dissabte, 29 d’agost del 2020

Tres platges de la Costa Brava on et trobaràs mig Barcelona

foto platja gandula
El retorn a l’escola, a l’institut i a la feina és imminent, però si encara et queden uns dies per gaudir del bon temps que es preveu de cara a la setmana vinent, no deixis que t’enganyin i et portin en algunes de les 3 platges que et detallem a continuació i que, de ben segur, t’hi trobaràs mitja ciutat! Si no vols pols, no vagis a l’era, que diuen.
agent civic tovallola platja palafrugell acn
Platja de la Costa Brava plena de barcelonins i barcelonines ensardinats. Font: EFE
Aquest estiu i com cada any et deus haver topat amb desenes d’articles —alguns en aquest mitjà dins la secció estival de La Gandula—, on us explicàvem les millors platges de la Costa Brava, les rutes i cales ideals que ningú coneix, els racons més top de la Costa Daurada i mil indrets més on anar per ser el més guai d’Instagram i lluir banyadoret nou a les aigües més cristal·lines.
Aquest article, però, pretén tot el contrari; avisar-vos de quines són les tres platges on de ben segur que si hi estens la tovallola, et trobaràs l’amic del col·le, els veïns del bloc del davant o el company de feina que més estimes (o odies). A continuació, doncs, els tres indrets d’estiueig més recurrents per a tots aquells que volen —o intenten— fugir de la rutina i no se n’acaben d’ensortir!

1. Platja d’Aro

Castell d’Aro és un municipi del Baix Empordà que inclou Platja d’Aro i S’Agaró. Segurament és un dels indrets de referència per estiuejar per a bona part de la meitat de la Catalunya central. L’altra meitat es queda a Palamós (al costat), o a l’Alt Empordà.
Platja d'Aro
Centre comercial de Platja d'Aro. Font: Google CC
Platja d’Aro té de tot, des de platja —com el propi nom indica—, fins a un bon centre comercial ple de botigues, restaurants i indrets on gaudir de l’oci (sobretot nocturn, tot i que enguan, amb el coronavirus, deu haver estat complicat). El municipi és ideal per passar aquests dies d’estiu amb família o amics, tot i que també és un bon pla passar-hi un dia o una tarda de compres. Et trobaràs de tot i a tothom.

2. L’Estartit

Seguint al Baix Empordà però una mica més amunt, trobem l’Estartit, municipi que pertany a Torroella de Montgrí. Si us agrada el submarinisme o gaudir d’un fantàstic dia fent activitats aquàtiques (pàdel surf, snorkel, caiac, etc.) aquesta és la població ideal per trobar la millor oferta en el millor entorn possible: les Illes Medes, considerades Reserva Natural Integral.
L'Estartit - Jordi JuvantenyFotografia de la platja principal de l'Estartit des del Rocamaura. Les Medes de fons. Font: Jordi Juvanteny
L’Estartit té una platja principal de sorra fina enorme i algunes cales cap al nord on pots gaudir d’una estona de bany tranquil, defugint de trobar-te mitja ciutat. Però com que l’article no va d’això, no us en direm quines són (LOL), només us anomenarem la platja principal que comunica directament amb el municipi, on podreu trobar el company de feina per parlar dels informes que us esperen a la tornada o el veí indignat perquè no es respecten les distàncies i mesures de seguretat. I si no hi trobeu  ningú, no us preocupeu —la platja, com he dit, és gran—, i això voldrà dir que els vostres coneguts estan més enllà o de passeig per la Gola del Ter o els Aiguamolls del Baix Empordà, mirant els ocellets. El fet és que estan apropet i per la zona, això segur.
La Gola del Ter - Jordi JuvantenyDesembocadura del Ter (Estartit). Font: Jordi Juvanteny

