Resum 2017: diccionari
2017, entre la República i el 155
L'any que tanquem, en un diccionari de l'A a la Z
El referèndum, la proclamació de la República i la suspensió de l'autogovern de l'Estat han marcat el tram final d'un 2017 que es recordarà, entre moltes altres notícies, pels atemptats gihadistes a Barcelona i Cambrils
Les millors fotos de l'any de NacióDigital
Oriol March / Jordi Bes | 31/12/2017 a les 19:00h
Especial: Nació Destacat
Una estelada davant d'un Palau de la Generalitat buit després de l'aplicació del 155 | Adrià Costa
Referèndum, proclamació de la República, aplicació de l'article 155 de la Constitució i eleccions al Parlament amb majoria independentista. Aquesta és la seqüència que ha marcat l'últim tram del 2017, un any marcat -de nou- per esdeveniments d'alt voltatge polític. NacióDigital repassa en aquest diccionari de l'A a la Z els fets que han definit els últims dotze mesos, amb especial atenció als atemptats a Barcelona i a Cambrils del mes d'agost i altres problemàtiques de caire social que seguiran presents durant l'any vinent.
36 escons, 1.100.000 vots i un suport del 25% de l'electorat. Són les xifres que han permès a Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans, sortir vencedora del 21-D. És un triomf estèril: no gaudeix de majoria per formar Govern perquè el PP s'ha enfonsat -4 escons- i el PSC ha obtingut uns decebedors 17 diputats. Arrimadas, amb un discurs nítid en contra del procés, ha tancat l'any difonent les bondats de Tabàrnia, l'última ocurrència constitucionalista per presentar Catalunya com una societat dividida.
La divisa digital bitcoin viu una etapa d'or. Es va donar a conèixer el 2009, com també la tecnologia que la fa possible –blockchain-, però aquest ha estat el seu any. L'1 de gener valia menys de 1.000 dòlars i la darrera setmana del 2017 ha tocat el seu sostre: 20.000 dòlars. La cotització està experimentant grans fluctuacions, cosa que genera recel entre alguns dels responsables de la presa de decisions, però cada cop més companyies, empresaris i inversors aposten per la criptomoneda més popular.
A les acaballes de l'any el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la per unanimitat la indemnització de 1.350,7 milions d'euros al projecte Castor, el magatzem de gas subterrani situat davant la costa de Tarragona i Castelló. L'activitat de la plataforma va provocar una bateria de petits sismes. El govern espanyol va decidir posar en "hibernació" les instal·lacions i pagar la compensació a l'empresa concessionària, Escal UGS –darrere de la societat hi ha Florentino Pérez-, però el TC l'ha tombat.
No ha estat un any tranquil al consell executiu. El camí cap al referèndum va tensionar les costures fins al punt que Carles Puigdemont es va veure obligat a fer canvis en tres temps per salvar la cohesió. Primer va saltar Jordi Baiget (Empresa), a principis de juliol, i la setmana següent ho van fer Neus Munté (Presidència), Meritxell Ruiz (Ensenyament), Jordi Jané (Interior) i Joan Vidal de Ciurana (secretari del Govern). Un dia abans de la declaració d'independència, qui va marxar va ser Santi Vila (Cultura).
Un cop declarada simbòlicament la independència, el Govern es va reunir per abordar el nou escenari. Es va prendre una decisió solidària: uns consellers marxarien a l'exili i els altres es quedarien a risc de ser empresonats. Carles Puigdemont va liderar el primer grup, que es va dirigir cap a Brussel·les. Acompanyen el president Toni Comín (Salut), Meritxell Serret (Agricultura), Clara Ponsatí (Ensenyament) i Lluís Puig (Cultura). En els propers dies han de decidir si tornen a Catalunya.
Després del referèndum, companyies com La Caixa, Gas Natural, Agbar i el Banc Sabadell van decidir traslladar la seu fora de Catalunya per la inestabilitat política generada per la votació i la repressió de l'Estat. De les catalanes de l'Íbex-35, només Grífols es va quedar. El govern espanyol va preparar un decret per aplanar el camí a les empreses que volguessin marxar de Catalunya. Segons les dades del registre, al voltant de 330 han fet efectiu el canvi de seu.
