dijous, 21 de juliol del 2016

Addio a Pinuccio Sciola, è morto lo scultore di San Sperate

HOMENATGE AL MEU GRAN AMIC SARD , PINUCCIO SCIOLA (1)


http://lanuovasardegna.gelocal.it/cagliari/cronaca/2016/05/13/news/addio-a-pinuccio-sciola-lo-scultore-e-morto-questo-mattina-1.13465872?refresh_ce#gallery-slider=undefined


Addio a Pinuccio Sciola, è morto lo scultore di San Sperate

Una delle figure più importanti dell'arte sarda e internazionale, trasformò San Sperate in un museo, le sue pietre sonore sono conosciute il tutto il mondo


CAGLIARI. Pinuccio Sciola, una delle figure più importanti dell’arte contemporanea sarda e personalità di primo piano della scultura europea, è morto ieri notte ieri notte all’ospedale di Cagliari per un'emorragia celebrale.
 
Addio a Pinuccio Sciola, lo scultore che faceva suonare le pietre Lo scultore Pinuccio Sciola, di SanSperate (Cagliari), le cui opere sono visibili in tutto il mondo, e' morto questa mattina. L'artista, conosciuto soprattutto per le su "pietre sonore", si e' spento a 74 anni, dopo aver combattuto con gravi problemi di salute. L'artista realizzava "sculture sonore": con un tocco speciale riusciva a far uscire suoni da monoliti di calcare o basalto. Le sue opere sono esposte e richieste in tutto il mondo / LEGGIvideo di Anna Puricella
 
Nato a San Sperate nel 1942, Sciola è noto in tutto il mondo per le sue “pietre sonore”, grandi blocchi di calcare o di basalto che l’artista di San Sperate scolpiva in modo che potessero emettere un suono se percorsi con le mani o con altre pietre più piccole. L’effetto sonoro veniva ottenuto da Sciola praticando profonde incisioni sulla roccia.
 
 
Altro capitolo importante del percorso artistico di Sciola è l’esperienza compiuta negli anni Settanta a San Sperate con i murales, un progetto di arte sociale che si è ispirato alla grande esperienza dei grandi  muralisti messicani.
 
Nel 2014 per il Teatro Lirico di Cagliari Sciola ha realizzato, su progetto di Mauro Meli,  la scenografia della “Turandot” di Giacomo Puccini, per la regia di Pierfrancesco Maestrini e la direzione di Giampaolo Bisanti.
 

diumenge, 17 de juliol del 2016

Com un(a) soldat, des de l’Alguer

CulturaL'Alguer-Sardenya / MónMúsica

Com un(a) soldat, des de l’Alguer

Us oferim una cançó en directe del nou treball de l’agueresa Claudia Crabuzza, el primer disc de rock en alguerès


12907426_1117645901600365_1298424112_n
‘La por m’ha destacat les venes, les artèries, ne me senteix la sang, no passen llàgrimes, no hi ha bàtit del cor, me n’estic com un soldat’. Amb aquesta contundència arrenca el senzill ‘Com un soldat’ del nou disc homònim de l’algueresa Claudia Crabuzza, el seu primer treball en solitari i íntegrament en alguerès. ‘Feia temps que tenia el projecte latent d’escriure i compondre en alguerès i aquest n’és el resultat’, explica en declaracions a VilaWeb, remarcant que, a l’Alguer, hi ha una revifalla real i palpable pel que fa a la consciència lingüística i a la riquesa que significa. De fet, aquest és considerat el primer disc de rock en alguerès i vol ser escoltat i gaudit, sobretot, tant a Sardenya com a la resta territoris de parla catalana.
Amb arranjaments de Julián Saladarriaga i Dani Ferrer, de Love of Lesbian, a qui va conèixer en comunitats zapatistes, i produït pel segell catallà Microscopi, el disc fou enregistrat en tan sols tres dies als estudis de la Casa Murada, a Vilafranca del Penedès. ‘L’enregistrament fou molt natural, fàcil, perquè volíem que fos això, transparent, amb un so autèntic i sincer’. Però les cançons de Crabuzza desprenen, a més de naturalitat, força i contundència, amb guitarres elèctriques, percussions remarcades i fins i tot tocs electrònics.
De naturalesa reivindicativa en gairebé tot allò que fa, Crabuzza parla en aquest disc de les dones lluitadores, dels combats feministes universals i de la maternitat. No en va, el disc inclou cançons dedicades a la pintora mexicana Frida Kahlo (‘L’altra Frida’), a la cantautora nord-americana d’origen mexicà Lhasa De Sela (‘Lhasa’), a més d’un homenatge a la italiana Bianca d’Aponte, morta molt jove, de la qual n’adapta i tradueix el tema ‘Nina nana mare mia’. ‘És un disc molt femení i molt personal, vaig començar a escriure aquestes cançons d’ençà que va néixer el primer dels tres fills que tinc’. Tres fills que, d’altra banda, són els protagonistes de la portada del disc, en una fotografia feta a per la mateixa Crabuzza al jardí de casa seva a l’Alguer.
miniatura-cover-page-001
Crabuzza, de veu incofusible, ha estat vocalista de grups sards reconguts més enllà de terres sardes com Tazenda i Chichimeca i recentment havia acompanyat també el cantautor Claudio Sanna.  El disc fou presentat en concert a Barcelona la setmana passada. Crabuzza va actuar acompanyada de la també sarda Caterinangela Fadda, guitarrista resident a Barcelona i membre del grup Dinatatak. Us oferim la cançó que dóna nom al disc, enregistrada en directe a VilaWeb, amb Crabuzza i Fadda:


