divendres, 23 de desembre del 2016

Sebastià Caus: 'Mirar és gratis, i caldria fer-ho com un exercici per entendre el món'

Cristina Mongay
,
22/12/2016

Arts

Surtdecasa Ponent

Sebastià Caus: 'Mirar és gratis, i caldria fer-ho com un exercici per entendre el món'

Hem entrevistat al fotògraf cerverí Sebastià Caus
entrevista, art, fotografia, Cervera, Segarra, Sebastià Caus, desembre, projecte fotogràfic, ametllers

Foto: 

Surtdecasa Ponent
Caus durant l'entrevista de Surtdecasa Ponent
L’observació de la natura i la seva imitació han estat una constant al llarg de la història de l’art. La terra suggereix, connecta amb el passat, ens fa conscients del present i de la nostra caducitat i fragilitat. La natura és una font inesgotable d’inspiració, i retornar a ella mai deixa al bon observador indiferent. Des de fa uns mesos, el fotògraf cerverí Sebastià Caus ha pres l’ametller, un element tan característic dels camps de la Segarra, com a motiu de reflexió i observació. La seva mirada és atenta, noble, i el seu objectiu és capaç d’advertir i copsar en una fotografia la delicadesa de les rames i les flors d’aquest arbre. Parlem amb ell!
· L’entorn i la vida segarrenca han estat, al llarg de la teva carrera, una constant. Sense anar més lluny, fa uns anys van ser-ho les escenes de La Passió amb la col·lecció ‘Il·luminatis’. I ara ho és l’ametller, un dels seus elements paisatgistes més característics d’aquesta comarca. Com ens expliques aquesta tornada a la natura?
Vaig començar a treballar amb l’ametller fa uns set anys, en el marc del projecte ‘Solsona’. D’aquest en vaig fer un llibre i una exposició, que va tenir una projecció molt local. Es tractava de fotografies d’ametllers amb els cels negres. I la idea principal era experimentar amb les formes dels ametllers des de dins.
· Com va néixer el projecte ‘Ametller’?
A partir, precisament, del projecte ‘Solsona’, vaig engegar el projecte, fent sessions cada dia a un mateix camp d’ametllers. Una al matí i una a la tarda. La realització del projecte va durar dos mesos! I amb ell, vaig poder comprovar el pas del temps i una certa lluita natural des d’una mirada àmplia. Des d’una flor als arbres i l’amplitud dels camps.
· Una part de la teva activitat fotogràfica se centra en la creació de col·leccions d’art i decoració. Què busques al fotografiar els ametllers? Quin objectiu tens?
L’objectiu més potent que tinc és influir, fer un toc d’atenció a la gent davant de la fragilitat d’aquest arbre. Al igual que donar un toc d’atenció a propòsit de la Segarra, a la qual malauradament hi ha gent que no li dóna el valor que té. La nostra comarca es podria equiparar, per la seva textura i llum, a llocs llunyans reconegudíssims com ara la Toscana. Però no rep el valor que té. En aquest aspecte també cal remarcar el greuge que suposa la sequera per l’ametller, que el mata, tot i que l’arbre s’obstini en florir i produir fruits. Molts propietaris de la Segarra no sempre se’n fan càrrec dels camps d’ametllers, i això, unit a la destrucció dels marges, provoca que molts es morin.
· Les teves fotografies capturen els detalls més delicats d’aquests arbres, i ho fan sobre un fons totalment homogeni, quelcom els retorna el protagonisme que mereixen. Però, per què de vegades les impressions són en blanc i negre i altres en color?
El projecte va començar amb fotografies en blanc i negre, però va arribar un moment en què em vaig adonar que totes les flors morien. I, de cop i volta, en un sector concret de la finca que fotografiava, uns pocs arbres van florir. Eren tardans! I les seves flors eren molt diferents a les dels ametllers primerencs. Les noves eren més rosades, més planes, i per això vaig començar a experimentar amb el color.
· També fas servir diversos formats a l’hora d’imprimir les fotografies.
Sí! M’agrada molt alternar. Tot i que els grans formats donen per incorporar molts detalls, amb els petits tens moltes possibilitats. Per exemple, aplicar-lo com embolcalls d’alimentació. I en aquest cas, no només combino el blanc i negre i el color, sinó també el gris amb blanc i negre i el gris amb color.

