dissabte, 31 d’octubre del 2015

Una ‘gran carabassa’ passa avui a sols 480.000 km de la Terra

Dissabte 31.10.2015 02:00

L’asteroide 2015 TB145 fou descobert fa ben pocs dies amb el telescopi Pan-STARRS I de Hawaii, però malgrat això avui probablement serà una de les notícies principals a tot el món. I és que és previst que a la tarda aquest objecte fins fa poc desconegut passi a tan sols 480.000 km de la Terra, 1,3 vegades la distància a la Lluna.

D’uns quatre-cents metres de diàmetre, avança a una velocitat de 126.000 km/h a través de la constel·lació d’Orió i, segons la NASA, representa la màxima aproximació d’un objecte espacial al nostre planeta des del juliol del 2006, quan el meteorit 2004 XP14 va passar a 430.000 km de la superfície terrestre. La mateixa agència espacial calcula que no tornarem a ésser testimonis d’una aproximació semblant fins el 2027.

Els astrònoms asseguren que el meteorit gegant 2015 TB145 serà visible a través de telescopis, però no a ull nu. Amb tot, hi ha unes quantes opcions per a seguir-ne el pas en directe per internet, com les que proposen la comunitat Slooh i Virtual Telescope.

L’Observatori Astronòmic del Montsec, que seguirà l’objecte potencialment perillós, explica que fou detectat el 10 d’octubre per la NASA des del telescopi Pan-STARRS-1 de la Universitat de Hawaii. Fa uns quatre-cents metres de diàmetre i es desplaça a una velocitat de 35 km/s, molt alta per a ésser un asteroide. També la seva òrbita és força excèntrica i ressonant amb l’òrbita de Júpiter, amb unes característiques que indiquen que podria tenir natura cometària.

La coincidència amb la data de Halloween i les seves dimensions han fet que al món anglo-saxó ja se l’hagi batejat com la ‘gran carabassa’. Alguns dels principals radiotelescopis de la Terra emetran senyals de ràdio per a mirar de reconstruir-ne la forma exacta, un aspecte particularment important perquè l’objecte en qüestió podria ésser un cometa extint.

divendres, 30 d’octubre del 2015

Mira què fa un any de pluges al lloc més sec de la Terra

...PODEN NÉIXER FLORS A CADA INSTANT...!!!

EFECTES DEL CANVI CLIMÀTIC

Mira què fa un any de pluges al lloc més sec de la Terra

Un mantell de flors malves ha cobert l'àrid desert d'Atacama, a

Xile

Mira què fa un any de pluges al lloc més sec de la Terra

EFE / MARIO RUIZ

Espectacular imatge del desert d'Atacama, cobert de flors, aquesta setmana.

EL PERIODICO

AFP / SANTIAGO DE XILE

Divendres, 30 d'octubre del 2015 - 09.46 h

Imatge d'arxiu del desert d'Atacama, el lloc més sec del planeta.

Una alfombra gegant de flors malves cobreix actualment el lloc més sec de la Terra, el desert d'Atacama, al nord de Xile. És el producte d'un any de pluges intenses, agreujada pel pas d'El Niño. El fenomen ja ha congregat en aquest àrid lloc especialistes i turistes que han volgut contemplar 'in situ' l'espectacle.
Tradicionalment, abans que el canvi climàtic fes aparició, al desert d'Atacama, amb una superfície de 105.000 quilòmetres quadrats, només es registraven pluges en quantitats possibles de ser mesurades una vegada entre cada 15 o 40 anys i s'han arribat a registrar períodes de 400 anys sense ni una gota d'aigua. Aquest any, no obstant, la gran quantitat de pluja caiguda ha provocat una floració espectacular.
Milers de flors de tons violetes i blancs ('Nolana paradoxa') i de color groc ('Rhodophiala rhodolirion') s'han sumat a les flors habituals del lloc: les 'Bomarea ovallei', espècie endèmica de Xile de tons rogencs, i a les 'Calandrinia longiscapa', que van del vermell al púrpura i al blanc. Tot un festival de colors poc habitual d'aquesta zona desèrtica.

