dimarts, 30 d’agost del 2016

Expectació per la detecció d'un "fort senyal" procedent d'una estrella a 95 anys llum

exploració de l'espai

Expectació  per la detecció d'un "fort senyal" procedent d'una estrella a 95 anys llum

Un equip internacional d'investigadors ha localitzat les emissions amb el radiotelescopi RATAN-600 rus

Els científics adverteixen que encara no es pot concloure que procedeixi d'una civilització extraterrestre

                         
Expectació per la detecció d'un "fort senyal" procedent d'una estrella a 95 anys llum

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dimarts, 30 d'agost del 2016 - 19:10 CEST
Un equip internacional d'investigadors ha anunciat que han detectat "un fort senyal" en la direcció de l'estrella HD164595 a través del radiotelescopi RATAN-600 a Zelentxukskaia (Rússia).
El senyal va ser rebut el 15 de maig en una longitud d'ona de 2,7 centímetres. Els científics no estan dient que el senyal procedeixi d'una civilització extraterrestre, però asseguren que val la pena el seu estudi més detallat com un possible candidat SETI (llar d'intel·ligència extraterrestre), encara que tampoc descarten que les emissions puguin procedir d'una altra mena de font.

SEGUIMENT PERMANENT

En qualsevol cas, el senyal és prou important perquè els investigadors de RATAN-600 hagin sol·licitat la monitorització permanent d'aquest objectiu. La investigació es debatrà en una reunió del Comitè Permanent de Recerca d'Intel·ligència Extraterrestre, durant el 67è Congrés Internacional d'Astronàutica (IAC) de Guadalajara (Mèxic), que tindrà lloc el 27 de de setembre.
El que se sap de HD164595 és que és una estrella de 0,99 masses solars a una distància d'aproximadament 95 anys llum a la constel·lació d'Hèrcules, amb una edat estimada de 6.300 milions d'anys. La seva metal·licitat (concepte astrofísic que s'utilitza per descriure l'abundància relativa d'elements més pesants que l'heli en una estrella) és gairebé idèntica a la del Sol. Un planeta conegut en aquest sistema, HD164595 b, té 0,05 masses de Júpiter amb un període de 40 dies, i ha de ser considerat un càlid Neptú en òrbita circular.
Publicat per a Cap comentari:

divendres, 26 d’agost del 2016

Proxima b, una joia astronòmica

Proxima b, una joia astronòmica

Fins ara s’havien trobat una desena de planetes habitables, però eren massa lluny. Si algun dia es poden fer viatges interestel·lars, el nou exoplaneta en podria ser la primera parada natural

