indiquen que hi ha roques del mantell a la superfície de la Lluna. Corroborar aquesta teoria, de fet, era una de les missions del vehicle en la seva exploració de la cara oculta del satèl·lit, i pocs mesos després de la seva arribada, l'ha complert.

D'ençà que les primeres naus que van orbitar la Lluna ens van mostrar la seva cara oculta que sabem que, a diferència de la cara visible, té una geografia més accidentada i té menys planures fosques com les que podem veure des de la Terra. La Chang'e-4, la primera nau a la història a aterrar a l'altra banda el satèl·lit, va aterrar el passat 3 de juny i va fer sortir el vehicle d'exploració que va examinar la zona més propera al punt d'allunatge, l'interior d'un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre conegut com Von Karman. Aquest cràter, però, és a l'interior d'una conca de 2.300 quilòmetres de diàmetre batejada com a Aitken, que ocupa aproximadament una quarta part de la circumferència el satèl·lit i que, segons la teoria, s'hauria format fa uns 3.900 milions d'anys a causa de l'impate d'un asteroide de 170 quilòmetres d'amplada.
Primera imatge de la cara oculta de la Lluna enviada per la sonda Chang'e 4 | Administració Espacial Nacional Xinesa

En examinar les roques de la zona, el vehicle xinès va identificar-ne algunes que tenien una composició química molt diferent de les roques lunars examinades fins ara, amb minerals que no són presents a la superfície però que, en canvi, encaixen amb les suposicions sobre la composició del mantell el satèl·lit, indicant que l'asteroide, en impactar contra la Lluna, va travessar els 50 quilòmetres d'escorça lunar fins a arribar al mantell. Aquestes mostres ajudaran el científics a conèixer millor què hi ha sota la superfície del satèl·lit i també sobre la seva història després de l'impacte de l'asteroide que, creuen, va formar un cràter que va ser omplert per roca fosa i que complicarà estudiar amb deteniment la seva composició geològica exacta.
#lluna #impacte #asteroide
Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 12 de maig del 2019

SpaceX Interplanetary Transport System

Publicat per a Cap comentari:

dimarts, 7 de maig del 2019

Què entenem per diversitat?

Què entenem per diversitat?

07.05.2019  05:20
Vilaweb
Diversitat és alhora una paraula de moda i un concepte científic precís que podem trobar en moltes disciplines. És un dels conceptes fonamentals de la biologia, particularment de les subdisciplines de l’ecologia, la teoria evolutiva i la genètica, però el mateix concepte –o un anàleg pròxim– representa un paper important en l’economia, la teoria de la informació i la física, entre altres camps. No obstant això, a pesar de la seua importància, en biologia no hi ha un consens sobre el que significa en realitat o com hauríem de quantificar-la. Aquesta mena de problema sempre és enrevessat per a una cièn­cia jove. Podríem aconseguir un significat més precís simplement definint la diversitat d’una manera determinada, però això és una solució simplista; no hi ha res que ens garantesca que la diversitat, definida en aquests termes, connecte de manera significativa amb futures teories. En compte d’establir una definició forçada de diversitat, la biologia ha evolucionat gradualment cap a un concepte de diversitat que cada vegada respon a més requisits teòrics i pràctics nous.

