L'origen del senyal de ràdio misteriós captat ara fa un any és a una galàxia propera
La ràfega, la segona detectada amb les mateixes característiques, prové d'una galàxia espiral a 500 anys-llum de nosaltres
per A.S.
dimarts, 7 de gener 2020 -
11:09h
MONPLANETA
| CSIRO
Un
equip internacional d'astrònoms ha aconseguit localitzar l'origen d'una
ràfega ràpida de ràdio (FRB per les seves sigles en anglès) que a
principis de 2019 va sorprendre la comunitat científica per les seves característiques. Segons sembla, l'emissió prové d'una galàxia espiral no gaire lluny de la nostra. A diferència dels senyals de ràdio individuals, que només s'emeten un cop, les FRB envien ones curtes d'alta energia múltiples vegades, i només se n'han detectat dues fins ara. Aquesta, a més, té un origen diferent de la primera.
Batejada
com a 180916.J0158+65, la ràfega va ser detectada per vuit telescopis
terrestres, que han aconseguit rastrejar-la fins a una galàxia a uns 500
anys-llum de nosaltres, molt més a prop que la majoria de senyals
detectats fins ara. Tal com explica un article publicat aquest dilluns a
la revista 'Nature',
la proximitat de l'origen d'aquest FRB permet que els telescopis de la
Terra puguin estudiar-lo amb molt més detall i, potser, determinar com
es va originar. De moment, se sap que, dins la galàxia espiral d'on
prové, el seu origen concret és en una zona d'uns set anys-llum de
diàmetre, una precisió que, per als astrònoms, és comparable a que una
persona, des de la superfície de la Terra, en reconegués una que és a la
Lluna.
Conèixer
més detalls de la galàxia d'on ens arriba el FRB podria aportar molta
informació sobre els entorns on s'originen i, finalment, explicar què els crea,
un dels grans misteris de l'Univers i que ha generat teories que
arriben, fins i tot, a assenyalar intel·ligències alienígenes com a
emissores.
Cossetània publica el llibre 'Catalunya, 50 pobles amb caràcter',
un recorregut singular pel conjunt de la nostra geografia obra de Carles
Cartañà i Jordi Longás
Quan l’escriptor Sergio del Molino va publicar el 2016 l’assaig La España vacía,
va palesar un fet molt curiós: hi ha grans àrees de l’estat espanyol
amb menys densitat de població que no pas Lapònia, al cercle polar
àrtic. De fet, alguns indrets de la península Ibèrica –el concepte
Espanya buida es pot fer extensiu també a Portugal– són dels menys
poblats d’Europa. Una altra de les dades que palesava el llibre és que
també en això Catalunya és diferent de la resta de l’estat. La divisió
en comarques, amb pobles que actuen com a capital (encara que siguin
petites) i les distàncies relativament curtes de cap a les grans ciutats
fan que no es produeixin exactament les mateixes circumstàncies que a
l’Espanya buida. Ara, el rerepaís presenta comarques poc poblades i,
sobretot, en molts casos abundants en pobles petits, singulars, amb una
vida rural marcada.
És allà on cada persona compta, on els escons es juguen vot a vot, i
també on la vida es mesura per uns paràmetres absolutament diferents
dels de la ciutat. Com expliquen alguns Mossos d’Esquadra: ‘Allà on
realment nosaltres som necessaris és en tots aquests territoris on cada
veí té una escopeta a casa i on cadascú podria trobar motius per a
fer-la servir.’
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
I la geografia catalana és plena d’indrets singulars que ara s’han
redescobert gràcies a una fal·lera pel món neorural (i que explica èxits
com el programa de televisió ‘El Foraster’). Seguint aquesta estela de
passió pels indrets menys poblats del país, Cossetània acaba de publicar
el llibre Catalunya, 50 pobles amb caràcter, amb texts de Carles Cartañá i fotografies de Jordi Longás.