IGNASI RIBAS ARA
     


La troballa de l’exoplaneta al voltant de l’estrella Proxima Centauri és, sens dubte, una de les fites astronòmiques dels últims temps. De planetes al voltant d’altres estrelles ja en coneixem molts, concretament uns 3.500, que han seguit el primer que es va identificar durant els anys 90. Fins i tot hem trobat centenars de planetes que anomenem de tipus terrestre o rocós, amb masses per sota de deu vegades la Terra i radis inferiors a dos cops el del nostre planeta. El que ja no és tan comú és que aquests planetes de tipus terrestre se situïn dins de l’anomenada zona d’habitabilitat de la seva estrella, on la temperatura superficial podria ser adient per a l’existència d’aigua en estat líquid, i que considerem el requisit indispensable per a la vida tal com la coneixem.
No sabem exactament quines condicions s’han de complir perquè un planeta sigui habitable, ja que hi entren en joc nombrosos factors. Però sí que sabem que fins ara no n’hem trobat més d’una desena, sent optimistes, i encara la meitat d’ells són molt lluny de nosaltres, a centenars o milers d’anys llum. Per si no fos prou, alguns dels planetes anunciats encara són controvertits entre la comunitat científica.
En aquest context, Proxima b és una autèntica joia. És el somni de la comunitat astronòmica (i astrobiològica) fet realitat. Un objectiu a llarg termini de la ciència de l’espai ha sigut l’observació d’un planeta habitable amb prou detall per esbrinar si, efectivament, també és habitat. Al nostre Sistema Solar ja sabem que a banda de la Terra ara mateix no hi ha cap altre planeta habitable. Mart seria un bon candidat, però és massa petit i no ha sigut capaç de mantenir l’aigua i l’atmosfera que segurament tenia quan es va formar. Així que hem de mirar cap a les estrelles. I la sorpresa ha sigut majúscula. A l’estrella més pròxima, a Proxima Centauri, a només 4,25anys llum de distància (40 bilions de quilòmetres), hi ha un planeta molt prometedor, amb la mida correcta i situat al lloc correcte perquè la seva temperatura sigui l’adient. En escales astronòmiques, això és al costat de casa. No n’hi pot haver cap altre de més a prop.
Mes notícies en pocs mesos
Si a més el planeta Proxima b resulta que experimenta trànsits i, per tant, veiem que passa per davant de la seva estrella un cop en cada òrbita, que dura 11,2 dies, ens haurà tocat la rifa. Això permetria determinar si té atmosfera i de què està feta. No trigarem gaire a esbrinar-ho. Potser tan sols uns mesos. Si no té trànsits, haurem de tenir una mica més de paciència. Avui dia s’estan construint telescopis a terra (com l’E-ELT de 39 metres de diàmetre que l’ESO està construint a Xile) o per enviar a l’espai (com el JWST que la NASA i l’ESA llançaran en els pròxims anys) que esperem que siguin capaços de captar imatges directes del planeta, com un punt de llum separat de la seva estrella. Així el podrem estudiar en detall per saber de què està fet i, en cas que veiem que es donen les condicions adequades, si té una biosfera. En una dècada aquests nous grans equipaments haurien d’estar disponibles. Cal dir, però, que analitzant un sol planeta no n’hi haurà prou. Haurem d’estudiar moltes instàncies de la vida, que ara mateix només coneixem a la Terra, per entendre alguna cosa, saber com és de comuna i quines són les seves característiques genèriques. Per als astrònoms, Proxima b pot resultar una oportunitat d’or per fer el primer pas i aprendre un munt de detalls sobre un tipus d’objectes que ens fascinen, els planetes temperats, amb atmosfera i amb una química rica i variada, com a la Terra. Potser un lloc on poder engegar amb dades reals la recerca en biologia extraterrestre en un entorn semblant al nostre.
I qui sap si en un futur la humanitat esbrinarà com fer viatges interestel·lars. En aquest cas Proxima b seria probablement la primera parada natural. Potser tindrem sort que el lloc més pròxim ja sigui un lloc hospitalari per a la vida i per a nosaltres. Tard o d’hora esdevindrà una qüestió de supervivència, quan el Sol escalfi la Terra, i després Mart, fins a fer-los inhabitables, d’aquí uns centenars de milions d’anys.
La descoberta de Proxima b ultrapassa l’interès astronòmic (o de l’àmbit científic) i es converteix en un esdeveniment amb un impacte social de primer ordre. I d’aquestes descobertes no n’hi ha gaires. I és que una notícia així ens fa sortir de la rutina diària per deixar volar la imaginació, fascinar-nos i fer-nos retrobar amb la inquietud exploradora i curiosa que sempre ha acompanyat l’ésser humà. És molt d’hora per extreure conclusions, però segur que en assabentar-nos de la notícia molts de nosaltres hem pensat que potser hi ha éssers vius en un dels planetes més pròxims al nostre, i que, potser, aquest és el primer pas, històric, per situar la humanitat en el context de l’Univers vivent. No ho sabem, el temps ho dirà. El que sí que és clar és que aquesta curiositat que ens ha acompanyat durant els cent mil anys d’existència de la nostra espècie necessita continuar viva. Res no està exempt d’ombres, però resulta evident que el progrés científic i tecnològic ens ha portat a conèixer cada cop millor el nostre entorn i nosaltres mateixos i encara avui dia ens fa gaudir d’exemples positius.
Guillem Anglada-Escudé i els seus col·laboradors ens han ajudat a fer un pas més per entendre el que ens envolta, en aquest cas a les escales més grans. La seva curiositat i la seva tenacitat s’han acompanyat d’una feina meticulosa i autocrítica que ha culminat amb l’anunci de la troballa. Així funciona la ciència. L’equip que ha liderat Guillem Anglada-Escudé esta compost per una trentena d’investigadors de vuit països amb coneixements i habilitats complementàries. És ben bé un esforç transnacional, global, en una recerca que traspassa fronteres i que hauria de ser exemple de col·laboració. No és gens excepcional que coincideixin en el mateix equip de treball investigadors provinents de països diferents i fins i tot políticament enfrontats. La ciència dóna exemple que l’interès comú hauria de prevaler per sobre de les nostres rivalitats insignificants i que, en certs àmbits, la humanitat hauria de comportar-se com un tot.
La recerca científica està feta de persones, no de màquines o ginys. Investigadors que dediquen hores i passió a satisfer la seva curiositat i, alhora, que tots, globalment, fem passos per progressar en coneixement i en qualitat. És car això? En aquest article s’han esmentat xifres astronòmiques però no econòmiques. Només una dada que serveixi perquè cadascú es faci la seva opinió. Recentment s’ha parlat força del projecte Breakthrough Starshot, que ve acompanyat de noms prominents com ara Stephen Hawking, Yuri Milner i Mark Zuckerberg. L’objectiu ambiciós és enviar nanonaus al sistema d’Alfa Centauri (del qual Proxima forma part) i agafar dades i imatges directes dels planetes que hi orbitin. Seria la primera exploració interestel·lar de l’ésser humà in situ. De moment no hi ha garantia que es faci realitat, però és el primer pas. Quant val? El pressupost total ronda els deu mil milions d’euros. Un quantitat astronòmica. Però el Jocs Olímpics de Rio de Janeiro han costat si fa no fa el mateix...

