Captura de pantalla 2016-09-14 a les 13.56.21
El mapa més complet que s’hagi fet mai del nostre cel ja pren forma. Es tracta d’un mapa de mil milions d’estrelles, que equival a un 1% de totes les que hi ha només a la Via Làctia, obtingut per l’Agència Espacial Europea. El primer lliurament l’han fet públic avui els astrònoms que treballen amb el telescopi espacial Gaia, i és fruit dels primers catorze mesos d’observació; Gaia observa cinquanta milions d’estrelles cada dia. El mapa complet, en 3D, quedarà completat el 2021.
La part del mapa publicada ara mostra la densitat dels estels en cada posició del cel. Les àrees més brillants indiquen una concentració més densa d’estrelles, i les regions més fosques corresponen a les zones del cel on se n’observen menys.
Cliqueu damunt la fotografia per a veure-la ampliada.
Cliqueu damunt la fotografia per a veure-la ampliada.
La Via Làctia és una galàxia espiral, en què la majoria d’estrelles es concentra en un disc central d’uns cent mil anys llum de diàmetre i uns mil anys llum d’espessor. En el nostre cel, aquesta estructura és visible en el cel com una franja que s’esten horitzontalment i que és especialment brillant en la part central.
Les zones més fosques corresponen amb els núvols densos de gas interestel·lar i pols que absorbeixen la llum de les estrelles. En la imatge es veuen també molts cúmuls (grups d’estrelles que es mantenen units per la gravetat mútua). I els dos objectes brillants que es veuen a la part inferior dreta de la fotografia són els núvols de Magalhaes, dues galàxies nanes que orbiten al voltant de la Via Làctia. També hi ha unes altres galàxies veïnes visibles, com la galàxia d’Andròmeda, la veïna més gran, a la part inferior esquerra de la imatge. I a continuació d’Andròmeda, apareix el seu satèl·lit, la galàxia del Triangle.
gaia
‘El projecte Gaia, de l’Agència Espacial Europea, es llançà el 19 de desembre de 2013 amb l’objectiu de  clarificar l’origen i evolució de la nostra galàxia. Per a aconseguir-ho, Gaia havia d’obtenir un mapa 3D molt precís d’uns mil milions d’estrelles’, explica l’astrònom Enric Marco al bloc de +VilaWeb Pols d’estels. ‘Gràcies a aquesta missió podrem per fi respondre a preguntes sobre com es va formar la galàxia, quina forma té, el paper de la matèria fosca a l’Univers, com evolucionen les estrelles i molts altres interrogants. Un equip de científics i enginyers de la Universitat de Barcelona i d’altres centres científics de Catalunya ha contribuït de manera important en aquesta missió. Tots ells són membres de l’Institut de Ciències del Cosmos de la UB (ICCUB) i de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC).’


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)