La NASA publica les primeres imatges del sistema planetari descobert recentment
Les imatges han estat capturades pel telescopi Kleper · El sistema està situat a trenta-nou anys llum
La NASA ha publicat les primeres imatges del nou sistema planetari format per set mons similars a la Terra. Les imatges s’han fet amb el telescopi Kepler, que detecta la llum de l’estrella del sistema anomenada Trappist-1: situada a trenta-nou anys llum. Per aquest motiu la definició és en píxels.
Les fotografies no són directament dels planetes, però en la seva animació, es veu com aquest hi orbiten perquè apareixen ombres minúscules en moviment. Fins ara, només s’havien publicat recreacions gràfiques dels set planetes, que tenen condicions atmosfèriques per albergar aigua en estat líquid, i per tant alguna forma de vida.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
El Premi Pritzker, ‘el Nobel d’arquitectura’, per als catalans Olot RCR
Els arquitectes Rafael Aranda, Ramón Vilalta i Carme Pigem reben el guardó més prestigiós d'aquesta disciplina
Pista d'atletisme Tossols-Basil d'Olot.
L’estudi d’arquitectura Olot RCR ha guanyat avui el Premi Pritzker, conegut com el Nobel d’aquesta disciplina. És la primera vegada que el guardó premia a tres persones, Rafael Aranda, Carme Pigem i Ramon Vilalt, les cares visibles de RCR. Mai abans, un estudi del país havia rebut un reconeixement tan prestigiós. Bodegues Bell-lloc de Palamós. RCR Arquitectes.Els membres de RCR es van formar a l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès i han deixat la seva petjada en diverses obres de la Garrotxa, la seva comarca natal. Un dels dissenys més coneguts és la pista d’atletisme Tossols-Basil a Olot (2000), però l’estudi també ha signat obres icòniques a la resta del país: la biblioteca Joan Oliver a Barcelona (2007) o les bodegues Bell-Lloc de Palamós (2007). A l’estranger han ideat edificis com el MuséeSoulages de Rodez (2014), França.
Notícies del dia
Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu
Biblioteca Joan Oliver de Barcelona. RCR Arquitectes.El jurat del Pritzker ha valorat ‘el compromís amb el lloc i la narrativa’ dels dissenys de RCR, així com les harmonies entre ‘els interiors i els exteriors’. D’aquesta manera, s’aconsegueix una ‘arquitectura emotiva i experimental’. El jurat també ha volgut destacar l’equilibri que ha aconseguit l’estudi entre el seu món quotidià —la Garrotxa— i les influències internacionals. ‘Aranda, Pigem i Vilalta han demostrat que es poden tenir ambdues coses’. Intervenció al restaurant Les Cols d’Olot. RCR Arquitectes.RCR succeeixen en el palmarès del Pritzker a l’arquitecte xilè d’AlejandroAravena, famós per haver dissenyat diverses facultats de la Universitat Catòlica de Xile. Tanmateix, la part més interessant, i probablement influent, d’Aravena és el seu interès pels habitatges socials de baix cost i la seva creació a partir de processos participatius.
[Heu pensat que ajudaríeu molt VilaWeb aportant-hi una petita quantitat per a fer-vos-en subscriptors? Cliqueu ací per apuntar-vos-hi. I gràcies per llegir-nos.]
Rua de l'Extermini del Carnaval de Sitges | Adrià Costa
Aquest dijous, el país es comença a disfressar per la festa de Carnaval. N'hi desenes a tot Catalunya, però des de NacióDigital, hem plantejat una selecció dels deu més destacats i que almenys has de viure un cop a la vida.
- El Carnaval de Terra Endins de Torelló (Osona). Del 23 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Torelló comença el Dijous Llarder amb el Carnaval per la gent gran i la festa del 'Pullassu'. El divendres el món és capgira: els homes són senyoretes i les noies els homenots. El dissabte el poble s'omple de gent per seguir la rua de Carnaval, una de les més multitudinàries de Catalunya. Les festes es tanquen al març amb l'Enterrament de la Sardina.