Segons que comenta Cartañá, ‘aquest llibre, doncs, no vol ser una
guia ni un catàleg de pobles amb encant. L’hem concebut més aviat com un
viatge a través de la nostra geografia, que iniciarem a l’antic illot
de Sant Martí d’Empúries per dirigir-nos cap al centre i el sud del país
fins a arribar a les terres de l’Ebre. Continuarem riu amunt per
enfilar la conca del Segre i a continuació de la Noguera Pallaresa i
assolirem els cims del Pirineu que travessarem fins a tocar la terra
occitana. D’aquí cavalcarem la serralada en direcció a la sortida del
sol. Retornats a l’Empordà farem una visita als catalans del Nord i
finalitzarem el nostre periple al peu de la serra de les Corberes. Allà
hi ha el jaciment prehistòric de Talteüll, on tot va començar. I potser
en algun moment, quan visiteu algun d’aquests indrets o altres de
similars, us envairà una sensació ben curiosa i un xic inquietant, com
de déjà-vu. Una sensació d’haver estat aquí quan encara no
havíeu nascut. Perquè tots venim d’algun lloc, encara que no en siguem
del tot conscients’. Verdú, un dels pobles que apareixen al llibre. Foto: Wikipèdia.
Els pobles seleccionats són Sant Martí d’Empúries, Brunyola,
Tavèrnoles, Lluçà, l’Estany, Talamanca, Òrrius, Garraf, Castellet,
Collbató, Argençola, Tarroja de Segarra, Sanaüja, Verdú, Conesa, El
Vilosell, Vistabella, L’Albiol, La Febró, Siurana, La Morera de
Montsant, Porrera, Pratdip, Freginals, Alfara de Carles, Paüls, El
Pinell de Brai, Miravet, Vilanova de la Barca, Àger, Llimiana, Abella de
la Conca, Salàs de Pallars, Peramea, Durro, Bausèn, Son, Boldís Jussà,
Castellbò, Cabó, Estamariu, Gósol, Meranges, La Roca de Pelancà, Oix,
Costoja, Rabós, Bula d’Amunt, Fenollet i Talteüll. Bausèn, a la Vall d’Aran.
Una de les inspiracions del treball va ser, sense cap mena de dubte, la cançó ‘Agafant l’horitzó‘
de Txarango, perquè el llibre volia trobar pobles de ‘mar, de rius i de
muntanyes’. ‘Els cinquanta pobles escollits havien de ser pobles amb
caràcter, amb caràcter de poble, és a dir que conservin un cert mode de
vida que puguem entendre com rural.’ I si bé volien fer un llibre
compensat territorialment, que fossin bells fotogràficament parlant i no
turístics, no sempre han aconseguit els objectius: ‘I no hem aconseguit
gairebé cap dels nostres objectius inicials perquè un cop iniciat
aquest viatge apassionant, hem deixat de banda tota racionalitat i ens
hem deixat portar per la intuïció, l’aventura i els gustos personals.
Ens ha enamorat una posta de sol a la Terra Alta, hem tastat uns
caragols irresistibles a la Selva, ens han seduït uns vins del Rosselló,
el Priorat, l’Empordà o el Penedès i ens ha captivat la simpatia d’una
àvia d’un poblet del Vallespir. Però també ens van perseguir els gossos a
la vall de Cardós, vam passar calor i ens van picar les abelles a la
Noguera, vam punxar una roda prop del Canigó i, moles vegades, a Osona,
al Pla de l’Estany o al Baix Camp, senzillament ens hem perdut. En
aquest viatge hem après moltes coses i una d’elles és que no heu de fer
cas dels fulletons publicitaris o les guies turístiques, dels llibres de
viatges o de les enciclopèdies, ni de les imatges que surten a
internet. Ni tampoc del que us expliquem en aquest llibre. És tot molt
diferent quan t’hi trobes i hem tingut la grata experiència que, en tots
i cadascun dels pobles que hem visitat, la realitat és millor.’
Cartañá també explica que ‘la majoria de pobles que surten en aquest
llibre van ser creats amb l’aparició dels nous comtats que seguiren la
descomposició de l’imperi carolingi, ara fa mil anys, i que habitaren
indrets que ja havien estat ocupats prèviament, fos durant el regnat
dels visigots o en la dominació islàmica. Alguns conserven encara
vestigis dels temps dels romans, dels monuments o les calçades, alguns
altres tenen passat grec, sobretot a la costa, en espais compartits amb
els indrets que ocuparen els diferents pobles ibèrics. Quant a la
dimensió i distribució geogràfica, aquesta és una qüestió que avui
diríem de desenvolupament sostenible, atès que el poble té la mida que
pot tenir i no una altra, segons el nombre màxim d’habitants que poden
subsistir amb els recursos disponibles’. La riera de Talamanca
Al llibre també s’afirma que ‘podem mesurar el grau de
desenvolupament d’un país per la potència econòmica de les seves grans
ciutats, però un país divers i ric sap mantenir un equilibri en el
conjunt del seu territori que li permeti mantenir les seves diverses
formes de vida, això és, la ciutat i el camp, amb els avantatges que
proporciona un desenvolupament sostenible que ha de perseguir, en
definitiva, la qualitat de vida i el benestar de les persones’.