3. Cadaqués

Fent uns quilòmetres més cap al nord arribem a Cadaqués, a l’Alt Empordà, un poble idíl·lic i súper Instagramejable, importantíssim per guanyar uns likes de més i uns quants followers nous que us serviran per omplir l’ego i per passar una estona entretinguda (i llarga) en aquesta xarxa social, com molt bé explica el company Guillem Camós en aquest article. De fet, si no hi has estat aquest estiu, ja trigues a anar-hi i penjar la corresponent foto des del Mirador de dalt la plaça de l’església. Jo hi vaig estar fa uns dies (he, he), aquí la prova de la foto que ens vam fer amb dues companyes del diari; la Cèlia i l’Alba!
Alba   Guillem   Cèlia
Imatge captada des del Mirador de Cadaqués per un altre guiri barceloní (en desconeixem el nom). D'esquerra a dreta: Alba, Guillem i Cèlia
L’altra típica instantània que us podeu fer és des del passeig que s’agafa a mà esquerra mirant de cara al mar, amb el poble de Dalí de fons (també ens les vam fer). Però a banda del típic postureig pel poble on estiuegen personalitats mediàtiques tan conegudes com Rahola, els Clotet o la Melero, entre d’altres, no et pots perdre les cales que s’amaguen per la zona del Cap de Creus. Et pensaràs que hi estàs sol, però no! Sorpresa!
Sortiràs de l’aigua i et trobaràs ocupada la meitat de tovallola que havies deixat perfectament estesa per aquells qui també es pensaven que estarien sols i que arriben per fer la gran paradeta, com si s’anessin a instal·lar una setmana sencera a la cala en qüestió: nevereta, para-sols, la tenda del Decathlon, etc. etc. etc., no cal amics. Els càmpings existeixen i allà tindreu piscineta.
Cadaques   WikipediaTípica postal de Cadaqués. Font: Wikipedia
I fins aquí el recull d’algunes de les platges més concorregudes d’aquest estiu per bona part de Barcelona i comarques d’interior. A vegades no cal anar gaire lluny per gaudir del territori que tenim a casa nostra i, potser per això, tots acabem prenent el sol o fent un bany a les mateixes platges. També és divertit trobar-te el company de feina o el veí del poble amb banyador i xancletes! A gaudir de les platges mentre puguem i bona tornada al col·le! ;)
PD: En elaborar aquest article s’ha obviat anomenar les Illes Balears per dos motius obvis. El primer és evident i el titular ho deixa prou clar; “Tres platges de la Costa Brava...”. I el segon, que al tenir present Mallorca, Menorca, Eivissa i Formentera, la llista hauria estat infinita i interminable. Malgrat tot, es dona per entès i per descomptat que el 99,9% de la població s’hi haurà trobat en algun moment o altre d’aquest (rar) estiu. I si encara no ho heu fet, deixeu-vos-hi trobar, jo ja tinc els vols per anar-hi a principis de setembre (si no ens confinen, esclar).

dimarts, 25 d’agost del 2020

Ruta a peu (1): El paradís senderista del Camí de Ronda (Costa Brava)

Cami de ronda girona wikipedia
La situació que vivim actualment, fruit de la pandèmia per la Covid-19, no ens permet gaudir d'unes vacances lluny de casa però sí descobrir tots els racons del país que encara no hem visitat. L'enorme riquesa dels paisatges de Catalunya farà que no et quedis ni un cap de setmana a casa. Avui et portem la primera proposta de ruta per fer a peu i descobrir la Costa Brava des d'una perspectiva única: el Camí de Ronda.
La ruta sencera del Camí de Ronda és un recorregut que voreja tot el litoral a través de corriols, passejos marítims, pujades i baixades perfectes per fer caminant. Tot un paradís senderista. La seva llargada lineal és de 43 quilòmetres, però aquests es poden dividir en diferents etapes adaptables a la preparació física de cadascú.
Els 43 quilòmetres de camí es poden fer de manera lineal o, fins i tot, de forma circular convertint-se en 140 km que comencen i acaben a la ciutat de Girona. Aquí us proposem dues etapes que recorren els 43 km lineals i que podeu adaptar al vostre temps: podeu fer la meitat d'una etapa, fer-ne una sencera o fer les dues en dos dies.

