UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT I MOLT XAFARDER. - El conte nadalenc del 2017.

Articles del Víctor

19.12.17 

El conte nadalenc del 2017.

CONTE DE NADAL i REIS DEL 2017.

Dedicat al Martin Willgerodt López i a tota la familia.

UN QUIMET, ALT, ENTENIMENTAT I MOLT XAFARDER.

S'atansa el Nadal, unes festes després de l'aqüeducte de la Puríssima Constitució,i molt prop d'un altre de semblant. Estem a la meitat d'un desembre congelat i calorós a la vegada, concretament el dia 13, Santa Llúcia. Ja ha passat un any més, i en Quimet que cada vegada està més alt, més llest i entenimentat. Mentre remena el mòbil com un desesperat, força endinsat a la xarxa, quan sent des de lluny que l'avi Quim canta una cançó, per a ell desconeguda:

_”Santa Llúcia la bisbal, tretze dies de Nadal,posarem el porc en sal, ...”

_”En Quimet, des de la distància només n'entén un xic i gràcies,i li diu a son avi: _“Quina tonada és aquesta, que fa tanta estona que cantes, sí que estàs content, perquè no continués una miqueta més,i encavat des del principi...”. _I l'avi, encara que no entenia pas re, es posa tot cofoi que el seu net li preguntés aquestes coses -. i continua cantant: _“...Santa Llúcia la bisbal,tretze dies per Nadal,posarem el porc en sal, la gallina a la pastera,el pollí al cap del pi..”._”Quina cançó més estranya, i que vol dir?, ja em diràs d'on l'has tret...?, comenta el net a l'avi, i aquest li aclareix. _”La cantava, sovint la teva iaia, - la meva mare-,sobretot durant aquestes festes,i una vegada, també. li vaig fer una pregunta semblant a aquesta teva,i em digué:La cantava, sovint la meva mare, i així successivament...”

Llavors en Quimet va pensar:_”Devia ser en l'època dels dinosaures...!!!”, això sí, no l'hi digué res a l'avi Quim, no l'hi hauria agradat gens ni mica, però li va insistir:, _“...Doncs me'm cantés més, sí la saps tota...” .

_“Redéu, si n'està de pesat,ara, amb la maleïda cançoneta...”,rumià l'avi, que li constata:_”Em sembla que la cançó era així...”.Llavors és posà a cantar amb unes ganes boges, per acontentar al seu nét - que era una de les coses que el feia més feliç-, això sí, exprimint-se el magí a dojo per recordar el màxim possible.

…....................

“Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, posarem el porc en sal, la gallina a la pastera, i el pollí a dalt del pi.Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons...Correu, correu minyons,que la tieta fa torrons,el vicari els ha tastat,diu que són un poc salats.Ai el brut, ai el porc, ai el cara de pebrot”.

Quan va veure la cara de sorpresa,que va posar en Quimet…,en l'escoltar aquell tros més llarg i més ben cantat de la “Santa Llúcia...”, se l'acudí dir-li a son avi: _“Com es fa per què aquesta mena de cançons perdurin tant, encara que passin anys i panys -que dius tu-, i això que només es canten per aquestes dates i moltes no deuen sortir als mitjans més populars...”, i l'hi va recalcar: _“...i a més aquesta que cantes avui, es ven bé surrealista, i la meitat del que diu no ho entenc pas gaire”.

_”Mira Quimet,així és com la conec, o almenys com la cantava la meva mare, i si t'ho he de dir més clar, ara que no ens escolta ningú, vés a saber si és la que jo recordo, ja que la memòria està bastant fotuda”. “A més en alguns llocs l'he trobat barrejada en altres, o sia que estic fet un garbuix ...”

_”Escolta avi, per què no m'expliques algunes parauletes, algunes no he entés ni una mica, com: “Del tros primer, que diu “Santa Llúcia la bisbal, tretze dies per Nadal, ja comprenc que Santa Llúcia deu-ho ser de la Bisbal, i manquen tretze dies pel dia de Nadal...”

…....................

_”Os pedrè, ja m'ho comença a complicar...!!! Es diu l'avi,que no sap el que li espera...”_”Algunes coses les sabré, altres ni un borrall, però anirem fent el que podrem,” . Però que vol dir “ posarem el porc en sal...?”, rematxa en Quimet.

_” Fa temps,quan els porcs es mataven a casa, les parts grans , com el pernil, es posaven colgats en sal per la seva conservació i salat,ara industrialment deu-ho ser una altra cosa”, _sí a cada paraula li he de fer aquesta explicació, remugava l'avi...