Estat Islàmic ha estès el seu camp d'actuació, i Catalunya també ha patit atemptats gihadistes. El 17 d'agost, Younes Abouyaaqoub va atropellar amb una furgoneta els vianants que va ensopegar a la Rambla de Barcelona, i va deixar 13 morts i més de 100 ferits de 34 nacionalitats. Al passeig Marítim de Cambrils (Baix Camp), els terroristes van envestir diverses persones, i una dona va morir. Un total de sis terroristes van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra. La petjada del gihadisme no es queda aquí. D'Europa, el Regne Unit segueix sent un dels objectius.
Viure a Barcelona cada cop és més car. Els preus del lloguer han marcat màxims històrics, fins i tot per damunt dels imports més àlgids d'abans de la crisi. Això fa que sigui molt difícil trobar un pis en condicions per menys de 1.000 euros mensuals d'arrendament. La resposta de les administracions no serveix per intervenir en el mercat per ara: l'Ajuntament vol fer créixer el nombre de pisos de lloguer assequible, però no ho farà a curt termini, i l'índex de preus de la Generalitat és merament orientatiu.
Per primera vegada, l'Estat ha aplicat l'article 155 de la Constitució. Ha servit per cessar tot el Govern i per convocar les eleccions del 21 de desembre, i li servirà a Rajoy per convocar la sessió constituent del Parlament. Abans del 155, però, el ministeri d'Hisenda ja va aplicar control total sobre les finances catalanes per evitar que es destinessin recursos públics al referèndum. La intervenció, per cert, segueix vigent.
.jpg)
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, cares visibles de l'independentisme civil, dormen a la presó de Soto del Real des del 16 d'octubre. Carmen Lamela, magistrada de l'Audiència Nacional, els va privar de llibertat per un presumpte delicte de sedició associat a les manifestacions que es van produir davant de la seu del departament d'Economia el dia que va ser escorcollat per la Guàrdia Civil. Sànchez és ara diputat electe de Junts per Catalunya.
"La màquina d'ingerències russa penetra en la crisi catalana", titulava el diari El País el 25 de setembre, poc abans del referèndum. La informació la signava David Alandete, adjunt al director del rotatiu de Prisa, que ha fet d'aquesta qüestió una bandera. Segons les peces publicades, la xarxa de notícies falses que va ajudar Donald Trump i el Brexit a triomfar també s'ha centrat en Catalunya.
L'aplicació de l'article 155 de la Constitució per reprimir el procés català ha tingut un efecte inesperat: la resolució per la via exprés del conflicte de les obres d'art de Sixena a favor de l'Aragó. La matinada de l'11 de desembre la Guàrdia Civil va arribar al Museu de Lleida per executar la sentència d'un jutge d'Osca que obligava a traslladar les peces. Al Monestir de Vilanova de Sixena s'hi van dur 43 de les 44 obres que són objecte del litigi, i per a la que queda, l'Ajuntament del municipi aragonès ha reclamat que la policia entri al museu lleidatà "per la força si cal" per buscar-la.
Aquest és el mandat de les municipalitzacions als ajuntaments, o sigui de la recuperació de la gestió pública de serveis que ara presten empreses privades. Una de les batalles més sonades ha estat la de l'aigua a Terrassa. Tot i això, el consistori ha aprovat una nova pròrroga que farà que l'empresa Mina segueixi gestionant el servei fins al juny. Vol assumir la gestió amb plenes garanties, argumenta. Les municipalitzacions també són una de les banderes del govern d'Ada Colau a Barcelona, però per ara s'ha hagut de conformar amb la internalització de petits serveis.
El PSG va pagar a l'agost 222 milions d'euros per endur-se Neymar del Barça. El jugador brasiler, considerat l'hereu de Messi al tro del futbol mundial, va preferir un canvi d'aires abans de perpetuar el domini del triplet ofensiu que formava amb l'argentí i Luis Suárez. El seu traspàs, el més car de la història, va fer entrar el mercat en una dinàmica alcista que sembla no tenir aturador.