El mapa del Camí de Ronda

Detall mapa Camí de Ronda®   Daniel PunsetiDetall mapa del Camí de Ronda

Dia 1 del Camí de Ronda: Sant Feliu de Guíxols - Palamós

La primera etapa s'adapta més a qualsevol forma física que la segona, amb un total de 17,4 quilòmetres que es poden fer en 5 hores i mitja. Sortint des de Sant Feliu de Guíxols, s'enfila per la costa passant per cala del Molí, cala Maset i la platja de Sant Pol fins a arribar a s'Agaró, on trobarem un passeig noucentista.
Xalets en S'Agaró
Una manera de dividir la primera etapa és arribar fins a Platja d'Aro, després de s'Agaró / Wikipedia
Seguint el camí, anem direcció a la platja de Sa Conca, on després el canvi envolta la desembocadura del riu Ridaura fins a Platja d'Aro. Un cop creuada, anem direcció a Sant Antoni de Calonge on comença un dels trams més bonics: un sender entre penya-segats, cales petites d'aigua cristal·lina i sorra de gra gruixut. Arribar fins a Palamós és l'últim passeig, també pel costat de la platja.

Dia 2 del Camí de Ronda: Palamós - Begur

La segona etapa és una mica més llarga, amb un total de 25,6 quilòmetres que es poden fer en unes 8 hores. La ruta comença creuant Cala Margarida direcció el cim del cap Gros, sortint de Palamós. Caminem fins a la platja de la Fosca, passant per les ruïnes del castell de Sant Esteve i arribant al tram més salvatge de tot el camí. Creuem s'Alguer, la platja del Castell, cala Canyers, cala dels Corbs, cala Estreta, cap de Planes i el Crit.
Cala s'Alguer
Una forma de dividir aquesta segona etapa és fer-la fins s'Alguer / WikipediaCommons 
La ruta continua amb direcció al cap Roig, per després anar cap a la Platja del Golfet i arribar a Calella de Palafrugell. Un cop aquí, creuarem Llafranc, el far de Sant Sebastià, cala Pedrosa i Tamariu. Els corriols estrets per dins el bosc ens guiaran fins a la platja d'Aiguablava, el port de ses Orats i Fornells. Només quedarà una pujada i seràs a Begur.

Amb el suport de:
logos gene

Ruta a peu (2): senderisme pel delta de l’Ebre

Far del Fangar
Catalunya té una diversitat paisatgística envejable. Des d'alta muntanya a platges de sorra fina, fins a volcans i salts d'aigua. En aquest cas, us presentem una excursió per un dels paisatges més singulars del territori, el delta de l'Ebre. En concret, una ruta de senderisme fins al far del Fangar.
14326038359 b697dec28d b

De la platja de la Marquesa al far del Fangar 

El punt de partida del recorregut és la platja de la Marquesa, una zona d'un alt interès paisatgístic i natural, amb dunes mòbils de sorra fina i daurada que es troben entre les més ben conservades del Delta. Si arribeu fins aquest punt en cotxe, el podreu deixar al llarg dels camins d'accés a la platja i als amplis espais oberts que s'estenen al costat.

Recomanacions per a la ruta

La ruta sencera recorre gairebé 9 km de platja que es poden fer en dues hores caminant. La durada total, però, dependrà de si voleu aturar-vos algun moment a banyar-vos o a descansar en aquest espectacular paisatge.
peter mode iWXH3foZU30 unsplash
En començar la ruta recordeu que aquesta platja no disposa de serveis i no està vigilada, per tant, haureu de portar tot allò que necessiteu des d'un inici.
La zona del Fangar és una important zona de nidificació protegida (de l'1 d'abril al 15 d'agost). Durant el recorregut veureu que en paral·lel a la platja hi ha un filat que impedeix accedir a aquesta zona. Cal ser molt respectuosos amb l'entorn, ja que hi habiten ocells i animals petits.