Primers càlculs de la biodiversitat

Quan els biòlegs van començar a parlar de diversitat només es referien al nombre d’espècies en una comunitat, el que es coneix com a «riquesa d’espècies». A primera vista, aquest concepte de diversitat sembla senzill d’interpretar, i sens dubte reflecteix una qualitat important d’un ecosistema. En la pràctica, però, comptar amb precisió el nombre d’espècies presents en comunitats riques, en què la majoria d’espècies solen ser rares, es fa quasi impossible. Per exemple, Phil DeVries, Tom Walla i Harold Greeney van recopilar papallones durant deu anys en una única localització de la selva amazònica (DeVries i Walla, 2001). I després d’aquells deu anys d’intensa recol·lecció hi continuaven afegint espècies que mai abans havien arreplegat. Això és típic dels ecosistemes tropicals. En llocs com aquests, el recompte d’espècies depèn en gran manera del treball de mostreig i de la distribució d’abundància de les seues espècies. Utilitzant eines estadístiques basades en els descodificadors que Alan Turing va crear per als britànics durant la Segona Guerra Mundial, Anne Chao va desenvolupar un estimador del límit inferior del nombre d’espècies d’una comunitat (Chao, 1984), però és impossible estimar sense biaixos el nombre real d’espècies.
«A pesar de la seua importància, en biologia no hi ha un consens sobre el que significa en  realitat la diversitat»
A pesar de la dificultat d’estimació, la riquesa d’espècies continua sent un paràmetre de la comunitat bio­lògica important per a molts propòsits teòrics i pràctics. Per exemple, és molt útil per a prioritzar àrees de conservació. No obstant això, per a moltes aplicacions, no hi ha prou amb el mer recompte d’espècies. Una roureda amb alguns pins és molt diferent d’una pineda amb alguns roures. En molts aspectes ecològics, una comunitat de papallones amb deu espècies que incloga una espècie abundant i nou d’extremadament rares s’assembla més a una comunitat de papallones amb una única espècie que a una amb deu espècies igual de comunes. La forma com es distribueixen els individus de les espècies és important. Un recompte que només tinga en compte la presència o absència d’espècies no reflecteix aquesta diferència. Els biòlegs necessitaven expandir el concepte de diversitat per a tenir en compte l’abundància sempre que siga necesari. Per a un nombre determinat d’espècies, la major diversitat possible es donaria quan totes les espècies són igual de comunes, i el mínim possible quan totes les espècies menys una són extremadament rares. En aquest cas, la diversitat continuaria disminuint segons s’anaren extingint espècies.
Els càlculs d’aquest tipus són importants en moltes disciplines que s’ocupen de sistemes complexos. Són especialment prominents en economia, on s’utilitzen (aquests o altres càlculs inversos o complementaris) per a calcular coses com la concentració de la riquesa entre individus o la concentració de capacitat indus­trial entre corporacions. Ja fa temps que els economistes van formalitzar les condicions necessàries perquè disminuesca la concentració (i augmente el seu invers, la diversitat). La condició principal es coneix com a «principi de transferències Pigou-Dalton» (Jost, 2010). Expressat en termes biològics, per a un nombre fix d’espècies i un nombre fix d’individus, la diversitat hauria d’augmentar quan es transfereix abundància des d’una espècie a una altra més rara. La diversitat també augmentaria quan s’afegeix una espècie extremadament rara.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Lou Jost, codirector fundador de la Fundació EcoMinga (Equador) i taxònom d’orquídies (ha descobert més de seixanta noves espècies, a més de diverses espècies d’Amaryllidoideae i arbres). Ha estat investigador visitant en el Santa Fe Institute (EUA), el Centre de Recerca Matemàtica (Espanya), i la Universitat Nacional Tsing Hua (Taiwan).
Què és Mètode?
Publicat per a Cap comentari:

Un estudi alerta que un milió d’espècies poden desaparèixer per la destrucció d’ecosistemes

Un estudi alerta que un milió d’espècies poden desaparèixer per la destrucció d’ecosistemes

Una ONG relacionada amb l'ONU constata que l'abundància d'espècies ha disminuït almenys un 20% des de principis del segle XX
06.05.2019  17:14
Vilaweb
La Plataforma Científica Intergovernamental per a la Biodiversitat i els Ecosistemes, un organisme independent de l’ONU, ha alertat que hi ha ‘al voltant d’un milió d’espècies animals i vegetals en perill d’extinció al món‘. En un informe publicat aquest dilluns, el grup d’experts ha avisat que els ecosistemes estan ‘disminuint a un ritme sense precedents en la història’. L’anàlisi atribueix aquest deteriorament a l’activitat humana. En aquest sentit, l’organisme constata l’augment de la pol·lució de plàstic als oceans i assegura que aquests representen una àrea ‘equivalent a la del Regne Unit’ si s’agrupessin.
L’informe destaca que l’abundància mitjana d’espècies ha disminuït almenys un 20% des de 1900. Segons els experts, el 40% dels amfibis, el 33% dels coralls que formen esculls i més del 30% dels mamífers marins viuen sota l’amenaça de desaparèixer.
‘La salut dels ecosistemes de la qual depenem nosaltres i totes les altres espècies s’està deteriorant més ràpidament que mai’, ha assegurat el president de l’organisme i científic, Robert Watson.

