La
Sagrada Família és un temple expiatori i una
basílica menor. També és una obra d’art patrimoni de la humanitat (fins a
quin punt és obra de Gaudí, neogaudiniana o traïció al seu llegat ja és
qüestió d’opinions). I, també, l’atracció turística més gran de
Barcelona. En els dos extrems d’aquest ventall se situen
les dues grans novetats presentades avui per la junta constructora de la Sagrada Família. Un apartat jardí amagat, a
dalt, darrere la façana de la Passió, que servirà per a la reflexió i
la pregària, i el Dragon Khan, l’Space Mountain, el Top of the Rock, el
Planetari del temple:
l’ascensor trasparent que ascendirà 60 metres per l’interior de la gran torre central, la de Jesucrist, fins a un mirador situat a 144 metres d’altura.
Amb motiu de les jornades de portes obertes de la Mercè,
que 30.000 barcelonins han obtingut en un sorteig entrades gratis de
divendres a diumenge, el president delegat de la junta constructora,
Esteve Camps, i l’arquitecte director,
Jordi Faulí, han mostrat el gran projecte dels pròxims quatre anys:
aquesta tardor es començarà a aixecar la torre de Jesucrist, que
hauria d’estar finalitzada el 2022, igual que les quatre torres dels
evangelistes que la flanquejaran, amb la col·locació de la creu que
presidirà l’‘skyline’ de Barcelona i assolirà un màxim de 172,5 metres
d’altura. El primer pas serà la col·locació del primer plafó exterior de
la torre, de 5 metres d’altura, aquest octubre.
Amb el 70% del temple construït i
l’horitzó del 2026, centenari de la mort de Gaudí, per finalitzar l’edifici (incloent-hi
la façana del carrer Mallorca, però no els elements decoratius), en
l’actualitat ja està llesta la base de la torre, a 85 metres d’altura
(on avui s’ha iniciat la visita d’obres anual),
envoltada ja dels inicis de les quatre torres dels evangelistes i la de la Mare de Déu (que
assoleixen ja entre els 90 metres de les primeres i els 99,85 d’aquesta
última, encara per sota dels 112 de les torres dels apòstols de les
façanes, que aviat deixaran de ser el punt més alt construït). A la
torre de la Mare de Déu ja li falta poc per arribar als 138 metres
fixats després que el cardenal Lluís Martínez Sistach corregís
teològicament Gaudí (podria veure’s també com un gest en clau de
gènere): el projecte de l’arquitecte preveia que fos una mica més baixa
que les torres dels evangelistes, però finalment les haurà de superar
per tres metres.
Però més enllà del visitable amb casc i armilla reflectora, la sorpresa han sigut
les imatges que mostren com serà l’interior de la torre de Jesucrist. Un espai interior buit de 60 metres d’altura en el centre del qual s’elevarà una estructura,
una torre dins d’una torre, com
l’agulla de l’interior d’un castell, recorreguda per una escala espiral
i un ascensor diàfan que arribarà fins als 138 metres d’altura, des
d’on
es podrà pujar a peu fins a una plataforma amb vista a 144 metres d’altura. Un
mirador (amb finestres, res de terrasses com les de l’Empire State o
Sant Pere del Vaticà) a sota de la gran creu que coronarà l’obra. Creu, a
l’interior de la qual uns quants elegits, per motius d’aforament,
podran accedir, a una altura de 165 metres.
L’interior de la torre estarà decorat amb vitralls i ceràmiques que
interpretaran artísticament la creació i expansió del firmament i l’univers, amb
tons blancs a dalt (en al·lusió tant al 'i es va fer la llum’ com al
big-bang; ciència i fe no tenen perquè estar barallades) i colors
diversos que aniran apareixent progressivament en les cotes més baixes,
igual com l’univers es va diversificar, més un llaç que farà al·lusió a
la Via Láctea, coloms que remetran a l’Esperit Sant i una dotzena
d’escenes evangèliques a la base, un vestíbul circular al qual
s’arribarà a través d’un pont des de la torre de Lucas, a la qual
s’accedirà per un altre ascensor.
A la Sagrada Família,
després del reinici de les obres el 1954 és
difícil distingir què és d’Antoni Gaudí, què una extrapolació dels seus
fragmentaris dissenys i què una creació dels arquitectes que han seguit
la seva obra. Respecte a la torre de Jesucrist, precisa Jordi Faulí, el
perfil de la torre i del seu coronament no ofereixen dubtes. La
superfície reprodueix el model de la sagristia, definida clarament en un
model de guix de Gaudí.
