dijous, 20 de juny del 2019

Guia per a gaudir de les falles dels Pirineus, Patrimoni de la Humanitat


Falles pirineus
A Andorra la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 2015. Tot i que dos pobles dels seixanta-tres que van encapçalar la candidatura ja han fet les falles –Durro i la Pobla de Segur–, la majoria es concentren aquest cap de setmana.
Què podem fer aquest cap de setmana? deu propostes 
Malgrat ser catalogades sota una mateixa etiqueta, les Festes del Foc del Solstici d’Estiu dels Pirineus –aquest n’és el nom oficial– són molt riques i variades. Cada poble les fa a la seva manera i presenten moltes variants:
Falles d’Alins (23 de juny). Una vegada la gent ja ha sopat, les campanes avisen que ha arribat el moment tan esperat. Els fallaires, amb ajuda de les llanternes, pugen cap al turó de Sant Quirc. Però no ho fan del tot a les fosques. Tenen l’ajut dels focs artificials previs a la baixada, que il·luminen el cel. Un cop acabats, comença la baixada amb les falles ja enceses. Quan arriben al poble comença la festa. Els participants dipositen les falles en una gran foguera i es dóna el tret de sortida de la música.

Sant Joan 2019: deu propostes per viure la nit més curta de l’any
Falles d’Andorra (23 de juny). Les set parròquies que conformen el Principiat d’Andorra celebren la revetlla de Sant Joan d’una manera molt especial, amb la cremada de les falles. La principal diferència és que a Andorra, les falles són boles lleugeres d’escorça de bedoll que es fan giravoltar. A Andorra la Vella, el 23 a la nit, els fallaires recorren els carrers més cèntrics del municipi dibuixant cercles de foc amb les falles. Al final del recorregut, representen el Ball de les Bruixes, un espectacle teatral que dóna el tret de sortida a l’encesa de la foguera.

Falles d’Arties (23 de juny). Les i Arties són els pobles de la Vall d’Aran que conserven aquesta tradició mil·lenària tan arrelada al Pirineu. La nit de Sant Joan, a Arties s’encén el Taro, un tronc d’uns vuit metres que prèviament ha estat tallat i preparat pel poble, i s’arrossega pels carrers, acompanyat de música i dels crits dels assistents. El recorregut s’allarga fins ben entrada la matinada. Acaba davant la casa del batlle, on el tronc es deixa totalment carbonitzat.

Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una de les baixades de falles més

Falles d’Isil (23 de juny). Els joves d’Isil fan una de les baixades de falles més especials del Pirineu. S’encenen els troncs de mida mitjana i els portadors els carreguen a l’espatlla mentre baixen per la muntanya. A la tarda, els fallaires agafen les falles i les pugen fins al ‘far’. Allà organitzen una festa mentre esperen que es faci fosc. Quan és el moment, el poble encén la falla major que hi ha plantada a la plaça de l’Església. És el senyal que avisa els fadrins que ja poden encendre les falles i baixar fins al poble fent ziga-zagues. El trajecte dura unes dues hores. Després, al voltant de la gran foguera es ballen les quatre danses tradicionals: la marxa dels fallaires, el ball de bastons, la bolangera i el ball pla.
Les falles d’Isil.
Falles de Les (23 de juny). Durant la revetlla de Sant Joan, a Les es crema un tronc anomenat Haro. L’escenari del ritual és la plaça de l’Haro, on, cap a les deu de la nit, arriba la processó al ritme de les danses tradicionals dels Corbilhuèrs. Després de la benedicció, s’encén l’haro i es procedeix a la crema de les halhes, una mena de torxes fabricades amb escorça de cirerer que es fan girar fent cercles i simulant la lluita per purificar i cremar els mals esperits. La cerimònia acaba amb un ball al voltant de l’haro encès, mentre a la plaça se serveix vi calent i la coca de Sant Joan.
Falles del Pont de Suert (23 de juny). La principal diferència amb la resta de falles és que els participants, a més de carregar la falla encesa, porten a sobre unes esquelles que fan un soroll ensordidor. A més, els fallaires baixen de la muntanya fent diversos crits, cosa que la converteix en una de les baixades més eufòriques. Al Pont de Suert, els forasters tenen la possibilitat de pujar i baixar falles, si ho desitgen i sempre que respectin les normes de la festa. Abans, cal que s’apuntin a un llistat que hi ha a l’ajuntament. El 23 de juny, a l’Alta Ribagorça també se celebren les falles de Boí i Casós.