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 6 de maig del 2019

Ceský Krumlov, un tesoro medieval en medio de Europa


 
Diapositiva 3 de 3: Y la noche cae en
Diapositiva 2 de 3: Monumentos que hipnotizan todas las miradas

 
  Pantalla completa
1/3 DIAPOSITIVAS © Boris Stroujko/ 123RF

La joya de Bohemia del Sur

No existen halagos que le hagan justicia a Ceský Krumlov, ni palabras que para describir la ciudad más bonita de la República Checa hasta que no admiras cada uno de sus detalles con tus propios ojos. Sus callejuelas parecen trazos de pintura plasmadas sobre un lienzo, capaces de engatusar a todo aquel que se acerque atraído por la curiosidad que desprende esta ciudad medieval. El hecho de que muchos la conozcan como la joya de Bohemia del Sur no es casualidad, puesto que con su arquitectura es capaz de deslumbrar los ojos de esos viajeros que necesitan ver algo realmente especial para llegar a emocionarse.
La máquina del tiempo se activa cuando ponemos los pies sobre Ceský Krumlov por primera vez, y la mente viajará hasta el momento de nuestra niñez en el que imaginábamos los cuentos de fantasía como si de una historia cierta se tratase. La ciudad entera queda protegida bajo la vigilancia de la torre del Castillo, una fortaleza perdida en el tiempo a la que se le fueron haciendo algunos añadidos. Su importancia no solo reside en su tamaño, sino que pasear por sus instalaciones es hacer un recorrido por el arte checo desde la Edad Media hasta los tiempos del Barroco. Desde lo alto de la torre se consigue la mejor vista panorámica de toda la ciudad, donde con un poco de suerte se podrá observar sobre los tejados un grueso manto de nieve con el que cualquiera podría quedar hipnotizado.
El castillo esconde entre sus muros uno de los rincones más bellos donde el arte podía germinar cada día. Los siglos XVII Y XVIII fueron los testigos de ver el nacimiento del teatro barroco de Ceský Krumlov, una pieza esencial para que esta ciudad se sienta completa. Cada año sus muros observan de cerca un estreno actual a nivel mundial de alguna ópera barroca, la cual se convierte en un espectáculo iluminado por velas en el que los actores tratan de evocar al máximo una representación que venera al siglo de las luces, un momento histórico en el que la inteligencia brillaba y no precisamente por su ausencia. No cualquiera podía tratarse del teatro barroco mejor conservado del mundo.
Si el frío corre por las pintorescas callejuelas de la joya checa, no habrá nada más apetecible que disfrutar de un plato de comida de caliente en uno de esos lugares en los que el vapor de la chimenea se asoma al cielo y puedes saborear un festín bohemio. Imagina estar dentro de un pequeño bar de una las calles que componen esta ciudad, mientras el aroma a comida casera inunda cada una de las esquinas. Sus atentos camareros o camareras te preguntarán con cuál de los platos típicos quieres deleitarte mientras ellos mismos te pueden aportar algunas recomendaciones. Además de tener un encanto arquitectónico único, la ciudad checa cuenta con una gastronomía que podría seducir el paladar más inflexible. Su exquisito Goulash, un plato compuesto por un famoso guisado con ternera y acompañado de los maravillosos panes checos, alguna de sus muchas clases de humeante sopa, o un gran plato de carne de cerdo junto con un poco de col cocida podrían tratarse del remedio perfecto para todos esos días donde el frio invade nuestro cuerpo.
Pasar por debajo de Lazebnicky Most, el puente de madera que da comienzo al barrio Latrán,
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)