dissabte, 6 d’agost del 2016

Las islas artificiales más locas

hace 2 días

msn

Los cinco paraísos del submarinismo en España

Disfruta del mar de Ibiza desde una cama

Túmbate a la... Dónde cambiar la bartola por una cama balinesa

1/13 DIAPOSITIVAS © Rex Shutterstock/Rex Features; DigitalGlobe//Getty Images; Peter Topp Enge Jonasen/Getty Images; Get...

En la Tierra hay bastantes islas que son famosas por su belleza natural, pero hay otras que han sido hechas por el hombre. Echamos un vistazo a las más curiosas.

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

Barcelona

La Casa de les Punxes s'obre al públic com el nou reclam modernista de Barcelona

L’edifici de Puig i Cadafalch es podrà visitar a partir de divendres des de la planta baixa i fins al terrat

El Palau Moja es converteix en la «caixa de ressonància» del patrimoni català

Redacció | 04/08/2016 a les 15:05h

Especial: Barcelona

Arxivat a: Cultura , casa Terrades, patrimoni, Puig i Cadafalch, modernisme, turisme, Casa de les Punxes, Barcelona, arquitectura

El Palau de les Punxes es troba a l'Avinguda Diagonal 420 | ACN

La casa Terradas, coneguda popularment com a Casa de les Punxes, ja és un dels nous atractius modernistes de la ciutat de Barcelona. L’edifici, obra de l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, obre les portes al públic aquest divendres després de romandre tancada els últims cent anys. Les visites a aquest Monument Històric Nacional –així va ser declarat l’any 1975- seguiran tres eixos: l’edifici, la figura del seu arquitecte i la llegenda de Sant Jordi.

Els visitants podran passejar per la planta baixa, la noble -on es narrarà la llegenda a partir d'una recreació audiovisual- i el terrat d’estil medieval. L’entrada valdrà 20 euros per la visita completa -14 pels barcelonins fins que acabi l’any- i la parcial costarà 12,50 euros.

La proposta cultural de la Casa de les Punxes oferirà dues tipologies de visites. Per una banda hi haurà la ruta Viu la llegenda de Sant Jordi, que permetrà un recorregut immersiu per la planta noble per viure, en primera persona a través d’audioguia, la relació de la llegenda de Sant Jordi amb el modernisme. Aquesta ruta també passarà pel terrat.

L’altre itinerari portarà el nom de Descobreix la Casa de les Punxes i anirà a càrrec d’un guia que desvetllarà els secrets de la història de la casa. Aquest recorregut permetrà entrar dins cada una de les Punxes i a totes les plantes de l’edifici.

Foto del terrat d'estil medieval del Palau de les Punxes Foto: ACN

Contingut relacionat

El Palau Moja es converteix en la «caixa de ressonància» del patrimoni català

Marcel Pujols | Cap comentari

05/05/2016

Les falles tripliquen el nombre de visitants gràcies al segell de la Unesco

Cap comentari

23/07/2016

La Rotonda de Barcelona renaixerà a la tardor sense esquivar la polèmica

Jordi Bes | 1 comentari

10/07/2016

Una restauració permetrà recuperar la policromia de la Portalada de Ripoll

2 comentaris

08/07/2016

Barcelona invertirà 10 milions al patrimoni industrial del Poblenou

Cap comentari

06/07/2016

Cultura entregarà l'art de Sixena a l'Aragó

La inauguració de Rio 2016 obre la festa de l'esport i compleix amb les expectatives

OLIMPISME

La inauguració de Rio 2016 obre la festa de l'esport i compleix amb les expectatives

El mític estadi del Maracaná va acollir una cerimònia brillant en la concepció artística però excessivament llarga

SERGEI ILNITSKY
FRANCOIS-XAVIER MARIT
STEFAN WERMUTH

EL PERIODICO

EDU SOTOS / RIO DE JANEIRO

Dissabte, 6 d'agost del 2016 - 11:45 CEST
Els colors verd i groc units pel ritme de la samba van inundar la nit de la ‘Cidade Maravilhosa’. Contra tot pronòstic, la cerimònia inaugural dels Jocs Olímpics de Rio 2016 va començar amb una puntualitat gens tropical i la van poder disfrutar 3.000 milions de persones que la van acompanyar a través del televisor durant les gairebé quatre hores de durada. Exactament a les 20.00 de la nit carioca, un mosaic geomètric compost per centenars de triangles platejats va onejar al centre del mític estadi de Maracanà simulant les onades que banyen la costa de Rio de Janeiro.