Una de les fotografies de Sebastià Caus
· Les teves fotografies d’ametllers s’han imprès sobre llenç i sobre paper. Però, a més a més, també ornamenten tasses, llibretes i altres objectes de papereria.
Es tracta d’apropar al màxim el meu projecte a la gent, personalitzant objectes quotidians al màxim! I és tot un repte adaptar cada peça a un suport i material diferent. M’interessa la idea que les imatges siguin molt més físiques, molt més presents a les persones.
· El projecte ‘Ametller’ es va poder contemplar a la cafeteria ‘El Campanar’ de Cervera a finals de l’estiu. I des del setembre, també a la botiga ‘Fem cadena’ de Tàrrega. Tens previst que el projecte sigui visible en altres indrets de Ponent?
Vull transportar el projecte a espais més grans. I potser incorporar-hi algun concepte més per dialogar, potser teòric, o potser alguna altra disciplina artística que convidi a reflexionar al voltant de la fragilitat d’aquest arbre.
· Hi ha algun lloc en especial on t’agradaria que s’instal·lés?
Sí! M’agradaria també que es pogués transportar a Argelès, fent latent l’arrelament d’aquest arbre arreu de Mediterrani. I, en aquesta instal·lació, m’agradaria que els arbres donessin la sensació de que parlen a la gent amb francès. I, per altra banda, m’encantaria transportar la instal·lació al Japó, on ja hi tinc algun contacte amb alguna sala. Voldria que el públic, vegi on vegi el projecte, es sentís dins d’un camp d’ametllers al veure les peces. I potser, per aquest pas, seria interessant tenir present la poesia o l’art audiovisual.
· Com valores la rebuda del projecte per part del públic?
Penso que ho valoren molt bé. Nosaltres volem treballar sobre el positivisme. Creient o no en la crisi de l’art contemporani, el fet de crear una obra amable com aquesta és capaç d’arribar a tot tipus de públics. Connectes molt més enllà. Des del nens als adults, i a gent amb dificultats. Voldria que tots plegats experimentin amb l’obra. Els arbres són bons conductors de bones vibracions, i tenint-los presents crec que a tots ens ajudaria a reforçar el nostre benestar.
· Creus que som suficientment conscients de la bellesa que ens envolta, de la natura que perdura prop nostre i que és pròpia de les nostres terres?
No en som conscients. El problema és que no hi ha la intensió d’anar més enllà. Mirar és gratis, i caldria fer-ho com un exercici obligatori per entendre el món. Atendre a la llum, la seva intensitat, la seva direcció, la perspectiva, etc. Cal entrenar la mirada, així ens desenvoluparíem millor. Aquest pas és imprescindible per inspirar-se, i desgraciadament l'ensenyament de l'assignatura d'Art en un sentit ampli està menystingut.
· Si poguessis adreçar unes paraules al públic de Ponent i de tot el país, què els hi diries? Com els hi resumiries el teu projecte?
Els diria que una mirada val més que mil paraules. M’agradaria que vinguessin a veure, a observar amb atenció la meva obra. És gratis! I segur que els reconfortaria.

Més informació: 

Sebastià Caus
www.sebastiacaus.com
Publicat per a Cap comentari:

dijous, 22 de desembre del 2016

Neu al Sàhara

Neu al Sàhara

El fotògraf Karim Bouchetata ha captat l'inusual fenomen que no es registrava des del febrer del 1979

Neu al Sàhara

EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 22 de desembre del 2016 - 16:49 CET
El Sàhara té una temperatura mitjana que supera els 45 graus centígrads. Per això sorprèn tant veure imatges del desert africà, el més càlid del Planeta, amb neu. És un estrany fenomen climàtic que poques vegades succeeix. Fa uns quants dies que un mantell blanc ha cobert el Sàhara a la ciutat algeriana d'Ain Sefra, i el fotògraf aficionat Karim Bouchetata ha registrat l'inusual paisatge on el blanc s'ha colat en l'habitual ocre de les dunes.

On en alguna ocasió s'ha arribat gairebé als 60 graus, aquest dimarts passat han caigut flocs de neu.

JA VA PASSAR FA 37 ANYS

L'última vegada que va nevar va ser el febrer del 1979. Aquell dia 18 va caure una tempesta blanca que només va durar mitja hora.

Bouchetata ha explicat la seva experiència al diari 'Today': "Tothom es va sorprendre al veure caure la neu. És una cosa molt poc rara". La neu va agafar i es va mantenir a les dunes durant un dia. Ja s'ha fos. Però, abans, Bouchetata, va poder fer el seu bonic reportatge.

Publicat per a Cap comentari:

dilluns, 19 de desembre del 2016

Le Monde descobreix que Catalunya va més enllà de Barcelona i la Sagrada Família

Le Monde descobreix que Catalunya va més enllà de Barcelona i la Sagrada Família

'No gaire lluny de la capital hi ha desenes de pobles amb obres d'art dignes de visitar', diu el diari francès

parc_sant_jordi1-636x303
Per: Redacció
19.12.2016  20:00
‘Abandoneu Barcelona, turistes!’ Així comença el reportatge de François Bostnavaron publicat a Le Monde, que vol descobrir als lectors que Catalunya va més enllà de la seva capital i de la Sagrada Família. Diu que no gaire lluny de Barcelona hi ha desenes de pobles amb obres d’art dignes de ser visitades: ‘Deixa enrere la Sagrada Família, el Palau Güell, el parc que duu el mateix nom, la Casa Milà i la Casa Batlló. Gaudí no va ser l’únic constructor a Catalunya. La regió és plena de tresors arquitectònics erigits entre 1880 i la Primera Guerra Mundial per descobrir l’endemà de la capital catalana o en un circuit complert per familiaritzar-se amb el seu patrimoni, d’un moviment que es diu ‘Modernismo a Espanya, Art noveau a França, Jugendstil a Alemanya o Stile Liberty a Itàlia’.
A continuació, el reportatge destaca nou indrets i obres arquitectòniques que cal visitar. Són la Catedral del Vi a Nulles, obra de Cèsar Martinell del 1917. El reportatge diu que és un exemple perfecte d’aquesta arquitectura que va arribar de la ciutat per conquerir el camp.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

També destaca el santuari de la Mare de Déu de Montserrat, projectada per Josep Maria Jujol a Montferri. L’església va començar-se a construir el 1929 i que no fou acabada fins el 1999. El periodista de Le Monde l’anomena ‘l’altra Sagrada Família’.