Així, llegint el capítol dedicat a cada un dels pobles, el lector hi
troba una fitxa que indica el municipi a què pertany, la comarca,
l’altitud respecte del nivell del mar, la població i una guia per a
arribar-hi. Després hi ha el text pròpiament dit, en què Cartañà ens
explica les seves experiències i impressions sobre el poble, i les
fotografies de Longlàs. El conjunt, un recorregut per la geografia
sencera del país marcat per la sensació que tot un món de possibilitats
s’obre més enllà de la ciutat i que potser, quan algú parla del país,
del poble i de Catalunya i se n’omple tant la boca, li caldria haver
trepitjat més sovint algun d’aquests cinquanta pobles i tants més, si
més no, per matisar el discurs. I és que aquests pobles amb caràcter
tenen tot un caràcter.
Els nous motors espacials que podrien dur-nos a Mart a grans velocitats
Per recórrer la distància que ens separa
del Planeta Roig, diversos equips treballen en tecnologies que, en el
futur, poden revolucionar els viatges interplanetaris
per Redacció
dijous, 26 de desembre 2019 -
10:01h
MÓNPLANETA
Llançament del coet Falcon Heavy | SpaceX
Més
enllà de la Lluna, els cossos que hi ha al nostre Sistema Solar són a
distàncies extraordinàrmanent grans per a les velocitats a què són
capaços de viatjar els nostres coets i naus. En vista dels plans de la
NASA per viatjar fins a Mart, sembla que la investigació en nous motors més ràpids i eficients,
que ens puguin ajudar a arribar-hi sense invertir els nou mesos que es
trigaria a anar-hi amb un coet de combustible químic tradicional, serà
clau. A la pàgina web
de la cadena britànica BBC, la periodista Mary-Ann Russon ha recopilat
els projectes més espectaculars en aquest sentit i els que podrien, en
un futur no gaire llunyà, permetre'ns viatjar còmodament pel nostre veïnat còsmic. Propulsió elèctrica solar
Aquest sistema està pensat no pas per dur persones a Mart sinó subministraments perquè, quan hi arribin els astronautes, tinguin un carregament de menjar, aigua i estris i aparells esperant-los.
Gràcies a grans plaques solars i a un propulsor d'ions conegut com a
propulsor Hall, es podria enviar una nau a Mart fent servir molt menys
combustible, tot i que el viatge seria més lent -uns dos anys i mig- i,
per tant, no és viable per al transport de passatgers. Per aconseguir
que aquest sistema alternatiu de facilitar l'estada a indrets llunyans
sigui viable, però, encara cal fer més recerca.
El planeta Mart | xx
Propulsió nuclear termoelèctrica
Si
bé per sortir del nostre planeta continuen fent falta els coets de
combustible químic habituals, i tot i que els aterratges també continuen
necessitant aquesta tecnologia, per a la part intermitja del viatge
alguns científics proposen fer servir un motor elèctric nuclear, un
petit reactor l'energia del qual escalfi hidrogen líquid i que aquest,
en escalfar-se, propulsi la nau. La potència d'aquest tipus de motors és
més gran que els que es fan servir actualment i, segons els càlculs
dels científics, podrien escurçar el temps de viatge entre trenta i
seixanta dies, cosa que reduïria els riscos associats a l'exposició dels
astronautes a la radiació còsmica. Aquesta tecnologia, de moment, és
una de les més prometedores, però fer proves a la Terra és complicat, si
més no fins que no s'aconsegueixi aïllar i eliminar la radiació
resultant.
Motors d'ions
D'una
manera semblant a la de la propulsió elèctrica solar, els motors d'ions
obtenen la seva energia d'accelerar aquestes partícules -àtoms o
molècules carregades- fent servir electricitat. Tot i que el sistema ja
es fa servir en alguns satèl·lits, no són gaire potents
i, tot i que poden aconseguir altes velocitats, triguen molt a fer-ho.
Una de les darreres tecnologies en què es treballa és en un propulsor
anomenat Vasimir, que fa servir ones de ràdio per ionitzar i escalfar el
combustible i un camp magnètic per accelerar el plasma. Així,
l'acceleració d'aquest motor és molt més potent que els motors d'ions
estàndard. Per generar l'electricitat necessària, es podria fer servir
un reactor nuclear o energia solar per a càrregues més petites.