Al passar la tempesta inicial, el mar olímpic va recobrar la calma i el sambista Paulinho da Viola va aconseguir emocionar els 70.000 presents a l'interpretar l'himne del Brasil ‘a cappella’ mentre la bandera de l'amfitrió era alçada sobre un dels podis. Va ser llavors quan un garbuix verd, una espècie de bosc amazònic, va créixer des del centre de la pista envoltant com arrels les grades de l'estadi i rebent l'arribada de centenars d'indis.

HOMENATGE ALS INDÍGENES

Un clar homenatge al tresor de l'Amazònia i a la lluita dels 900.000 indígenes que encara alberga el gegant sud-americà malgrat els efectes devastadors de la colonització portuguesa, que, precisament, va ser representada amb unes caravel·les moments després. Amb l'arribada dels europeus van arribar també els esclaus africans que van tenyir de color els habitants del país amb la població afrodescendent més gran fora de l'Àfrica i, una mica més tard, va ser el torn dels àrabs i els orientals, els últims colons a formar el puzle que és avui el Brasil.

¡Bum! Després d'uns segons en la foscor, una enorme ciutat va semblar emergir del terra del Maracanà. Les acrobàcies de desenes de ballarins, que van escalar els edificis de Copacabana i Ipanema amb una sorprenent facilitat, van representar els esforç de la classe obrera per construir tot un país enmig de la selva. En aquell moment, les llums dels milers de telèfons mòbils dels presents van simular el cel nocturn donant la benvingudes a l'avió 14 Bis del pioner Santos Dumont que va sobrevolar les grades de l'estadi.

Al ritme de la ‘Garota d'Ipanema’, la 'top model' més famosa del Brasil, Giselle Bündchen, va desfilar per la pista del Maracanà dibuixant amb el moviment dels seus malucs les línies que van inspirar l'arquitecte Oscar Niemeyer per dissenyar la capital Brasília. Just llavors va arribar el funk de Ludmilla i les faveles, i el gènere musical de la joventut brasilera per excel·lència va homenatjar els suburbis de tot el país al ritme del ‘pasinho’, un curiós ball molt estès a les perifèries carioques. 'Deixa a vida me levar', cançó que va ser utilitzada com a himne al Mundial de 2002, l'últim que va guanyar el Brasil, va ser interpretada pel sambista Zeca Pagodinho, que va alternar la seva música amb el rap de Marcelo D2.

MISSATGE ECOLOGISTA

El break dance i la capoeira es van fusionar al so de les raperes Karol Conka i Mc Soffia com a preludi de l'espectacle pirotècnic que va il·luminar el sostre del Maracanà. “Buscarem les nostres similituds i celebrarem les nostres diferències”, lema del genial compositor Jorge Ben Jor, autor de la cançó ‘Más que nada’, va ser l'escollit per la presentadora Regina Casé per incentivar els brasilers a oblidar la delicada situació del país i entregar-se a la festa olímpica fins al 21 d'agost. Com una immensa discoteca dels 70, la cançó ‘País tropical’ de Sérgio Mendes va fer aixecar dels seients el públic, que va cantar a tot pulmó mentre centenars de ballarins 'bate-bolas' i del grup Maracatú ballaven al centre de la pista.

Els efectes de l'escalfament global van ser denunciats en una cerimònia que es va destacar per la seva austeritat i consciència mediambiental. Després del moment de reflexió, va arribar un dels plats forts de la nit. Una bona part dels 10.500 atletes de 207 delegacions que competiran a Rio 2016 van sorgir a poc a poc encapçalats pels seus flamants abanderats i portant cadascun d'ells una llavor que serà plantada al parc Radical de Rio, un dels principals llegats verds a l'àrea més deprimida de la ciutat.