A la cerimònia de lliurament dels Oscar 2017 es va viure un despropòsit, que es va rectificar en directe després de l'error protagonitzat per Warren Beaty, que va dir el nom de La La Land com a millor pel·lícula en un instant d'aquells que han passat a la història. Pocs minuts després, amb l'elenc del musical a l'escenari, l'Acadèmia de Hollywood va rectificar i va nomenar Moonlight com a guanyadora, en una de les situacions més estranyes, confuses i estrambòtiques que s'han viscut mai als guardons.
El 130è president de la Generalitat no ha tingut un any senzill. L'impuls del referèndum i de la República l'han dut a l'exili, i des de principis de novembre viu a Bèlgica. Sobre ell hi pesa una ordre de detenció espanyola que es farà efectiva si torna a Catalunya. Com a candidat de Junts per Catalunya ha aconseguit 34 escons, dos més que l'ERC d'Oriol Junqueras, empresonat a Estremera. Ha de decidir si torna per sotmetre's a la investidura o bé si segueix a Brussel·les.
La judicialització del procés ha estat una constant d'aquest 2017. L'ha encarnat com ningú José Manuel Maza, encarregat de presentar la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics contra els membres del Govern que els ha conduït a la presó i a l'exili. Maza, que va morir a l'Argentina, també va perseguir judicialment els alcaldes que van fer costat al referèndum i als membres de la mesa del Parlament.
.jpg)
L'esdeveniment de l'any a Catalunya. La votació de l'1 d'octubre passarà a la història per la violència policial de les forces de seguretat de l'Estat, per la defensa ciutadana de les urnes i per una participació d'èxit -2,28 milions de persones- malgrat les circumstàncies. Un 90% dels vots van ser a favor de la independència. Els resultats van servir de base al Govern per portar la proclamació de la República al Parlament, tot i que no es va acabar de desplegar davant l'actitud bel·ligerant de l'Estat.
Pedro Sánchez ha protagonitzat un dels retorns de l'any. Descavalcat pels seus companys de partit, el dirigent socialista va tornar a agafar les regnes del PSOE al maig. No ho tenia fàcil: davant seu s'hi trobava Susana Díaz, plenipotenciària presidenta de la Junta d'Andalusia que tenia el suport de la vella guàrdia, i Patxi López. Sánchez, tot i fer bandera de l'oposició a Rajoy, ha acabat fent costat al 155.
Un nou terme ha despuntat aquest 2017 amb força a Barcelona: la turismofòbia. Amb ell s'han designat els atacs a interessos turístics, no sense que s'hagi qüestionat aquesta denominació perquè des de sectors crítics amb el model turístic senten que se'ls criminalitza. El moment àlgid es va viure a finals de juliol, quan un grup de quatre encaputxats van punxar una roda i van fer una pintada contra un autobús turístic. L'acció la va reivindicar Arran, una organització juvenil vinculada a la CUP. Des de l'atemptat de l'agost a la Rambla s'han reduït considerablement aquestes accions.
El cunyat del rei Felip VI i marit de la infanta Cristina va ser condemnat a sis anys de presó pel cas Nóos, però segueix en llibertat. La seva dona, que en tot moment va afirmar que desconeixia les activitats d'Urdangarin, va quedar absolta i només se li va imposar una multa. Els dos viuen apartats de la família reial espanyola i es mantenen en perfil públic baix des de l'estranger.
Després d'una última temporada decebedora en títols i en joc -malgrat la remuntada contra el PSG i la victòria al Bernabéu-, Luis Enrique va abandonar el Barça i el club blaugrana va triar Ernesto Valverde com a substitut. Amb el Txingurri a la banqueta, Messi i companyia li treuen 14 punts al Reial Madrid en Lliga i aspiren a superar el Chelsea als vuitens de final de la Champions.
A Hollywood s'ha destapat un dels capítols més foscos de la meca del cinema. Harvey Weinstein, que havia estat el productor més poderós del món, ha estat acusat d'assetjaments, abusos, xantatges i extorsions a desenes d'actrius. Les seves pràctiques es van fer públiques amb un article demolidor al The New York Times. Entre les dones que van patir els abusos de poder de Weinstein hi ha Ashley Judd i Mira Sorvino. Amb ell només hi havia dues opcions: o feien el que ell volia o acabava amb les seves carreres.