Prova dels propulsors de la nau Orion | NASA
Millorar els motors de combustible químic actuals
Les
noves tecnologies són interessants però per als grans fabricants de
coets, els propulsors de combustible químic que s'han fet servir fins
ara són la forma més fiable de continuar els viatges espacials
i seran la base de les naus que arribaran a Mart. Com a tecnologia
provada de sobres, se sap que és capaç de complir aquesta missió, tot i
que algunes millores en els sistemes i en el coneixement de navegació en
l'espai interplanetari serà molt important.
Quan cal muntar el pessebre? Hi ha algun dia en concret que marqui el calendari? La veritat és que sí.
Tradicionalment, el 25 de novembre, dia de Santa Caterina, marca l'inici del muntatge del pessebre. El cert però, és que hi ha qui el munta per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o durant la primera setmana de desembre, sense cap data assenyalada.
El pessebre és la representació del naixement de Jesús.
Tradicionalment es construïa amb molsa, troncs, suro i figures de fang
de personatges que representaven aquell moment. Actualment n'hi ha de
tot tipus i materials diversos.
El nom d'aquesta tradició li dóna una menjadora d'animals. I és que
segons la Bíblia, quan Jesús va néixer a l'estable, el van posar dins
d'una menjadora d'animals anomenada pessebre.
A Catalunya, des del segle XVIII, es col·loca el
caganer al pessebre. Segons sembla, en aquella època als nounats se'ls
deia 'caganer', perquè l'únic que feien era menjar, dormir i les seves
necessitats.
D'aquí, hi ha qui diu, que, per les dates de Nadal,
quan algú anava a casa de la seva família per celebrar les festes,
preguntava si havien posat el caganer, referint-se al nen Jesús. Sembla
que, a partir d'aquest moment, es va fabricar el primer caganer per al
pessebre, fet que s'estendria ràpidament. Alhora, aquesta figura,
serviria per riure's d'algun personatge del poble.
Però a banda d'aquesta teoria, també hi ha la hipòtesi, que el
caganer és un símbol de bona sort per a l'any vinent. I és que es creu
que, les femtes del caganer fertilitzen la terra.
Igual que hi ha una data per muntar el pessebre, la tradició popular catalana marca el 2 de febrer, dia de la Candelera com el dia per retirar el pessebre. Tot i això, hi ha qui, un cop han passat els Reis Mags de l'Orient, el retiren.
De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges
Ruta en bicicleta de muntanya que s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra
Carrer de Florejacs
per Redacció
El Palau Robert recomana aquesta ruta: De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges.
Des de Guissona l'excursió s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra.
Concabella, com Ratera, les Pallargues, Florejacs, les Sitges i Palou
de Sanaüja conserven fortificacions i castells medievals de quan la vall
del Sió feia el paper de línia defensiva entre els comtats cristians i
les terres de l'Al-Àndalus. Alguns d'aquests edificis
són visitables; cal informar-se'n abans d'emprendre la sortida. Per la
seva banda, a Pelagalls es pot visitar l'església romànica de Sant
Esteve, amb una magnífica portada esculpida, de gran interès i, a
Guissona, població pròspera mercès a la seva indústria d'alimentació de
magnitud europea, cal visitar el nucli històric, les muralles, els
portals, el museu i les ruïnes de la ciutat romana d'Iesso.
En els pròxims anys, el paisatge d'aquests entorns canviarà radicalment de fesomia mercès al sistema de reg Segarra-Garrigues, l'obra hidràulica més ambiciosa que s'ha plantejat a Catalunya des de la construcció del canal d'Urgell,
realitzada al segle XIX. El canal, que té 85 km de llargada, connecta
l'embassament de Rialb (Noguera) amb el de l'Albagés (Garrigues)
dibuixant un arc paral·lel al canal d'Urgell; permetrà la conversió
d'unes 70.150 ha en terres de regadiu. Ruta senyalitzada.
Florejacs des de la llunyania
L'inici del recorregut és a Guissona on es pot arribar des de Cervera per la carretera L-311 en direcció N cap a Ponts i Andorra.