Com és tradició, la delegació de Grècia, com a bressol dels Jocs, va obrir la desfilada, que va prosseguir en ordre alfabètic i va ser tancada per l'amfitriona Brasil. L'aparició en els primers llocs de l'Argentina, l'eterna rival sud-americana, va causar un gran enrenou en el públic local per a alegria del seu president, Mauricio Macri, que va acompanyar la cerimònia des de la tribuna principal. Precisament, l'absència de la presidenta suspesa, Dilma Rousseff, que va lamentar a les xarxes socials no ser-hi present, va ser un dels aspectes més curiosos d'una llotja que a penes va participar en la cerimònia i va cedir tot el protagonisme als atletes.

EL SOMRIURE DE NADAL

Després de 67 delegacions, el torn de l'equip espanyol finalment va arribar. El somriure de Rafa Nadal portant la bandera ho deia tot. Els 305 atletes de la delegació, la quarta més nombrosa d'Europa, van desfilar amb un graciós barret i enfundats en unes elegants jaquetes americanes blaves (per a ells) i vermelles (per a elles) acompanyades del contrast causat pels pantalons del color oposat. Un moment màgic en què els espanyols no van dubtar a utilitzar els seus pals de 'selfie' per immortalitzar moment.

Més tard, va arribar el torn al multimedallista Michael Phelps al capdavant de la nombrosa delegació dels Estats Units i el tennista campió a Londres 2012, Andy Murray, amb el Regne Unit. La llista d'il·lustres es va completar amb el judoka francès Teddy Riner, l'argentí Luis Scola, la italiana Federica Pellegrini i la jamaicana Shelly-Ann Fraser-Pryce. Així, a poc a poc, els esportistes olímpics van anar omplint la pista central del Maracanà. Realment significativa va ser l'ovació del públic brasiler a la delegació de Palestina, que precisament va obrir una ambaixada al país amb ajuda del Govern de Rousseff. El mateix va passar amb els 10 refugiats que competiran sota bandera olímpica i que van rebre un calorós aplaudiment dels locals. Una idea del president del COI, Thomas Bach, que va aplaudir la seva entrada des de la llotja.

EXPLOSIÓ CARIOCA

No obstant, res va ser comparable a la rebuda dels atletes brasilers. Els membres de la delegació encapçalada per la pentatleta Yane Márcia Marques (bronze a Londres 2012 i or als Panamericans de Toronto 2015 i Rio 2007) van ser rebuts com si fossin autèntics herois. La cançó 'Aquarela do Brasil', de Gal Costa, va ressonar a les grades del Maracanà en una desfilada espectacular per l'energia dels locals i el rugit del públic. Els crits de “Brasil, Brasil” van envoltar la formació de les cinc anelles olímpiques, que, per primera vegada, van ser íntegrament de color verd. Un últim homenatge al tresor de l'Amazònia.

“Us donem la benvinguda a la ciutat de Rio, el somni olímpic és ara una realitat. El millor lloc del món és aquí i ara”, va proclamar un pletòric Carlos Nuzman, president del Comitè Olímpic Brasiler (COB) i llegenda brasilera del vòlei, que no va dubtar a declarar-se orgullós del seu país i dels primers Jocs de la història de Sud-amèrica. Per la seva part, el president del COI, Thomas Bach, es va guanyar la simpatia dels locals saludant els presents, entre ells el secretari general de les Nacions Unides, Ban Ki-moon, amb un reeixit portuguès i acabant agraint als brasilers l'esforç invertit en els últims anys: “Sempre hem cregut en vosaltres”.

Les seves paraules de suport als refugiats, no només als 10 olímpics sinó de tot el món, van emocionar els presents, que van correspondre amb una nova ovació. Un moment de forta càrrega simbòlica que va estar acompanyat pel vol de 200 estels de paper, representant el colom de la pau, i l'entrega del premi llorejat a la trajectòria del kenyà, Kipchoge Keino, que va ser campió olímpic de 1.500 metres a Mèxic 68 i de 3.000 obstacles a Munic 72.