‘Com un soldat’ por vilawebtv

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

Catalans per la independència… de l’Argentina

Món > Amèrica

Catalans per la independència… de l’Argentina

En ocasió del bicentenari de la declaració d’independència de les Províncies Unides del Riu de la Plata, repassem els catalans que van participar en el procés d’emancipació



Revolució de Maig Argentina
‘Nosaltres els representants de les Províncies Unides a Sud-amèrica, reunits en congrés general, invocant l’Etern que presideix l’univers, en nom i per l’autoritat dels pobles que representem, protestant al Cel, a les nacions i als homes del globus la justícia que regla els nostres vots: declarem solemnement a la faç de la terra que és voluntat unànime i indubtable d’aquestes províncies de trencar els vincles violents que ens lligaven als reis d’Espanya, recuperar els drets que ens van prendre i investir-se de l’alt caràcter d’una nació lliure i independent del rei Ferran VII, els seus successors i la metròpoli [espanyola].’ Així comença la declaració d’independència de l’Argentina, proclamada a la casa de Francisca Bazán de Laguna de San Miguel de Tucumán el 9 de juliol de 1816.
Aquesta acta ‘d’emancipació solemne del poder despòtic dels reis d’Espanya’, signada fa exactament dos-cents anys, va representar el punt final d’un camí que havia començat una dècada abans amb l’anomenada ‘Reconquista’ de Buenos Aires i que havia cristal·litzat en la Revolució de Maig del 1810 al virregnat del Riu de la Plata, establert per la monarquia hispànica a l’extrem sud del continent americà. En els estadis més primerencs del procés d’independència, alguns catalans hi van tenir una participació més que significativa. Dos noms, principalment, han entrat en la llista de ‘libertadores’ de l’Argentina: els comerciants Domènec Matheu (Mataró, 1765 – Buenos Aires, 1831) i Joan Larreu (Balaguer, 1782 – Buenos Aires, 1847).
Miquelets contra els anglesos
La llavor de la separació de les províncies del Riu de la Plata respecte de Madrid es va plantar al començament del segle XVIII a milers de quilòmetres a l’est, en ple estret de Gibraltar. Amb la victòria de l’armada anglesa sobre l’espanyola en la famosa batalla de Trafalgar, el 1805, la Gran Bretanya es va disposar a aprofitar la seva superioritat naval per a mirar de blocar les costes hispano-americanes. Tan sols un any després, un estol anglès comandat pel general Beresford es va plantar a Buenos Aires, una ocupació que no va acabar de reeixir per la resistència dels habitants de la ciutat, mobilitzats pel virrei borbònic Jacques de Liniers. En aquell episodi, conegut en la historiografia argentina com la ‘Reconquista’, fou determinant la participació d’un nombrós grup de voluntaris catalans provinent de Montevideo, a l’altra riba del riu de la Plata. L’anomenada Companyia de Minyons, formada per un centenar i mig de catalans, era finançada pel comerciant Miquel Antoni Vilardebò i comandada per Rafael Bofarull, Josep Grau, Cristòfol Salvanyac i Jaume Ferrer, i va tenir un paper molt destacat en les operacions militars que van significar la derrota anglesa: el 10 d’agost de 1806, els ‘miñones catalanes’ van expulsar l’invasor del parc del Retiro i, en l’ofensiva final del 12 d’agost, van ésser els primers a ocupar la plaça Major de Buenos Aires (l’actual plaça de Mayo).
minyones
Malgrat que la victòria sobre els anglesos va ésser clara, la situació es va mantenir precària a la ciutat, abandonada a la seva sort per la monarquia hispànica. La sensació d’indefensió respecte de la metròpoli, sumida en el conflicte napoleònic, va empènyer els catalans que van participar en la reconquesta a formar cossos de voluntaris estables, a mena de sometents: van néixer els Voluntaris Urbans de Catalunya, integrats segons el document fundacional per ‘catalanes, valencianos, aragoneses e individuos de las Islas Baleares’. La sol·licitud de creació al virrei De Liniers fou signada, entre més, per Jaume Llavallol i Riu (Barcelona, 1760 – Buenos Aires, 1838), comerciant establert al Riu de la Plata, capità dels minyons i pare de Felipe Llavallol, futur governador de Buenos Aires i ministre d’Hisenda argentí.