_ “La gallina a la pastera, que vol dir?”- I amb la cara l'avi Quim, ja pagava, senyal que sabia la pregunta, com els concursos de la tele, començà a explicar: _“Molts anys enrere quan la gent, sobretot a pagès, es feia el pa, i la pastera era un atuell de fusta-com una capsa- de forma cònica,on si pastava la farina...), ho vaig veure a casa els avis.”

_”Veus això sí que ho sabia, però això del pollí a dalt del pi, ho veig irreal, no entenc com un pollí, ( sinònim de poltre petit o jovenet),que hi ha de fer damunt del pi.”

_”Sí això que ús he preguntat, és estrany, encara entenc menys, que vol dir: Toca, toca Valentí. Ara passen bous i vaques,i gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que passin bous i vaques i el Valentí, toquí no sé què, ho puc entendre, però que passin gallines amb sabates, i capons amb sabatons. Que fan aquestes bèsties amb sabates, i per acabar-ho de fer difícil”, _“Que els minyons, corrin darrere la tieta dels torrons salats, i el vicari diguí que són salats, bé!. Però que al final li diguin que és un brut, un porc, amb cara de pebrot. Ja no m'agrada tant.”

L'avi pensà: “Redéu, dels Capons no ha dit re”, així i tot no sabia com sortir-ne, al final digué. “ Ho han fet així, perquè fos en vers...”, i es quedà tan ample.

…..................

I així es van passar tot el dia de Santa Llúcia..., capficats en la cançoneta de “Santa Llúcia la bisbal..., que entre l'un i l'altre la disseccionaren com un ocell damunt la taula del Taxidermista.

A la fi, sense haver-s'ho dit - devia ser la compenetració d'anys- es feren una abraçada, d'aquelles que semblen infinites, i a l'uníson, pensaren:_” Mira que ens ho hem passat bé, jugant amb una cosa tan senzilla...”,“ ...Això deu-ho ser com la felicitat”.De cop unes llagrimetes,caigueren en paral.lel dels respectius rostres, i el net i l'avi és mantingueren callats. QUIN PARELL...!

… i ells, com nosaltres ús desitgem BON NADAL I MILLOR ANY 2018.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com

CULTURA > ART I MUSEUS

Tret de sortida de l’Any Guinovart

Setze exposicions són la columna vertebral del cicle, que vol mostrar les diverses cares de l’artista

---

Per: Redacció

15.12.2017  02:00

Vilaweb

Dimarts va fer deu anys de la mort de l’artista Josep Guinovart i la Fundació Privada Espai Guinovart d’Agramunt ha organitzat un ampli programa d’exposicions, taules rodones, lectures, concerts i projeccions de documentaris. L’objectiu és redescobrir aquest artista que va conrear la pintura, l’escultura, el gravat, la il·lustració, l’escenografia i el cartellisme. Per això, la columna vertebral de les activitats de l’Any Guinovart són les exposicions, que mostren les diverses cares de l’artista, com ara el seu lligam amb el món de la música, el Guinovart figuratiu del 53 o el que aprofundeix en les arrels.
Les dues primeres exposicions del cicle s’acaben d’inaugurar. Són ‘Temps de cartells‘, a l’Harmonia –el Museu de l’Hospitalet de Llobregat–, i ‘Mestre d’Amor‘, a la Fundació Antiga Caixa Terrassa. La primera és una mostra antològica que permet a l’espectador de descobrir l’evolució plàstica de l’artista mitjançant els cartells. I l’altra és una selecció d’obres de Guinovart que en mostren el vessant més sensual. És un viatge per la seva iconografia eròtica, des del començament fins a les últimes peces que l’autor va fer sobre aquest àmbit. Tot plegat per a descobrir que la sexualitat pot esdevenir una forma de comunicació que va més enllà de l’aspecte purament físic.
Per una altra banda, la dècada de 1950 serà l’eix central de la mostra que es podrà veure aquest mes al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Amb la guia del professor Àlex Mitrani, l’espectador podrà descobrir obres significatives d’aquesta època. I en aquesta mateixa línia, l’Institut Francès de Barcelona oferirà la mostra ‘Guinovart le parisien’, amb les peces que va fer durant l’estada que va fer a París l’any 1953, que va significar un punt d’inflexió en la seva trajectòria.
El Museu d’Art de Girona presentarà l’abril de l’any vinent un repàs dels referents de Guinovart. També a Girona, la Fundació Parramon Ventalló farà un recorregut per les etapes de la seva trajectòria vital a ‘Transitant Guinovart’. Al Museu d’Art Modern de Tarragona s’hi podrà veure la mostra ‘On conflueixen la terra i el mar’, per difondre dos eixos fonamentals del seu univers: les terres de Ponent i la mar Mediterrània. I encara el Museu de Lleida proposarà un diàleg de l’obra de Guinovart amb les peces històriques del centre, a l’exposició ‘Agramuntophitecus’.
Quant a la Fundació Espai Guinovart Agramunt, el projecte expositiu ‘Patrimoni’ la convertirà en un museu de museus de Guinovart, amb peces molt significatives procedents de diverses institucions de Catalunya, com ara ‘Oval’, del Palau de la Generalitat, i ‘La porta’, del parlament.
La Fundació Fran Daurell disseminarà l’estiu vinent un gran nombre d’escultures de Guinovart pel Poble Espanyol i a la mostra ‘Gu-inno-vart’ del Museu de la Música de Barcelona farà un recorregut pels estils musicals que van inspirar bona part de la seva obra. La música també serà la protagonista de ‘Variacions Chopin’, que es podrà veure a la Cartoixa de Valldemossa aquest estiu.
L’Any Guinovart es tancarà amb una gran retrospectiva a la Fundació Vila Casas. Serà cocomissariada per Llucià Homs i Marko Daniel, actual director de la Fundació Miró, i serà una mostra que proposarà noves lectures de la seva obra.