Comparteix a facebookComparteix a twitter
TAMBÉ ET POT INTERESSAR
Publicat per a Cap comentari:

Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors

Economia

Electrodomèstics Miró anuncia un ERO per a tota la plantilla i cerca compradors

La cadena manté l'activitat normal i afirma tenir molts inversors interessats


Captura de pantalla 2016-08-24 a las 13.52.45
Per: Europa Press
24.08.2016  11:59

L’empresa propietària de la cadena d’electrodomèstics Miró ha anunciat que presentarà un Expedient de Regulació d’Ocupació (ERO) per a tota la plantilla, 339 persones a tot Espanya, que preveu reduir si troba compradors, ha informat en una carta al comitè d’empresa.
La missiva exposa que la companyia espera ‘poder arribar a acords amb tercers’ que permetin que part de les botigues i la seu central de l’empresa puguin ser adquirides amb la possibilitat que part del seu treballadors puguin veure’s desafectats de l’acomiadament col·lectiu, ha publicat Economia Digital.
Miró, propietat del fons suís Springwater Capital a través de la societat Kabaena Directorship, plantejarà l’ERO en el marc del concurs de creditors que ha presentat a començament d’agost als jutjats de Barcelona.
El director general de Kabaena Directorship, Matteo Buzzi, ha explicat a Europa Press que aquest ERO és un ‘pas necessari’ pel concurs de creditors, però que el seu projecte és de continuïtat del negoci.
Ha destacat que les botigues Miró i el portal de venda en línia mantenen i mantindran la seva operativa normal, i que estan parlant ‘amb molta gent’ interessada a donar continuïtat a una marca potent en el seu segment.
Alhora, ha incidit en la voluntat de ‘salvaguardar el màxim numero de llocs de treball possible’ malgrat l’escenari complex que suposa un concurs de creditors.
Springwater Capital va adquirir Miró en plena liquidació a final deL 2014, i ara busca un nou comprador després de no haver aconseguit els seus plans de reflotar la companyia, amb mesures que incloïen un ERO en marxa per a 119 treballadors.
L’ERO va ser acordat amb els sindicats a començament de juny per a les esmentades 119 persones a tot Espanya, la quarta part d’una plantilla integrada per 430 treballadors, per reestructurar-se i centrar la seva activitat a Catalunya i Balears.


Us pot interessar
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 24 d’agost del 2016

The exoplanet next door

Publicat per a Cap comentari:

Descobreixen l’exoplaneta habitable més pròxim a la Terra

Ciència i Tecnologia > Ciència

Descobreixen l’exoplaneta habitable més pròxim a la Terra

L'equip d'investigadors que ha fet el descobriment el dirigeix el català Guillem Anglada