DUES FLORACIONS A UN ANY

Raúl Céspedes, especialista de la Universitat d'Atacama, explica que cada quatre o cinc anys es donen floracions coloristes, però apunta que aquesta és d'una intensitat inèdita des de fa desenes d'anys. "Aquest any és especial perquè la gran quantitat d'aigua caiguda ha permès observar l'episodi de floració més espectacular dels últims 50 anys", subratlla.
El pas d'El Niño pel desert d'Atacama ha provocat que arrels subterrànies poguessin germinar i mantenir-se en un entorn àrid. "Quan un pensa en un desert, creu que hi ha una sequera absoluta, però hi ha un ecosistema latent que espera certes condicions, com pluja, temperatures elevades i humitat, per activar-se", destaca Céspedes.
"El fenomen aquest any ha sigut poc habitual. Hi va haver inundacions al març que van provocar una floració especial a l'hivern, cosa que mai havíem vist, i després una floració a la primavera", apunta per la seva part Daniel Díaz, director regional del Servei Nacional de Turisme de la regió d'Atacama. "Dues floracions en un any és excepcional al desert més àrid del món", ha afegit.

dimecres, 28 d’octubre del 2015

Acostament històric de 'Cassini' a la lluna gelada de Saturn

Se situarà a només 49 quilòmetres per sobre de la seva regió polar sud

ARXIU / AFP

Imatge distribuïda per la NASA de la lluna de Saturn.

EL PERIODICO

EFE / WASHINGTON

Dimecres, 28 d'octubre del 2015 - 19.21 h
La nau internacional 'Cassini' farà aquest dijous un acostament històric a la lluna de Saturn Encèlad al situar-se a només 30 milles (49 quilòmetres) per sobre de la seva regió polar sud, una fita clau per conèixer l'activitat de "l'oceà global" que té sota la seva superfície.
A les 11.22 hores (15.22 GMT) està previst que la nau faci la seva incursió més gran en el núvol de partícules gelades que emanen del pol sud d'aquesta lluna, segons informa l'agència espacial nord-americana (NASA) a la seva pàgina web.
La sonda 'Cassini' és un projecte conjunt de la NASA, l'Agència Espacial Europea (ESA) i la italiana (ASI) que orbita al voltant de Saturn des del 2004.
Els científics de la missió esperen que aquesta aproximació reveli informació sobre quina quantitat d'activitat hidrotermal hi ha dins d'Encèlad i sobre l'impacte d'aquesta química en la capacitat de l'oceà per acollir formes de vida simple.
No obstant, la NASA s'ha esforçat a aclarir que aquesta aproximació "no busca detectar vida, sinó proveir informació sobre fins a quin punt és habitable l'oceà d'Encèlad".
"La confirmació d'hidrogen molecular al núvol seria una línia independent de prova que hi ha activitat hidrotermal a l'oceà d'Encèlad", ha dit Hunter Waite, membre de la missió. "La quantitat d'hidrogen revelaria quanta activitat hidrotermal hi ha", ha afegit.
La baixa altura de l'aproximació busca precisament que la nau tingui més accés a molècules més pesants i grans.
'Cassini' va ser llançada a l'espai l'octubre del 1997 juntament amb la sonda 'Huygens' de l'ESA i des d'aleshores ha estat estudiant l'immens planeta, els seus anells i el seu camp magnètic.
La nau va arribar als voltants de Saturn el 2004 per iniciar l'estudi de Tità, la lluna més gran del planeta.
En anteriors aproximacions al planeta, mai tan pròximes com la de demà, la nau 'Cassini' va descobrir que Encèlad tenia una activitat geològica remarcable, inclòs un núvol de gel, vapor d'aigua i molècules orgàniques emanant de la seva regió polar sud.
Més tard, la missió va determinar que aquest satèl·lit de Saturn té un "oceà global" i probablement activitat hidrotermal, cosa que significa que podria tenir "els ingredients necessaris per permetre la vida simple".
Des del 2004, els 12 instruments de 'Cassini' han estat transmetent informació del sistema, tot i que se suposava que havia d'acabar la seva activitat a finals del 2008.
La NASA va decidir el 2010 prolongar la seva missió fins al 2017, cosa que permet als científics estudiar els canvis climàtics al planeta i les seves llunes.
La sonda robòtica també contínua així la seva observació dels anells de Saturn, així com de la magnetosfera del planeta, a més de la seva estructura interna.