La rua del Carnaval de Torelló, l'any 2016. Foto: Martí Albesa
- Carnaval de Tarragona (Tarragonès). Del 18 al 28 de febrer. El Carnaval de Tarragona destaca per l'espectacularitat de les seves rues, especialment la d'Artesania (dissabte de Carnaval), on participen unes 3.000 comparses. El diumenge de Carnaval es fa la Rua de Lluïment, amb les 15 entitats guanyadores de l'any anterior. També cal destacar la Gala de la Disfressa d'Or, amb creacions màgiques i increïbles, i la Baixada del Pajaritu, una cursa d'andròmines.
El Rei Carnestoltes i la Concubina a la Plaça de la Font aquest mateix dimecres Foto: Jonathan Oca
- Carnaval de Reus (Baix Camp). Del 23 al 28 de febrer. S'inicia el Dijous Gras amb l'arribada del rei Carnestoltes. El dissabte al matí, la guerra de tomaques continua una pràctica de batalles carnavalesques que tenien lloc a la mateixa plaça del Mercadal. A la tarda, la rua de lluïment concentra milers de persones, organitzades en colles, que desfilen davant una munió d'espectadors. Les desfilades continuen el diumenge al matí –la rua de la reial ressaca– i a la tarda, amb la batalla de confeti. I no hi poden faltar els balls.
- El Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf). De l'11 de febrer al 4 de març. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de forta arrel tradicional i amb una participació popular massiva. Amb més de 250 anys d'història, l'any 2010 va ser qualificat com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Més que un Carnaval de lluïment, té un component satíric i de crítica social. Cal destacar la rua de 'Les Comparses', que acaba amb una batalla de caramels a la plaça de la Vila, i el 'Ball de Mantons', on els nois van amb barretina, americana i faixa, i les noies amb un mantó de Manila, clavells al cap i faldilla.
Diumenge de Comparses a Vilanova i la Geltrú. Foto: Àlex Recolons
- Carnaval de Platja d'Aro (Baix Empordà). Del 18 de febrer a l’1 de març. El Carnaval de Platja d'Aro és el més famós de la Costa Brava i compta amb les tradicionals desfilades de carrosses i bandes musicals. Els balls, la festa i les comparses han arribat a atraure mig milió de persones.
- Carnaval de Solsona (Solsonès). Del 18 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Solsona destaca, com és tradició en aquesta zona, per la presència de gegants i nans de formes gracioses i burlesques amb braços mòbils. També existeix un altre emblema de la festa, la Penjada del Ruc, fet de cartró pedra i peluix. El diumenge de Carnaval també es llegeix un sermó crític i irònic sobre l'actualitat mundial i catalana.
La Geganta Boja travessant la plaça del Ruc abans de fer la despenjada Foto: ACN
- Carnaval de Sitges (Garraf). Del 18 de febrer a l'18 de març. El Carnaval de Sitges, amb més de 100 anys d'història, és un dels més emblemàtics de Catalunya. Els balls i les xatonades són els elements més característics. Cal destacar la Rua de la Disbauxa i la popular i multitudinària Rua de l'Extermini (el dimarts de Carnaval).
