dissabte, 27 d’octubre del 2018

China estrena el puente más largo del mundo sobre el mar


Diapositiva 2 de 15: En su construcción, se han tenido que levantar gigantescos pilares para que puedan navegar las embarcaciones, dos islas artificiales y 6,7 kilómetros de túneles submarinos. La edificación supone 20 veces la longitud del Golden Gate, el famoso puente levantado en la ciudad estadounidense de San Francisco. En la imagen, una de las secciones del puente.
 

divendres, 26 d’octubre del 2018

La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

MEDI AMBIENT

La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte

La peça s'ha desprès de la barra de gel Larsen C, que està en procés de desintegració

El Periódico
La NASA troba un iceberg en forma de rectangle perfecte
La NASA (National Aeronautics and Space Administration) ha trobat un iceberg geomètricament perfecte. L’entitat aeroespacial ha compartit la imatge d’una enorme peça de gel d’1,5 quilòmetres de longitud en forma de rectangle. Es trobava flotant a la costa est de la península Antàrtica, a prop de la barrera de gel Larsen C.
L’iceberg va ser descobert durant un vol de l’operació IceBridg, la qual monitora l’àrea del gel polar de la Terra. La imatge va ser presa just en el transcurs de l’operació, que té com a finalitat  proporcionar una vista en 3D del gel que formen tant l’Àrtic com l’Antàrtida, cosa que proporciona  informació vital sobre com canvia amb el temps.
Aquest iceberg es caracteritza per ser un “iceberg tabular”, segons ha compartit la NASA a través del seu compte de Twitter. D’acord amb l’entitat, els angles aguts i la superfície plana d’aquest fragment de gel són indicadors clau que l’iceberg s’ha desprès de la barrera de gel Larsen C.


From yesterday's flight: A tabular iceberg can be seen on the right, floating among sea ice just off of the Larsen C ice shelf. The iceberg's sharp angles and flat surface indicate that it probably recently calved from the ice shelf.

Conseqüències

La barrera de gel Larsen C està sota vigilància pels científics perquè mostra signes de desintegració. La preocupació dels especialistes es basa que l’any passat l’iceberg A-68 – aproximadament d’uns 5.000 km², gairebé tan gran com la província de Girona– se’n va desprendre. El problema d’aquestes dues separacions és que es pot produir un xoc entre els dos icebergs, tot i que no se saben les conseqüències reals que comportaria la col·lisió. El trencament de l’iceberg rectangular permetrà aprofundir les recerques en zones de la Larsen C que fins ara eren inaccessibles per als científics.

Tipus d’icebergs

La forma rectangular de l’iceberg tabular no és la més comuna. Hi ha dos tipus d’iceberg. D’una banda, hi ha els icebergs amb forma de prisma. S’hi veu la punta però no el cos real del tros de gel. Es poden identificar amb l’enfonsament del 'Titanic'. D’altra banda hi ha els icebergs tabulars, que se separen de les vores de les plataformes de gel quan creixen massa i se’n pot de veure gran part del volum fora de l’aigua.
Temes: NASA

dijous, 25 d’octubre del 2018

El Patrimoni de la Humanitat, amenaçat pel nivell del mar i el canvi climàtic

El Patrimoni de la Humanitat, amenaçat pel nivell del mar i el canvi climàtic

Al llarg del segle XXI, els indrets de més importància històrica i cultural del Mediterrani correran perill de desaparèixer per les marors ciclòniques i l'erosió de la costa
 
L'amfiteatre de l'antiga Tarraco romana, un dels indrets més amenaçats
L'amfiteatre de l'antiga Tarraco romana, un dels indrets més amenaçats | Wikimedia Commons
La regió del Mediterrani és ple d'indrets i monuments que han estat declarats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO i que es troben molt a prop de la costa, en zones de poca altitud. Alguns exemples són la ciutat romana de Tàrraco (Catalunya), la ciutat de Venècia (Itàlia), el casc antic de Dubrovnik (Croàcia) o les ruïnes de la ciutat púnica de Cartago (Tunísia). A mesura que avanci el segle XXI, el risc que les marors ciclòniques i l'erosió de la costa posin en perill la seva supervivència anirà en augment, segons afirma un estudi dirigit per la investigadora Lena Reimann de la Universitat de Kiel (Alemanya) i que va ser publicat a la revista 'Nature Communications'.

A dia d'avui, la majoria dels 49 indrets declarats Patrimoni de la Humanitat i que van ser analitzats en l'estudi ja es troben en perill. De tots ells, 37 d'ells tenen un 1% de probabilitats anuals de ser inundats per una maror ciclònica, és a dir, d'una pujada sobtada del nivell del mar a causa d'un sistema de baixes pressions atmosfèriques. Pel que fa a l'erosió de la costa, és un factor de risc per a 42 dels 49 llocs estudiats. Si el nivell del mar continua augmentant, el risc de marors ciclòniques al Mediterrani pot incrementar-se en un 50% i l'erosió costanera pot augmentar un 13%, exposant tot aquest patrimoni de la història de les civilitzacions humanes a danys irreparables.