Amb el suport de:
logos gene


dijous, 23 de juliol del 2020

Nomenen Hug Bonapart, darrer regent català a Còrsega

Nomenen Hug Bonapart, darrer regent català de Córsega. Mapa de Córsega (1482). Font Wikimedia Commons
Tal dia com avui de l’any 1409, fa 611 anys, el comte-rei Martí I (el darrer sobirà de la dinastia Berenguer) nomenava el català Hug Bonapart com a nou regent de la corona catalanoaragonesa a Còrsega. Bonapart seria el darrer regent nomenat des de Barcelona. Durant la seva regència s’intensificaria el conflicte que enfrontava les oligarquies procatalanes i progenoveses de l’illa, fins a desembocar en una guerra civil (1414-1434)
Amb l’entronització dels Trastàmara (1412) el domini català i el càrrec de Bonapart van passar a ser més nominals que efectius. El 1414, en plena ofensiva progenovesa, l’anterior regent català Vicentello d’Istria va rellevar Bonapart, però no va obtenir la confirmació de Ferran I (el primer sobirà de la dinastia Trastàmara a la corona catalanoaragonesa), que es va desentendre totalment de la crisi de Còrsega.
Alguns historiadors esgrimeixen que la raó per la qual Ferran I es va desentendre de Còrsega seria que, durant el Compromís de Casp (1412) que el va conduir al tron de Barcelona, el partit procatalà s’hauria manifestat partidari de Jaume d’Urgell, el gran rival del Trastàmara. I s’hi afegia el fet que els Della Roca (líders del partit procatalà) eren una branca menor de l’extinta nissaga reial dels Berenguer-Aragó.
La investigació moderna prova que a la conclusió del conflicte (que es va saldar amb la derrota del partit procatalà, 1434), els Istria i els Della Roca (de l’estament nobiliari) es van exiliar a Barcelona, i els Bonapart (de l’estament mercantil) ho van fer a la República de Florència (rival de la República de Gènova) i van retornar a l’illa passades una o dues generacions.
Aquesta seria la raó per la qual, a partir del segle XVI, apareixen documentats amb el patrònim Buonaparte que evoluciona cap a Bonaparte. Tres segles més tard (1768), naixeria a Ajaccio (la capital de l’illa) un descendent d’Hug Bonapart, anomenat Nabulione. I l’any següent (1769), una revolució nacional corsa expulsaria els genovesos i lliuraria el domini de l’illa a la monarquia francesa.
Nabulione Buonaparte es convertiria en emperador dels francesos amb el nom de Napoleó I (1804-1814 i 1815). No es té constància que conegués l’origen de la seva nissaga; però, reveladorament, durant el seu primer mandat va incorporar Catalunya al Primer Imperi Francès, i va convertir Barcelona en la gran capital del Midi, la “París de la Mediterrània”.