0,00 km (489 m). La ruta comença a la plaça del Vell-Pla de Guissona,
situada al costat del portal de l'Àngel a l'exterior de la muralla que
protegia el centre històric. S'entra al nucli antic passant per sota
d'aquest portal, es travessa la plaça Major, presidida per la imponent
església-col·legiata de Santa Maria i, pel carrer dels Botiguers se surt
al carrer de la Bisbal, que cal prendre cap a la dreta (SO). Passat el
portal de Sant Roc es continua recte (SO) pel carrer de les Guinguetes;
immediatament, en una gran rotonda, s'enllaça amb l'avinguda de Tàrrega
(o carretera L-310), on cal continuar en direcció SO.
0,80 km (475 m). Cal prendre la primera semirotonda que es troba
per girar cap a l'esquerra (S) travessant la carretera. Es continua pel
passeig de la Fonteta i se surt de Guissona per la pista de terra que hi
ha al final. Es deixa a mà esquerra (E) una capelleta dedicada a Sant
Antoni (1,40 km) i es creua la carretera L-311 (1,60 km). La pista
continua a l'altra banda, ara cap al SO.
2,30 km (501 m). Ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig, neoromànica. Es continua per la pista principal, que al cap de poc tomba a ponent, en direcció a Gra.
4,60 km (465 m). Carretera L-310, que es creua per entrar al petit
nucli de Gra, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs. Deixant a
mà esquerra l'església de Sant Salvador, es creua la població passant
per les places Major i del Vall i es continua cap a ponent per una pista
asfaltada que de seguida cal deixar a l'esquerra (al S, 5,05 km). Es
continua recte (OSO) per un camí que lentament va girant cap al S. Se
segueix el traçat principal (senyalitzat), en direcció a Concabella, on
s'arriba després de travessar, de nou, la carretera L-310.
7,10 km (412 m). Concabella, terme d'Els Plans de
Sió. Cal veure-hi l'església parroquial de Sant Salvador i el castell de
Concabella, documentat al segle XI, visitable i en procés de
restauració, on destaquen diversos elements ornamentals d'interès i
l'obra constructiva, de notable perfecció. Se surt del poble cap a
ponent. A la rotonda que hi ha a la sortida es pren la carretera de
Pallargues, la L-304. Cal estar atents a la desviació de Ratera, situada
a poca distància (punt 8,00 km), on es gira a l'esquerra (SO)
travessant la calçada d'asfalt.
8,20 km (401 m). Castell de Ratera, documentat des
del segle XI, modificat en estil gòtic els segles XIV i XV. Al seu
costat destaca l'antic molí fariner, del segle XVI. No està obert a les
visites públiques. El menut llogarret medieval de Ratera, situat al NO
del castell (s'hi accedeix continuant 180 m més per la carretera que
s'ha deixat abans), és una vila closa amb una única portalada d'entrada.
L'església va romandre fora vila.
Es continua cap al sud. Al punt 8,65 km es desemboca en una pista
que se seguirà cap a la dreta (ONO) i, després (9,20 km) cap al N i NO,
en direcció a Sisteró.
10,35 km (394 m). Sisteró, poble del terme dels
Plans de Sió. Abans d'entrar al centre cal girar a l'esquerra (SO) per
anar fins al nucli de Pelagalls, situat a 0,45 km, on cal
veure l'església romànica de Sant Esteve, notable, declarada Bé Cultural
d'Interès Nacional el 1982, amb una portada molt bella i ben esculpida.
Es torna enrere fins a Sisteró i, girant a l'esquerra, cap al nord, es
creua el poble i es torna a prendre la carretera L-304 cap a l'esquerra
(O) per anar a les Pallargues.
12,88 km (411 m). LesPallargues,
cap i casal del municipi dels Plans de Sió. Plaça Major, davant del
castell. Aquest edifici, documentat des del 1061, pertany al tipus de
castell-palau típic de la Segarra. La seva planta, irregular, està
formada per tres polígons fruit de diverses etapes constructives. És
visitable.
El nucli antic del poble està disposat al seu redós conjuntament amb l'església de Sant Salvador,
reconstruïda en estil neoclàssic. Se surt pel carrer de Prat de la Riba
i, després, pel del Raval, en direcció NE; es deixa una primera
desviació a la dreta (13,24 km) i, més enllà, una segona que du al
cementiri.
13,67 km (402 m). Es creua el canal Segarra-Garrigues
per un pont i es gira a la dreta (E); una mica més endavant, la pista
gira al NE i al punt 14,60, al N, tot deixant un trencall a la dreta
(S). Se segueix la pista principal deixant desviacions secundàries a
banda i banda.
