Ara.Cat
Una ullada a l’alba del món: detecten el senyal de les primeres estrelles de l’univers
Els investigadors creuen haver trobat noves empremtes de la matèria fosca
Dennis Overbye / NEW YORK TIMES Nova York
Era el matí de l’univers i feia molt més fred del que ningú s’esperava quan la llum de les primeres estrelles va començar a fer pampallugues i va il·luminar un món fins aleshores immers en la foscor, ara fa aproximadament 14 mil milions d’anys. Astrònoms de la Universitat d’Arizona i l’Institut de Tecnologia de Massacusetts (MIT) s’han servit d’un petit telescopi instal·lat a Austràlia per captar el senyal dels primers rajos de llum de l’univers, quan el món tenia només 180 milions d’anys.
Aquestes observacions, publicades aquest dimecres a la revista 'Nature' i fins ara inèdites, permetran als astrònoms viatjar a través del temps més lluny que mai, fins i tot més del que ho ha fet el telescopi Hubble. Alhora, la descoberta obre noves preguntes sobre què sabem realment dels primers dies del cosmos i, fins i tot, sobre la matèria fosca i la manera com la seva gravetat esculpeix les nostres galàxies.
"Hem vist proves indirectes d’algunes de les primeres estrelles a l’univers, unes estrelles que es van formar quan el món tenia 180 milions d’anys", ha explicat Judd Bowman, autor principal de l’estudi. La presència d’aquestes estrelles, segons l’investigador, s’ha posat de manifest, gràcies a la intensitat de les ones de ràdio que van emetre els astres, ones conegudes com a microones còsmiques, restes dels focs que es van produir durant el seu naixement i que van afectar allò que els envoltava, bàsicament núvols d’hidrogen que suraven a l’univers com si fossin boira. La radiació que van emetre aquestes primeres estrelles, doncs, es va deixar veure a través de la seva empremta en l’hidrogen, que els investigadors han pogut observar com ‘siluetes’ en les freqüències de les ones de ràdio.
Empremtes de la matèria fosca
La manera com els investigadors han percebut aquestes siluetes suggereix que els gasos que suraven al cosmos estaven més freds del que havien calculat fins ara: els situen en uns 234 graus sota zero. "Explicar aquesta diferència és difícil si partim de les assumpcions que tenim sobre els processos en l’univers primerenc", detalla Bowman.
Rennan Barkana, de la Universitat Tel Aviv d’Israel planteja una possible resposta a l’enigma també a la revista 'Nature', una de les qüestions més rellevants de la descoberta: que el fet que l’hidrogen es refredés té a veure amb la interacció amb la matèria fosca del cosmos. "Si fos així, la descoberta seria una de les primeres pistes sobre les propietats de la matèria fosca, més enllà de la seva força gravitacional, que és la manera com fins ara s’ha inferit la seva presència", conclou el doctor.