Falles de Vilaller (23 de juny). La principal diferència amb les altres festes és la forma de les falles. Tenen una estructura peculiar, diferent de la resta. Són formades per tres taulons triangulars units amb un filferro i farcits amb trossos de fusta i teia, que en funció de la quantitat cremaran més o menys. Quan es fa de nit, des del poble de Vilaller es poden veure rius de foc per la muntanya. Són els fallaires que baixen per la muntanya per encendre la gran foguera que hi ha a la plaça de Massaneres.
Falles de Barruera (29 de juny). Les falles de l’Alta Ribagorça, entre les quals hi ha la de Barruera, són de pi i la forma preferida és la teia, perquè aporta més llum i flama a les fogueres. El 29 de juny, una filera de llum baixa fent ziga-zagues per les muntanyes de Barruera. Un cop al poble, donen un parell de voltes fins a arribar a la plaça Major, on encenen una gran foguera i comença la festa.
Falles d’Erill la Vall (6 de juliol). La primera setmana de juliol és el torn d’Erill la Vall. Celebren aquesta tradició en el marc de la Festa Major de Sant Cristòfol, que va molt més enllà de les falles. Els primers de pujar a la muntanya són els més menuts. I els fallaires adults els agafen el relleu passades les deu de la nit.
Falles de Taüll (19 de juliol). És una de les falles que més públic aglutina. Els joves pugen divendres al vespre a una muntanya pròxima. Allà cremen un pi, el qual després serveix per a encendre totes les falles. Els fallaires baixen al poble corrent, fan tres voltes a l’església i amunteguen totes les falles al mig de la plaça, creant una gran foguera. Aleshores comença la festa. Es reparteix vi i coca entre els assistents.

Falles de Llesp (27 de juliol). Són les últimes falles, les que les fan especials. Llesp és un poble petit, però el 27 de juliol s’omple de gent amb ganes de viure l’última baixada de falles de la temporada. Un riu de foc baixa muntanya avall fins a arribar a la plaça del poble, on els fallaires són rebuts al ritme de la música i el repic de campanes. Un cop allà, s’apilen les falles i es forma una gran foguera. Les falles infantils solen començar a les 22.00 i les dels adults, a les 22.30.

Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes

Les festes de Corpus, amb la Patum a Berga i la Moma a València, són algunes de les propostes d’aquest cap de setmana. La resta, les centra Sant Joan. Us oferim una guia amb deu activitats úniques per a la nit més curta de l’any. Les falles del Pirineu, les Fogueres d’Alacant i els cavalls a Ciutadella són algunes de les idees per al cap de setmana. Però la cosa no s’acaba pas aquí: aquest cap de setmana es fa el Festival Ítaca a l’Estartit.
Sant Joan 2019: deu propostes per a viure la nit més curta de l’any
Diferents punts del país. 23 i 24 de juny. La nit de Sant Joan, quan se celebra el solstici d’estiu, és una de les festes més antigues que hi ha al país. Segurament per això es presenta de maneres tan variades arreu: amb cavalls a Menorca, amb grans fogueres al País Valencià i amb falles al Pirineu… Hem fet una tria de les deu celebracions més destacades. Més informació: Deu propostes per a viure Sant Joan.

Sant Joan a Ciutadella
Ciutadella. Fins al 25 de juny. Una de les festes de Sant Joan més completes i protocol·làries que es fan al país són les de Ciutadella. Des del primer toc de flabiol fins al darrer, tan sols se succeeixen dos dies. Però són quaranta-vuit hores molt intenses, plenes de tradició i protagonitzades per tota mena d’exhibicions eqüestres: el ‘jaleo’ a la plaça del Born, les corregudes a les Voltes, els caragols entorn del monestir de Santa Clara, els Jocs del Pla… Més informació: Tot allò que heu de saber sobre aquesta festa protagonitzada pels cavalls. 
Sant Joan menorca 2019
Guia de les falles als Pirineus
Diferents pobles dels Pirineus. Fins al 27 de juliol. A Andorra la Vella, Isil, Arties i Boí, fa segles que, pels volts del solstici d’estiu, es fa la festa de les falles. Però aquests últims anys ha agafat més renom arran de la declaració de Patrimoni Immaterial de la Humanitat de la UNESCO el 2015. El foc és el gran protagonista d’aquesta festa, però cada poble té la seva peculiaritat. Més informació: Falles dels Pirineus 2019.