[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

Any Guinovart

cap de setmana

Fenòmens naturals

El volcà Agung obliga a tancar l'aeroport de Bali i evacuar 100.000 persones

El Nacional
Foto: Efe

L’última erupció del volcà Agung a la illa de Bali ha portat a tancar l’aeroport internacional Ngurah Rai i les autoritats esperen haver d’evacuar aquest dilluns entre 90.000 i 100.000 persones.

El director de l’Agència Nacional de Gestió de Desastres (BNBP, per les seves sigles en indonesi), Sutopo Purwo Nugroho, ha confirmat que a hores d’ara els centres d’acollida repartits per la illa atenen a 40.000 evacuats i la xifra augmentarà durant el dia d’avui.
El tancament de l’aeroport ha començat aquest matí, durarà 24 hores, amb revisions periòdiques de 6 hores, i ha afectat a 445 vols i desenes de milers de passatgers, segons informa la BNBP.
Les autoritats han recomanat l’ús de mascaretes pel núvol de cendra que ha provocat la última erupció, la qual va tenir lloc aquest cap de setmana, que va assolir els 4.000 metres d’altura, i es mou actualment en direcció est nord-est cap al mar i la illa de Lombok, tot i que podria canviar pel vent.

Eleven el nivell d’alerta

La BNBP ha elevat aquest matí el nivell d’alerta d’erupció del 3 al 4 (el màxim), ha ampliat la zona de seguretat a un radio de fins 10 quilòmetres al voltant del cràter i ha avisat d’una erupció “imminent” de més intensitat.
“L’erupció i les tremolors han ocorregut de forma continua. A més, la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel lateral. Hi ha possibilitats d’una erupció major” ha indicat Nugroho.

Un altre problema són els lahars, com s’anomenen els fluxos de sediments piroclàstics i aigua que es mobilitzen des dels vessants del volcà i la situació dels quals es veu agreujada per la temporada de pluges a Indonèsia.

El volcà Agung provoca pèrdues en el sector turístic

El volcà Agung es troba a l’est de l’illa de Bali, al districte de Karangasem, i està lluny de la major part de les atraccions turístiques. Bali és el principal destí turístic d’Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, tal com indiquen dades oficials.
Des del 22 de setembre, l’alerta d’erupció de l’Agung ha causat pèrdues a la indústria turística balinesa per valor de 20 trilions de rúpies (uns 1.241 milions d’euros), segons el president de la BNBP.
L’arxipèlag indonesi s’assenta dins dels denominat “Anell de Foc” del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors l’any, la majoria d’escassa magnitud.
L’erupció d’engany és la primera erupció magmàtica del volcà des del 1963, quan les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 víctimes mortals.

ERUPCIÓEspectaculars imatges de “l’hiperactiu” volcà Kilauea de Hawaii Daniel Leo

Fenòmens naturalsLes imatges de l'erupció del volcà Colima, a Mèxic El Nacional

• Volcà
• Indonèsia

Ciència en societat

Un nou planeta amb vida a l'Univers?