La següent parada del reportatge és a Reus, on destaca les construccions de Lluís Domènech i Montaner, com la Casa Navàs, la Casa Rull, la Casa Gasull o l’Institut Pere Mata. També convida a visitar la Casa Domènech, l’Ateneu Canetenc i Casa Roura a la seva vila natal, Canet de Mar.

El reportatge també s’atura a Tarragona, on destaca la concentració d’arquitectura modernista ‘al balcó de la Mediterrània’. Assenyala les construccions de Josep Maria Jujol, així com l’església de Sant Llorenç i el teatre Metropol. De Pujol de Barbera, destaca el mercat central.

Sitges també forma part dels llocs seleccionats per Le Monde més enllà de Barcelona. El diari francès diu que Sitges és conegut com el balneari costaner dels homosexuals, però que té un patrimoni modernista important.

Le Monde també recomana la visita a la Colònia Güell, a Santa Coloma de Cervelló. El diari explica qui fou Güell i la seva relació amb Antoni Gaudí.

A Terrassa també hi ha moltes propostes modernistes per a visitar. De fet, Bostnavaron il·lustra el reportatge amb una imatge de la Masia Freixa, de Lluís Muncunill. De Terrassa també en destaca el Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya, que fou vapor Aymerich, Amat i Jover, construït també per Muncunill.

Finalment, el reportatge posa els casos també de Cerdanyola del Vallès i de Mataró. Per a Cerdanyola, destaca l’obra de Gaieta Buïgas al museu d’art. De Mataró, assenyala la Nau Gaudí, una de les primeres obres del famós arquitecte, i de Josep Puig i Cadafalch, en destaca la casa de la vila, la Casa Coll i Regàs, la Casa Parera, la Casa Sisternes…

[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en
subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]

Publicat per a Cap comentari:

dissabte, 10 de desembre del 2016

¿Seguirá existiendo la Tierra dentro de 5.000 millones de años?  

¿Seguirá existiendo la Tierra dentro de 5.000 millones de años?  