divendres, 17 de juliol del 2020

ELS GRANS ENIGMES-- L’ÚLTIM SOPAR, DE LEONARDO DA VINCI

L’ÚLTIM SOPAR, DE LEONARDO DA VINCI

– O – O – O – O – O – O – O – O – O –





L’últim sopar és una pintura mural original de Leonardo da Vinci que va realitzar entre els anys 1495 i 1497. Es troba a la paret on va ser pintada originàriament, el refectori del convent dominic de Santa Maria delle Grazie a Milà, Itàlia. La pintura va ser feta pel seu patró, el duc Ludovic Sforza de Milà.
Leonardo va escollir, potser per suggerència dels dominics, el moment més dramàtic. Representa l’escena de l’últim sopar dels darrers dies de la vida de Jesús de Nazaret segons explica la Biblia i està basada en l’evangeli de Joan en el qual Jesús anuncia que un dels seus dotze deixebles el trairà.
Quan va arriba l’hora, Jesús va seure a taula amb els apòstols i els va dir: “Jo tenia un gran desig de menjar amb vosaltres en aquesta pascua abans de patir, perquè us dic que ja no tornaré a menjar fins que arribi la nova i perfecta Pascua al Regne de Déu, perquè un de vosaltres em trairà”.
Aquesta afirmació de Jesús causa la consternació dels dotze deixebles i és just aquest el moment que Leonardo representa, intentant reflexar les diferents reaccions, totes individualitzades, de cada un dels apòstols: uns es sorprenen, altres s’aixequen perquè no creuen haver escoltat bé, altres s’espanten i Judes retrocedeix en sentir-se al.ludit.
Da Vinci crea una nova formulació d’aquesta escena: com s’ha pogut veure en el dibuix preparatori, ell va pensar inicialment en la composició clàssica, amb Judes davant la taula i els altres onze apòstols en front, amb Jesucrist al mig com un més. Però finalment Leonardo es va apartar d’aquesta tradició clàssica i va pintar Judes com un més, escollint un altre moment, el posterior a l’anunci de que un trairia. L’artista va canviar la posició de Jesucrist que inicialment estava de perfil parlant amb Joan que està de peu al seu costat i situa a Jesús al mig, cap a ell convergeixen totes les línies de fuga de la composició pictòrica, destacant encara més en perfilar-se contra la finestra del centre, rematat amb un arc i separant-lo dels apòstols. Als dos costats d’ell, aïllats en forma de triangle i destacats amb colors vermells i blaus, estan els apostols agrupats de tres en tres.
La taula amb els tretze personatges s’enmarca en una arquitectura també clàssica representada amb exactitud a través de la perspectiva lineal, concretament central, de manera que sembla ampliar l’espai del refectori com si fos un trompe l’oeil menys per la diferent alçada del punt de vista i el grandiós format de les figures. Això ho aconsegueix a través de la representació del paviment, de la taula, dels tapissos laterals, de les finestres del fons i també per les capses del sostre. Aquesta construcció en perspectiva és un dels elements destacats del quadre.
L’escena està il.luminada per la llum de les tres finestres del fons des d’on es pot veure un cel de capvespre, d’una manera similar a com s’il.luminaria el refectori. Aquesta lluminositat i el color han quedat resaltats a través de l’última restauració doncs el conjunt havia quedat molt descolorit.
Els dotze apòstols es troben distribuits en quatre grups de tres, seguint el vell sistema de les tríades platòniques i d’acord amb l’estil de l’escola florentina de Ficino i Mirandola.
Si analitzem d’esquerra a dreta, a la segona tríada es troba Judes, la traició del qual trenca la tríada col.locant-lo fora d’ella, tot un simbolisme geomètric. La tercera tríada desenvolupa la idea de l’amor platònic; l’amor és el desig  de la Bellesa, de l’essència de Déu. A la quarta tríada s’observa a Plató, Ficino i potser el propi Leonardo; tracta del diàlec filosòfic que porta a la veritat de Crist.
En el quadre, els deixebles i Jesús apareixen asseguts i rere d’ells es pot veure un paisatge que alguns analistes relacionen amb el paradís. El apòstols s’agrupen en quatre grups de tres i Crist queda relativament aïllat. D’esquerra a dreta trobem a: Bartomeu, Jaume el Menor i Andreu en el primer grup; en el segon tenim a Judes Iscariot amb cabell i barba fosca, Simó, Pere i Joan, l’únic del grup que no porta barba; Crist al centre; Tomàs, Jaume el Major i Felip, també sense barba, al tercer grup; Mateu sense barba, Judes Tadeu i Simó el Zelota a l’últim grup de la dreta.
Alguns historiadors d’art diuen que Judes Tadeu és Da Vinci.
Si bé és cert que Leonardo va agafar persones reals pels seus models dels apòstols (potser tret de Simó que es diu que va ser fet a partir d’un bust de Plató), no es massa probable que ell mateix es pintés a l’escena (com s’ha dit abans, podria ser el segon per la dreta, és a dir, Judes Tadeu) doncs encara que físicament s’hi asembla, no coincideixen les dates ja que Da Vinci va pintar l’escena quan tenia uns 45 anys i l’aspecte de l’apòstol és d’edat molt més avançada. No obstant, els que defensen la teoria de que es tracta del pintor diuen que és un retrat en el qual l’artista s’imaginava a sí mateix amb uns quants anys més. Si així fos, cal reconeixer que Leonardo no es va equivocar de gaire en el seu hipotètic pronóstic sobre la seva futura aparença.
Fa uns anys, l’escriptora Vittoria Haziel va publica un treball en el que mostrava un document de Da Vinci on el pintor afirmava l’existència d’una dona al costat de Crist. Aquesta teoria que es investigada per alguns historiadors, va obrir una polémica amb l’Església que no vol reconeixer que es pugui tractar de Maria Magdalena.
Com es veu, aquesta escena de Leonardo dona per moltes especulacions que alguns novelistes con Dan Brown han sabut explotar molt bé.
Si volem veure aquesta pintura en directe haurem de viatjar a Itàlia, doncs com s’ha dit al començament, es troba al convent dominic de Santa Maria delle Grazie a Milà.
Podeu veure l’obra a pantalla completa amb zoom clicant aquí.



Una de les grans figures del Renaixement i de la història de l’art: Leonardo da Vinci.
Podeu llegir la seva biografia clicant aquí.

 .....................