El primer ministre xinès ja és el dirigent amb més anys al poder de les últimes dècades, i se'l compara amb la figura de Mao. El seu nom i la seva filosofia governamental, de fet, han quedat inscrits en la constitució del partit comunista xinès. Xi Jinping consolida així el seu lideratge a nivell mundial, des del qual aspira a tractar de tu a tu els Estats Units que governa Donald Trump amb voluntat proteccionista.
Janet Yellen, primera dona en dirigir la Reserva Federal nord-americana, deixarà el càrrec en els propers mesos. Al llarg del seu mandat, la institució econòmica ha apujat els tipus d'interès, i ha començat a desprendre's del deute que va adquirir en els pitjors anys de la crisi. Se la considera arquitecta de les mesures macroeconòmiques per superar el crack bancari del 2008 i, en els últims temps, ha apostat per retirar part d'aquests estímuls.
El ministre de l'Interior és el responsable polític -juntament amb Mariano Rajoy- del desplegament de més de 10.000 agents a Catalunya per intentar frenar el referèndum. Un operatiu milionari que va acabar aquest 30 de desembre que pretenia impedir la votació i va causar greus escenes de violència. Un gruix d'agents es van allotjar al ja emblemàtic vaixell del Piolín, que va generar crítiques dirigides cap a Zoido.
A d'Arrimadas
Arrimadas fent-se una foto amb dos seguidors en plena campanya del 21-D Foto: Adrià Costa
36 escons, 1.100.000 vots i un suport del 25% de l'electorat. Són les xifres que han permès a Inés Arrimadas, candidata de Ciutadans, sortir vencedora del 21-D. És un triomf estèril: no gaudeix de majoria per formar Govern perquè el PP s'ha enfonsat -4 escons- i el PSC ha obtingut uns decebedors 17 diputats. Arrimadas, amb un discurs nítid en contra del procés, ha tancat l'any difonent les bondats de Tabàrnia, l'última ocurrència constitucionalista per presentar Catalunya com una societat dividida.
B de Bitcoin
La moneda virtual, el bitcoin. Foto: Europa Press
La divisa digital bitcoin viu una etapa d'or. Es va donar a conèixer el 2009, com també la tecnologia que la fa possible –blockchain-, però aquest ha estat el seu any. L'1 de gener valia menys de 1.000 dòlars i la darrera setmana del 2017 ha tocat el seu sostre: 20.000 dòlars. La cotització està experimentant grans fluctuacions, cosa que genera recel entre alguns dels responsables de la presa de decisions, però cada cop més companyies, empresaris i inversors aposten per la criptomoneda més popular.
C de Castor
La plataforma Castor, vista des de la costa del Montsià. Foto: ACN
A les acaballes de l'any el Tribunal Constitucional (TC) ha declarat nul·la per unanimitat la indemnització de 1.350,7 milions d'euros al projecte Castor, el magatzem de gas subterrani situat davant la costa de Tarragona i Castelló. L'activitat de la plataforma va provocar una bateria de petits sismes. El govern espanyol va decidir posar en "hibernació" les instal·lacions i pagar la compensació a l'empresa concessionària, Escal UGS –darrere de la societat hi ha Florentino Pérez-, però el TC l'ha tombat.
D de Dimissió
Primera reunió del Govern després del referèndum Foto: ACN
No ha estat un any tranquil al consell executiu. El camí cap al referèndum va tensionar les costures fins al punt que Carles Puigdemont es va veure obligat a fer canvis en tres temps per salvar la cohesió. Primer va saltar Jordi Baiget (Empresa), a principis de juliol, i la setmana següent ho van fer Neus Munté (Presidència), Meritxell Ruiz (Ensenyament), Jordi Jané (Interior) i Joan Vidal de Ciurana (secretari del Govern). Un dia abans de la declaració d'independència, qui va marxar va ser Santi Vila (Cultura).
E d'Exili
Puigdemont i els consellers a l'exili després de l'acte de lliurament de la bandera Foto: NacióDigital
Un cop declarada simbòlicament la independència, el Govern es va reunir per abordar el nou escenari. Es va prendre una decisió solidària: uns consellers marxarien a l'exili i els altres es quedarien a risc de ser empresonats. Carles Puigdemont va liderar el primer grup, que es va dirigir cap a Brussel·les. Acompanyen el president Toni Comín (Salut), Meritxell Serret (Agricultura), Clara Ponsatí (Ensenyament) i Lluís Puig (Cultura). En els propers dies han de decidir si tornen a Catalunya.