Fogueres de Sant Joan a Alacant
Alacant. Fins al 24 de juny. Alacant fa olor de foc i de pólvora. De dissabte ençà, la ciutat ha començat a preparar-se per a la festa de Sant Joan, les Fogueres. El 20 de juny es planten monuments molt similars a les falles de València, i durant una setmana les comparses desfilen per tota la ciutat. Finalment, les fogueres es cremen el 24 de juny a la nit posant el punt final a la festa. Més informació: Fogueres de Sant Joan a Alacant.

La Flama del Canigó
Muntanya del Canigó. 22 i 23 de juny. Tal com és tradició, la Flama del Canigó baixarà aquest cap de setmana de la muntanya per encendre les fogueres d’arreu del país. Enguany també anirà a l’exili. Més informació: La Flama del Canigó.

Festival Ítaca Sant Joan
L’Estartit. 22 i 23 de juny. El festival Ítaca ofereix, un any més, una proposta alternativa per a celebrar la nit més curta de l’any. Durant la revetlla de Sant Joan es faran una desena de concerts a la platja Gran de l’Estartit. Més informació: Ítaca Sant Joan 2019: una revetlla molt musical a l’Estartit. 

Corpus 2019: catifes de flors, processons, l’ou com balla i la Patum
Diferents punts del país. Fins al 30 de juny. Aquesta festa, creada al segle XIV per l’Església Catòlica per celebrar el cos de Crist, sempre ha tingut un rerefons laic molt fort. En l’actualitat pren formes molt diferents de cap a cap del país. Més informació: Corpus 2019.
Catifa Corpus
Guia de la Patum
Berga. Fins al 23 de juny. La sortida, el Tabal, les Maces, les Guites i els Gegants Vells marquen cada any el començament de la Patum, que es fa a Berga. Declarada Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat per la UNESCO l’any 2005, és una festa vinculada a Corpus. Més informació: Guia de la Patum 2019.
Processó de Corpus de València
València. Fins diumenge. La processó de Corpus de València, que començarà el 20 de juny, és una de les més riques del país, per la gran varietat d’elements de cultura popular que en formen part. La festa grossa serà el diumenge 23 a la tarda, quan sortiran al carrer una trentena d’elements, entre els quals destaquen les roques, onze estructures de fusta arrossegades per cavalls que expliquen relats bíblics i la vida de sants. Més informació: La Moma: emblema i espurna.
Corpus Valencia
Les estrenes: La quarta part de ‘Toy Story’ arriba als cinemes en català
Repassem la cartellera. Més informació: Les estrenes de la setmana.


divendres, 17 de maig del 2019

La sonda Chang'e-4 confirma que la Lluna té un dels cràters més grans del Sistema Solar

La sonda Chang'e-4 confirma que la Lluna té un dels cràters més grans del Sistema Solar

La col·lisió d'un asteroide d'uns 170km d'ample fa milers de milions d'anys fa que, encara avui, roques del mantell del satèl·lit estiguin presents a la seva superfície
La mida de la conca Aitken està definida en aquesta imatge que mostra les diverses alçades de la superfície lunar
La mida de la conca Aitken està definida en aquesta imatge que mostra les diverses alçades de la superfície lunar | NASA
El vehicle d'exploració lunar xinès Chang'e-4 ha aconseguit confirmar una teoria de feia temps i que explica l'origen d'un cràter enorme a la cara oculta de la Lluna. El lloc on va aterrar la nau és al bell mig d'una gran depressió causada per l'impacte d'un asteroide fa milers de milions d'anys. Gràcies a les mostres obtingudes per la sonda, ara els científics responsables de la missió han trobat proves concloents que el xoc va ser tan fort que va travessar l'escorça del nostre satèl·lit i va arribar a la capa inferior, el mantell. És per això que les dades enviades per la Chang'e-4 indiquen que hi ha roques del mantell a la superfície de la Lluna. Corroborar aquesta teoria, de fet, era una de les missions del vehicle en la seva exploració de la cara oculta del satèl·lit, i pocs mesos després de la seva arribada, l'ha complert.