© Proporcionado por Prisa Noticias
El Sistema Solar, dentro de 5.000 millones de años. El Sol se está muriendo. La estrella ha consumido todo su combustible interno y las reacciones de fusión nuclear que la alimentan comienzan a producirse en capas más externas. La estrella se infla hasta convertirse en una gigante roja cientos de veces más grande. Mercurio y Venus son devorados y desaparecen para siempre.
“No sabemos si nuestro planeta y Marte también serán engullidos”, explica la astrónoma Leen Decin, de la Universidad de Lovaina (Bélgica). Una posibilidad es que la estrella pierda gran parte de su masa cuando llegue al final de su vida. Las órbitas de los planetas cercanos se alejarían del astro y esto les podría salvar, aunque no es muy probable, según estudios anteriores. Otra opción es que el planeta sí sea alcanzado por su estrella pero parte de su núcleo rocoso sobreviva. Al final de su vida, el Sol queda reducido a una tenue enana blanca con un tamaño similar a la Tierra, pero tan densa que un fragmento del tamaño de un azucarillo pesa unas 10 toneladas.
El equipo de Decin ha descubierto que otro sistema solar relativamente cercano al nuestro puede ayudar a responder las dudas sobre el futuro más remoto de nuestro planeta. Los astrónomos han usado el ALMA, uno de los radiotelescopios más grandes del mundo, para estudiar la gigante roja L2 Puppis. Las observaciones apuntan a que esta estrella moribunda tiene unos 10.000 millones de años y que, en la mitad de su vida, fue casi idéntica al Sol. El astro perdió en torno a un tercio de su masa al convertirse en gigante roja.
El equipo ha descubierto un cuerpo que orbita L2 Puppis y todo indica que se trata de un nuevo planeta, según explican en un estudio publicado en Astronomy and Astrophysics. El hallazgo muestra que “es posible que un planeta sobreviva” a la muerte de su estrella, resalta Decin. La L2 Puppis está a 200 años luz de la Tierra, lo que la convierte “en la segunda estrella de este tipo más cercana a la Tierra” y la única de ellas que tiene un planeta en torno suyo, señala la astrónoma.
Al final de su vida, el Sol queda reducido a una tenue enana blanca con un tamaño similar a la Tierra, pero tan densa que un fragmento del tamaño de un azucarillo pesa unas 10 toneladas
“El planeta está a dos unidades astronómicas de su astro [dos veces la distancia entre el Sol y la Tierra] y tiene una masa una 10 veces mayor que la de Júpiter”, señala la astrónoma. “Podría tener un interior rocoso, aunque los datos que hemos obtenido hasta el momento no son concluyentes”. Su equipo planea usar ahora el ALMA y el Telescopio Muy Grande, ambos en Chile, para intentar averiguar más sobre este planeta y su estrella. El año pasado, otro equipo descubrió los escombros de un planeta rocoso como la Tierra que había sido destruido por una gigante roja que está a 570 años luz.
“Se trata de una información astronómica de máximo interés, porque no se conocen muchos planetas similares”, opina Ignasi Ribas, investigador del Instituto de Ciencias del Espacio (ICE-CSIC).
Mucho tiempo antes de que el Sol se convierta en una gigante roja, “en unos pocos cientos de millones de años”, el aumento de la radiación solar causará el llamado “efecto invernadero descontrolado”, que hará que toda el agua líquida de la Tierra se evapore y desaparezca de la atmósfera, comenta Ribas. "Nuestro planeta "dejará de ser habitable”, mientras que otros cuerpos, como Europa y otras lunas de Júpiter, “pueden empezar a serlo”, resalta.
Más en MSN:
  • On Aug. 23, 1966, the world received its first view of Earth taken by a spacecraft from the vicinity of the Moon. The photo was transmitted to Earth by the Lunar Orbiter I and received at the NASA tracking station at Robledo De Chavela near Madrid, Spain. The image was taken during the spacecraft's 16th orbit. Image credit: NASA
  • On March 7, 1947, not long after the end of World War II and years before Sputnik ushered in the space age, a group of soldiers and scientists in the New Mexico desert saw something new and wonderful in these grainy black-and-white-photos - the first pictures of Earth as seen from altitude greater than 100 miles in space. Just the year before in 1946, scientists like John T. Mengel, a NASA pioneer who later oversaw the Vanguard Program, began experimenting with captured German V-2 rockets.
  • The first photo of Earth from a weather satellite, taken by the TIROS-1 satellite on April 1, 1960.
  • Ranger 7 took this image, the first picture of the moon by a U.S. spacecraft, on July 31, 1964 at 13:09 UT (9:09 AM EDT), about 17 minutes before impacting the lunar surface. The area photographed is centered at 13 S, 10 W and covers about 360 km from top to bottom. The large crater at center right is the 108 km diameter Alphonsus. Above it is Ptolemaeus and below it Arzachel. The terminator is at the bottom right corner. Mare Nubium is at center and left. North is at about 11:00 at the center of the frame. The Ranger 7 impact site is off the frame, to the left of the upper left corner. The Ranger series of spacecraft were designed solely to take high-quality pictures of the moon and transmit them back to Earth in real time. The images were to be used for scientific study, as well as selecting landing sites for the Apollo moon missions. Ranger 7 was the first of the Ranger series to be entirely successful. It transmitted 4,308 high-quality images over the last 17 minutes of flight, the final image having a resolution of 0.5 meter/pixel. Ranger 7 was launched July 28, 1964 and arrived at the moon on July 31, 1964.
  • Mariner 4 became the first spacecraft to photograph a planet other than Earth when it took this fuzzy image of the surface of Mars.
  • This is Bill aNDERS first colour image of Earthrise over the Moon and is likely the photograph that has become an icon for environmental groups around the world. It manages to contrast the rugged, hostile, barren landscape of the Moon with the dynamic, colourful life-giving sphere of Earth
  • The Apollo 17 crew caught this breathtaking view of our home planet as they were traveling to the Moon on Dec. 7, 1972. It's the first time astronauts were able to photograph the South polar ice cap. Nearly the entire coastline of Africa is clearly visible, along with the Arabian Peninsula. Image Credit: NASA
  • 29th March 1974: The planet Mercury, the nearest planet to the Sun, as seen from the exploratory spacecraft Mariner 10. A photomosaic tinted to approximate the appearance of Mercury. (Photo by MPI/Getty Images)
  • On Feb. 5, 1974, NASA's Mariner 10 mission took this first close-up photo of Venus. Made using an ultraviolet filter in its imaging system, the photo has been color-enhanced to bring out Venus's cloudy atmosphere as the human eye would see it. Venus is perpetually blanketed by a thick veil of clouds high in carbon dioxide and its surface temperature approaches 900 degrees Fahrenheit. Launched on Nov. 3, 1973 atop an Atlas-Centaur rocket, Mariner 10 flew by Venus in 1974.
  • Taken by the Viking 1 lander shortly after it touched down on Mars, this image is the first photograph ever taken from the surface of Mars. It was taken on July 20, 1976. The primary objectives of the Viking mission, which was composed of two spacecraft, were to obtain high-resolution images of the Martian surface, characterize the structure and composition of the atmosphere and surface and search for evidence of life on Mars. Image Credit: NASA
  • This picture of a crescent-shaped Earth and Moon - the first of its kind ever taken by a spacecraft - was recorded Sept. 18, 1977, by NASA's Voyager 2 when it was 7.25 million miles (11.66 million kilometers) from Earth. Voyager 2 was launched on Aug. 20, 1977, 16 days before its twin, Voyager 1. This photo was made from three images taken through color filters, then processed at NASA's Jet Propulsion Laboratory. Because the Earth is many times brighter than the moon, the moon was artificially brightened so that both bodies would show clearly in the prints.
  • First close-up view of Jupiter from Voyager 1. Voyager 1's closest approach to Jupiter occurred March 5, 1979. Image Credit: NASA
  • Voyager 1 looked back at Saturn on Nov. 16, 1980, four days after the spacecraft flew past the planet, to observe the appearance of Saturn and its rings from this unique perspective. A few of the spokelike ring features discovered by Voyager appear in the rings as bright patches in this image, taken at a distance of 5.3 million kilometers (3.3 million miles) from the planet. Saturn's shadow falls upon the rings, and the bright Saturn crescent is seen through all but the densest portion of the rings. From Saturn, Voyager 1 is on a trajectory taking the spacecraft out of the ecliptic plane, away from the Sun and eventually out of the solar system (by about 1990). Although its mission to Jupiter and Saturn is nearly over (the Saturn encounter ends Dec. 18, 1980), Voyager 1 will be tracked by the Deep Space Network as far as possible in an effort to determine where the influence of the Sun ends and interstellar space begins. Voyager 1's flight path through interstellar space is in the direction of the constellation Ophiuchus. Voyager 2 will reach Saturn on August 25, 1981, and is targeted to encounter Uranus in 1986 and possibly Neptune in 1989. The Voyager project is managed for NASA by the Jet Propulsion Laboratory, Pasadena, California. Image Credt: NASA/JPL
  • This is an image of the planet Uranus taken by the spacecraft Voyager 2. NASA's Voyager 2 spacecraft flew closely past distant Uranus, the seventh planet from the Sun, in January 1986. Image Credit: NASA/JPL
  • This picture of Neptune was produced from the last whole planet images taken through the green and orange filters on the Voyager 2 narrow angle camera. The images were taken at a range of 4.4 million miles from the planet, 4 days and 20 hours before closest approach. The picture shows the Great Dark Spot and its companion bright smudge; on the west limb the fast moving bright feature called Scooter and the little dark spot are visible. These clouds were seen to persist for as long as Voyager's cameras could resolve them. North of these, a bright cloud band similar to the south polar streak may be seen. Image Credit: NASA/JPL
  • Let us begin with the first image taken by the Hubble Space Telescope in 1990. To illustrate the vast difference between terrestrial and orbital telescopes, compare the Hubble image (shown on the right) to to an image captured by the ground-based observatory in Las Campanas, in Chile. Hubble is capable of sharper imagery. The purpose of this image was to focus the telescope, but it and also demonstrates its capabilities. Last
  • Four images from New Horizons’ Long Range Reconnaissance Imager (LORRI) were combined with color data from the Ralph instrument to create this sharper global view of Pluto. (The lower right edge of Pluto in this view currently lacks high-resolution color coverage.) The images, taken when the spacecraft was 280,000 miles (450,000 kilometers) away from Pluto, show features as small as 1.4 miles (2.2 kilometers). That’s twice the resolution of the single-image view captured on July 13 and revealed at the approximate time of New Horizons’ July 14 closest approach. Image Credit: NASA/JHUAPL/SwRI
Pantalla completa
1/17 DIAPOSITIVAS © NASA
El 23 de agosto de 1966, el mundo recibió la primera imagen de la Tierra tomada desde una nave espacial cerca de la Luna. La fotografía fue transmitida a la Tierra a través del Lunar Orbiter I y fue recibida por la estación de seguimiento espacial de Robledo de Chavela, cerca de Madrid, en España. La imagen fue tomada durante la 16ª órbita de la nave.
2/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1947