XIULADA A TÉMER

El moment més àcid de la cerimònia va arribar amb la notable xiulada que va patir el president interí, Michel Temer, després de declarar oberta la 31a edició dels Jocs moderns. Un recordatori de la delicada situació política que viu el país a causa del judici polític contra la presidenta Dilma Rousseff, la gran absent de la cerimònia. Passat el mal trago, els principals medallistes de tots els temps del Brasil, entre ells la futbolista Marta Vieira da Silva, van tenir l'honor de transportar la bandera olímpica per a la cerimònia de la hissada amb l'himne olímpic del compositor Spirou Samara de fons.

Després dels juraments de rigor per part de representants d'atletes, àrbitres i tècnics, va arribar la samba de Chico Buarque interpretada pels eterns Caetano Veloso, Gilberto Gil i la jove diva Anitta. I la gran explosió de color: els 500 'pasistas' de les millors 12 escoles de samba de la ciutat van convertir el Maracanà en un carnaval en miniatura. L'eufòria es va apoderar de les grades, que no van dubtar a moure's al ritme de la batucada. Tampoc hi va faltar la sensualitat de les ballarines que, enfilades en una de les tarimes, van complir amb el tòpic de les mulates i la samba.

VANDERLEI DE LIMA, EL TAPAT

Finalment, després de més de tres hores de cerimònia, la torxa olímpica va fer la seva aparició al Maracanà de la mà del triple vencedor del Roland Garros, Gustavo Kuerten. El passeig de ‘Guga’ gairebé va fer caure el públic del Maracanà, que no va poder contenir el crit. Però el gran honor, el més gran de tots, va estar reservat al marxador Vanderlei Cordeiro de Lima. L'atleta que no va aconseguir guanyar l'or a Atenes 2004 al ser agredit per un espectador (només va obtenir la medalla de bronze) es va guanyar el cor dels brasilers al perdonar públicament el seu agressor i acceptar el resultat de la carrera. Un honor al qual Pelé, ‘o Rei do Futbol’, de 75 anys, va haver de renunciar a l'últim moment a causa del seu delicat estat de salut.

Amb el peveter encès en una psicodèlica escultura penjada del punt més alt del Maracanà, uns impressionants focs artificials van brillar al cel de Rio marcant el final d'una cerimònia que va complir i de sobres les expectatives dels més exigents. De l'èxit o el fracàs dels dies vinents en dependrà en gran mesura el destí d'una nació que anys enrere va arribar a tocar el cel amb els dits però que ara ha de demostrar que serà capaç de mantenir-se dempeus quan l'economia s'ensorra. Els atletes del Brasil saben que ha arribat l'hora de recuperar l'orgull perdut, la història els espera i el seu públic els farà costat.

dijous, 4 d’agost del 2016

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

País > Catalunya Nord

Un pilot escriu la paraula ‘català’ al cel de Catalunya Nord per reivindicar el nom de la regió

Walter Dintinger, pilot professional nord-català, fa una acció reivindicativa pel nom de la macro-regió

Captura de pantalla 2016-08-04 a les 10.41.19

Per: Redacció

04.08.2016 10:44

La paraula ‘català’ escrita al cel amb les traces d’una avioneta. Això van poder veure ahir havent dinat els banyistes que eren a la platja de Canet de Rosselló. També ho van contemplar els nord-catalans i els turistes d’uns quants quilòmetres enllà. Es tractava de la reivindicació d’un pilot d’avionetes a favor d’incloure la denominació ‘català’ al nom de la nova macro-regió. El pilot és Walter Dintinger, un professional de l’aviació format a l’aeroport de Perpinyà. És un dels pocs especialistes en ‘skywriting’ que hi ha al món, juntament amb uns quants australians i nord-americans. Ací teniu el vídeo de l’acció i alguna fotografia compartida a les xarxes:

Segueix

Gaillard Man @gaillardmann

Quel beau pays ! #cataluña @LIndep_perpi @usap_officiel @Usap

15:00 - 3 ag. 2016 · Torreilles, France, France

Els consellers regionals de Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus, que formaran la nova macroregió francesa, van decidir a final de juny que s’anomenés Occitània. Ho van decidir així tenint en compte el resultat de la consulta ciutadana feta entre el 9 de maig i el 10 de juny, en què el nom d’Occitània va ser el més votat amb un 44,9% dels vots. Tot i la campanya feta per a defensar la denominació Occitània-País Català, aquesta opció va quedar en quarta posició i els consellers regionals no la van tenir en compte.
Ara, el nom triat en aquesta reunió no és vinculant, perquè haurà de ser validat pel consell d’estat. Aquesta decisió es pot allargar uns quants mesos,
El nom d’Occitània va ser el nom més votat per la ciutadania, però el resultat no és vinculant. De fet, la presidenta socialista del departament dels Pirineus Orientals (que es correspon amb Catalunya Nord), Hermeline Malherbe, en una entrevista al diari L’Independant es va mostrar contrària que el nom ‘Occitània’ fos el nom de la nova regió. Va dir que considerava que el nom no era adequat i va proposar que la nova regió es digués Occitània-Pirineus-Mediterrània. Tanmateix, ella mateix va rebutjar fa dies la proposta d’uns quants consellers que reclamaven canviar el nom del departament de l’actual Pirineus Orientals a País Català.
El col·lectiu ‘Sí al País Català!’, que reivindica la inclusió d’una referència a la catalanitat del territori al nom definitiu de la regió, no donava per perduda la batalla. Demanaven que es tingués en compte la seva proposta, per tal com van rebre el 12,15% dels vots (24.784) quan representen el 8% dins de la població total de la macroregió.
Després dels atemptats a Charlie Hebdo, Walter Dintinger va fer aquesta acció al cel:

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Beyoncé desafia l'Estadi Olímpic

VISITA A BCN DE LA REINA DE L'R&B

Beyoncé desafia l'Estadi Olímpic

La cantant va oferir un imponent espectacle a Montjuïc en què es va mostrar com a diva en transformació

13thWitness

Jordi Bianciotto

@JordiBianciotto

Dijous, 4 d'agost del 2016 - 01:28 CEST
Beyoncé en versió total, ahir dimecres a l’Estadi Olímpic: deïtat pop i agitadora de consciències, veu acrobàtica i rastrejadora de sons i ritmes una mica més enllà del soul i l'r’n’b però sense perdre de vista els límits del 'mainstream'. I estrella d’un aclaparador espectacle que va buscar el més difícil encara, projectar alhora poder i vulnerabilitat, una cabriola d’alta volada que va mantenir atentes les 46.000 persones que gairebé van omplir el recinte de Montjuïc (habilitat per acollir-ne 49.000).
És la Beyoncé rearmada, lluny de l’ombra del seu pare, en el disc homònim del 2013 i la seva recent continuació, 'Lemonade', amb els seus ritmes electrònics esquius. Innovacions sonores convertides en material del gust popular, associades a uns textos en què Beyoncé sembla baixar uns esglaons del seu tron per mostrar febleses emocionals i un ànim aïrat en el terreny social i de reivindicació feminista.
En aquest espectacle, que va tenir a l’Estadi la seva única posada en escena a Espanya, última de les 17 parades de la seva gira europea, Beyoncé només va tenir un rival, un competidor, el cub gegant, anomenat Monolith, que va començar a girar misteriosament i silenciosament per donar pas a la primera cançó, 'Formation'. Però aviat va saber com portar-lo al seu terreny: les seves cares, sempre en moviment, van projectar la imatge agegantada de l’estrella després que entrés en escena emergint de terra. "Welcome to the Formation world tour", va saludar. Super-Beyoncé, o l’espectacular dona de 30 metres d’altura, secundada per un cos de ball a l’escenari alternatiu, i evocant Peggy Lee abans d’abordar 'Sorry', que va rematar amb unes estrofes despullades en castellà.

