‘La primera vegada que veus el
Misteri d’Elx t’emociona i et sorprèn, la segona et captiva i la tercera
t’entra en la sang i ja no en pot eixir, no pots ser a cap altre lloc
del món mentre el fan. És sublim, és un cúmul de sentiments i és amor a
la Mare de Déu.’ Ho diu Luís Antón, que fa cinquanta-dos anys que
participa dos en el famós drama assumpcionista de la capital del Baix
Vinalopó, anomenat localment la Festa.
La Maria, l’àngel, els apòstols, el vestuari, la música i els
‘efectes especials’ embadaleixen l’espectador des de fa cinc-cents anys.
El Misteri d’Elx ha calat fort en la cultura popular valenciana, al
llarg dels anys se n’han fet refranys i frases fetes, segells,
composicions literàries i versions musicals. Diu la dita popular que
‘qui ix a la Festa no mor d’accident’.
És una representació teatral que parteix d’un text, d’unes músiques i
d’una posada en escena originàries de l’Edat Mitjana i el Renaixement.
Manté viva una fe que es remunta al començament del cristianisme. Recrea
la mort, l’assumpció i la coronació de la Mare de Déu amb elements
lingüístics, musicals i escenogràfics de gran valor que han perdurat
durant tots aquests segles.
Tres aparells aeris pugen i baixen alguns dels actors-cantors des de
la cúpula que simula el cel a vint-i-cinc metres d’altura. Al creuer del
temple s’alça un cadafal quadrat on transcorren gran part de les
escenes terrestres, pel voltant se situen els espectadors que senten, en
tot moment, com l’orgue i les veus blanques ressonen per les parets de
la basílica que, diuen, fou construïda per ser l’escenari d’aquest drama
litúrgic.
El Misteri d’Elx és la festa de la ciutat per antonomàsia, el poble
s’emociona i hi participa activament durant les representacions, s’hi
conreen amistats i es genera un sentiment de comunitat a partir de la
música, del teatre, de la llengua i de l’esforç compartit. El mestre de
capella, José Antonio Romà, està vinculat al Misteri des dels vuit anys i
explica: ‘El Misteri és molt important per a mi. Allí tinc els millors
amics, és una part important de la meua vida.’
El Misteri d’Elx es divideix en dues jornades
‘La Vespra’ és el nom que rep la primera part, s’hi escenifica la
mort de la Mare de Déu amb la participació d’àngels, apòstols i diversos
elements simbòlics. Alhora, hi apareix la famosa magrana que baixa des
del cel amb l’àngel. La segona part és ‘La Festa’, s’hi escenifica el
sepeli conflictiu, l’assumpció i la coronació amb la participació dels
àngels, dels apòstols, de l’araceli, dels hebreus i d’un nou aparell
aeri, la trinitat.
La basílica de Santa Maria s’omple de gom a gom en aquestes
representacions dels dies 14 i 15 d’agost, són el punt àlgid de les
festes patronals dedicades a la Mare de Déu de l’Assumpció, que inclouen
diversos actes oberts al públic: una prova de veus blanques a
l’Ajuntament en què es trien les veus infantils de l’obra de manera
simbòlica; una altra prova on es comprova el funcionament de la tramoia
aèria i el vertigen del xiquet que fa d’àngel; assajos conjunts de les
veus i tres assajos generals. A més de tot això, hi ha un espectacle
pirotècnic de grans dimensions conegut com ‘La nit de l’Albà’, i un
vetlatori popular a la Mare de Déu, ‘La roà’, l’acte en què milers de
veïns fan una processó amb ciris per a entrar a la basílica i envoltar
el cos de la Mare de Déu, ja morta; el dia 15 és la processó amb els
cantors vestits que l’acompanyen i, finalment, se celebren les salves a
la Mare de Déu amb una predicació i el cant d’uns goigs assumpcionsites
entre el 16 i el 22 d’agost.
Més de 300 persones hi participen activament
Els homes fan els papers masculins i els femenins seguint la
tradició medieval en què les dones no hi participaven. Hi ha una
seixantena d’adults i uns trenta infants, gairebé tots afeccionats.
Però darrere els protagonistes visibles, hi ha persones de totes les
edats, sexe i condició per a fer possible les representacions. Cadascú
assumeix una responsabilitat diversa, hi ha sastres, porters,
perruqueres, hostesses, electricistes, intèrprets d’instruments
musicals, personal d’ordre intern de la basílica, tramoistes, etc.
A la tramoia alta, per exemple, se situen unes trenta persones. HI ha
qui porta el torn de tracció humana, qui aguanta la maroma de 30 metres
perquè l’aparell aeri no es gire mentre pugen i baixen els actors a la
cúpula, qui tira l’or i pell per la bocana o qui dispara els coets. A la
tramoia baixa hi ha unes quinze persones més, entre les que manipulen
el llit del cadafal i les cambreres de la Mare de Déu.