Featured Video Play Icon
Per: Redacció
24.08.2016  20:17
Un equip d’astrònoms del European Southern Observatory ha trobat evidències que existeix un planeta amb una òrbita al voltant de Pròxima Centauri, l’estrella més propera a la Terra. L’equip està dirigit peel català Guillem Anglada-Escudé, de la Universitat Queen Mary de Londres
Es tracta d’un planeta rocós i una mica més gros que la Terra que ha estat batejat com a Proxima B. La principal característica, però, és que té una temperatura que permetria l’existència d’aigua líquida a la seva superfície. Per tant, s’obre la porta a la possibilitat que s’hi desenvolupés vida i es converteix en el planeta habitable més pròxim a la Terra.
Durant el primer semestre de 2016, Proxima Centauri va ser observada amb regularitat amb l’espectrògraf HARPS, instal·lat al Telescopi de 3,6 metres en La Silla, a Xile, i monitorizada simultàniament amb altres telescopis d’arreu del món. Es buscava la petita intermitència que, a causa de la força de la gravetat, provocaria la presència d’un planeta orbitant en la brillantor de l’estel.
El dijous la revista Nature publicarà l’estudi que detalla el descobriment però, precisament ahir, l’astrònom Enric Marco en parlava al seu bloc Pols d’Estels de +Vilaweb. S’hi referia en aquests termes assegurant que es tracta d’un esdeveniment d’una importància similar a la descoberta de les ones gravitatòries:
‘Pròxima Centauri comparteix moviment al cel amb la parella d’estrelles Alfa Centauri A i Alfa Centauri B que formen un sistema doble. La nostra estrella es troba separada de les altres dues a uns 2º de distància en el cel (quatre vegades el diàmetre de la Lluna plena) i, per això, no és clar si hi està en òrbita al seu voltant o si senzillament comparteix el moviment i la situació propera a l’espai és a causa del fet que les tres estrelles es van originar en el mateix cúmul estel·lar fa milers de milions d’anys.
Pròxima Centauri és un estel nan roig molt més petit que el nostre Sol. Té només un poc més del 10% de la massa d’aquest i 10% del seu radi mentre que l’edat és semblant a la de la nostra estrella.
Daniel Marín, en el seu magnífic blog Eureka, ens revela com podria ser el planetasuposadament descobert. Sembla que la troballa estaria relacionada amb el projecte Pale Red Dot, una iniciativa destinada a trobar planetes extrasolars al voltant de Pròxima Centauri utilitzant diversos telescopis i amb l’ús de la tècnica de la velocitat radial.
Els astrònoms del Pale Red Dot han estat donant pistes els darrers mesos de com seria el suposat planeta al voltant de Pròxima Centauri. El període orbital del planeta, el seu “any”, seria només d’unes desenes de dies. En comparació, Mercuri gira al voltant del Sol en 88 dies.
Semblen molt pocs dies per a un planeta interessant des del punt de vista biològic, però cal recordar que el suposat nou planeta giraria al voltant d’un nan roig, que com he dit abans és molt més petit que el Sol i, per tant, també més fred. Així que el planeta podria estar perfectament orbitant en la zona habitable de la seua estrella. La zona habitable es defineix com el rang de distàncies des d’una estrella on l’aigua líquida podria acumular-se en la superfície d’un planeta en òrbita i ve a ser una manera burda, i de moment única, de classificar planetes amb possibilitat d’albergar vida, encara que siga microscòpica’.
(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
 
Publicat per a Cap comentari:

Un planeta semblant a la Terra a l'estrella més pròxima al nostre Sol

Un planeta semblant a la Terra a l'estrella més pròxima al nostre Sol

L'exploració de Proxima b, que es troba a la zona habitable del seu sistema, seria abordable per a una sonda en poques dècades

                         
Un planeta semblant a la Terra a l'estrella més pròxima al nostre Sol
ESO M Kornmesser

ANTONIO MADRIDEJOS / BARCELONA
Dimecres, 24 d'agost del 2016 - 20:38 CEST
EL PERIODICO                                           
Un grup internacional d'astrònoms, amb destacada participació espanyola, ha localitzat un planeta de dimensions similars a la Terra que orbita al voltant de Proxima Centauri, l'estrella més pròxima al nostre Sol, i que a més es troba a l'anomenada zona d'habitabilitat, la regió del seu sistema on les condicions permetrien l'existència d'aigua líquida, condició necessària per a la vida. El planeta, batejat tècnicament com Proxima b, ha sigut confirmat amb observacions realitzades amb quatre telescopis diferents.
El planeta, descobert públicament a la revista Nature, és particularment atractiu perquè la seva observació amb mètodes directes serà abordable d'aquí pocs anys i perquè l'xploració espacial amb una sonda serà possible en un termini raonable de poques dècades.

“Des del gener fins al març s'ha observat Proxima Centauri amb telescopis de quatre observatoris. Encara que el senyal era prometedor des del principi cada nit revisem la seva consistència. És verdaderament emocionant saber que hi ha un planeta semblant a la Terra al voltant de la nostra estrella més pròxima”, assenyala Guillem Anglada, científic de la Universitat Queen Mary (Londres), que lidera el treball.

Com és habitual amb els exoplanetes, situats a anys llum de la Terra, Proxima b no s'ha observat directament, sinó que s'ha inferit la seva presència al detectar-se unes anomalies en el moviment de Proxima Centauri que sols poden ser explicades per la presència d'algun objecte al seu voltant. Aquesa lleugera inclinació gravitatòria, com es coneix el fenomen, es tradueix en oscil·lacions en la llum de l'estrella.

No obstant, es tracta de moviments de molt poca amplitud que només poden calcular-se amb eines molt sofisticades: “Hem observat que Pròxima b s'allunya i s'acosta a uns cinc quilòmetres per hora -velocitat similar a la que caminem- amb un patró regular cada 11,2 dies”, apunta Pedro J. Amado, científic del CSIC a l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia i coordinador del projecte Carmenes per a la recerca de planetes de tipus terrestre des de l'Observatori de Calar Alto (Almeria).