El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació

Cristina Junyent | 17/11/2017 a les 10:27h

 

Especial: Les anàlisis de NacióDigital

Arxivat a: Societat , ciència en societat, univers, planeta, Ciència en societat

Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser

Dimecres es va anunciar el descobriment d’un planeta pròxim, de la mesura de la Terra i en condicions favorables a suportar vida. L’estrella entorn la qual gira el planeta és una nana roja anomenada Ross 128B. Es troba a onze anys llum de distància del Sol, cosa que es considera pròxim. Però no és l’estrella amb planetes potencialment habitables que tenim més a prop. El planeta  més proper és Pròxima B, que orbita a l’estrella més a prop al Sol, Pròxima Centauri (alpha Centauri), a poc més de quatre anys-llum de distancia.

El planeta de Ross 128B no s’ha vist directament. Explicàvem al gener la dificultat de distingir els planetes, atès que no emeten llum. La presència del nou planeta s’ha detectat a l’Observatori Europeu del Sud (Xile), per la variació en la mesura de la longitud d’ona de la llum procedents de l'estrella. Aquestes oscil·lacions són causades per la tensió gravitacional del planeta invisible.

La troballa d’aquest nou planeta l’ha feta un equip d’astrònoms europeus i llatinoamericans liderats per Xavier Bonfils de l’Institut de Planetologia i Astrofísica de Grenoble (França), i s’ha publicat a la revista Astronomy and Astrophysics.

El nombre d’exoplanetes que es van descobrint va pujant. Si al gener n’hi havia 2.950 confirmats i 2.540 candidats; el mes d’octubre se’n confirmen 2.950 (encara hi ha 2.337 per confirmar). Alguns estan en sistemes similars al nostre; es confirmen 589 sistemes. Sembla, però, que el planeta que gira entorn Ross 128B és únic. Els exoplanetes s’anomenen segons l’estrella que orbiten. La Unió Astronòmica Internacional és l’autoritat que nomena estrelles, planetes i altres objectes celestes.

El planeta és un xic més gran que la Terra i està molt més a prop de l’estrella, només a set milions de quilòmetres; mentre que la Terra dista del Sol cent cinquanta milions de quilòmetres. Fins i tot Mercuri, el planeta més proper del nostre sistema solar, és a cinquanta-vuit milions de quilòmetres.

Si el planeta estigués a la distància de la Terra no podria tenir vida. La temperatura de superfície que li proporcionaria Ross 128B, una nana roja, no permetria que l’aigua fos líquida. Ara bé, com la distància és vint vegades menor, la temperatura de superfície oscil·la entre els -60°C i els 20°C.

Contràriament a moltes nanes roges, Ross 128B és una estrella tranquil·la. Es calcula que es va formar fa deu mil milions d’anys (el Sol fa quatre-mil sis-cents), per la qual cosa no pateix ja les erupcions que emeten vents radioactius capaços d’escombrar qualsevol vida incipient.

El març es va descobrir un sistema solar entorn Trappist-1, una estrella situada a quaranta anys-llum del nostre Sol. La notícia era que alguns dels planetes del sistema se situaven en la zona susceptible de tenir vida. Aleshores es confirmaven cinquanta planetes en la zona habitable. En el mes d’octubre, noranta-dos.

Quan es podrà saber si al nou planeta hi ha vida? Un indicador clau seria la presència d’oxigen, gas fruit de l’activitat de la vida. Els primers éssers vius de la Terra, cianobacteris, produïen oxigen com a rebuig del seu metabolisme. Finalment, l’atmosfera terrestre va i els cianobacteris van evolucionar fins a prendre l’oxigen com a producte primari a l’hora de fer la fotosíntesi.

La presència d’oxigen la podrà determinar el telescopi E-ELY (European Extremely Large Telescope, que l’Observatori Europeu del Sud inaugurarà el 2024. Tindrà un mirall d’almenys quaranta metres de diàmetre, que corregirà la distorsió de les imatges produïda per l’atmosfera i proporcionarà imatges setze cops més nítides que les del telescopi espacial Hubble. Els astrofísics estan pendents del funcionament d’aquest telescopi que podrà esbrinar si en el gairebé centenar de planetes orbitant una estrella en la zona susceptible de tenir vida realment la tenen.