F de Fuga
Seu central del Banc Sabadell a Barcelona Foto: Adrià Costa
Després del referèndum, companyies com La Caixa, Gas Natural, Agbar i el Banc Sabadell van decidir traslladar la seu fora de Catalunya per la inestabilitat política generada per la votació i la repressió de l'Estat. De les catalanes de l'Íbex-35, només Grífols es va quedar. El govern espanyol va preparar un decret per aplanar el camí a les empreses que volguessin marxar de Catalunya. Segons les dades del registre, al voltant de 330 han fet efectiu el canvi de seu.
G de Gihadisme
Mostres de condol a la Rambla, una setmana després de l'atemptat. Foto: Adrià Costa
Estat Islàmic ha estès el seu camp d'actuació, i Catalunya també ha patit atemptats gihadistes. El 17 d'agost, Younes Abouyaaqoub va atropellar amb una furgoneta els vianants que va ensopegar a la Rambla de Barcelona, i va deixar 13 morts i més de 100 ferits de 34 nacionalitats. Al passeig Marítim de Cambrils (Baix Camp), els terroristes van envestir diverses persones, i una dona va morir. Un total de sis terroristes van ser abatuts pels Mossos d'Esquadra. La petjada del gihadisme no es queda aquí. D'Europa, el Regne Unit segueix sent un dels objectius.
H d'Habitatge
Un pis en lloguer al centre de Barcelona. Foto: Adrià Costa
Viure a Barcelona cada cop és més car. Els preus del lloguer han marcat màxims històrics, fins i tot per damunt dels imports més àlgids d'abans de la crisi. Això fa que sigui molt difícil trobar un pis en condicions per menys de 1.000 euros mensuals d'arrendament. La resposta de les administracions no serveix per intervenir en el mercat per ara: l'Ajuntament vol fer créixer el nombre de pisos de lloguer assequible, però no ho farà a curt termini, i l'índex de preus de la Generalitat és merament orientatiu.
I d'Intervenció
Mariano Rajoy comunicant les mesures del 155 Foto: Moncloa
Per primera vegada, l'Estat ha aplicat l'article 155 de la Constitució. Ha servit per cessar tot el Govern i per convocar les eleccions del 21 de desembre, i li servirà a Rajoy per convocar la sessió constituent del Parlament. Abans del 155, però, el ministeri d'Hisenda ja va aplicar control total sobre les finances catalanes per evitar que es destinessin recursos públics al referèndum. La intervenció, per cert, segueix vigent.
J de «Jordis»
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez arribant a l'Audiència Nacional espanyola Foto: ACN
Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, cares visibles de l'independentisme civil, dormen a la presó de Soto del Real des del 16 d'octubre. Carmen Lamela, magistrada de l'Audiència Nacional, els va privar de llibertat per un presumpte delicte de sedició associat a les manifestacions que es van produir davant de la seu del departament d'Economia el dia que va ser escorcollat per la Guàrdia Civil. Sànchez és ara diputat electe de Junts per Catalunya.
K de Kremlin
Vladimir Putin Foto: Europa Press / Reuters
"La màquina d'ingerències russa penetra en la crisi catalana", titulava el diari El País el 25 de setembre, poc abans del referèndum. La informació la signava David Alandete, adjunt al director del rotatiu de Prisa, que ha fet d'aquesta qüestió una bandera. Segons les peces publicades, la xarxa de notícies falses que va ajudar Donald Trump i el Brexit a triomfar també s'ha centrat en Catalunya.
L de Litigi
Imatge del trasllat de les obres al monestir de Sixena. Foto: ACN
L'aplicació de l'article 155 de la Constitució per reprimir el procés català ha tingut un efecte inesperat: la resolució per la via exprés del conflicte de les obres d'art de Sixena a favor de l'Aragó. La matinada de l'11 de desembre la Guàrdia Civil va arribar al Museu de Lleida per executar la sentència d'un jutge d'Osca que obligava a traslladar les peces. Al Monestir de Vilanova de Sixena s'hi van dur 43 de les 44 obres que són objecte del litigi, i per a la que queda, l'Ajuntament del municipi aragonès ha reclamat que la policia entri al museu lleidatà "per la força si cal" per buscar-la.