Les ‘guerrilles catalanes’, com les designava el general i sisè president argentí Bartolomé Mitre, van ésser també decisives en el segon i últim intent d’ocupació anglesa de Buenos Aires, el 1807, un episodi conegut com la ‘Defensa’. Tant en aquest atac com en l’anterior, els catalans es van inspirar en el mètode d’organització i de lluita dels miquelets, un cos d’infanteria lleugera que s’havia destacat en la guerra dels Segadors (1640-1652) i en la de Successió (1705-1715) per la seva gran mobilitat, la rapidesa en les accions i l’aprofitament del terreny. Dos carrers de la capital argentina, al costat de l’avinguda del Libertador, recorden actualment els cossos de ‘miñones’ i ‘migueletes’.
Entre els voluntaris catalans que van participar en aquells primers moments d’afirmació localista, hi trobem ja com a oficials Domènec Matheu i Joan Larreu, que poc després es destacarien també en la causa independentista i es convertirien en veritables herois nacionals de l’Argentina.
La Revolució de Maig
Les invasions angleses del 1806 i el 1807 van demostrar la crisi de l’aparell colonial espanyol en el virregnat del Riu de la Plata. I no sols això: la victòria de les milícies locals, juntament amb l’ocupació napoleònica de la península Ibèrica a partir del 1808, van fer prendre consciència a les elits criolles i burgeses de Buenos Aires de la seva capacitat militar i la seva autonomia respecte de la corona espanyola. Una emancipació de Madrid que es va consolidar políticament amb la formació d’una assemblea ciutadana per a l’elecció d’una primera junta provisional governativa que va expulsar del poder el nou virrei napoleònic i els seus funcionaris. En el decurs d’una setmana, del 18 al 25 de maig de 1810, es va produir l’anomenada Revolució de Maig, el pas previ a la secessió definitiva de l’Argentina, avui fa dos segles. Aquell primer govern de la revolució liberal argentina era integrat per nou membres, set criolls i dos catalans: Domingo Matheu i Juan Larrea, com són coneguts al país americà.
prxceres_argentina_taringa.jpg_6399300.jpg_6399300
A l’acta de la primera junta no es va proclamar la independència formal, sinó que encara s’expressava fidelitat a Ferran VII, el rei imposat per Napoleó I, i ‘guardar puntualment les lleis del regne’, però els mesos i anys següents es van caracteritzar per l’agitació, l’efervescència política i les topades armades entre els partidaris del poder monàrquic i els independentistes, defensors de la creació d’estats americans desvinculats d’Espanya. Dos cafès de Buenos Aires van ésser els epicentres d’aquests dos corrents oposats, durant els primers passos del segle XIX: el Café de Marco, que acollia sobretot els reialistes (partidaris del virregnat), i el Café de los Catalanes, un dels més veterans de la ciutat i seu del bàndol patriota (rupturistes i liberals).
En el turbulent període entre el 1810 i el 1816, Matheu va arribar a ésser president de la junta governamental durant alguns dels moments més crítics en la lluita contra la reacció de l’exèrcit espanyol, mentre que Larreu esdevingué president de la cambra legislativa constituïda el 1813 i un dels encarregats de redactar la primera constitució democràtica del país. Va signar, entre més lleis transcendentals per a la vida argentina, la que abolia els títols de noblesa, la que prohibia la tortura, la que declarava festa cívica el Vint-i-cinc de Maig (el sol de maig és al centre de la bandera argentina) i la que va aprovar l’himne nacional, amb lletra de l’escriptor i polític Vicent López i Planes (1785-1856), d’origen valencià, i música del català Blai Parera i Moret (1776-1840).
Gràcies a la seva acció política, però també a les seves decivises aportacions econòmiques, Matheu i Larreu van ajudar a apuntalar un nou estat que, amb les invasions angleses com a germen i la Revolució de Maig com a detonant, va néixer oficialment el 9 de juliol de 1916 a San Miguel de Tucumán, amb el nom de Províncies Unides del Riu de la Plata.