dimarts, 27 d’octubre del 2015

La legislatura del vertigen

Política

La legislatura del vertigen

El nou Parlament enderroca el mantra que deia que hi ha una majoria de vot antiindependentista. Les curioses relacions d'Irene Rigau amb la CUP. Arrimadas escolta Els Segadors amb els braços creuats.

La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, rep felicitacions | JORDI BORRÀS

per Lluís Bou 26 d' Octubre 2015 a les 19.08 h

El Món el diari lliure, obert i per compartir

El Parlament s'ha constituït aquest matí ensenyant les cartes. Serà una legislatura de vertigen. Un gòlem que no sabem si es deixarà controlar. A la primera sessió ja ho ha deixat clar. En una sola votació s'ha carregat el mantra del govern espanyol i de Ciutadans que l'antiindependentisme havia guanyat les eleccions en nombre de vots. Sense que ningú ho sabés amb anterioritat, la meitat del grup de Lluís Rabell (CSQP) ha donat també el seu vot a Carme Forcadell com a presidenta del legislatiu, i ha empetitit el bloc unionista fins a la mínima expressió. Tot això ha succeït ja en les primeres hores de la legislatura. El gòlem ha començat a actuar.

Andrea Levy, amb altres diputats del PP | Jordi Borràs

El PP era avui el partit més enfadat amb el nou escenari, més fins i tot que Ciutadans. Els populars han quedat desplaçats a la muntanya de l'hemicicle, on van a parar habitualment els diputats del grup mixt, han quedat fora de la mesa, voregen la marginalitat, i tot això quan són el partit del govern espanyol. Els diputats populars, liderats per Xavier García Albiol, han evitat aplaudir els nomenaments de la mesa. Ciutadans els ha guanyat la partida en el bloc unionista i se'ls notava a la cara.

Toni Comín, Lluís Llach i Marta Rovira | Jordi Borràs

Els gòlem sempre han estat perillosos en la cultura cabalista, i també poden fer mal als propis. No hi ha certesa sobre què pot passar. Ningú no sap hores d'ara dir si la legislatura s'acabarà al gener, i fracassarà el procés sobiranista, o si servirà per arribar a la independència. Raül Romeva aconsella anar pas per pas. "Jo no sóc tribuneru dels que s'aixeca del seient i se'n va a mig partit. Mentre hi ha partit, hi ha partit. L'important és anar cremant etapes i la d'avui és la primera". Pregunto al diputat de la CUP Julià de Jòdar, que ha presidit la mesa d'edat, i és del mateix parer. "De govern ja veurem si n'hi ha. Ara hem d'anar cap a la declaració on deixem clar que desobeïrem. Podria ser la setmana vinent".

Al primer dia l'atzagaiada, sonora, ha anat pels unionistes. Si la setmana vinent es convoca el primer ple del Parlament hi haurà el segon toc. El sac es va omplint. L'exdirigent socialista Antoni Dalmau ja intueix cap on aniran les coses. "Serà política forta, però serà aspra". El president de l'ANC, Jordi Sànchez, prefereix veure el got mig ple. "Estem començant a contruir majories més grans a favor del procés". La legislatura és polièdrica i electritzant. Potser per això avui no se n'han perdut l'inici ni l'expresident José Montilla, ni la Laura Aymerich (la guitarrista de Lluís LLach), ni Miquel Calçada ni Queco Novell, experiodista de política de TVE i ànima del Polònia.