La ciutat antiga de Venècia vista des de l'aire, mostrant el risc que correria el nucli si el nivell del mar pugés
La ciutat antiga de Venècia vista des de l'aire, mostrant el risc que correria el nucli si el nivell del mar pugés | Wikimedia Commons

Per avaluar aquests riscos, l'equip d'investigadors dirigits per Reimann va crear una base de dades espacial del Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO en zones costaneres de la regió mediterrània. A més d'això, les dades també incloïen el tipus de monument o espai protegit, la distància de la costa i la seva localització en entorns urbans o rurals. Gràcies a aquestes dades, es van poder dur a terme simulacions d'inundació fent servir diversos escenaris de pujada del nivell del mar i aconseguir dos índexs: un sobre el risc d'inundacions i un altre sobre el risc d'erosió. El primer calcula els riscos pel que fa a l'àrea potencialment inundada i a l'alçada a què podrien arribar les aigües; el segon té en compte la distància de la costa i les seves propietats físiques i geològiques per determinar el grau d'erosió. Així, l'increment del 50% en el risc d'inundacions i del 13% en l'erosió es van calcular comptant que, l'any 2100, el nivell del Mediterrani hagués pujat 1,46 metres, una circumstància poc probable -d'un 5%- fins i tot en el pitjor escenari d'escalfament global però que permet saber quin seria el pitjor dels casos i que té en compte les incerteses sobre la fusió de les capes de gel terrestres.

L'objectiu d'aquest estudi és cridar l'atenció sobre la necessitat de desenvolupar estratègies d'adaptació per protegir el patrimoni cultural arreu del món, començant pels llocs on és més urgent fer-ho però amb vistes a fer estudis semblants a molts altres indrets per elaborar una llista de quins es troben en perill i prendre mesures. Un bon exemple d'això és el projecte MOSE, a Venècia, que consisteix a barreres mòbils que poden protegir la ciutat de pujades d'aigua de fins a tres metres. Gràcies a la mobilitat d'aquestes barreres, és possible mantenir l'ecosistema de la llacuna i no afectar la classificació de l'indret com a Patrimoni de la Humanitat. Frenar el canvi climàtic, però, continua sent la prioritat, ja que és la millor manera de preservar els vestigis de la nostra història.

divendres, 12 d’octubre del 2018

RECORDANCES CERVERINES - (42 )-TROBADA D'EX-ALUMNES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE CERVERA, DESPRÉS DE 66 ANYS.

Articles del Víctor

RECORDANCES CERVERINES, 18 - (42)-
03-07.10.18
TROBADA D'EX-ALUMNES DE LA SAGRADA FAMÍLIA DE CERVERA, DESPRÉS DE 66 ANYS. 

 
Devia ser a principis d'agost quan vaig rebre un e-mail d'un tal Lluís Garcia Ribalta, hom pensà qui de-ho ser aquest comunicant, i vaig llegint el correu, on em diu: “ Fa molts dies que tot un grup ens hem dedicat a contactar amb exalumnes del col·legi de la Sagrada Família de Cervera, que a partir d'una foto d'en Gómez Grau, de l'any 1952, - cal reconèixer la feinada, que aquest “Grup” va esmerçar per anar recopilant tots els noms dels 32 alumnes d'aquella època, 1952 que hi ha a la foto-, i en Lluís m'afirmava que: “ Ús podeu imaginar que molts els teníem oblidats i els hem anat esbrinant, altres recordats a mitges, de tot una mica.” i continuava: “ ...continuem amb la feina de localitzar a tothom. Una bona colla, encara viu a Cervera, altres aquí i allà, cosa que ens ha costat una mica...”.
Miro la foto, hi veig una muntera de quitxalla, abillats amb unes bates ratlladetes i tots ben col-leccionats, com devien manar els canons de llavors, potser una trentena, em busco, i qui havia de ser?, el del cap més gros, però amb uns cabells enrrullats d'allò més “ guai”.”, ni jo em reconeixia. “Però el que sí de cop em va ocórrer, tot el magí se m'obri com un gran “Forat de Cuc “, que travessava l'espai-temps d'una distància de més de seixanta anys, i se m'aparegueren moltíssimes imatges d'aquells temps,- la majoria a la Casa Caritat-.com: Una monja baixeta, amb unes castanyoles, una “claca” o com es digui; L'aula que donava les escales del Carreró; Un casc de la guerra…; Jugar pel passadís llarg; Lliscar per la barana de l'entrada; i del Col·legi de dalt : les escales, la capella, el patí i el retrat seriós de la Mare Janer ( Anna Maria Janer i Anglarill, la fundadora de les Germanes de la Sagrada Família, va néixer a Cervera el 18 de desembre del 1800), etc. Records que segurament deuen estar desenfocats per la llunyania de l'època, i suposo que a tots els ha passat alguna cosa pareguda, però durant la trobada els intercanviarem com cromos.”
 