(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

divendres, 15 de juliol del 2016

Un nou planeta nan més enllà de Neptú


Un nou planeta nan més enllà de Neptú

RR245orbit_labeled2
La família dels planetes nans, del qual Plutó, n’és el membre més gros, ha crescut amb un nou element, l’objecte 2015 RR245.
Un equip internacional d’astrònoms ha descobert un nou planeta nan en òrbita en el cinturó de Kuiper, el disc de petits mons gelats que hi ha més enllà de Neptú. L’objecte nou té uns 700 km de grandària i posseeix una de les majors òrbites entre els planetes nans. Designat 2015 RR245 pel Centre de Planetes Menors de la Unió Astronòmica Internacional, va ser descobert amb el telescopi Canada-France-Hawaii (CFH) instal·lat en Mauna Kea, Hawaii.
Els mons gelats més enllà de Neptú indiquen com es van formar els planetes gegants i com després es van desplaçar allunyant-se del Sol. Ens permeten construir la història del nostre Sistema Solar. Però quasi tots aquests mons gelats són molt menuts i febles: és  realment emocionant trobar un prou gran i brillant que ens permeta poder estudiar-ho en detall“, comenta Michele Bannister (Universitat de Victoria, British Columbia, Canadà).
L’òrbita de RR245 el situa actualment a més de 120 vegades la distància del Sol a la Terra. La seua grandària no es coneix amb precisió, ja que és necessari mesurar amb més detall les propietats de la seua superfície. “És o menut i brillant o gran i feble“, afirma Bannister.
RR245_discovery-loopLa gran majoria dels planetes nans com 2015 RR245 van ser destruïts o expulsats del Sistema Solar durant el caos que es va produir quan els planetes gegants es van desplaçar cap a fora, col·locant-se en les seues posicions actuals. RR245 és un dels pocs planetes nans que va sobreviure fins al dia d’avui, juntament amb Plutó i Eris, els planetes nans majors coneguts. RR245 gira al voltant del Sol entre la població que queda de desenes de milers de mons transneptunians molt més xicotets.
Després de centenars d’anys a més de 12 mil milions de quilòmetres (80 unitats astronòmiques, ua)  del Sol, RR245 està viatjant cap al seu punt d’acostament màxim a 5 mil milions de quilòmetres (34 ua), al que arribarà l’any 2096. RR245 ha romàs en aquesta òrbita altament el·líptica durant almenys els últims 100 milions d’anys. Com només ha sigut observat durant un any dels 700 que tarda a completar una òrbita al voltant del Sol, encara es desconeix d’on procedeix i com evolucionarà lentament l’òrbita en el futur llunyà. La seua òrbita precisa serà refinada durant els pròxims anys. I evidentment rebrà un nou nom que l’equip de descobridors pot suggerir a la Unió Astronòmica Internacional.