El diputat de la CUP Antonio Baños | Jordi Borràs

La consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha aprofitat el final del ple per anar a parlar amb el regidor de la CUP a Girona Lluc Salellas, amb qui té molt bona relació. També la té amb el seu germà Benet, que és diputat cupaire al Parlament. Rigau va ser nòvia de joventut del pare de tots dos, l'advocat Sebastià Salellas, i va ser professora d'alguns dels fills.

Arrimadas i 'Els Segadors'

Els diputats en el moment de cantar 'Els Segadors' | Jordi Borràs

La dirigent de Ciutadans Inés Arrimadas, ara cap de l'oposició, s'ha estrenat avui en el nou paper. Té molta cura quan parla en català, però avui s'ha escoltat Els Segadors amb els braços creuats, cosa que ha aixecat comentaris. Les televisions espanyoles anaven boges i dubtaven entre ella o Albert Rivera. Ciutadans és ara el partit hiperprotegit de l'establishment. A diversos diaris ja els ha arribat també aquesta consigna per a la campanya de les generals. Estarem distrets, la legislatura del vertigen.

L’illa dels llangardaixos (1), per Jordi Casadevall

Les aigües turbulentes

Bloc d'opinió de Jordi Casadevall

Vilaweb

L’illa dels llangardaixos (1)

Publicat el 26 d'octubre de 2015

He estat alguns dies a l’illa canària d’El Hierro. Aquesta és la crònica de la descoberta d’un territori petit i sorprenent.
* El primer encant d’El Hierro és la seva escassa colonització turística. Parlo del turisme de masses, de platges bigarrades, de souvenirs, de discoteques, de soroll, de banalitat i d’ordinariesa. La raó? Com aquella cançó de quan jo era jove, aquí no hi ha platja, sinó roquissars i penya-segats, herència de l’origen netament volcànic de l’illa. Tampoc hi destaquen grans monuments per anar-hi a fer pacients cues i absurdes fotos. És tota una altra cosa, i que duri.
* Dediquem el primer dia a recórrer en cotxe l’illa. El destí ens reserva un temps realment boig perquè en poca estona patim fred, calor, boira, vent i una pluja intensíssima. El primer punt d’interès és Valverde. Ambient de poble, tranquil·litat i quietud, encara que sigui la capital de l’illa. Visita a l’església de la Concepción (imatge de dalt) i a una botiga que fabrica quesadillas, unes postres un pèl embafadores fetes amb formatge de cabra. Em crida l’atenció un retrat en un carrer que sembla més aviat una

petita capella (imatge de la dreta). És en recordatori del senyor Terencio, l’amo de la cadena de supermercats del mateix nom, exemple de selfmade man local.
* D’allí marxem cap el Mirador de la Peña, afaiçonat pel conegut artista canari César Manrique, talaia de 700 metres des de la qual es divisa la costa nord, coneguda com El Golfo (imatge a sota). Costa de distingir, però en un sortint s’endevina una edificació: es tracta de l’hotel més petit del món, segons el llibre dels rècords. Tinc entès que hi ha una llista d’espera de mesos per poder allotjar-s’hi i intentar dormir amb el previsible soroll de fons de les onades. Passo.

* La ruta ens porta cap a l’oest per carreteres plenes de corbes, i sense quitamiedos, però el paisatge espectacular, tant el terrestre com el marítim, venç qualsevol neguit automobilístic. Estem al sabinar, amb els seus arbres (savines, és clar) capriciosament recargolats per acció del vent. Seguim. Quan dic que la ruta ens porta a l’oest ho dic de forma ben literal. El punt més occidental d’El Hierro ho és també de l’estat espanyol i per aquí passava antigament el meridià 0 (el que ara passa per Greenwich i per la Meridiana), com oportunament recorda un indicador. Completa la visita de la zona el far d’Orchilla, solitari i altiu.
(continuarà)
[Imatges: fotos de l'autor]