El 7 de marzo de 1947, un grupo de soldados y científicos en el desierto de Nuevo México vio algo nuevo y maravilloso en estas fotos en blanco y negro con grano: estas eran las primeras imágenes de la Tierra vista desde una altitud mayor a 160.000 kilómetros en el espacio. Un año antes, en 1946, científicos como John T. Mengel, un pionero de la NASA que más tarde supervisó el programa Vanguard, comenzaron a experimentar con cohetes V-2 cogidos a los alemanes.
3/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1960

La primera imagen de la Tierra desde un satélite meteorológico, el TIROS-1, el 1 de abril de 1960.
4/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1964

La primera imagen de la Luna desde una nave espacial estadounidense, la Ranger 7, el 31 de julio de 1964.
5/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1965

La Mariner 4 se convirtió en la primera nave espacial en fotografiar un planeta que no fuera la Tierra cuando tomó esta imagen borrosa de la superficie de Marte.
6/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1968

El astronauta del Apollo 8 Wlliam Anders tomó la primera imagen a color de la salida de la Tierra desde el punto de vista de la Luna, en 1968.
7/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1972

La tripulación del Apollo 17 logró captar esta imagen de la Tierra durante su viaje a la Luna, el 7 de diciembre de 1972. Esta fue la primera vez que un grupo de astronautas fotografió el casquete polar antártico.
8/17 DIAPOSITIVAS © MPI/Getty Images