Leonardo da Vinci: El Sant Sopar

El 1495, quan encara residia a la cort milanesa dels Sforza, el seu mecenes, Ludovico el Moro, va encarregar a Leonardo la realització del fresc del Sant Sopar (Il Cenacolo o L’Ultima Cena), una pintura mural de grans dimensions que havia de realitzar-se en el convent dominic de Santa Maria delle Grazie de Milà, el lloc on el Moro pensava instal·lar la seva tomba i la de la seva esposa Beatrice d’Este. Serà en aquesta obra, de 4,60 metres de llargada per 8,80 metres d’amplada, en la qual el pintor va invertir dos anys de treball, on el misteri de Da Vinci trobi la seva plenitud.
El fet que Leonardo experimentés amb tremp d’ou en comptes de pintar amb la tècnica habitual de la pintura mural al fresc va provocar el deteriorament de la pintura pocs anys després de la seva realització. Giorgio Vasari, el biògraf del geni renaixentista, assegurava el 1556 que no restava res visible, que la pintura estava tan deteriorada que les figures ja no es podien reconèixer. Així, l’obra ha necessitat fins a quatre restauracions.
Leonardo_da_Vinci_(1452-1519)_-_The_Last_Supper_(1495-1498).jpg
Però, quin és el misteri de Leonardo en aquesta obra? En el segle XIX, Goethe va creure en contemplar el Sant Sopar que havia trobat el pintor que era conscient d’estar revelant al món un secret silenciat pel temps. Tanmateix, no cal avançar tant en el temps. Els primers indicis del misteri de la pintura els trobem en una nota que l’escriptor Matteo Bandello va enviar al seu oncle Vincenzo, el prior del convent, on s’expressen les inquietuds de la comunitat davant el treball de Da Vinci.
El misteri del Sant Sopar, amb tota seguretat, es derivava de la mateixa actitud del pintor. Leonardo va passar-se hores a sobre de la bastida meditant sobre l’obra. Meditava sobre la seva composició i només baixava per menjar, dormir o saludar algun dels il·lustres visitants que s’apropaven a veure l’execució de la pintura. Cansat, dubtós de la seva feina, Leonardo va endarrerir la finalització de l’obra fins 1497. Un cop de geni a mig camí d’una representació teatral prodigiosa.
Tot i el deteriorament que presenta, encara podem admirar el prodigi de la composició: un marc arquitectònic que continua en el mur l’espai real del refectori conventual, amb Jesús al centre, amb la seva figura envoltada per la llum de la finestra del fons, els apòstols formant dos grups de tres a cada costat de Crist i, en primer terme, la taula. Leonardo interpreta el sopar en clau hermètica i es centra en el moment clau de la nit, quan Jesús pronuncia la frase que marcaria el futur dels presents: “un de vosaltres em trairà”. Cada rostre i cada gest van ser treballats de forma minuciosa amb l’objectiu de reflectir el dramatisme del moment: Jesús anunciant la traïció i els apòstols, plens de matisos, mostrant tensió, astorament, sorpresa, dubte, ira… i molt més. La part visible de la pintura resulta igual d’important que allò que l’ull de l’espectador no pot observar.
No ens trobem davant d’una obra compacta, sinó que hem d’analitzar-la en compartiments de quatre grups integrats cadascun per tres apòstols. I aquests grups els hem d’interpretar en dos tipus de relacions paral·leles: la que mantenen entre si i la que mantenen amb Jesús, el personatge central i l’únic que apareix individualitzat.
A la dreta de Jesús, en l’extrem de la taula, els apòstols Bartomeu, Jaume el Menor i Andreu, formen el primer grup i manifesten una expressió de sorpresa i expectació.
Sant Sopar Apòstols 1.jpg
Bartomeu, Jaume el Menor i Andreu
A continuació, Judes Iscariot, Simon Pere i Joan formen el segon grup de tres. Judes, al centre del conjunt, vestit de verd i blau, sembla retreure’s alarmat per la revelació del seu pla i murmura alguna cosa a Joan mentre amb la seva mà dreta agafa una petita bossa, potser on guardava les monedes de plata que li havien donat per a trair Jesús. Judes és l’únic dels personatges que té el colze a sobre de la taula, fet considerat de mala educació. Pere sembla molt enfadat i sosté un ganivet amb la mà dreta, potser presagiant la seva reacció violenta durant la detenció de Jesús. L’apòstol més jove, Joan, sembla a punt de desmaiar-se mentre escolta les paraules de Judes.
Sant Sopar Apòstols 2.jpg
Judes Iscariot, Simon Pere i Joan
A l’esquerra de Jesús trobem Tomàs, Jaume el Major i Felip. Tomàs sembla demanar qui és el deixeble que l’ha de trair i Jaume el Major el mira atordit i sorprès amb el braços oberts. Mentrestant, Felip també sembla estar demanant alguna explicació. Amb la seva reacció, els braços oberts, Jaume sembla evitar que Tomàs i Felip es llencin sobre Crist.
Sant Sopar Apòstols 3.jpg
Tomàs, Jaume el Major i Felip
Finalment, en el darrer grup d’apòstols, situats a l’extrem esquerra de Crist, trobem Mateu, Judes Tadeu i Simó. Tant Judes Tadeu com Mateu són girats cap a Simó, potser cercant alguna explicació a la revelació, buscant la legitimitat de la revelació del seu mestre.
Sant Sopar Apòstols 4.jpg
Mateu, Judes Tadeu i Simó
Jesús és el personatge central. Leonardo el representa en solitari, tot i que molts han sospitat que en realitat no estava sol, sinó que tenia una companyia oculta. Els més agosarats han parlat de la presència de la seva dona, de Maria Magdalena. En la imatge, el fill de Déu s’allunya del grup de la seva dreta a través d’un buit, un espai en forma de be baixa (V) que ens permet observar el paisatge. Hi havia algú més en aquest buit? És possible, però no resulta versemblant als ulls de l’espectador. Per què trencar l’estructura de quatre grups de tres personatges dividits magistralment en dos sectors que es troben articulats al voltant d’un personatge central? No té sentit.
Sant Sopar Jesús.jpg
Jesús
En canvi, segons la interpretació de José Enrique Ruiz-Domènec sí que podem trobar una lectura que explicaria el misteri de l’obra. Seguint la lectura dels evangelis, Jesús ha convidat els seus deixebles a menjar i beure el pa i el vi perquè “aquest és el meu cos i aquesta la meva sang”. És la primera eucaristia. I això és el que realment posaria en guàrdia els apòstols, l’autèntic motiu de debat més enllà de la traïció al mestre: el misteri de la transsubstanciació del pa i el vi en el cos i la sang de Crist. És per això que no existeix el Sant Greal en la imatge, mentre que sí que podem observar com sobre la taula es troben el pa i el vi. La transsubstanciació és el misteri amagat del Sant Sopar, allò que Leonardo va explicar al món sense ensenyar-lo explícitament.
494px-Leonardo_da_Vinci_007.jpg
Amaga el Sant Sopar el misteri de la transsubstanciació del pa i el vi en el cos i la sang de Crist?
Comparteix
Etiquetes: , , , , , , , , ,