SET MILIONS DE QUILÒMETRES

Les dades revelen l'existència d'un planeta amb almenys 1,3 vegades la massa terrestre que gira al voltant de Proxima Centauri cada 11,2 dies a una distància d'uns set milions de quilòmetres. Aquesta distància suposa un 5% de l'existent entre la Terra i el Sol, cosa que suggereix que podria tractar-se d'un planeta bullent, però això no és així perquè Proxima Centauri és una estrella més freda que el Sol. “La seva zona d'habitabilitat està més a prop de l'estrella que en el nostre sistema”, destaca Ignasi Ribas, investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai de Barcelona (IEEC-CSIC) que ha participat en la determinació de la possible habitabilitat. El planeta és previsiblement rocós.

Es pensa que al voltant del 70% de les estrelles de la nostra galàxia són nanes vermelles com Proxima Centauri, més febles i petites que el Sol. “Aquest tipus d'estrelles presenten, a més, períodes d'activitat sobtats ambun senyal que po confondre's amb el d'un planeta. Per excloure aquesta possibilitat van ser claus les observacions realitzades per l'Observatori SpaceObs amb el telescopi ASH2, situat a San Pedro de Atacama (Xile) i operat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia”, assenyala Cristina Rodríguez, també científica del mateix institut.

La possibilitat que hi hagi vida als planetes al voltant de les nanes vermelles és, ara com ara, objecte de debat entre la comunitat científica. La zona d'habitabilitat es troba tan pròxima a l'estrella que, encara que el planeta tingui la temperatura adequada, es pot veure afectat per les fulguracions de l'estrella, que produeixen gran quantitat de radiació ultraviolada i de rajos X. No obstant, és necessari analitzar l'atmosfera d'aquests planetes amb observacions directes.

“Pròxima b constitueix el candidat idoni per estudiar les característiques dels planetes al voltant de nanes vermelles i, per extensió, per a la recerca de traces que puguin indicar l'existència de vida”, apunta Amado. De fet, el projecte Starshot, apadrinat pel físic britànic Stephen Hawking, planteja l'enviament d'una flota de naus minúscules al sistema estel·lar triple Alfa Centauri, del qual forma part Pròxima Centauri, per buscar planetes potencialment habitables. “En el marc d'aquest projecte, Proxima b constitueix l'únic planeta que es podria visitar en el termini d'una generació”, conclou el científic del CSIC.
Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 20 d’agost del 2016

Sants estrena la primera rambla aérea de Barcelona

NUEVO ESPACIO VERDE EN LA CAPITAL CATALANA

Sants estrena la primera rambla aérea de Barcelona

La ciudad contará a partir de este sábado con un nuevo vergel de 800 metros de largo sobre las vías del tren

Tras más de una década de obras, el espacio nace como un mirador elevado con unas vistas de la ciudad hasta ahora inaccesibles

                         
EL PERIODICO                         
CARLES COLS / BARCELONA
Viernes, 19 de agosto del 2016 - 21:26 CEST
Barcelona estrena este sábado en Sants su parque más singular, de seis hectáreas, una tercera parte de la dimensión total del parque de la Ciutadella, que no es poco. Durante años se ha conocido este proyecto con un nombre feo, el cajón de Sants, pero es una intervención urbanística mayúscula, de aquellas que antes, el día de la inauguración, atraían a cientos o miles de curiosos procedentes de toda la ciudad, y más por la característica tan especial que hace de esta obra un caso único, pues es un jardín que se transita a la altura de un segundo o tercer piso, a 12 metros de la calzada, en ocasiones. Pero el urbanismo y la arquitectura se supone que no están de moda ahora como antaño, como si fueran pecados de una ciudad burguesa. Así que Barcelona estrena este fin de semana, sin hacer ruido, la rambla aérea de la calle de Antoni Capmany de 800 metros de longitud. Pasen y vean.
Al parque se entra, si se desea hacerlo por la puerta principal, desde la plaza de Sants. Aquello era, conviene recordarlo, una de esas zona que con tanta saña marginalizan las vías de un tren cuando penetran en una ciudad. Pasa en París, en Londres y en Calcuta. Al lado de una playa de vías las ciudades crecen como una mala hierba, y así era un poco aquel rincón de Sants. Las vías siguen allí, pero cubiertas por una larga caja sobre la que se puede pasear.