I quant a l’interior: en els plànols de Gaudí no hi havia res i
tot i que llavors la torre possiblement no es plantejaria com a
visitable, “alguna cosa s’havia de fer per omplir aquest forat negre
dels plànols. El pilar central amb ascensor i escala podria
interpretar-se, com la resta del temple, en clau d’al·legoria
evangèlica: en aquest cas, el del versicle ‘Jo soc el camí, la veritat i
la vida'.
Als antípodes de l’espectacularitat de la que promet convertir-se en una de les visites obligades del turisme a Barcelona,
l’hort que s’ha situat darrere la façana de la Passió, finalitzada aquest estiu amb
una creu triomfal , un lleó i un be que van substituir uns desafortunats predecessors i
el sepulcre buit després de la resurrecció. Invisible des del carrer,
l’espai situat entre la façana, amb el sepulcre, i les torres, s’ha
convertit en l’única terrassa enjardinada del temple, amb unes petites
grades i una construcció reminiscent d’una pedrera abandonada amb
vegetació que brolla de les seves esquerdes i que recorda l’hort al peu
del Gòlgota, en el qual Josep d’Arimatea tenia el sepulcre en què va
enterrar Jesús. Un racó apartat, aïllat, en què es veu la creu i el
Jesús ressuscitat si es mira cap amunt, destinat a petites reunions de
grups de pregària.
Després del petitíssim descens del nombre de visitants registrat el 2017, que
va arribar després de nou mesos de rècord, van acabar passant dels
4.561.848 del 2016 a 4.527.427 després dels atemptats de l’estiu i la
caiguda de l’afluència turística després dels disturbis de l’octubre,
però també l’obertura de les misses internacionals, sense entrada, a les
9 del matí dels diumenges i festius, Esteve Camps ha avançat que durant
els últims quatre mesos el nombre de visitants s’ha recuperat, fent
possible, però encara sense poder-ho assegurar, que el 2018 no es tanqui
amb una nova caiguda.
Un flux de fins a 15.000 visitants diaris, que és el que permet
els 80 milions d’euros de pressupost anual, 50 dels quals dedicats a les
obres, i del sosteniment del qual depèn l’acabament de les obres. Per
cert, malgrat el mite del visitant japonès, són els italians (10% dels
visitants) els més gaudinians, seguits molt de prop dels turistes dels
EUA (9,7%), els francesos (9,2%), els britànics (7%) i els alemanys
(6,2%).
Veïns encara en suspens
D’altra
banda, Camps també ha assegurat que espera haver tancat amb l’Ajuntament
de Barcelona, abans de final d’any, l’acord d’un nou pla especial del
temple que permeti regularitzar la llicència d’obres (i que inclourà el
pagament dels impostos i taxes que corresponguin). Sobre si això
inclourà el desallotjament de les vivendes que bloquegen la versió de
màxims del projecte de Gaudí, amb escalinata oberta a través del carrer
de Mallorca en direcció a la Diagonal, el president delegat de la junta
no s’ha volgut pronunciar, més enllà d’afirmar que els responsables del
temple s’erigeixen en defensors i hereus del projecte de Gaudí i de
descarregar tota la responsabilitat sobre possibles expropiacions per
part de l’ajuntament. La data del 2026 es podrà complir, independentment
del que s’acordi sobre el solar adjunt, la construcció en vertical de
la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, ha afirmat. Tot i que la
iconografia establerta per Gaudí, la plasmació de la qual no
s’encarregarà a un únic artista, està encara en estudi: teòlegs com
Arnau Puig, Joan Galtés i Francesc Torralba l’hauran d’interpretar, ja
que ni les virtuts teologals, ni l’infern, ni els llimbs, ni el
purgatori, ha deixat clar el Papa Francesc, són ja el que eren en temps.
Per la seva banda, fonts municipals apunten que "la Sagrada
Família i l’Ajuntament de Barcelona treballen per arribar pròximament a
un acord per a la redacció d’un pla especial que serveixi per tramitar
la llicència d’obres de la basílica segons el projecte d’Antoni Gaudí".
Les dues institucions, recorden les mateixes fonts, "fa dos anys que
treballen en aquest projecte des d’un diàleg obert i transparent, amb la
voluntat de garantir l’encaix del projecte en el seu entorn més
immediat i tenir en compte els efectes que genera l’activitat del
temple".