dilluns, 6 de juliol del 2020

Viu l’estiu a prop de Barcelona

Viu l’estiu a prop de Barcelona

Ara és el moment de relaxar-se, desconnectar i gaudir del temps de lleure al teu racó preferit de les comarques de Barcelona

Barcelona és un territori ric i divers ple de possibilitats per gaudir de l'oci, de la cultura i de la natura. Amb un centenar de quilòmetres de costa, dotze parcs naturals, un valuós patrimoni artístic i monumental i una gastronomia reconeguda, no cal anar més lluny per gaudir d’unes vacances perfectes. I menys ara! Aquest és el moment de relaxar-se, desconnectar i descobrir el paradís que queda més a prop. Explora amb els cinc sentits el teu racó preferit de les comarques de Barcelona... i deixa’t sorprendre!

Contempla la llum de Costa Barcelona

Amb sis comarques plenes d’atractius, Costa Barcelona és una destinació que combina el turisme de sol i platja, el patrimoni monumental, la diversió, les compres i la possibilitat de fer esport. Tot inundat amb una llum única que convida a la contemplació i al contacte amb la natura.
Les extenses platges del Maresme, el Baix Llobregat i el Garraf són el lloc ideal per passejar, practicar activitats nàutiques o refrescar-se a les terrasses de les guinguetes. I les cales petites que s’amaguen entre el rocam, el cau somniat pels amants de la tranquil·litat i la pràctica del naturisme.
Un dels grans plaers dels dies d’estiu és regalar-se un llibre i llegir-lo, sense presses, estirats damunt la sorra. Mentre que, al vespre, el que ve més de gust és sopar productes locals en un restaurant del passeig marítim.
Prefereixes admirar els cultius de vinya i fer tastos guiats? No et perdis les activitats que ofereixen els cellers de les denominacions d’origen Penedès i Alella. I si vols aprofitar els beneficis de les aigües termals, caminar per parcs i espais naturals o visitar pobles i ciutats amb encant, també ho trobaràs a Costa Barcelona, especialment al Vallès Oriental i al Vallès Occidental.
En definitiva, una zona propera i familiar, amb platges que disposen de tots els serveis i moltes opcions de qualitat per allotjar-t’hi.