Imatges:
1.- Il·lustració de l’òrbita de RR245 (línia taronja). Els cossos igual de brillants o més que RR245 estan etiquetats. El Centre de Planetes Menors descriu l’objecte com el divuité major del Cinturó de Kuiper.  Alex Parker OSSOS team.
2.- Imatges (en negatiu) del descobriment de RR245. El gif animat mostra el moviment del nou objecte sobre el fons del cel durant un perídode de 3 hores. OSSOS team.

diumenge, 26 de juny del 2016

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Sílvia Sagalà
,
22/06/2016

Fires i festes

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Surtdecasa.cat

Reus celebra del 24 al 29 de juny la seva festa major gran

Foto: 

Surtdecasa
Si hi ha uns dies marcats en vermell al calendari dels reusencs són per la Festa Major de Sant Pere, la festa grossa de la ciutat que durant uns dies acull desenes d'actes per a tots els públics. Els reusencs surten de casa pràcticament cada dia perquè sempre hi ha una celebració o una altra en algun punt de la ciutat. Són dies de reunir-se amb amics i família per gaudir plegats dels petits rituals que conformen el conjunt de la festivitat. El millor és que us feu amb un programa, que us perdeu pels carrers de Reus i intenteu participar en totes les activitats possibles, però aquí us en proposem 10 que són imperdibles. Bona Festa Major a tothom!

1. Barraques

Del 23 al 25 de juny
Parc de la Festa
Un dels actes més destacats dels dies previs a Sant Pere són les Barraques de la Festa Major. Quatre dies consecutius de concerts envoltats per les parades de totes les entitats participants. Inicialment el dimecres 22 no hi havia d'haver concerts però finalment hi actuaran els tres finalistes del concurs Reussona, Efecto Vacío, Euler i The Krav Maga. Un dels dies que habitualment congrega més gent al Parc de la Festa és el de la revetlla de Sant Joan. Enguany hi haurà Los Guardians del Pont, amb membres de Sangtraït fent un tribut al grup de rock dur gironí, Juantxo Skalari, Vergüenza Ajena i Mafada. Divendres, la Coordinadora de Barraques Reus ha apostat per programar el rap del lleidatà Pablo Hasél, l'ska d'Itaca Band, el hardcore punk de Kop i el trash-metal de Crisix. El darrer dia, dissabte, comença ben d'hora, a les 19:30 h, amb activitats destinades als més petits de la família, l'animació infantil de Jaume Barri. Els concerts tindran lloc al vespre i aniran a càrrec d'Imoonere, Muyayo Rif, El Son de la Chama, La Sra.Tomasa i Lágrimas de Sangre.
Consulta aquí l'hora d'actuació de cada grup
 

 

2. El Foc de Sant Joan

Dimecres 23, a partir de les 17:30 h
Diversos espais de la ciutat

Com no pot ser de cap altra manera, el foc també és el protagonista de la revetlla de Sant Joan de Reus. Comença a quarts de sis al Santuari de Misericòrdia amb la recepció del Foc del Canigó. El Patronat Sardanista iniciarà el primer tram del recorregut de la torxa de la flama i seran els relleus dels nens i nenes de l'escola Joan Rebull els encarregats de completar-la. El foc arribarà a les 18 h a la plaça de la Llibertat, s'encendrà el peveter i, a ritme de la sardana 'El País a l'Escola', una trentena de delegacions estendran la flama arreu del territori. Ja a la nit, a les 21 h, la regidora de Cultura de Reus, Montserrat Caelles, encendrà la foguera de Sant Joan a la mateixa plaça i, una hora més tard, serà el torn de la cercavila del Foc. Els Bous i la Vedella de Foc, el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac, el Drac petit, la Cabra petita, la Víbria i la Cabra iniciaran la carretillada des de la plaça del Mercadal disposats a perseguir a tot aquell que passi pel seu voltant.
 

 

3. El pregó i la primera tronada

Dijous 24 de juny, a partir de les 19:30 h
Plaça del Mercada
l
Tot i que els actes previs de la Festa Major són múltiples, Sant Pere no comença oficialment fins el dia 24 amb el pregó. Els primers en anar caldejant l'ambient són els Gegants i la Mulassa que, amb les seves ballades al Mercadal, engresquen a tots els que esperen que la pregonera acabi el discurs al Saló de Plens i es dirigeixi al poble per cridar a la festa. Enguany aquest encàrrec el té l'escriptora Marta Magrinyà, la qual, de ben segur, sorprendrà l'audiència amb un relat ben literari que destil·larà passió pels quatre costats. Aquell mateix dia es descobrirà qui és el Tro de Festa 2016, una distinció que s'atorga a una persona que ha ajudat a enriquir el patrimoni festiu de la ciutat. La inauguració de la Festa Major la clou la primera tronada de l'any, sens dubte, per la majoria, el veritable emblema de la festivitat reusenca, una tradició que data, com a mínim, de 1677. Per qui no l'hagi presenciat mai, us direm que consisteix en l'explosió de morters de pólvora que es troben a una distància de tres metres però units entre si per un fil, també de pólvora, que els va encenent d'un a un.
 