dissabte, 24 d’octubre del 2015

El Instagram que hará que quieras viajar a Finlandia a la de YA

Cultura

El Instagram que hará que quieras viajar a Finlandia a la de YA

Este país a través de la asombrosa lente de Mikko Lagerstedt

24 octubre 2015

"Capturando la emoción de los lugares a través de las fotos"
Así define su trabajo el Instagramer finlandés Mikko Lagerstedt, quien hace bandera de su país de la mejor forma; sacando unas fotos tan sobrecogedoras (con la ayuda de una buena edición) como estas:

mikkolagerstedt/

Como muchos otros usuarios de éxito de esta red, para Mikko Instagram empezó como un hobby. Pero poco a poco, este fotógrafo fue ganando popularidad hasta lograr, a día de hoy, 112.000 seguidores y un promedio de 12.000 likes por foto.
Una Finlandia mágica, estrellada, y de mil y un colores que provoca unas ganas incontrolables de explorar este país.

mikkolagerstedt/

mikkolagerstedt

mikkolagerstedt/

Els edificis més emblemàtics de Barcelona obren portes pel festival ‘48H Open House’

Cultura

Els edificis més emblemàtics de Barcelona obren portes pel festival ‘48H Open House’

La ciutat convidada d’aquest any és Sant Joan Despí, on es pot seguir l'itinerari dedicat a l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol

Dissabte 24.10.2015 02:00

Les torres venecianes, el Cercle del Liceu, l’hivernacle del Parc de la Ciutadella, la Torre Banc Sabadell, el refugi anti-aèri de la Plaça del Diamant… i fins i tot les clavegueres! Avui i demà més de 150 edificis d’interès arquitectònic de Barcelona i la rodalia obren les portes amb motiu del ‘48H Open House’, un festival internacional d’arquitectura que ja fa sis anys que es fa. Cada any s’incorporen edificis nous a la cita i aquest any es podrà visitar el Campanar de Santa Maria del Pi, l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya o la Dessalinitzadora del Llobregat, entre més.
L’objectiu principal del ‘48H Open House’ és descobrir tota mena d’edificis amb un alt valor arquitectònic i per això el festival presenta una insòlita barreja que avarca palaus modernistes, cases unifamiliars de la postguerra, edificis rehabilitats i nous equipaments. Un dels grans pols d’atracció del festival és l’accés a indrets que habitualment no estan oberts al públic, com ara les Torres Venecianes de Montjuïc o els estudis d’artistes de l’antiga fàbrica Lehman.

Però el ‘48H Open House’ avarca més enllà de Barcelona i la ciutat convidada enguany es Sant Joan Despí. La vila ofereix la possibilitat de redescobrir l’obra de l’arquitecte modernista Josep Maria Jujol, que va ser arquitecte municipal. Per això s’ha dissenyat un itinerari especial que inclou les visites a dos edificis que va projectar l’artista: la Torre de la Creu i Can Negre. Santa Coloma de Gramenet i Vilassar de Dalt també repeteixen la participació en el festival.

'Patricia', l'huracà més potent de la història recent a la costa americana del Pacífic

ALERTA METEOROLÒGICA

'Patricia', l'huracà més potent de la història recent a la costa americana del Pacífic

L'huracà 'Patrícia' es converteix en el més potent de la història recent

El cicló tropical avança cap a Mèxic i tocarà terra per Puerto Vallarta.Arriba a ratxes de fins a 400 quilòmetres per hora

EL PERIÓDICO / MÈXIC

Divendres, 23 d'octubre del 2015 - 13.49 h
La costa mexicana del Pacífic espera la imminent arribada de l'huracà 'Patricia', que avança amb vents sostinguts superiors als 325 quilòmetres per hora i ratxes màximes que arriben als 400 quilòmetres. El 'Patricia' és el cicló tropical el més potent a la costa del Pacífic americà des que hi ha registres, segons ha informat el Centre Nacional d'Huracans dels Estats Units, dependent de l'administració NOAA. El 'Patricia' ha sigut catalogat com de categoria 5, la màxima en l'escala de Saffir Simpson.
L'huracà 'Patricia' s'ha convertit en el "més poderós que hagi existit al planeta en tota la història", ha dit el director de la Comissió Nacional de l'Aigua (Conagua), Roberto Ramírez. "No hi ha cap huracà en tot el planeta en tota la història que hagi arribat a la velocitat del vent a 325 quilòmetres per hora", ha dit el titular de la Conagua al destacar que els experts ja el consideren el "més poderós" que s'hagi registrat mai al món.