1974

En 1974, la Mariner 10 pasó cerca de Mercurio y tomó esta imagen del planeta, en su punto más cercano al Sol.
9/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1974

El 5 de febrero de 1974, la misión Mariner 10 de la NASA tomó la primera fotografía en primer plano de Venus. La fotografía, que fue tomada con un filtro ultravioleta, fue retocada para resaltar la atmósfera nubosa del planeta de forma que pudiera ser apreciada por el ojo humano.
10/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1976

Esta imagen, tomada por el Viking 1 poco después de llegar a Marte, es la primera fotografía echa desde la superficie marciana. Fue tomada el 20 de julio de 1976.
11/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1977

Esta imagen de la Tierra en cuarto creciente con la Luna de fondo es la primera que contiene a la Tierra y a la Luna en una misma toma. Fue tomada el 18 de septiembre de 1977 por el Voyager 2 de la NASA, cuando estaba a 11,66 millones de kilómetros de la Tierra.
12/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1979

Primera imagen en primer plano de Júpiter desde el Voyager 1. El primer acercamiento del Voyager 1 a este planeta sucedió el 5 de marzo de 1979.
13/17 DIAPOSITIVAS © NASA/JPL

1980

El 16 de noviembre de 1980, el Voyager I nos regaló la primera imagen de Saturno. La imagen fue tomada a una distancia de 5,3 kilómetros del planeta.
14/17 DIAPOSITIVAS © NASA/JPL

1986

El Voyager 2 tomó la primera imagen de Urano en enero de 1986.
15/17 DIAPOSITIVAS © NASA/JPL

1989

La primera imagen de Neptuno, tomada por el Voyager 2. La imagen fue captada a 7 millones de kilómetros del planeta.
16/17 DIAPOSITIVAS © NASA

1990

La fotografía de la derecha es la primera imagen transmitida desde el telescopio Hubble, en 1990. A la izquierda, la misma imagen tomada desde un telescopio en Chile para que se aprecie la diferencia.
17/17 DIAPOSITIVAS © NASA/JHUAPL/SwRI

2015

La New Horizons tomó esta imagen de Plutón, a su llegada al planeta, en 2015.
17/17 DIAPOSITIVAS
¿Estrellas fugaces artificiales? La respuesta aquí
Una cola de dinosaurio conservada en ámbar de hace 99 millones de años
Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 7 de desembre del 2016

Proxima B el nostre planeta veí

Publicat per a Cap comentari:

Proxima B el nostre planeta veí

Publicat per a Cap comentari:

Proxima B el nostre planeta veí

Publicat per a Cap comentari:

dijous, 1 de desembre del 2016

De ruta por los Castillos del Loira

De ruta por los Castillos del Loira

Sara Acosta Díaz
 | 
Foto: Bertrand Rieger/Hemis/Corbis
En el centro de Francia, el río Loira ofrece a su paso un entorno natural incomparable salpicado de siglos de historia. A sus dos orillas, y en la de sus afluentes, se encuentrandecenas de castillos que un día fueron habitados por señores feudales que protegieron sus tierras con gallardía. En épocas posteriores estos castillos se convertirían en bellos palacios renacentistas con inmensos y bellos jardines en los que perderse las tardes soleadas.

ElValle del Loira es un viaje en el tiempo y un territorio natural que ofrece al visitante un espectáculo encantador. Ahora te ofrecemos un recorrido por algunos de los lugares indispensables en el Valle del Loira desde Nantes hasta Saint-Brisson.

ENTRAR AQUÍ...


http://viajar.elperiodico.com/destinos/de-ruta-por-los-castillos-del-loira?_ga=1.89191064.287530077.1479042772


Publicat per a Cap comentari:

Londres, primer destí internacional per al pont

TENDÈNCIES DEL TURISME

Londres, primer destí internacional per al pont

Els buscadors registren increments de fins al 34% en les reserves per al llarg cap de setmana de la Constitució


Londres, primer destí internacional per al pont

MAX JIMÉNEZ BOTÍAS / SALVADOR SABRIÀ / BARCELONA
Dimecres, 30 de novembre del 2016 - 20:28 CET
EL PERIODICO                                           
Londres ja va ser el primer destí turístic internacional dels espanyols en el pont de la Constitució del 2015. No és gens estrany -considerant els efectes del 'brexit' sobre la lliura esterlina- que per al pont d'aquest any torni a ser, de llarg, el primer destí internacional dels viatgers espanyols. Segons el buscador de viatges Skyscanner, les reserves a aquest destí s'han incrementat un 34% respecte a l'any passat. La caiguda del valor de la moneda és un al·licient afegit a l'interès dels viatgers. De fet, la capital britànica lidera el 'top 10' dels destins internacionals per al pont, seguida de Nova York -que avança dos llocs respecte al 2015-, París i Roma. Si bé els primers destins, segons el volum de reserves, són interiors: Madrid, Benidorm, Granada, Barcelona, Tenerife i Sevilla, segons destaca el buscador Atrápalo.
Les tendència registrada pels buscadors és ratificada per les agències de viatges, que constaten un increment per al tradicional destí urbà britànic, encara que els números amb què treballen són una mica més modestos: "Esperem un creixement del 8% en relació amb l'augment de reserves aquest any i creiem que Londres com a destí individual es mourà en aquesta xifra", ha destacat Martí Serrate, president de l'Associació Catalana d'Agències de Viatge (ACAVE). "El 2015 va ser l'any de la recuperació i el 2016 s'està consolidant la recuperació", ha destacat el portaveu de les agències.
Les tendències del pont no són gaire diferents de les de final d'any. Skyscanner destaca que Londres també és la capital preferida pels espanyols per acomiadar l'any. Les ofertes, per la depreciació de la lliura, registren disminucions del 38% en el cost dels vols respecte a l'any passat. Gràcies a aquesta devaluació, el preu mitjà dels bitllets per a aquesta temporada de l'any ha baixat dels 131 euros del 2015 als 81 euros que costa aquests dies un vol per a la nit de Cap d'Any. "Aquest any pot ser més econòmic que mai per als espanyols donar la benvinguda a l'Any Nou a la capital del Regne Unit", afirma Ángel Girado, de Skayscanner.