Gairebé tots els participants són voluntaris i, n’hi ha molts que han
crescut al si de la Festa. Luís Antón té 66 anys, ha tocat l’arpa
durant 42 anys i és cantor de la capella: ‘El Misteri ha perdurat al
llarg del temps per la tradició oral de pares a fills i a néts, perquè
passa dels uns als altres, i per això hi ha moltes famílies que són
tradicionals dins la Festa, com la meua. Una vegada la descobreixes, ja
no pots deixar-la.’
El pare de Luís va ser mestre de cerimònies, secretari de la junta i,
avui, es considera tota una referència de la Festa del segle XX. El
germà de Luís, Antonio Antón, és el mestre de cerimònies actual,
coordina tots els elements que apareixen en la representació i assaja
l’elenc d’actors que es reparteix entre les diverses representacions. És
el membre en actiu més antic, té 68 anys i en porta seixanta vinculat a
la Festa, només ha fallat un any per motius mèdics: ‘Intentem ser
fidels a les consuetes, que són els llibres on estan les anotacions
escèniques, i a la tradició que ens ha arribat de pares a fills; jo faig
la Festa que veia fer a mon pare. A més, he fet tots els papers,
gairebé, de manera que sé tot el que senten els actors d’ara… Aquella
sensació de veure l’església des de dalt, que veus les cornises i
l’orgue i notes que et puja la calor… Tot això per a mi és
indescriptible, és molt emocionant.’
Antonio Antón se situa al costat de l’orgue i amb un walkie-talkie
dirigeix l’escena amb l’ajuda dels consuetes, que són les persones que
l’ajuden des de diferents punts de l’església: ‘És una responsabilitat
molt gran, he d’estar amb tots els sentits, la majoria dels meus
col·laboradors porten molts anys fent la Festa i se la saben de memòria,
però, lògicament, sempre he d’anar un pas per davant per a donar les
ordres a temps. Quan acaba la representació i veus que tot ha anat com
esperàvem és molt emocionant, perquè tot és en directe i poden passar-hi
coses… Recorde que l’any del meu debut com a mestre de cerimònies,
només començar a baixar l’àngel del cel, va caure la palma a baix,
justament a la mà de la Maria, que és on havia d’anar… Una casualitat
bonica, encara bo que no va picar contra ningú, que si no… Però va caure
i la va poder agafar, i els actors, amb molta professionalitat, van
continuar la representació com si no hagués passat res’.
Darrere de tot això, però, hi ha un entramat organitzatiu complex i
una feina ingent de preparació i coordinació anual que encapçala el
Patronat del Misteri d’Elx, l’ens que vetla per la protecció, el
manteniment i la celebració de la festa d’acord amb la tradició. El
Patronat Rector fixa les directrius generals d’actuació i verifica i
controla l’estat dels pressupostos i l’activitat de la Junta Rectora,
que s’encarrega de fomentar l’estudi i la difusió de la Festa i de
vetlar pel bon funcionament. Ho fan amb comissions, com l’econòmica, la
de protocol o la comissió d’escolania, una de les més importants.
Cinquanta-cinc xiquets, entre 9 i 14 anys, formen el planter del Misteri d’Elx
Les veus blanques tenen un paper molt rellevant, interpreten els
papers de la Mare de Déu, Maria Salomé, Maria Lacobe i d’àngel. A cada
representació, hi participen catorze xiquets que es formen a l’escolania
del Misteri d’Elx.
Francisco Javier González n’és el director des de l’any 2002, té 49
anys, va cantar a l’escolania des dels nou anys fins que li va canviar
la veu: ‘El Misteri és difícil, però els xiquets l’aprenen de seguida
perquè els agrada molt, és molt fàcil treballar amb ells, tenen amor al
Misteri, ganes d’eixir i il·lusió. Per a mi és un luxe, perquè jo hi
cantava de xiquet, i arribar a aquest lloc per treballar amb les veus
del Misteri és el més bonic que em pot passar a la vida, fer música amb
ells per a la festa del poble, que és la cosa més gran que tenim.’
Els xiquets reben classes per a aprendre tècnica vocal i cant dos o
tres dies a la setmana, interpreten tota mena de repertoris musicals,
des del les partitures de la Festa a bandes sonores o música clàssica, a
més fan concerts durant l’any, viatges, intercanvis amb altres
escolanies i enregistraments sonors, entre moltes altres activitats.
Per a Francisco Javier: ‘El més important és pensar sempre en el
Misteri, cerquem veus per fer la Festa, no es tracta de cantar bé, també
cal que l’Àngel siga una veu aguda i potent amb musicalitat perquè
òmpliga tota l’església que té la porta oberta i dos-mil persones dins, i
això és difícil. Les veus blanques són molt especials, pot passar que
els xiquets canten molt bé a l’escola o quan canten pop, però per al
Misteri és diferent.