D'ençà que les primeres naus que van orbitar la Lluna ens van mostrar la seva cara oculta que sabem que, a diferència de la cara visible, té una geografia més accidentada i té menys planures fosques com les que podem veure des de la Terra. La Chang'e-4, la primera nau a la història a aterrar a l'altra banda el satèl·lit, va aterrar el passat 3 de juny i va fer sortir el vehicle d'exploració que va examinar la zona més propera al punt d'allunatge, l'interior d'un cràter de 180 quilòmetres de diàmetre conegut com Von Karman. Aquest cràter, però, és a l'interior d'una conca de 2.300 quilòmetres de diàmetre batejada com a Aitken, que ocupa aproximadament una quarta part de la circumferència el satèl·lit i que, segons la teoria, s'hauria format fa uns 3.900 milions d'anys a causa de l'impate d'un asteroide de 170 quilòmetres d'amplada.
Primera imatge de la cara oculta de la Lluna enviada per la sonda Chang'e 4 | Administració Espacial Nacional Xinesa

En examinar les roques de la zona, el vehicle xinès va identificar-ne algunes que tenien una composició química molt diferent de les roques lunars examinades fins ara, amb minerals que no són presents a la superfície però que, en canvi, encaixen amb les suposicions sobre la composició del mantell el satèl·lit, indicant que l'asteroide, en impactar contra la Lluna, va travessar els 50 quilòmetres d'escorça lunar fins a arribar al mantell. Aquestes mostres ajudaran el científics a conèixer millor què hi ha sota la superfície del satèl·lit i també sobre la seva història després de l'impacte de l'asteroide que, creuen, va formar un cràter que va ser omplert per roca fosa i que complicarà estudiar amb deteniment la seva composició geològica exacta.

dimarts, 7 de maig del 2019

Què entenem per diversitat?

Diversitat és alhora una paraula de moda i un concepte científic precís que podem trobar en moltes disciplines. És un dels conceptes fonamentals de la biologia, particularment de les subdisciplines de l’ecologia, la teoria evolutiva i la genètica, però el mateix concepte –o un anàleg pròxim– representa un paper important en l’economia, la teoria de la informació i la física, entre altres camps. No obstant això, a pesar de la seua importància, en biologia no hi ha un consens sobre el que significa en realitat o com hauríem de quantificar-la. Aquesta mena de problema sempre és enrevessat per a una cièn­cia jove. Podríem aconseguir un significat més precís simplement definint la diversitat d’una manera determinada, però això és una solució simplista; no hi ha res que ens garantesca que la diversitat, definida en aquests termes, connecte de manera significativa amb futures teories. En compte d’establir una definició forçada de diversitat, la biologia ha evolucionat gradualment cap a un concepte de diversitat que cada vegada respon a més requisits teòrics i pràctics nous.