AUGMENTA L'OFERTA

Es tracta d'una dinàmica que no només registren buscadors i agències de viatges. Des del punt de vista de l'oferta, les aerolínies apunten en la mateixa direcció. "Londres concretament és un dels destins estrella durant tot l'any, però especialment al desembre pel pont i les festes de Nadal i Cap d'Any. La depreciació de la lliura, entre altres factors, ha permès a la companyia ampliar la seva oferta, amb tarifes econòmiques", afirmen fonts d'Easyjet, que vola de Barcelona i Madrid a Gatwick.
De fet, aquesta companyia ofereix vols des de 40,99 euros per trajecte el dimecres 7 de desembre, o des de 35,99 euros per trajecte el divendres 9 de desembre. Des de Madrid es poden trobar vols per volar el pont des dels 36,99 euros per trajecte. Els preus, en principi, són més baixos en les reserves per a la setmana de Nadal.
La primera aerolínia del Prat, Vueling, ha incrementat la seva oferta al Regne Unit en aquest temporada d'hivern davant la bona resposta de la demanda, encara que no ha programat més vols per a aquest pont. En tot cas, ofereix de tres a quatre freqüències diàries de BCN a l'aeroport londinenc de Gatwick (l'any passat eren de 2 a 3 segons el dia), i dues diàries a Lutton, quan el 2015 no en tenia cap. I també ha mantingut a l'hivern els vols que feia a l'estiu a Edimburg, Newcastle, Birmingham i Manchester davant la bona resposta de la demanda.
Sí que ha ampliat l'oferta per a París en aquest pont. Concretament, divendres que ve operarà vuit freqüències a París-Orly, dues més de les que opera habitualment, que se sumen a dues més al Charles de Gaulle.


Publicat per a Cap comentari:

Fotografía con drones: una nueva forma de ver la escalada

Entretenimiento 

iQ

September 20, 2016

Fotografía con drones: una nueva forma de ver la escalada

Ken Kaplan Writer
Andy Mann, un amante de la escalada de riesgo y la narración multimedia, ha alcanzado nuevas cotas de originalidad desde que comenzó a utilizar el Yuneec Typhoon H, un dron “con ojos” que incluye la tecnología Intel RealSense.
Lo que mejor se le da a Andy Mann es quedarse atrapado entre una roca y una pared. Para darle más emoción al asunto, escala con las manos desnudas, introduciendo manos y pies en cualquier recoveco o ranura. Con esta técnica, ha escalado algunos de los precipicios más escarpados del mundo. Hay pocas cosas que gusten más a este escalador, submarinista y explorador ártico de 36 años que desafiar a la gravedad (e incluso a la muerte). Una de ellas es grabar sus experiencias y crear historias visuales que evoquen el subidón de adrenalina que se siente al coronar cada cima.
Siempre está a la búsqueda de cumbres perdidas con vistas espectaculares, de las que solo se puede disfrutar desde el cielo. Antes grababa vídeos sobre el terreno o cuando escalaba en compañía de otras personas, pero su creatividad se disparó en cuanto compró su primer dron con cámara integrada.
“Utilizar un dron ha revolucionado mi forma de trabajar”, afirma.

Este verano, Mann aceptó probar el Yuneec Typhoon H Pro, un dron con una cámara de última generación con tecnología Intel RealSense 3D capaz de distinguir obstáculos y sortearlos.
Gracias a él, Mann pudo crear vídeos aún más poéticos, ya que el metraje del dron le aportó elementos mucho más evocadores con los que contar historias de gran belleza. Los drones son conocidos por crear tomas que comienzan con el primer plano de un objeto o persona, para luego alejarse hasta alcanzar la vista de pájaro. Los creadores pueden desplazar la cámara horizontal o verticalmente, utilizarla para seguir a algo o alguien, hacer tomas mientras el dron surca los aires o grabar desde diferentes ángulos verticales. ¿El resultado? Unas escenas con muchísimo más dramatismo.
“Poder evocar esa sensación de revelación al adentrarte en las montañas es alucinante”.