Unes 18.000 persones han passat per Sallent aquest dissabte. Foto: Jordi Preñanosa
- Carnaval de Godall (Montsià). Del 24 al 28 de febrer. Testimonis orals apunten que el carnaval ja es celebrava a finals del segle XIX, tot i que no n'hi ha certesa. Entre les peculiaritats d'aquesta celebració hi ha les disfresses de màscara que s'utilitzen durant el ball de disfresses, conegudes com a mascarulles. Consisteixen en disfresses improvisades a partir de peces de roba i objectes de procedència diversa, amb l'objectiu de no ser reconegut. Però la principal singularitat és la guerra de la farina a ritme de músics de xaranga. Consisteix en un bombardeig d’aquest producte entre els participants que estan al carrer, armats amb bosses i paquets de paper, i que emblanquinen tots els qui surten a fora, tant veïns com visitants. Després de la celebració els carrers queden totalment emblanquinats. En una tarda es poden arribar a llançar fins a 3.000 quilos de farina.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Charles Sheeler – Pintògraf de fàbriques i maquinària (Part I)
–
Rolling Power (from the “Power Series”, 1939 – oil on canvas, 38.1 x 76.2 cm)
–
(Sí, aquesta pintura ressembla una fotografia molt bona (pel 1939) d’unes rodes i bieles de locomotora. Es conserva al Smith College Museum of Art, a Northampton, MA, i és merescudament famosa. Juntament amb altres olis, aquarel·les i dibuixos a llapis per aquest estil, va inaugurar una nova tendència en l’art pictòric -se’n va dir “precisionisme”, que és un dels corrents més peculiars del modernisme als EUA.) –
El nord-americà Charles Rettrew Sheeler (Philadelphia, 1883 – Dobbs Ferry, NY, 1965) s’expressà artísticament amb la fotografia, la pintura, el dibuix, el gravat i el cinema. Destacà en cadascun d’aquests medis, i a més a més, establí entre els uns i els altres una relació molt estreta, i molt infreqüent fins llavors. (Per això, al títol del meu post en anglès l’he anomenat “paintdrawgrapher” -però en català, “pintodibuixògraf” no em sonava bé i ho deixat en “pintògraf”.)
Vegem uns altres exemples d’aquesta retroalimentació -ara entre fotografia i dibuix:
Una fotografia:
Blast Furnace and Dust Catcher, Ford Plant (1927 – photo: gelatin silver print)
–
Un dibuix a llapis:
Ballet Mechanique (1931 – black contè crayon on paper, 25.4 x 26.7 cm)
–
Una fotografia i un dibuix a llapis:
The Stove (1917, photo: gelatine silver print, 23.1 x 16.3 cm) The Stove (1932, graphite pencil drawing, 71,1 x 53.3 cm)
Un altre (sorprenent) dibuix a llapis -fet als baixos de la mateixa casa de la foto i dibuix anteriors:
Open Door (1932 – Conté crayon, 60.3 x 45.7 cm)
– (Tant The Stove (L’Estufa) com Open Door (Porta Oberta) van ser fotografiades a Doylestown House, al Bucks County, Pennsylvania, a la llar que Sheeler compartia amb el seu col·lega i amic Morton Schamberg, i dibuixades uns quinze anys després.) –
La primera dedicació de Sheeler fou la fotografia, que, en els seus anys de juventut i maduresa (a les dècades dels 20 i els 30) encara no gaudia de la consideració d’art major, en peu d’igualtat amb les altres més clàssiques. Aquest medi fou, al meu entendre, el que ell va estimar-se més i el que va determinar tota la seva obra posterior.
En concret, tant per raons d’afecció personal com de modus vivendi, va fotografiar, més que cap altra cosa, fàbriques i maquinària diversa (però també força graners i sitges). I de les fotos excel·lentíssimes que en feia n’anava traient la inspiració per a dibuixos a llapis i pintures a l’oli i a l’aquarel·la.
De l’oli anomenat “City Interior”, de 1936 -que il·lustra un racó de l’enorme factoria Ford-, no n’he trobat cap imatge fotogràfica prèvia (per bé que segur que n’existeixen); seria interessant de comparar-les amb l’oli, però, des del punt de vista merament documental, no crec que aportessin gaire detalls a la pintura que Sheeler va fer: –
City Interior (1936 – oil on gesso panel – 55.9 x 68.6 cm)
–
Inversament a l’inspiració que treia de les fotos, i com que l’havien captivat de debò les pintures cubistes de Picasso i Braque als anys 20, Sheeler cercava d’obtenir amb la seva càmera unes imatges tan “cubistes” com li era possible; bé directament, amb peculiars enquadraments dels motius, bé superposant i combinant dos o més negatius en una sola imatge -o ambdues coses alhora-. La magnífica foto “Criss-Crossed Conveyors” feta a la Ford Plant, a River Rouge, el 1927, i “Upper Deck”, de 1928, són exemples adients de la primera alternativa: –
Criss-Crossed Conveyors, Ford Plant, River Rouge (1927 – gelatin silver print)
–
Un any després, Sheeler faria servir Upper Deck de base per a un oli amb el mateix títol. D’ençà de llavors, pràcticament tot (si no absolutament tot) allò que va crear de més bell i innovador amb la pintura i el dibuix ho havia vist primer a través de l’objectiu de la seva càmera, i naturalment, fotografiat a consciència.