Primers càlculs de la biodiversitat

Quan els biòlegs van començar a parlar de diversitat només es referien al nombre d’espècies en una comunitat, el que es coneix com a «riquesa d’espècies». A primera vista, aquest concepte de diversitat sembla senzill d’interpretar, i sens dubte reflecteix una qualitat important d’un ecosistema. En la pràctica, però, comptar amb precisió el nombre d’espècies presents en comunitats riques, en què la majoria d’espècies solen ser rares, es fa quasi impossible. Per exemple, Phil DeVries, Tom Walla i Harold Greeney van recopilar papallones durant deu anys en una única localització de la selva amazònica (DeVries i Walla, 2001). I després d’aquells deu anys d’intensa recol·lecció hi continuaven afegint espècies que mai abans havien arreplegat. Això és típic dels ecosistemes tropicals. En llocs com aquests, el recompte d’espècies depèn en gran manera del treball de mostreig i de la distribució d’abundància de les seues espècies. Utilitzant eines estadístiques basades en els descodificadors que Alan Turing va crear per als britànics durant la Segona Guerra Mundial, Anne Chao va desenvolupar un estimador del límit inferior del nombre d’espècies d’una comunitat (Chao, 1984), però és impossible estimar sense biaixos el nombre real d’espècies.
«A pesar de la seua importància, en biologia no hi ha un consens sobre el que significa en  realitat la diversitat»
A pesar de la dificultat d’estimació, la riquesa d’espècies continua sent un paràmetre de la comunitat bio­lògica important per a molts propòsits teòrics i pràctics. Per exemple, és molt útil per a prioritzar àrees de conservació. No obstant això, per a moltes aplicacions, no hi ha prou amb el mer recompte d’espècies. Una roureda amb alguns pins és molt diferent d’una pineda amb alguns roures. En molts aspectes ecològics, una comunitat de papallones amb deu espècies que incloga una espècie abundant i nou d’extremadament rares s’assembla més a una comunitat de papallones amb una única espècie que a una amb deu espècies igual de comunes. La forma com es distribueixen els individus de les espècies és important. Un recompte que només tinga en compte la presència o absència d’espècies no reflecteix aquesta diferència. Els biòlegs necessitaven expandir el concepte de diversitat per a tenir en compte l’abundància sempre que siga necesari. Per a un nombre determinat d’espècies, la major diversitat possible es donaria quan totes les espècies són igual de comunes, i el mínim possible quan totes les espècies menys una són extremadament rares. En aquest cas, la diversitat continuaria disminuint segons s’anaren extingint espècies.
Els càlculs d’aquest tipus són importants en moltes disciplines que s’ocupen de sistemes complexos. Són especialment prominents en economia, on s’utilitzen (aquests o altres càlculs inversos o complementaris) per a calcular coses com la concentració de la riquesa entre individus o la concentració de capacitat indus­trial entre corporacions. Ja fa temps que els economistes van formalitzar les condicions necessàries perquè disminuesca la concentració (i augmente el seu invers, la diversitat). La condició principal es coneix com a «principi de transferències Pigou-Dalton» (Jost, 2010). Expressat en termes biològics, per a un nombre fix d’espècies i un nombre fix d’individus, la diversitat hauria d’augmentar quan es transfereix abundància des d’una espècie a una altra més rara. La diversitat també augmentaria quan s’afegeix una espècie extremadament rara.
Llig l’article sencer al web de Mètode
Lou Jost, codirector fundador de la Fundació EcoMinga (Equador) i taxònom d’orquídies (ha descobert més de seixanta noves espècies, a més de diverses espècies d’Amaryllidoideae i arbres). Ha estat investigador visitant en el Santa Fe Institute (EUA), el Centre de Recerca Matemàtica (Espanya), i la Universitat Nacional Tsing Hua (Taiwan).

Un estudi alerta que un milió d’espècies poden desaparèixer per la destrucció d’ecosistemes

La Plataforma Científica Intergovernamental per a la Biodiversitat i els Ecosistemes, un organisme independent de l’ONU, ha alertat que hi ha ‘al voltant d’un milió d’espècies animals i vegetals en perill d’extinció al món‘. En un informe publicat aquest dilluns, el grup d’experts ha avisat que els ecosistemes estan ‘disminuint a un ritme sense precedents en la història’. L’anàlisi atribueix aquest deteriorament a l’activitat humana. En aquest sentit, l’organisme constata l’augment de la pol·lució de plàstic als oceans i assegura que aquests representen una àrea ‘equivalent a la del Regne Unit’ si s’agrupessin.
L’informe destaca que l’abundància mitjana d’espècies ha disminuït almenys un 20% des de 1900. Segons els experts, el 40% dels amfibis, el 33% dels coralls que formen esculls i més del 30% dels mamífers marins viuen sota l’amenaça de desaparèixer.
‘La salut dels ecosistemes de la qual depenem nosaltres i totes les altres espècies s’està deteriorant més ràpidament que mai’, ha assegurat el president de l’organisme i científic, Robert Watson.