Al principi estava previst que el 'Patricia' penetrés en territori mexicà per la ciutat costanera de Puerto Vallarta (Jalisco), un important centre turístic, però les últimes hores s'ha produït un canvi de ruta i actualment es dirigeix cap a Playa Perula, al sud de Jalisco. Protecció Civil de Mèxic ha iniciat l'evacuació d'unes 50.000 persones de les zones costaneres dels estats de Jalisco, Nayarit i Colima.
A les costes de Jalisco s'hi preveuen vents de 60 quilòmetres per hora i ratxes de 90 quilòmetres, que s'incrementaran a partir de migdia a més de 200 quilòmetres. A les costes de Colima i Nayarit, s'esperen vents de 80 quilòmetres amb ratxes de fins a 120 km/h.
A les costes de Michoacán s'hi registraran vents de 60 km/h amb ratxes de 90 km/h, a mesura que l'huracà 'Patricia' s'hi acosti, així com onatge de 6 a 8 metres a les costes d'aquest estat, de Colima i del sud de Jalisco.
A la costa occidental de Jalisco s'hi preveu onatge de 4 a 6 metres, així com onades de 3 a 4 metres a la costa de Nayarit, de 3,5 a 4,5 metres a la costa occidental de Guerrero i de 2,5 a 3,5 metres a la seva costa oriental.
Als voltants del 'Patricia', les onades podrien arribar a vuit metres i formar possiblement trombes marines, remolins i tornados als voltants del cicló, al moment de tocar terra.
Protecció Civil manté l'alerta roja (perill màxim) a tot Colima, al centre i la costa de Jalisco i el sud de Nayarit, així com alerta taronja (perill alt) al nord de Jalisco, el nord i el centre de Nayarit, Zacatecas, el sud de Durango i de Sinaloa i a les illes Marías i Marietas.
La NOAA ha alertat que l'huracà és "extremadament perillós", mentre que l'Organització Meteorològica Mundial (OMM) ha recordat que la força del 'Patricia' és comparable a la del tifó 'Haiyan', que l'any 2013 va causar 6.300 morts a les Filipines.
El 'Patricia' és, a més, el cicló del Pacífic oriental amb la pressió atmosfèrica més baixa de què es té constància, amb 880 mil·libars, de manera que bat el rècord establert pel 'Wilma' el 2005.

L’impressionant huracà Patrícia arriba a la costa mexicana

Món

L’impressionant huracà Patrícia arriba a la costa mexicana

L'huracà més potent mai registrat ha perdut força quan ha tocat terra · Recull de les imatges més espectaculars

Dissabte 24.10.2015 09:58

El temut huracà Patrícia ha tocat terra a la costa de l’oest de Mèxic, amb cops de vent de tres-cents quilòmetres per hora. És l’huracà més potent que mai s’ha registrat, i per això les autoritats mexicanes han pres precaucions i han evacuat milers de persones. El Patrícia ha perdut força un cop ha tocat terra i ha passat de categoria cinc (la màxima) a categoria dos. Ara el perill més gran és que hi hagi inundacions, per la previsió de pluja molt forta. Els estats mexicans en alerta són especialment els de Nayarit, Jalisco, Colima, Michoacan i Guerrero.
A la xarxa hi ha centenars de fotografies de l’huracà i de l’efecte que té. Les més espectaculars són segurament les que ha captat des de l’Estació Espacial Internacional l’astronauta Scott Kelly. Vegeu-ne una mostra:

View image on Twitter