M de Municipalitzacions
Manifestació a Terrassa per la gestió pública de l'aigua. Foto: Juanma Peláez
Aquest és el mandat de les municipalitzacions als ajuntaments, o sigui de la recuperació de la gestió pública de serveis que ara presten empreses privades. Una de les batalles més sonades ha estat la de l'aigua a Terrassa. Tot i això, el consistori ha aprovat una nova pròrroga que farà que l'empresa Mina segueixi gestionant el servei fins al juny. Vol assumir la gestió amb plenes garanties, argumenta. Les municipalitzacions també són una de les banderes del govern d'Ada Colau a Barcelona, però per ara s'ha hagut de conformar amb la internalització de petits serveis.
N de Neymar
Neymar en la presentació com a jugador del PSG. Foto: PSG
El PSG va pagar a l'agost 222 milions d'euros per endur-se Neymar del Barça. El jugador brasiler, considerat l'hereu de Messi al tro del futbol mundial, va preferir un canvi d'aires abans de perpetuar el domini del triplet ofensiu que formava amb l'argentí i Luis Suárez. El seu traspàs, el més car de la història, va fer entrar el mercat en una dinàmica alcista que sembla no tenir aturador.
O d'Oscar
A la cerimònia de lliurament dels Oscar 2017 es va viure un despropòsit, que es va rectificar en directe després de l'error protagonitzat per Warren Beaty, que va dir el nom de La La Land com a millor pel·lícula en un instant d'aquells que han passat a la història. Pocs minuts després, amb l'elenc del musical a l'escenari, l'Acadèmia de Hollywood va rectificar i va nomenar Moonlight com a guanyadora, en una de les situacions més estranyes, confuses i estrambòtiques que s'han viscut mai als guardons.
P de Puigdemont
Carles Puigdemont Foto: Delmi Álvarez
El 130è president de la Generalitat no ha tingut un any senzill. L'impuls del referèndum i de la República l'han dut a l'exili, i des de principis de novembre viu a Bèlgica. Sobre ell hi pesa una ordre de detenció espanyola que es farà efectiva si torna a Catalunya. Com a candidat de Junts per Catalunya ha aconseguit 34 escons, dos més que l'ERC d'Oriol Junqueras, empresonat a Estremera. Ha de decidir si torna per sotmetre's a la investidura o bé si segueix a Brussel·les.
Q de Querella
José Manuel Maza, en una imatge d'arxi Foto: Europa Press
La judicialització del procés ha estat una constant d'aquest 2017. L'ha encarnat com ningú José Manuel Maza, encarregat de presentar la querella per rebel·lió, sedició i malversació de fons públics contra els membres del Govern que els ha conduït a la presó i a l'exili. Maza, que va morir a l'Argentina, també va perseguir judicialment els alcaldes que van fer costat al referèndum i als membres de la mesa del Parlament.
R de Referèndum
La Policia Nacional espanyola desallotjant un col·legi a Barcelona Foto: Martí Urgell
L'esdeveniment de l'any a Catalunya. La votació de l'1 d'octubre passarà a la història per la violència policial de les forces de seguretat de l'Estat, per la defensa ciutadana de les urnes i per una participació d'èxit -2,28 milions de persones- malgrat les circumstàncies. Un 90% dels vots van ser a favor de la independència. Els resultats van servir de base al Govern per portar la proclamació de la República al Parlament, tot i que no es va acabar de desplegar davant l'actitud bel·ligerant de l'Estat.
S de Sánchez
El líder del PSOE, Pedro Sánchez, en la cloenda del congrés Foto: Flickr PSOE
Pedro Sánchez ha protagonitzat un dels retorns de l'any. Descavalcat pels seus companys de partit, el dirigent socialista va tornar a agafar les regnes del PSOE al maig. No ho tenia fàcil: davant seu s'hi trobava Susana Díaz, plenipotenciària presidenta de la Junta d'Andalusia que tenia el suport de la vella guàrdia, i Patxi López. Sánchez, tot i fer bandera de l'oposició a Rajoy, ha acabat fent costat al 155.