¿Qué vistas ofrece? Tómese esto como una breve guía de lo indispensable.
Lo primero a mano izquierda es, cómo no, Can Vies, el controvertido edificio ocupado de Sants. El contraste entre la zona recién ajardinada y la finca de los antisistema es una foto perfecta de la chocante policromía social y urbanística de Barcelona. Más interesante es avanzar unos metros y, también en el lado mar, disfrutar de las inesperadas vistas sobre el edificio que alberga la estación transformadora de TMB. Es inconfundible por los tres leones que coronan sus cuatro esquinas. Es un edificio catalogado, construido entre 1928 y 1930, y que si los planes previstos no son alterados, debería algún día ser reconvertido en un equimiento municipal, en una suerte de segundas Cotxeres de Sants que tan buen resultado han dado para el barrio, de modo que se pueda construir desde allí una pendiente que dé acceso a la rambla y la haga más permeable para el paseo.

LAS VENTANAS INDISCRETAS

Lo fácil, no obstante, es que antes de reparar en el edificio de TMB, a los visitantes de la nueva rambla aérea les hayan sorprendido más otras vistas, las de los salones, dormitorios y cocinas de las fincas de la calle de Antoni Capmany. Es, desde luego, lo más chocante, esa indiscreción casi de Hitchcock. El clímax de esa ruta voyeur tiene lugar a la altura del número 122 de la calle. De los balcones de la finca a la zona de paseo hay apenas tres o cuatro metros de distancia. Es el único lugar en el que se ha construido una pantalla vegetal para corregir tanta violación de la intimidad.
La vegetación es, precisamente, otro detalle a tener en cuenta. Los árboles han sido trasplantados bastante talluditos ya, pero la previsión es que en dos o tres años sean aún mucho más frondosos, sobre todo las sóforas y las tipuanas. La elección ha sido muy meditada. Esa última especie, por ejemplo, es de hoja caduca, pero el periodo en que está sin hojas es muy breve. Camino de la zona de juego infantil (que tendrá su propia biblioteca) y del chiringuito (pieza crucial para la vida de la rambla, de momento cerrada hasta que se tramite la concesión) es posible disfrutar también de pomelos, granados, un jardin de salvia roja, viñedos, de los que cuelgan ya en esta época hermosos racimos, tomillo.., en resumen, una muestra de la vegetación autóctona antes de que las ciudades sustituyeran al campo.

UN BALCÓN SOBRE L'HOSPITALET

Lo más llamativo del paseo, sin embargo, puede que sea su abrupto final. Una suave escalinata desciende hasta la boca de metro de Santa Eulàlia (también hay la opción de bajar en ascensor, como a lo largo de toda la rambla aérea), pero es recomendable proseguir un poco más hasta el balcón final. El cajón de Sants acaba donde acaba el término municipal de Barcelona. L’Hospitalet no tiene la chequera de Barcelona. La capacidad inversora per cápita de Barcelona es el doble de la de la segunda ciudad de Catalunya. Lo que se divisa desde ese balcón, pues, es la difícil convivencia de las vías y los edificios residenciales, una cicatriz abierta como la que ha sometido a cirugía estética Barcelona.

El arquitecto autor de la rambla aérea, Sergi Godia, cree que algún día, por la lógica y por sentido común, su obra se prolongará a través de L’Hospitalet hasta el parque de Can Mercader de Cornellà. Si así fuera, sería un ruta verde de cinco kilómetros de longitud. Es, en cualquier caso, solo una idea, casi un sueño. Lo palpable por ahora es descubrir qué efecto tiene sobre ese ‘cul-de-sac’ de Sants la obra que se estrena este fin de semana. No parece fácil que florezca el comercio en los bajos de los edificios de la calle de Antoni Capmay, un erial en estos momentos, pero es más factible que propicie que salga de su letargo la rambla de Badal más próxima a esa calle.

Publicat per a Cap comentari:

divendres, 12 d’agost del 2016

El fum de l'incendi de Marsella ja es veu des de l'Empordà

Successos

El fum de l'incendi de Marsella ja es veu des de l'Empordà

El foc ha cremat més de 3.000 hectàrees, i s'ha pogut veure des del Santuari de la Mare de Déu del Mont (Alt Empordà) durant la tarda de dijous

                       
per Redacció 11/08/2016  el Món



per Redacció 11/08/2016


El fum de l'incendi de Marsella es veu des de l'Empordà | Xavi Grau

El fum dels diversos incendis que cremen a prop de Marsella es veu des de l'Empordà, segons han confirmat fonts dels Bombers a El Món. Tal i com es pot veure en les imatges, el fum marró-grisós del foc de Marsella (que ja ha cremat més de 3.000 hectàrees) i dels diversos incendis de la Catalunya Nord s'ha pogut veure des del Santuari de la Mare de Déu del Mont (Alt Empordà) a les 17 hores d'aquest dijous.