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

​Descobrint el rellotge biològic

Cristina Junyent

13/10/2017

La contaminació, un assassí invisible

Cristina Junyent

27/09/2017

Coneixent Saturn, el planeta que dona la volta al Sol en 30 anys

Cristina Junyent | 2 comentaris

13/09/2017

El color en els animals

Cristina Junyent | 2 comentaris

30/08/2017

Innovacions en la història de la vida

2 comentaris

26/07/2017

Un dels icebergs més grans de la història sura en aigües de l'Antàrtida

7 DE DESEMBRE

Què fer a Brussel·les en 48 hores?

Carlota Camps
Foto: C.C.
Barcelona. Dimecres, 15 de novembre de 2017

Brussel·les, tot i ser la seu de les principals institucions de la Unió Europea, no és el típic destí turístic europeu. Londres, París o Roma sempre agafen més protagonisme alhora de decidir on passar un cap de setmana. Ara bé, la capital de Bèlgica també té molt d’encant, i està ple de llocs a visitar i de restaurant i bars per endinsar-se una mica més en la cultura del país.

Aprofitant la manifestació que l’ANC i Òmnium han convocat per al proper 7 de desembre contra la repressió espanyola, molts catalans estan pensant en viatjar a Bèlgica per manifestar-se i, de passada, visitar la ciutat. Molts es pregunten ara quines són les rutes per anar a la manifestació, però també què fer a la ciutat abans o després de la manifestació. Així doncs, des El Nacional hem elaborat una guia per no perdre’s res imprescindible de la ciutat.

Llegenda: en blau, els llocs d'interès; en verd, els parcs; en taronja, els museus; en lila, els restaurants i en magenta, els bars

Què visitar?

La capital belga ofereix diverses zones a veure, entre les que hi ha el centre de la ciutat, el barri europeu, les populars zones d’Ixelles i Saint Géry o el famós Atomium, a les afores de la ciutat.
El centre de Brussel·les és visita obligada per tot turista. La famosa Gran-Place és el centre turístic de la ciutat per excel·lència, acompanyada de l’estàtua del Manneken Pis, que es troba a escassos metres de la plaça. Tot i que la figura és molt més petita del que els novells a la ciutat s’imaginen, i pot semblar inclús decebedora per més d’un, val la pena anar-la a veure i menjar-se un gofre als establiments adjacents. Són, realment, dels millors de la ciutat.

Més enllà d’aquests dos punts principals, també val la pena acostar-se a l’edifici de la borsa de Brussel·les, les Galeries Royales Saint-Hubert, la catedral de Saint Michel o el Parc de Monts des Arts. Des d’aquest últim punt, valen la pena, especialment, les vistes de la ciutat.

A més, pujant les escales del Monts des Arts s’arriba a la plaça Royale, on hi ha diversos museus, i just al costat hi ha el Palau de Brussel·les i un dels parcs principals de la ciutat. Aquesta és una de les zones més majestuoses de la capital, que contrasta amb l’estructura arquitectura de casetes baixes i estretes del centre de la ciutat.
El barri europeu també és un dels centres d’atenció turística, encara que els caps de setmanes acostuma a tenir molt poca activitat i molts bars i restaurants estan tancats. Val la pena, però, acostar-se a les seus Parlament Europeu i de la Comissió Europea. A l'Eurocambra s'hi pot entrar com a visitant durant algunes hores concretes entre setmana, tot i que també és molt interessant visitar el museu del Parlamentarium, que està just davant, i que explica de manera interactiva i visual tot la història i el funcionament de la Unió Europea.

A més, també es pot visitar la plaça Luxembourg, que està davant de l’Eurocambra, així com també els Parc del Cinquantenari, conegut perl majestuós arc que commemora el cinquanté aniversari de la independència de Bèlgica, i el Parc Léopold.
Finalment, si encara queda temps de viatge, cal deixar-se perdre pel barri d’Ixelles, o agafar el transport públic i anar fins a l’Atomium, la famosa estructura de 102 metres d’altura que és una de les icones de la ciutat.

En quins museus deixar-se perdre?

Pels més menuts de la casa, i també pels que no ho són tant, el Mini-europe (Europa en miniatura), el museu de la Xocolata o el del Comic, són l’opció per excel·lència. El Mini-europe està situat al peu de l’Atomium i reprodueix més de 350 edificis de 80 ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona, representada amb l’estàtua de Colom. Els del Còmic i el de la xocolata estan al centre de la ciutat.

Pels adults, destaquen el Museu Magritte, el de la ciutat de Brussel·les o el de Belles Arts, més conegut com a Bozar, on es fan des d’exposicions d’arts plàstiques fins a sessions musicals i de teatre o també debats i col·loquis sobre àmbits diversos.