També hi ha l’aspecte psicològic, treballes tot l’any amb l’àngel i
quan arriba el moment de pujar allà dalt diu que ell no vol baixar amb
l’aparell aeri. Cal comprovar que el xiquet estiga equilibrat, que
tindrà por, i que mantinga la compostura. Perquè no es tracta de fer
música, solament, sinó també de fer teatre. Però a l’escolania,
sobretot, volem transmetre l’amor a la Festa i viure la música.’
A banda de l’escolania, hi ha un cor juvenil de vint veus, masculines
i femenines, entre 15 i 17 anys, per mantenir en actiu els joves quan
els arriba el canvi de veu i perquè passen a formar part de la capella
quan facen vint anys: ‘A l’escolania i al cor fem molta feina. Cal dir
que ara treballem més la tècnica vocal que quan jo era xiquet, aprenies a
cantar i si tenies bona veu cantaves, i si cridaves quan cantaves
significava que podies servir per a fer d’àngel. Ha canviat el mètode
d’aprenentatge.’
La capella està formada per cinquanta cantors
Els cantors adults interpreten els papers de sacerdots, apòstols i
l’àngel major de l’araceli, entre més. Un d’ells és José Antonio Romà,
professor de cant del Conservatori d’Elx i l’actual mestre de capella
fins que es jubile a final d’any: ‘Preparem les veus individualment
perquè l’afinació siga com més exacta millor i hom tinga tècnica vocal,
per això cal temps, és l’única manera. La tècnica és molt important per a
controlar els sentiments, perquè si et passes i sents massa què dius,
potser no arribes al públic. L’equilibri aquest del directe és un
equilibri entre expressió i tècnica. Hem de cercar el contacte amb el
públic i això no és fàcil.’
El mestre de capella dirigeix l’obra, el càrrec demana concentració
absoluta durant les representacions: ‘Em passe la representació pensant
en tot allò que passa a cada moment, que no em passe el que hem de fer
després de cada interpretació, estic pendent de les peces, dels
cantants… I si algun dia m’emocione i en gaudisc, done gràcies a Déu. És
la tensió, que no et deixa… De debò. No estic nerviós, però naturalment
hi ha una tensió, en la qual has de posar atenció, ha, ha.’
La música és vocal a una o diverses veus, conté peces anònimes i
d’autor amb cants d’ascendència medieval, renaixentista o barroca i uns
interludis d’orgue escrits pel compositor alacantí Oscar Esplá. Són
vint-i-sis peces musicals i un salm, cada jornada en sonen quinze.
Francisco Javier diu: ‘La partitura sempre és la mateixa. Està escrita i
no podem canviar res. Tenim la
Consueta de 1709, per exemple,
que és un llibre que conté la música, les estrofes i les indicacions
escèniques, però no té res a veure amb el que cantem perquè allí els
melismes (ornaments de la veu) no estan escrits, en canvi, ja al segle
XX, el compositor il·licità Alfredo Javaloies i l’alacantí Oscar Esplá
sí que van escriure els melismes perquè es cantés com sempre. És que des
del segle XIX cada mestre de capella feia les seues partitures i se les
enduia a casa, les reescrivien a partir dels manuscrits i del que
escoltaven als cantors. Ara, en canvi, tenim la partitura oficial que el
mestre Romà va fer fa quinze anys. Vam fer la partitura amb
l’ordinador. La tradició musical del Misteri té un gran valor i cal
cuidar-la.’
S’han fet diversos estudis de la música del Misteri d’Elx, des de
l’anàlisi de les partitures de les consuetes fins a l’estudi dels
diversos mestres de capella que hi ha hagut al llarg del història. Hi
han participat musicòlegs de prestigi al llarg dels segles XX i XXI, com
ara Felip Pedrell o la catedràtica de la Universitat Autònoma de
Barcelona, Mari Carmen Gómez Muntané.
El Misteri manté viu el parlar del segle XV
El text és escrit en vers, en català i amb alguns versos en
llatí. Consta de dos-cents cinquanta-nou versos distribuïts en quartetes
de versos octosíl·labs, heptasíl·labs i decasíl·labs rimats. Però amb
el temps, s’han eliminat parts dels versos per alleugerir-ne la
representació.