Els bombers francesos han donat per controlats els diversos incendis, després que el foc hagi arribat a les portes de Marsella, segons fonts del govern de França. Per sort, el fort vent i la sequera han beneficiat l'extinsió del foc.

Tres bombers han resultat ferits de gravetat per les flames durant les tasques d'extinció dels incendis, que van començar dimecres a Ronhac per causes encara desconegudes.

Hi han treballat més de 2.500 efectius i s'ha desallotjat mig miler de persones com a mesura de prevenció.

D'altra banda, un altre incendi forestal ja ha cremat 400 hectàrees a Montalbà del Castell.


El fum de l'incendi de Marsella es veu des de l'Empordà | X.G.

El fum de l'incendi de Marsella es veu des de l'Empordà | X.G.




MÉS NOTÍCIES
Estabilitzat l'incendi a l'Alt Empordà
Prova-ho i fora dietes30kg en 8 setmanes. Els metges ho anomenen el Grial d'Aprimar-se Publicitat
'Olé' assegura que Messi tornarà a la selecció argentina
Aprèn anglès en un mesCuriós mètode per aprendre idiomes dedicant 30 minuts al dia Publicitat
Els 7 beneficis de la sangria
Ho has provat?Botigues no volen que descobreixis el curiós truc per comprar online Publicitat
Publicat per a Cap comentari:

Orgia de Perseids al Montsec

Orgia de Perseids al Montsec

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ
 
RAMON GABRIEL

Orgia de Perseids al Montsec

EVA TABOADA / ÀGER0

Centenars de persones han al·lucinat aquesta matinada amb les llàgrimes de Sant Llorenç al cel més pur de Catalunya

  • EVA TABOADA / ÀGER
  • EL PERIODICO
Divendres, 12 d'agost del 2016 - 11:53 CEST
El moment àlgid de la pluja de meteors coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç ha omplert d'observadors aquesta matinada el Montsec, a Lleida. No en va és considerat el millor cel de Catalunya a causa de l'absència de contaminació lumínica. Allà hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, que ha penjat el cartell de complet i ha esgotat totes les places, més de 300, per a l'observació divulgativa. A més, centenars de persones han seguit l'esdeveniment celeste des dels voltants, alguns fins a l'albada. Salvador Ribes, director del Parc Astronòmic del Montsec, defineix els Perseids com "la festa major del cel".
Els Perseids, un esdeveniment que commou per la seva bellesa, encara que sapiguem que no deixen de ser les restes d'un cometa. Quan la lluna s'ha retirat, al voltant de dos quarts de tres de la matinada, ha començat l'autèntic espectacle. Segons les primeres dades de l'Organització Internacional de Meteors (IMO), a les dues de la matinada s'han pogut veure 84 meteors per hora, un índex inferior a l'esperat de 150 a 200. Tot i que encara no es disposa de dades definitives, a partir d'aquella hora hi ha hagut pics de molta més activitat.
L'astrònom Eduard Garcia-Ribera, tècnic del Centre d'Observació de l'Univers, explica que el que més sorprèn l'espectador és saber que els meteors que cauen medeixen el mateix que el cap d'una agulla o que un gra de sorra. I que viatgen a 212.000 quilòmetres per hora.
Entre les persones que aquesta matinada observaven la Via Làctia per veure caure les llàgrimes de Sant Llorenç hi havia molts nens. És el cas de la Julia i la Mariona, que emocionades han assegurat haver vist fins a 10 meteors en poc temps. "No ho havia vist mai, ha sigut molt bonic, a l'escola hem fet un treball sobre les estrelles i veure això ens ha encantat". Elles venien de Santa Coloma, però hi havia gent de tot arreu, com la Mercè: "Quan veig un meteorit, és tan ràpid que no tinc temps de demanar un desig". Tots han valorat l'experiència d'excepcional. Només les exclamacions al veure un meteorit han trencat el silenci de la nit.

Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 10 d’agost del 2016

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

Amenaza Yihadista

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

  • La basílica barcelonesa aparece en un vídeo de una de las productoras del EI en Libia junto a otros monumentos europeos

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família
Captura del vídeo difundido por la productora del Estado Islámico en el que aparece la 