RITME FRENÈTIC

La diva, embotida en un bodi amb lluentons, melena de color de coure al vent, cavalcant sobre el movedís, atrevit, remenat de ritmes de 'Bow down' (acompanyada d’altes flamarades: la calor es podia sentir a les grades com en un concert de Rammstein) i de 'Run the world (Girls)'. Del vestuari negre al blanc en una sinuosa 'Mine', amb estrident transició cap a 'Baby boy', sobtat viatge al seu primer disc (2003), amb la seva melodia violentada per ritmes gruixuts amb diàleg hip-hop.

13TH WITNESS / PARKWOOD ENTERTAINMENT

Beyoncé, en la seva actuació a l'Estadi Olímpic.

Cançons succeïdes sense pauses en seqüències frenètiques, amb una Beyoncé capaç de ballar, posar, dedicar-nos caigudes d’ulls i cantar perfectament, tot alhora, mentre sota els seus peus corrien tota mena de trames rítmiques abruptes capaces de desorientar qualsevol. Potser per respirar fondo va disposar després un tram més tranquil, més clàssic, amb 'Me, myself and I', 'Running' i un 'All night' que va anunciar com la seva cançó favorita de 'Lemonade' i que, va dir, defensa valors com «el perdó i la dolçor». Sí, aquesta és una altra Beyoncé, o això vol donar a entendre. ¿Sinceritat o màrqueting? Són temps propicis perquè els artistes semblin més sensibles, més pròxims, i l’atreviment de Beyoncé consisteix a intentar produir aquest efecte a través d’un muntatge audiovisual que mostra potència industrial i que la projecta com a diva perfecta, amb tant d’ego com cor. Potser d’una altra manera el seu perfil d’estrella ja no podria funcionar el 2016.
Però, embolcall teòric al marge, el seu llenguatge sonor ha sigut revisat de dalt a baix i en una direcció estimulant, que no paga peatges a l'r’n’b de sempre o a la tornada pop. A l’estadi hi va haver també caigudes de tensió, però va ser possible veure en la seva proposta un pas endavant en la renovació de la diva moderna. Muntatge amb les seves rutines de canvis de vestuari i de blocs, sis, amb Beyoncé lluint mantells, casaques i boàs de plomes, el seu moment 'a cappella' per demostrar que canta de veritat ('Love on top') i el seu homenatge a Prince (enllaunat 'Purple rain').
Els èxits més llunyans, al final: 'Crazy in love' i 'Naughty girl', amb empelt de Donna Summer. L’escenari alternatiu, convertit en llacuna, amb una fina làmina d’aigua, en què Beyoncé es va retrobar amb la seva versió antiga a 'Survivor', de Destiny’s Child. Nimfa pop apel·lant a la puresa per acabar embolcallant l’Estadi amb la seva esplendor.

TEMES

La torxa olímpica de Rio està fabricada per una empresa catalana

La peça ha estat ideada per la companyia Recam Làser de Caldes de Montbui

Redacció | 02/08/2016 a les 20:24h

Especial: Jocs Olímpics Rio 2016

Arxivat a: Societat , Catalunya, torxa olímpica, Jocs Olímpics 2016

http://www.xiptv.cat/pais-km-0/capitol/la-torxa-olimpica-de-rio#.V6Miq3yRjl8.gmail

La torxa olímpica de Rio 2016 ha estat fabricada per l’empresa catalana Recam Làser, de Caldes de Montbui (el Vallès Oriental). Aquesta tarda, Pere Barrios, gerent del negoci, ha parlat al programa "País KM 0" de la Xarxa, sobre la peça. Fins ara, no havien pogut donar informació del producte a causa del contracte de confidencialitat.

El concurs estava obert a empreses brasileres, però gràcies a una filial de Recam Làser a Brasil, van poder participar-hi. Per qüestions productives, van decidir que en cas de guanyar, la torxa es fabricaria a Catalunya. Han tardat un any per desenvolupar tota l’enginyeria necessària per fabricar-la. Està pensada per aguantar factors com la pluja, el vent o l’altitud.

Barrios explica que per primera vegada, s’ha encomanat una torxa més elaborada que les anteriors. El producte es desplega i mostra a través de colors els elements més simbòlics del país com són les muntanyes, el mar, els rius i el passeig de Copacabana. Des de l’empresa no s’esperaven aconseguir aquest encàrrec tan important.