Buscant els noms de tots plegats.
Sort vaig tenir del llistat de noms, que partint dels números grossos damunt de cada nen ratllat de la foto tramesa, quan començo a llegir els noms, encara se m'obri més la finestra de la memòria, i se m'ampliaren els records personals dels molts amics i coneguts que feia molt temps que no hi tenia contacte. Cal dir que dels 32 presents a la fotografia, seguin els noms en coneixia uns 20 (Primerament uns 10 del veïnatge directe de carrer Major; els 10 restants, amics i coneguts de diferents barris i diferents activitats ).
Érem en lloc històric, la Casa Caritat.
En aquella llunyana època compartíem aules entre un costat i l'altre del carrer Major (...) potser moltes vegades més a l'altre costat , - i hom pensa que ens hi devien enviar perquè érem nens i d'una certa edat-, aquest era l'edifici de la Casa Caritat,- i no sé si es deia així-, un edifici eclèctic com la seva història ,- i llavors no n'érem conscients, ni ens ho havien explicat-. Per això, permeteu-me uns apunts cronològics, com: (L'any 1359 s'hi van reunir les corts catalanes, presidides pel rei Pere el Cerimoniós, on es constituí la Cort General de Catalunya, (segons l'acta del 19 de desembre de 1359), embrió de la Generalitat de Catalunya; En el mateix lloc , el 5 de març de 1469, es van signar els capítols matrimonials dels futurs Reis Catòlics, Ferran d’Aragó i Isabel de Castella, que d’amagat es casaren a Valladolid un 19 d’octubre de 1469; L'any 1690 si construí el Col·legi de la Companyia de Jesús i un conjunt arquitectònic,- de l'època romànica quedà el portal adovellat, encara existent. També es construí un temple barroc de nau única, amb capelles laterals, i el presbiteri està cobert per una gran petxina, el seu portal és neoclàssic, també existent, actualment és un auditori -, que malgrat estar en obres i visqueren del 1727 al 1767, any de la seva expulsió que es convertí en “Real Colegio de San Carlos”, honora'n al rei Carles III. Penso que per la guerra in-civil hi havia una presó. Fins fa pocs anys en deien l’edifici de la Companyia, ara se'n diu Fundació Casa de Caritat Residència Mare Janer de Cervera.)

El dia de la Trobada.
El pròxim dissabte 20 d'octubre és el dia triat per la TROBADA D'EX-ALUMNES DEL COL-LEGI DE LA SAGRADA FAMÍLIA, ANY 1952, que començarà amb la visita al col·legi de la Sagrada Família,i la Casa Caritat, després cap a la Plaça Major per gaudir del Campanar, la Paeria i l'Església de Santa Maria, seguin de nou pels carrers Major i Santa Anna a la Plaça Sant Miquel,- ara de la Universitat-, baixant al Pou de Sant Miquel. La cloenda es farà, al Restaurant No badis (antic Bona Teca), amb un dinar-fi de festa. 


Aquesta RECORDANÇA CERVERINA, la vull dedicar a tots els que visquérem en aquelles llunyanes èpoques del 1952 (època de la fotografia), que restàvem com alumnes al Col·legi cerverí de la Sagrada Família i els que no hi són, però sobretot als companys que han tingut la idea i han organitzat aquesta trobada, i que després de tants anys ens han fet reviure vivències i records que molts ja teníem arxivats. Fins la Trobada.
Víctor Lluelles i Cardona

Aprendre a llegir el cel al Festival d’Astronomia del Montsec

Torna el Festival d’Astronomia del Montsec, al Centre d’Observació de l’Univers d’Àger (Noguera), al Parc Astronòmic del Montsec (PAM). Es farà aquest cap de setmana, del 12 al 14 d’octubre. El festival pretén divulgar la ciència amb activitats científiques, culturals i d’oci pensades per a tota la família, que despertin l’interès per l’astronomia i pel coneixement de la zona del Montsec com a destinació d’astroturisme.
Aquest festival, que l’any passat tingué 2.600 visitants, és l’únic d’aquestes característiques als Països Catalans, perquè integra el coneixement científic amb la cultura popular i les activitats culturals i lúdiques per a tots els públics.
Inclourà setze activitats per a tota la família, tant diürnes com nocturnes. S’hi destaca el nou espectacle nocturn Mil cent i un estels, que fusiona astronomia popular amb cançons tradicionals catalanes. Recull endevinalles, refranys i dites de l’imaginari popular i molta informació sobre com interpretaven el cel nocturn pagesos, pastors, mariners i gent de tot el país. Tota aquesta informació s’ha relligat amb cançons que cantaven aquests pagesos, melodies marineres o que fan referència a pastors, a més d’algunes altres que parlen de la Lluna, Venus i més astres.
Aquesta és una de les moltes propostes que us oferim per al cap de setmana. Si voleu descobrir-ne més, cliqueu a Què podem fer aquest cap de setmana: deu propostes