Segons el doctor en filologia catalana, professor de literatura
medieval i president de la comissió de representacions del Misteri,
Hèctor Càmara: ‘El Misteri fa servir el català de fa cinc-cents anys, el
de la literatura del Segle d’Or de les lletres catalanes que cada any
torna a la vida i això és molt interessant. El text es va fixar a meitat
del segle XVI, però hi ha parts del XV i no s’ha actualitzat. No és un
llenguatge gaire complicat, com que és teatre és un vers molt més clar,
directe i narratiu. Com que cada any el sentim, sabem coses que avui no
es fan servir perquè cada any la Maria o l’Àngel canten en aquesta
llengua antiga, és molt bonic. La Mare de Déu, la patrona d’Elx, reviu
en la Maria i només sap parlar una llengua, que és el valencià. La fita
identitària del poble d’Elx continua essent en valencià i no ho perdem
de vista, que a pesar de l’embat de la llengua, l’element identitari
continua essent en valencià. El Misteri és aquesta fita des del sud.
Joan Fuster deia: quan Elx canta, canta per tots nosaltres.’
Cinc-cents anys a la cartellera teatral
La mort i assumpció de Maria era un dels arguments més utilitzats al
teatre de l’última Edat Mitjana a molts països europeus, amb
escenificacions distintes. Però el Misteri d’Elx és un cas únic perquè
perviu de manera gairebé ininterrompuda des del març de 1609.
El professor de la Universitat Rovira i
Virgili de Tarragona Francesc Massip ha fet dues testis doctorals sobre
el Misteri d’Elx i als seus treballs apunta que les distintes cultures
europees concreten la creació d’un teatre nacional modern al llarg del
segle XVI, mentre que el teatre en català es va veure privat del suport
estatal per fer-ho i es va refugiar en la festa i l’espectacle religiós
arran de la dissolució de la Corona d’Aragó en un regne de clar signe
castellà. És per això que el Misteri d’Elx és la més fidel continuïtat
d’una activitat dramàtica ininterrompuda en llengua catalana.
Hi havia còpies diverses de l’obra i alguns documents es troben en
mans desconegues. A més, se n’han falsificat fons documentals fins als
nostres dies. La primera referència documental del Misteri d’Elx és de
l’any 1523. Una confraria havia començat la representació de la pujada
als cels de Maria, a l’interior de l’església. Malgrat tot això, els
estudiosos situen la naixença en l’últim vintenni del XV o, com a molt,
en la primera dècada del XVI.
Va superar la prohibició de representar obres teatrals dins les
esglésies del Concili de Trento, tot i que el bisbat d’Oriola al·legava
suposades irreverències del públic, però l’any 1632, el papa Urbà VIII
va signar un rescripte en què s’atorgava un privilegi per a
representar-lo perpètuament. Al llarg dels segles s’ha interromput molt
poques vegades, bé siga per epidèmies o per la guerra del 36-39, quan va
ser incendiada la basílica.
El poble s’hi ha implicat, però també ha comptat amb reconeixements
diversos i el suport de prohoms que el van potenciar i convertir en un
referent, com Eugeni d’Ors, que va lluitar per reconstruir l’església
després de l’incendi. A causa d’aquesta implicació, el dia de la seua
mort, per exemple, la capella del Misteri va anar a Vilanova i la Geltrú
per cantar-li en el soterrament.
Obra Mestra del Patrimoni Immaterial de la Humanitat
És el primer monument immaterial que es va declarar al país, l’any
1931, i al llarg del segle XX ha rebut les consideracions de Festa
d’Interès Turístic Internacional i la Creu Sant Jordi de la Generalitat
de Catalunya, entre molts d’altres. L’any 2001, va rebre la Medalla d’Or
del Consell Valencià de Cultura i va ser declarada Obra Mestra del
Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco.
Amb
tot això, el Misteri d’Elx desperta emocions entre els il·licitans i
visitants, segons Luís Antón: ‘Nosaltres som Patrimoni no pas perquè se
li va ocórrer a la Unesco un dia de fer això, sinó perquè fa cinc-cents
anys que fem la Festa, aquesta és la història. Açò és gràcies al poble
d’Elx que ha sabut mantenir-la, és la nostra festa. Com deia mon pare,
la Festa està garantida per a sempre.’
José Antonio Romà explica: ‘El Misteri
d’Elx està molt ben construït, són molts actors, és tant de segle, els
diferents mestres de capella l’han polit durant tots aquests anys i han
conformat el Misteri que tenim ara. Al principi és un poc dens, crec que
és permissiu que la gent parle un poquet, està tan ben construït
teatralment i musicalment que això atrau i encanta. Les peces en
valencià fan que arribe molt al cor, és un conglomerat d’aspectes que
arriben molt a la gent del poble. després està la part de la fe que
encara li dóna més força.’
El valor del Misteri d’Elx és incalculable, és una de les
poques representacions teatrals que es fa dins d’una església de manera
gairebé ininterrompuda des de l’Edat Mitjana i s’ha mantingut gràcies a
l’empenta, l’estima i la constància dels qui, segle rere segle, han
lluitat per mantenir-ne viva la flama. I és que la Festa és, segurament,
la joia més preuada del patrimoni valencià.
04.08.2018 01:50