En un món cada dia més mecanitzat, l’equilibri entre abstracció i representació, fotografia i pintura, era difícil d’assolir, però ell ho feia molt bé. Ho podem comprovar amb aquestes vistes de la central termoelèctrica de New Bedford, MA: una foto i un dibuix acolorit amb tremp, de 1940 -que és un dels que més m’agraden d’ell: –
Electric Power Plant, New Bedford, MA (photography)
– –
Fugue (1940 – tempera and graphite on gessoed panel, 35.6 x 43.2 cm)
–
En la mateixa línia neta, clara i elegant de Fuge, també m’agraden molt American Landscape, River Rouge Plant i Bucks County Barn: –
American Landscape (1930 – oil on canvas, 59.7 x 77.5 cm)
– –
River Rouge Plant (1932 – oil on canvas, 51 x 61 cm)
– –
Bucks County Barn (1940 – oil on gessoed panel, 46.7 x 72.1 cm)
–
I pel que fa als interiors (altra vegada de la casa del mateix artista, però ara a South Salem, NY), vegeu aquests dos esplèndids olis i una aquarel·la sobre dibuix a llàpis, tots de 1931. (Emparello el segon oli, View of New York, amb Cactus and Photographer’s Lamp, igualment del mateix any, per tal de seguir mostrant el paper principal, decisiu, que la fotografia tenia per aquest artista polifacètic; no sé si em caldria dir que la “Vista de Nova York” a què al·ludeix el títol del quadre deu ser (o devia haver estat), molt probablement, dins aquesta càmera de l’època coberta amb un vel negre.) –
Americana (1931 – oil on canvas, 122 x 91.5 cm) Home, Sweet Home (1931 – watercolour and black crayon, 91.4 x 73.7 cm) View of New York (1931 – oil on canvas, 121.3 x 92 cm) Cactus and Photographer’s Lamp (1931 – Gelatin silver print, 59.7 x 42.2 cm)
–
Durant uns anys, Charles Sheeler exhibí les fotografies juntament amb les pintures, fent palès el seu convenciment que les obres compartien el mateix status, però alhora amb mèrit propi i entitat pròpia. Tanmateix, una part de la crítica solia jutjar les pintures amb una certa displicència, titllant-les de subsidiàries; simples rèpliques o variacions fetes a l’oli o a llàpis -molt ben fetes, això sí, però mancades de contingut artístic-. Això, fals i injust com era, afectà Sheeler, que a banda de deixar de fer exposicions conjuntes va canviar el seu estil pictòric, abandonant l’afany de precisió que l’havia motivat tant (i tan bé). Ens trobem, d’ençà de mitjan anys 40 amb uns quadres que, tot i continuar representant els temes habituals del pintor (indústries, edificis, grans obres d’enginyeria), són més abstractes i imaginàriament acolorits, i els trets de cubisme que ell abans confiava en l’enquadrament i la composició ara són més directament i lliure palesats.
Mostraré un recull de les obres tardanes en un següent article, però per acabar aquest -que ja és prou llarg!- i enllaçar bé amb la continuació, afegeixo dessota una obra, diguem-ne, de transició; o potser més ben dit: de final d’època, atès que encara manté un cert aire fotorealisme i ‘precisionisme’. –
Water (1945 – oil on canvas, 61 x 74.3 cm)
–
Índex i dades que disposo de totes les obres mostrades al post:
Rolling Power(1939 – oil on canvas, 38.1 x 76.2 cm) – Smith College Museum of Art, Northampton, MA.