Yannick Sas - Bozar

A més, cal tenir en compte que els dijous al vespre, de 5 de la tarda a 10 de la nit, diversos museus obren les seves portes a preus molt populars, d’entre 0 i 3 euros. Hi ha una setantena de museus apuntats a la iniciativa, encara que no tots obren cada setmana. De fet, només n’obren cinc per sessió, i es van intercanviant setmana a setmana.

On menjar?

Com és ben sabut, de Brussel·les són típics els musclos amb patates fregides. Es poden trobar a pràcticament tots els restaurants del centre, especialment pels carrers que uneixen la Grand-Place amb les Galeries Royales Saint-Hubert. Un d’ells és el Chez Leon, que ofereix infinitat de plats de musclos combinats amb tot tipus de salses i acompanyaments.
Un altre dels millors llocs per menjar un dels menjars belgues per excel·lència, les patates fregides, és la Maison Antoine. Està situada a la plaça Jourdan, prop del Parlament Europeu, i tot i que es tracta d’un quiosc de menjar ràpid, és una visita obligada per tot turista, especialment els amants de les patates, ja que l'establiment és tota una institució a la ciutat des de 1948.
Varech - Wikimedia Commons
Un altre dels restaurants més singulars de la ciutat és l’Amadeus, especialitzant en carns a la brasa, però especialment conegut per l’oferta de costelles i patates al caliu. Es pot repetir tants cop com es vulgui, per un preu proper als 20 euros, i està situat al centre de la ciutat, prop de la Borsa.
Pels amants de provar plats típics del país, i que busquin establiments al centre de la ciutat, hi ha el Mer du nord, on es poden degustar plats de peix a la planxa per preus molt raonables, o el Fin de Siècle, especialitzat en menjars belgues com les Carbonnades a la flammande (estufat de vedella amb cervesa negra) o el Stoemp (salsitxes i puré de patates).
Finalment, si no es vol perdre el temps entaulant-se, sempre hi ha l’opció d’anar a establiments de menjar ràpid, com l’Exki o el Panos, que ofereixen entrepans, amanides o plats poc elaborats per menjar allà o emportar.

Quins són els bars més populars?

Pel que fa als bars on prendre una típica cervesa belga, destaca el Delirium Café, on es poden degustar més de dos mil cerveses, tant del país com internacionals. Tot i ser la cerveseria per excel·lència i una visita obligada de la ciutat, no és la única. À la Morte Subite i la Taberna Manneken Pis són també dos dels clàssics. Totes estan al centre de la ciutat.
Jamie Lantzy - Wikimedia Commons
A més, els barris de Saint Géry i Ixelles estan plens de bars, que obren tant a les tardes com a les nits, i on s’hi apleguen molts ciutadans tant després de la feina com els caps de setmana a la nit.
Finalment, destaca la plaça Luxembourg, que està situada just davant del Parlament Europeu. Tot i que de dia semblen bars normals, els dijous a la nit s’omplen de treballadors del barri europeu, bàsicament internacionals. Els bars col·loquen terrasses a l’exterior, tot i que durant l’estiu molts s’asseuen a l’herba de davant el parlament per continuar la festa.

República CatalanaLes rutes per anar a la manifestació de Brussel·les (i a bon preu) Albert Acín

República catalanaLes entitats volen omplir ara Brussel·les el 7 de desembre El Nacional

• Brussel·les
• Bèlgica
• viatges

PAÍS > PRINCIPAT

Plors, nervis i alegria desfermada: 30 fotografies de la celebració que s’ha viscut davant el parlament

Una selecció de les millors fotografies que hem fet a la concentració davant el parlament, on s'han congregat milers de persones

---

Per: Oriol Bäbler

27.10.2017  18:16

Vilaweb

Des de primera hora del matí els Mossos d’Esquadra han blindat el Parlament de Catalunya i no hi han deixat entrar ningú que no tingués l’acreditació necessària per a assistir a un ple que es preveia històric. La gent no ha pogut entrar, però ha fet guàrdia davant una pantalla gegant des d’on ha pogut seguir el ple en directe. Hores d’emoció continguda que s’ha alliberat amb força a les 15.27. Plors, somriures i abraçades amb tothom, fins i tot amb desconeguts. L’espera ha pagat la pena. A continuació us fem una selecció de les millors fotografies que s’hi han fet:

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]