LA VANGUARDIA 
El Estado Islámico ha señalado como uno de sus objetivos terroristas la Sagrada Família de Barcelona. Una de las productoras en Libia del grupo terrorista ha difundido una imagen en la que aparecen mezclados algunos símbolos del mundo occidental susceptibles de sufrir ataques de la organización yihadista.
En el montaje, aparece la basílica catalana junto a edificios tan representativos como el Big Ben de Londres, el Coliseo de Roma, la torre de Pisa, la estatua de la Libertad de Nueva York y el palacio de la Ópera de Sydney. Sobre estos iconos de la cultura occidental, la imagen coloca un avión de pasajeros para evocar los atentados contra las Torres Gemelas de Nueva York, el 11 de septiembre del 2001.
Precisamente, en este clima de alta tensión, una adolescente francesa de 16 años, residente en una población de la banlieue de París, ha sido detenida acusada de asociación de malhechores con fines terroristas. Según fuentes policiales, la chica estaba muy “radicalizada” y administraba un grupo de la plataforma de mensajería digital Telegram desde el que difundía propaganda en favor del Estado Islámico y animaba a cometer atentados terroristas en Francia, e incluso llegó a expresar su disposición a lanzar un ataque personalmente. La policía ha registrado el domicilio familiar en Melun y analiza el ordenador y el móvil de la joven, que no tiene antecedentes penales.

Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 7 d’agost del 2016

Què s’emporta Kilian Jornet a l’Everest?


Què s’emporta Kilian Jornet a l’Everest?

L'alpinista català intentarà batre el rècord d'ascens a la muntanya més alta del planeta

Uns 'yaks' de camí al camp base de l'Everest (fotografia: Sharna Ward)
Uns 'yaks' de camí al camp base de l'Everest (fotografia: Sharna Ward)
Per: Redacció
06.08.2016  22:00
Aquest estiu, Kilian Jornet s’ha marcat el repte més complicat i exigent del seu projecte Summits of My Life: batre el rècord d’ascens a la muntanya més alta del món, l’Everest (8.848 m). L’alpinista català és a punt de traslladar-se a l’Himalàia, però com tot viatger té un problema seriós amb l’equipatge. ‘Em podeu ajudar amb això?’, va escriure en un piulet acompanyat d’una foto de tot el material que s’emportava a l’Everest.

Mostra la imatge al Twitter
kilian jornet @kilianj
Time to pack my luggage for ...can you help me with this? @SalomonSports

L’equipatge de Jornet, malgrat que provarà de fer un ascens lleuger i minimalista (sense cordes fixes ni oxigen), no és pas poca cosa: esquís de muntanya, piolet, botes, botes d’alta muntanya amb grampons incorporats (dissenyades especialment per a aquesta expedició), sac de dormir, màrfega, abrics de plomes, diferents menes de guants, bastons, un llum frontal, crema hidratant i solar, una pala per a la neu, dues càmeres, cantimplores de mà, un mòbil, una placa solar portàtil per a carregar els dispositius elèctrics, una llibreta, roba esportiva i, evidentment, el passaport.

Ací podeu veure en detall les botes especials que li ha dissenyat Salomon per batre el rècord d’ascensió:


Mostra la imatge al Twitter
Salomon @SalomonSports
Ahead of @kilianj’s Everest expedition, we designed a prototype system to allow him to be light & quick.


La preparacióAbans d’anar-se’n a l’Himàlaia, Jornet i el seu equip han fet una estada en alçada als Alps per escurçar el període d’aclimatació quan arribin al Tibet. ‘Això ens permet d’estar més forts el dia d’encarar l’ascens. Si passes molts dies a la muntanya aclimatant-te, et vas debilitant’, explica. Aquesta energia extra pot marcar la diferència entre aconseguir la gesta o fer curt.
La ruta del rècord
Jornet i el seu equip han escollit una ruta poc practicada de la cara nord per intentar batre el rècord de velocitat. La sortida serà des del monestir de Rongbuk. Des d’allà, recorrerà uns 30 km abans d’arribar al camp base avançat de la cara nord, conegut per Zombie Camp (6.500 m), i, un vegada allà, encararà l’ascensió fins al cim. Segons les condicions meteorològiques, l’equip decidirà la ruta d’ascens: el corredor Norton o bé el Horbein.
Imatge del recorregut que farà Kilian Jornet (infografia extreta de Summits of My Life)
Imatge del recorregut que farà Kilian Jornet (infografia extreta de Summits of My Life)
El projecte Summits of My LifeSi Jornet aconsegueix de batre el rècord d’ascens de l’Everest, només li quedarà un repte per a completar el projecte de Summits of My Life: el Mont Elbrus (5.642 m). El 2013 va intentar establir un nou rècord d’ascens, però les condicions meteorològiques el van obligar a ajornar el repte. ‘Vam intentar l’ascens i a 300 metres del cim vam decidir de baixar, perquè les condicions eren molt dolentes: nevava i feia molt de vent. Valia més deixar-ho estar i baixar abans que el temps no empitjorés més’, va explicar poc després.

Tots els reptes de Summits of My Life (infografia extreta de la web del projecte)
Tots els reptes de Summits of My Life (infografia extreta de la web del projecte)

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

                   


Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)