16,07 km (469 m). Cruïlla del Bosquet o de les Deveses. Se segueix
recte (N). Després d'una suau baixada entre cultius, es passa pel fons
de la vall, es puja fins a la carretera LV-3133 i, tombant a l'esquerra
(O), s'accedeix a Florejacs.
18,65 km (486 m). Florejacs. Cal entrar a
l'interior del nucli clos, on destaquen l'església i el castell
medieval, visitable. Es reprèn la carretera, ara cap a llevant, deixant a
la dreta el trencall de l'anada.
19,26 km (476 m). S'abandona la carretera al costat de la Bassa
Bona i s'agafa a l'esquerra (NE) una pista ampla asfaltada.
Immediatament després, es deixa un trencall a la dreta i un altre a
l'esquerra. Al N es distingeix el castell de les Sitges, on s'ha
d'arribar prenent una desviació de la dreta (NE) que hi dóna accés.
21,30 (530 m). Castell de les Sitges, de bella
factura, en estil romànic i gòtic i declarat Bé Cultural d'Interès
Nacional. És visitable. Es passa per davant del castell, es fa una
ziga-zaga a la dreta i, deixant a l'esquerra l'església romànica de Sant
Pere, es continua per la pista cap a llevant. El camí, primer força
pedregós, més endavant llis i ample, desemboca a la carretera de
Florejacs, (LV-3133; km 22,73), que es pren a l'esquerra (E).
Quatre-cents metres més enllà, parant molta atenció a la circulació, es
creua la carretera L-313 de Ponts a Guissona i es gira a l'esquerra per
prendre, seixanta metres després, un trencall asfaltat de la dreta (NE)
que porta a Palou de Sanaüja deixant un camí que s'enfila a la dreta. Se
segueix pel vial asfaltat que rodeja el turó sobre el qual s'aixeca el
poble.
24,20 km (515 m). S'és a l'alçada del cementiri; una mica més
enllà, hi ha el trencall que, per la dreta, puja a Palou. L'itinerari
continua per la pista de l'esquerra en direcció E. Es desemboca a una
pista transversal (km 24,97) i es tomba a la dreta (S). La pista va
girant a llevant i, al km 25,91, es troba una bifurcació: es continua
recte (E) deixant a mà dreta (S) la pista que porta a Guarda-si-venes.
El camí avança recte cap a llevant sota uns roures entre camps de conreu
i pujant suaument. Més enllà, es passa el mirador de la Creu de
Condomines, es gira a la dreta i es davalla fins a la carretera de
Sanaüja (L-314).
26,61 km (524 m). A l'alçada del mas Ramon, es
creua la carretera de Sanaüja (L-314) i s'agafa la pista de l'altra
banda. Es continua en direcció E i, més endavant, es deixa a l'esquerra
la desviació que porta al Sagrat Cor de la Segarra, visible al N. Es
travessa una cruïlla i la pista va girant cap al SE. Per la pista
principal, es desemboca, a l'alçada d'un magatzem, a la pista d'accés al
mas Farell, on es gira a la dreta (S). Més enllà, es deixa a la dreta
(E) una desviació (km 29,72) i se surt a la carretera de Biosca (C-451).
30,26 km (504 m). Carretera C-451 de Biosca. Cal
creuar-la parant atenció i prendre, a l'altra banda, l'accés a
Massoteres (SE). Mig quilòmetre més endavant se surt a la carretera
LV-3113 de Guissona a Massoteres. Es pren cap a la dreta (SO) i se
segueix durant 300 m fins a trobar una pista que se segueix cap a
l'esquerra (SE).
32,35 km (524 m). Font de l'Estany, raconada
fresca i ombrívola, amb taules i bancs. La pista dóna la volta a la
font, continua en direcció SO i desemboca a la carretera LV-3201 de
Guissona a Sant Guim de la Plana. Es gira a la dreta (NO) i s'entra a
Guissona pel carrer de Torres d'Escrivà. Seguint el traçat de la
carretera, es torna al punt de sortida.
34,37 km (489 m). Plaça del Vell-Pla de Guissona, punt final de l'itinerari.
• Respectar sempre l’entorn
Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a
biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000
anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa
i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu! • Planificar la sortida
Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la
sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar,
d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut. • Anar amb companyia
Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un
accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a
les vostres possibilitats. • La meteorologia
Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat
• El mapa i la brúixola
Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la
brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de
bateries... • El material
Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però
sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola,
una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi. • Conviure i gaudir
Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha
desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i
deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir. Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.
04.01.2020 21:50
Florejacs des de la llunyania
Castell de Ratera