Blast Furnace and Dust Catcher, Ford Plant (1927 – photo: gelatin silver print) – Museum of Fine Arts, Boston.
Ballet Mechanique(1931 – black Contè crayon on paper, 25.4 x 26.7 cm) – Memorial Art Gallery of the University of Rochester.
The Stove(1917, photo: gelatine silver print, 23.1 x 16.3 cm) –
The Stove [Interior with Stove](1932 – black Conté crayon on paper, 71,1 x 53.3 cm) – National Gallery of Art, Washington, D.C.
Open Door(1932 – black Conté crayon on paper, 60.3 x 45.7 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
City Interior(1936 – oil on gessoed panel – 55.9 x 68.6 cm) – Worcester Art Museum, Worcester.
Criss-Crossed Conveyors, River Rouge Plant, Ford Motor Company (1927 – photo: gelatin silver print, 23.5 x 18.8 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Upper Deck(1928-1929 – photo: gelatin silver print, 25.3 x 20.2 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Electric Power Plant, New Bedford, MA (photo: gelatine silver print) –
Fugue(1940 – tempera and graphite on gessoed masonite, 35.6 x 43.2 cm) – Museum of Fine Arts, Boston.
American Landscape(1930 – oil on canvas, 59.7 x 77.5 cm) – Museum of Modern Art, New York City.
River Rouge Plant (1932 – oil on canvas, 51 x 61 cm) – Whitney Museum of American Art, New York City.
Bucks County Barn (1940 – oil on gessoed panel, 46.7 x 72.1 cm) – Terra Foundation for American Art, Chicago.
Americana(1931 – oil on canvas, 122 x 91.5) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Home, Sweet Home(1931 – watercolour and black Conté crayon, 91.4 x 73.7 cm) –
View of New York (1931 – oil on canvas, 121.3 x 92 cm) – Museum of Fine Arts, Boston.
Cactus and Photographer’s Lamp(1931 – photo: gelatin silver print, 23.5 x 16.6 cm) – Museum of Modern Art, New York City.
Water(1945 – oil on canvas, 61 x 74.3 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
L’equilibri No unauthorised copying or redistribution. All Rights Reserved.
Geòlegs ratifiquen l'existència d'un continent submergit a l'Oceà Pacífic
per Europa Press 18/02/2017
Un estudi publicat en el diari de la Societat Geològica d'Amèrica ratifica l'existència d'un continent submergit en l'oceà Pacífic, anomenat Zelandia i la grandària del qual aconseguiria en principi les dues terceres parts d'Austràlia. Es tracta d'una massa de terra de 4,5 milions de quilòmetres quadrats de la qual només els seus punts més alts, Nova Zelanda i Nova Caledònia, es troben en la superfície. Aquest descobriment ratifica una sèrie de teories que els geòlegs barregen des de fa dècades, en paraules de Nick Mortimer, membre de la societat i autor principal de l'article, resident en Dunedin, Nova Zelanda.
"Si poguéssim treure el tap d'aquesta banyera estaria claríssim que existeixen cadenes muntanyenques i un enorme continent sobre l'escorça oceànica", ha explicat Mortimer. "Els geòlegs portem emprant la paraula 'continental' per descriure a parts de Nova Zelanda i Nova Caledònia. La diferència, ara, és que hem reunit la informació suficient per emprar un nom 'continent'", ha afegit.
"El text que hem escrit s'até sense cap vergonya a observacions empíriques. Només queda per veure si superem la prova d'aparèixer en els mapes d'aquí a deu anys", ha afegit en referència a aquesta massa de terra, separada d'Austràlia fa 80 milions d'anys com a part de la ruptura del supercontinent conegut com a Gondwana.
12.03.2017 18:05 