 

4. Cercaviles nocturnes

Dijous 24, a partir de les 21 h
Plaça del Mercadal
La Festa Major de Reus té moments molt protocolaris, com Completes o la mateixa professó de Sant Pere; i d'altres, més arrauxats, com les cercaviles. Amb els anys n'han anat apareixent de noves i ara la gresca està garantida durant tres nits. La primera? La més antiga: la Cercavila del Masclet. Té lloc el dia 24, quan acaba la primera tronada de l'any, des del Mercadal. De fet, el pregoner és l'encarregat de fer el primer tast del beuratge típic de la festa fet, a parts iguals, per Vermut Miró i Plim. El recorregut gira entorn de la beguda i hi participen, en forma de cercavila, diversos elements del seguici festiu.
 
Diumenge 26, a partir de les 23:30 h
Plaça del Mercadal
Diumenge 26 és el torn de La Nit de Fer l'Índiu. L'Àliga i els gegants Indis pujaran des de l'Ajuntament fins al Campanaret en cercavila per recollir l'element convidat d'aquest any: el Ball de Cercolets que compleix 20 anys. Junts emprendran el camí de tornada per acabar la nit amb un ball de gralles, cada vegada més popular, que musicaran els Ganxets, els Grallers del Baix Camp i Canya d'Or.
 
Dilluns 27, a partir de les 23:30 h
Fossar Vell
La darrera de les cercaviles és dilluns als peus del campanar. Allí hi apareixerà un fill il·lustre de la ciutat i començarà El Tomet de Sant Ganxet pel voltant de la Prioral amb l'acompanyament musical de Bandsonats i Tocabemolls. En finalitzar, hi haurà concert de festa major amb Metralla.
 

 

5. Presentació de l'Àliga petita

Dissabte 25, a partir de les 10 h
Plaça del Mercadal

L'Àliga ocupa un lloc especial en el seguici festiu de la ciutat, no és l'element més antic ni tampoc el més voluminós, però sens dubte és el més protocolari i això el converteix en una peça especial del seguici. La seva elegància aclapara les mirades dels presents quan passa, especialment en el moment en què dansa un dels seus balls de lluïment. Enguany és un any important per aquesta creació de Manel Llauradó perquè compleix 20 anys i perquè els seus responsables ho celebraran presentant l'Àliga petita, un element que s'incorporarà enguany al seguici festiu petit. Es mostrarà a la ciutadania per primera vegada dissabte 25 al matí i estarà acompanyada pel Drac petit de la Geltrú, la Vibrieta de Tarragona, la Cucafera petita de Tortosa, el Lleonet del Vendrell, el Bou de l'Argentera i, a més, l'Àliga de la Patum Infantil de Berga i la Mulassa petita de Reus, que en seran les padrines. Quan els reusencs ja la coneguin, tots plegats iniciaran una cercavila pels carrers del nucli antic de la ciutat, i acabaran de nou al Mercadal on tindran lloc els balls de lluïment.
 

 

6. Castells

Dissabte 25, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Un altre dels emblemes reusencs són els Xiquets de Reus, la colla castellera de la ciutat que cada vegada aplega més seguidors. Durant les últimes temporades els de la camisa avellana han anat assolint nous reptes i arriben als 35 anys en molt bona forma. Tant que, per celebrar-ho, volen portar a plaça durant la Diada Castellera de Sant Pere el 3 de 9 amb folre més matiner de la seva història. Una construcció que ja van aixecar l'any 2013, després de 17 anys de no aconseguir-ho, mentre signaven la seva millor actuació de la història. Els Xiquets volen continuar fent camí i intentaran aconseguir aquesta nova fita en una actuació on també podrem veure els Nens del Vendrell i la Muixeranga d'Algemesí.
 