andy_mann_yuneec_typhone_h_Intel_realsense2
Le gusta llevar al dron detrás, al lado o frente a una persona a la altura de los ojos, de modo que se mueva al mismo tiempo que esa persona, especialmente en entornos angostos. Al hacer esto, los espectadores pueden ver de primera mano las maravillas de la naturaleza, igual que si se encontraran flotando allí.
“Me encanta poder, en mitad de una narración, pasar a una toma aérea, para que se me vea como un diminuto elemento en medio de la inmensidad del paisaje que me rodea”, añade.

andy_mann_yuneec_typhone_h_Intel_realsense3
Las fotografías de Andy se han publicado en las revistas National Geographic, NG Adventure, Outside y en el New York Times. Con su hogar en Boulder (Colorado) como punto de partida, Andy viaja por todo el mundo como Director Ejecutivo de 3 Strings Productions y se dedica a producir vídeos y documentales sobre deportes extremos al aire libre.
Su fascinación por el arte visual comenzó cuando era tan solo un niño y se dedicaba a hojear los libros de fotografía del departamento de artes gráficas en el que trabajaba su madre.
“A los 26 años cogí una cámara y me eché a la carretera para hacer de la fotografía mi profesión. No he mirado atrás desde entonces”.
Utilizar un dron le ha permitido imaginar nuevas formas de capturar puntos de vista totalmente insólitos.

andy_mann_yuneec_typhone_h_Intel_realsense4
Al hablar del Typhoon H Pro, afirma que “es facilísimo de usar”.
“Solo hace falta darle a un interruptor para activar la tecnología de visión Intel RealSense. Ves cómo el robot se lo piensa mientras escanea el entorno y, a continuación, traza la mejor trayectoria en torno a un objeto”.
Con la tecnología Intel RealSense activada, el Typhoon no solo reacciona ante el entorno, sino que también lo recuerda.
“Si esquiva un obstáculo una vez, recodará dónde se encuentra y sabrá cómo sortearlo automáticamente en el futuro. Esto me viene especialmente bien, ya que suelo grabar en cañones muy estrechos”.

andy_mann_yuneec_typhone_h_Intel_realsense8
Andy necesita un dron muy fiable para llevárselo a lugares remotos de Groenlandia, la Antártida, África y Perú.
“Me hace falta un dron ligero, fiable, seguro y que grabe en 4K”, afirma. “El Typhoon me gusta muchísimo”.
Tras una visita reciente a The Monastery (una zona de escalada junto a Boulder) con el escalador profesional Jon Cardwell, Mann supo que era el lugar perfecto para grabar su próximo vídeo, “Upward Places“.
“Se trata de una cresta de granito que se eleva a más de 30 metros en el aire, con Long Peak (4346 m) de telón de fondo; pero, cuando estás en el cañón, pierdes un poco la noción de donde estás”, comenta.
Gracias a una buena planificación, al tiempo formidable que hizo y a una excelente ejecución, la experiencia fue realmente memorable.
“Jon estaba llegando a la cima, tras una escalada de gran dificultad (5,14), cuando se atisbaban los últimos rayos de sol en la cumbre”.

andy_mann_yuneec_typhone_h_Intel_realsense7
Andy recuerda cómo una buena amiga, la campeona mundial de escalada Sasha Digiulian, le comentaba una vez lo increíble que sería pedir una pizza en la cima de la montaña después de un duro día de escalada. Aunque todavía no ha usado un dron para ese fin, sí que los ha utilizado para explorar nuevas zonas para escalar y buscar caminos menos difíciles por los que ir.
“Sí que pienso que una de las mayores ventajas de los drones es que facilitan enormemente las tareas de búsqueda y rescate”, explica.
Andy aconseja a todo artista que quiera incluir un dron en su kit de herramientas que escoja un modelo que sea fácil de usar, para que así se pueda centrar en la creatividad visual en lugar de perder el tiempo con complejidades técnicas.

andy_mann_yuneec_typhone_h_Intel_realsense9
“No hay que ir con miedo de que el dron acabe estrellándose”, comenta. “Es normal al principio; pasa en las mejores familias. Normalmente, lo único que se estropean son las hélices, y se pueden arreglar en nada de tiempo para seguir surcando los cielos como si nada hubiera pasado”.

andy_mann_yuneec_typhone_h_Intel_realsense10
Los drones han evolucionado mucho desde que Andy empezó a usar uno hace unos años.
“La tecnología en la que se basan los drones parece estar constantemente mejorando, y con RealSense el cambio ha sido más que obvio”, comenta.
“Mi dron ideal sería uno que combinara las funciones del Typhoon H Pro con una pequeña cámara con el rango dinámico de una cámara RED”.
Nota del editor: Visite “Upward Places,” el vídeo grabado por Andy Mann usando un Yuneec Typhoon H. Síguelo en Instagram y en su sitio web. En el siguiente vídeo puede conocer en más detalle el Yuneec Typhoon H con tecnología Intel RealSense.

Compartir este artículo

Temas relacionados

Entretenimiento Estilo de vida Innovación tecnológica
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)