T de Turismofòbia
Una pintada contrària als turistes al barri de Gràcia. Foto: Jordi Bes
Un nou terme ha despuntat aquest 2017 amb força a Barcelona: la turismofòbia. Amb ell s'han designat els atacs a interessos turístics, no sense que s'hagi qüestionat aquesta denominació perquè des de sectors crítics amb el model turístic senten que se'ls criminalitza. El moment àlgid es va viure a finals de juliol, quan un grup de quatre encaputxats van punxar una roda i van fer una pintada contra un autobús turístic. L'acció la va reivindicar Arran, una organització juvenil vinculada a la CUP. Des de l'atemptat de l'agost a la Rambla s'han reduït considerablement aquestes accions.
U d'Urdangarin
Iñaki Urdangarin i Cristina de Borbó aquest dimarts a l'entrada del judici Foto: EFE
El cunyat del rei Felip VI i marit de la infanta Cristina va ser condemnat a sis anys de presó pel cas Nóos, però segueix en llibertat. La seva dona, que en tot moment va afirmar que desconeixia les activitats d'Urdangarin, va quedar absolta i només se li va imposar una multa. Els dos viuen apartats de la família reial espanyola i es mantenen en perfil públic baix des de l'estranger.
V de Valverde
Ernesto Valverde, en una roda de premsa Foto: Europa Press
Després d'una última temporada decebedora en títols i en joc -malgrat la remuntada contra el PSG i la victòria al Bernabéu-, Luis Enrique va abandonar el Barça i el club blaugrana va triar Ernesto Valverde com a substitut. Amb el Txingurri a la banqueta, Messi i companyia li treuen 14 punts al Reial Madrid en Lliga i aspiren a superar el Chelsea als vuitens de final de la Champions.
W de Weinstein
L'encapçalament de l'article de «The New York Times» que va destapar el cas Weinstein.
A Hollywood s'ha destapat un dels capítols més foscos de la meca del cinema. Harvey Weinstein, que havia estat el productor més poderós del món, ha estat acusat d'assetjaments, abusos, xantatges i extorsions a desenes d'actrius. Les seves pràctiques es van fer públiques amb un article demolidor al The New York Times. Entre les dones que van patir els abusos de poder de Weinstein hi ha Ashley Judd i Mira Sorvino. Amb ell només hi havia dues opcions: o feien el que ell volia o acabava amb les seves carreres.
X de Xi Jinping
Xi Jinping és el primer ministre xinès Foto: Europa Press
El primer ministre xinès ja és el dirigent amb més anys al poder de les últimes dècades, i se'l compara amb la figura de Mao. El seu nom i la seva filosofia governamental, de fet, han quedat inscrits en la constitució del partit comunista xinès. Xi Jinping consolida així el seu lideratge a nivell mundial, des del qual aspira a tractar de tu a tu els Estats Units que governa Donald Trump amb voluntat proteccionista.
Y de Yellen
Janet Yellen, en una compareixença pública Foto: Europa Press
Janet Yellen, primera dona en dirigir la Reserva Federal nord-americana, deixarà el càrrec en els propers mesos. Al llarg del seu mandat, la institució econòmica ha apujat els tipus d'interès, i ha començat a desprendre's del deute que va adquirir en els pitjors anys de la crisi. Se la considera arquitecta de les mesures macroeconòmiques per superar el crack bancari del 2008 i, en els últims temps, ha apostat per retirar part d'aquests estímuls.
Z de Zoido
El vaixell amb la policia espanyola al port de Barcelona Foto: Albert Alemany
El ministre de l'Interior és el responsable polític -juntament amb Mariano Rajoy- del desplegament de més de 10.000 agents a Catalunya per intentar frenar el referèndum. Un operatiu milionari que va acabar aquest 30 de desembre que pretenia impedir la votació i va causar greus escenes de violència. Un gruix d'agents es van allotjar al ja emblemàtic vaixell del Piolín, que va generar crítiques dirigides cap a Zoido.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