 

7. Varietées de Sant Pericu

Del 25 al 27, a partir de les 21 h
Jardins de la Casa Rull

Són moltes les associacions de la ciutat que, amb la seva feina desinteressada, ajuden a enriquir el programa de la Festa Major de Reus. Un d'aquests motors incombustibles és el Bravium Teatre on, des de fa anys, se les empesquen de tots colors per fer-nos passar bones estones. Un exemple el trobem en les Varietées de Sant Pericu, vetllades a la fresca al Jardí de la Casa Rull, amenitzades per diferents actuacions artístiques. La música, la màgia, l'humor o el teatre són alguns dels ingredients d'aquestes exhibicions tan carismàtiques.
 

8. Seguici Petit

Dilluns 27, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Una de les coses més boniques de la Festa Major de Reus és que atrau a la ciutadania des de ben petits. Tots els nens es coneixen el seguici a la perfecció, tenen camisetes i figures dels seus elements preferits i entonen les cançons mentre obren els ulls com a taronges quan els passen per davant. Des de fa uns quants anys, Reus va decidir que volia que els més petits de la casa també poguessin fer desfilar el seguici festiu; per això, poc a poc, s'han anat incorporant rèpliques de les grans de dimensions més reduïdes. Totes elles sortiran en cercavila dilluns dia 27. Enguany ja es comptarà amb la presència de l'Àliga petita, inaugurada uns dies abans, i per Misericòrdia s'hi afegirà un nou element: el Basilisc.
 

9. Completes

Dimarts 28, a partir de les 20 h
Plaça del Mercadal

Els actes més tradicionals de la festa comencen el dia 28 al vespre, a la plaça del Mercadal. El Seguici Festiu al complet ofereix, a les 20 h, els seus primers balls, danses i castells. Des d'allà, inicien l'anada a Completes mentre al Campanar es fa el Toc General de Festa. Com sempre el darrer en abandonar la plaça és l'Àliga que, per protocol, ocupa el darrer lloc, just davant de les autoritats. La jornada està plena de petits grans moments, el primer és el ball solemne curt de l'Àliga a la porta de l'Ajuntament. Quan tots els elements han arribat a la porta de la Prioral de Sant Pere, cap a quarts de deu, comença el Solemne Ofici de Completes i l'obertura de l'arca de l'altar major, on es guarda durant tot l'any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere. Durant la celebració es podran escoltar els 'Goigs de Sant Pere', amb l'acompanyament musical de l'orgue de la prioral. Tot seguit, Toc General de Festa, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la prioral fins a la porta de l'Ajuntament. La festa continua amb les ballades dels Gegants i del bestiari i, quan acaben, l'alcalde surt al balcó del consistori per mostrar un mocador blanc que marca l'encesa de la segona tronada de l'any. Just quan s'acaba té lloc un castell de focs que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanal i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis. Un singular espectacle que s'acompanya per música en viu que permet retrobar un costum antic propi de les festes i solemnitats més importants.
 

 

10. Sant Pere

Dimecres 29, matí: a partir de les 11 h / tarda: a partir de les 18:30 h
Plaça del Mercadal 

La tercera tronada de la festa dóna el tret de sortida als actes més massius del dia del patró de Reus. Es fa a les 11 del mati i, quan acaba, el focus d'atenció no es mou del centre de la plaça perquè és l'escenari de les actuacions individuals de lluïment dels grups festius de la ciutat. A la 1 del migdia, exhibició castellera en solitari dels Xiquets de Reus. L'activitat es reprèn a la tarda, després de dinar, a la Prioral de Sant Pere amb la solemne missa concelebrada que presideix l'arquebisbe Jaume Pujol Balcells. Quan s'acaba, la imatge de Sant Pere surt per la porta de la prioral i després del ball curt de l'Àliga arrenca la professó solemne pels carrers del centre de Reus. Quan la imatge de Sant Pere arriba a plaça, tots els elements del seguici fan una espectacular ballada conjunta i, en acabar, encesa de la quarta i darrera tronada de l'any. A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Quan es torna la imatge a l'urna de l'altar major de la prioral, es procedeix a guardar-la fins a l'any vinent amb les tres claus que custodien l'alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres. El punt final a la festa el posen les darreres ballades del seguici al Mercadal i l'encesa de la Víbria i el Drac, la carretillada de Sant Pere del Ball de Diables i la mostra piromusical.