 Càmping al Maresme

Assaboreix la gastronomia de Paisatges Barcelona

Osona, el Moianès, el Bages i l’Anoia configuren Paisatges Barcelona, una destinació turística que s’estén pel centre de la província. Són quatre comarques plenes d’atractius naturals, patrimonials i gastronòmics que es troben molt a prop de la capital catalana.
Si t’agrada pujar a torres de guaita, recórrer claustres de monestirs o admirar talles romàniques, vitralls gòtics i muralles medievals, aquesta terra és ideal per a tu. També ho és si desitges tastar productes autòctons difícils d’aconseguir a d’altres indrets del país. I si vols gaudir d’un maridatge fantàstic, aposta pels vins de la DO Pla de Bages. Èxit garantit!

Toca el cel a Pirineus Barcelona

La comarca del Berguedà es troba al nord de la província en un entorn natural excepcional i és un territori molt apreciat, tant pels apassionats de l’alta muntanya com per aquells que volen fer excursions més senzilles.
Amb nombrosos itineraris senyalitzats i una enorme biodiversitat, el Parc Natural de les serres del Cadí i del Moixeró ofereix paisatges encisadors que es poden descobrir fàcilment a peu o en bicicleta. Entre les rutes més llargues es troba el Camí dels Bons Homes, una de les propostes preferides pels esportistes aficionats a la història, ja que segueix les vies que feien servir els antics càtars francesos per cercar refugi a Catalunya. La joia de la corona, però, és la pujada al cim del Pedraforca, una travessa que queda reservada a muntanyencs amb experiència.
Al peu d’aquestes serralades es troba Berga, la capital de la comarca, una ciutat que té un patrimoni monumental notable. I ja que ets per la zona, val la pena que t’apropis a l’embassament de la Baells i facis un cabussó a les seves aigües.

Imatge d'arxiu del Pedraforca

Respira profundament a la natura

Què més necessites? Vols desconnectar de veritat i allunyar-te de la rutina? A poca distància de la ciutat comtal t’esperen més de cent mil hectàrees d’espais verds on podràs passar uns dies passejant, respirant i sentint-te, per fi, lliure.
El Parc del Castell de Montesquiu, la Serralada de Marina, el Parc del Montnegre i el Corredor, el Parc d’Olèrdola... En total són dotze els parcs naturals protegits pel seu gran valor paisatgístic, ecològic i cultural a les comarques de Barcelona. I, entre tots, destaca el Montseny, un lloc tan especial que la UNESCO l’ha declarat Reserva de la Biosfera.

 Montserrat

Deixa’t sorprendre pel modernisme

Si ets amant del modernisme, molt a prop de Barcelona trobaràs moltes manifestacions d’aquest art total que juga amb la natura. Cases d’estiueig, habitatges urbans, jardins, cellers i fàbriques construïdes al final del segle XIX per Antoni Gaudí o d’altres creadors d’aquest corrent estètic. Vols descobrir-les? Cap problema! Diverses poblacions et permeten conèixer aquest extraordinari llegat tot resseguint les seves rutes modernistes.

Descobreix per què Barcelona és molt més

Dinar en restaurants amb estrelles Michelin o en petites fondes de muntanya. Dormir en un càmping, en un hotel o en una casa rural. Trobar itineraris interessants per fer sol, amb amics o en família. A les comarques de Barcelona, tot és possible! Entre la serra del Cadí i el mar Mediterrani tens moltes opcions per gaudir de les teves vacances amb les màximes garanties.

Per a més informació sobre el Turisme a Barcelona, fes click aquí. I per tenir guies i mapes de les comarques de Barcelona, aquí.