EL GAT D'ASSANGE I ALTRES FOTOS
dimarts, 15 de novembre del 2016
dilluns, 14 de novembre del 2016
Les vicissituds i llegendes del pont del Diable sobre el riu Llobregat
Tasta el Vallès
Diu la llegenda que... "Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes" (Recull Joan Amades 1890-1959).
Més conegut com el pont del diable de Martorell, una bona part també pertany a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Construït a la part més estreta del riu Llobregat, el pont d'origen romà, cap al segle X aC, formava part de la Via Augusta, amb una llargada inicial de 130 metres i 10 metres d'ample, quasi horitzontal i de construcció senzilla, com es pot veure en els extrems del pont. Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
Ha estat reconstruït diverses vegades. Completament destruït per una crescuda de riu, el van reconstruir l'any 1143. Cap al 1283 es va iniciar a càrrec de Bernat Sellés una restauració d'estil gòtic. L'arc central és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres. Aquest pont ja no permetia el pas de vehicles, destinat només a pas d'animals. Cap a l'any 1768, va ser reformat per Juan Martín Cermeño. I finalment l'any 1939 va ser destruït per l'exèrcit republicà per evitar l'entrada de tropes franquistes. El pont que veiem ara quan passem per l'autopista és una reconstrucció del 1963, seguint l'estil gòtic.
A un costat, a la part de Castellbisbal, hi trobem l'Arc del Triomf, que dóna entrada al pont. Segurament n'hi havia un altre a l'altre costat, que no s'hauria conservat. Aquí veiem algunes plaques amb inscripcions romanes que indiquen les legions romanes que hi van treballar al pont (legio X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix).
Atents en passar el riu, el dimoni encara conviu entre nosaltres. Veritat o mentida..., el que sí que és cert, és que el Pont del Diable és de visita obligada.
Les vicissituds i llegendes del pont del Diable sobre el riu Llobregat
Destruït i construït diverses vegades, l'arc central del pont és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres
|
Diu la llegenda que... "Hi havia una serventa que s'havia de passar gairebé tot el dia anant a cercar l'aigua a l'altra banda del riu en una fonteta. Un dia que el riu baixava molt ple, va dir que valdria més donar-se al dimoni que haver de fer tants viatges a la font. A l'instant se li presentà un cavaller que li prometé fer-li un pont en una sola nit a canvi de la seva ànima. La serventa va acceptar. El diable, car no era altre el cavaller, es posà tot seguit a treballar amb tota fúria. Només hi mancava una pedra. La matinada s'acostava. En passar el diable per davant de Can Cortès, el gall d'aquesta casa es posà a cantar anunciant el dia. El diable, que només pot treballar durant les hores de la fosca, en sentir cantar el gall cregué que ja era de dia. No havent tingut temps d'acabar el pont, deixà caure amb ràbia la pedra a terra, i quedà dreta, tal com encara avui es troba, i enfonsada set canes" (Recull Joan Amades 1890-1959).
Més conegut com el pont del diable de Martorell, una bona part també pertany a Castellbisbal, al Vallès Occidental. Construït a la part més estreta del riu Llobregat, el pont d'origen romà, cap al segle X aC, formava part de la Via Augusta, amb una llargada inicial de 130 metres i 10 metres d'ample, quasi horitzontal i de construcció senzilla, com es pot veure en els extrems del pont. Ha estat declarat Bé Cultural d'Interès Nacional.
|
Ha estat reconstruït diverses vegades. Completament destruït per una crescuda de riu, el van reconstruir l'any 1143. Cap al 1283 es va iniciar a càrrec de Bernat Sellés una restauració d'estil gòtic. L'arc central és el gòtic amb més llum de Catalunya amb aproximadament 37 metres. Aquest pont ja no permetia el pas de vehicles, destinat només a pas d'animals. Cap a l'any 1768, va ser reformat per Juan Martín Cermeño. I finalment l'any 1939 va ser destruït per l'exèrcit republicà per evitar l'entrada de tropes franquistes. El pont que veiem ara quan passem per l'autopista és una reconstrucció del 1963, seguint l'estil gòtic.
A un costat, a la part de Castellbisbal, hi trobem l'Arc del Triomf, que dóna entrada al pont. Segurament n'hi havia un altre a l'altre costat, que no s'hauria conservat. Aquí veiem algunes plaques amb inscripcions romanes que indiquen les legions romanes que hi van treballar al pont (legio X Gemina, IV Macedonia i VI Victrix).
Atents en passar el riu, el dimoni encara conviu entre nosaltres. Veritat o mentida..., el que sí que és cert, és que el Pont del Diable és de visita obligada.
|
|
|
diumenge, 13 de novembre del 2016
¿Per què és tan especial la superlluna d'aquest dilluns?
¿Per què és tan especial la superlluna d'aquest dilluns?
Podrem veure la Lluna més gran i brillant des del 25 de gener de 1948
ANDRES PIÑA / EFE
La Superlluna des de la ciutat de Valparaíso (Xile).
Diumenge, 13 de novembre del 2016 - 11:01 CET
EL PERIODICO
Aquest dilluns, 14 de novembre del 2016, és un dia assenyalat per a llunèfils i llunàtics perquè d'aquí unes hores, i per cortesia de les lleis de Newton, tindrem l'oportunitat de veure la Lluna més gran i brillant des del 25 de gener de 1948. En aquella ocasió m'ho vaig perdre perquè vaig néixer gairebé un any després, però l'espectacle torna dilluns a la tarda i és probable que algun dels dos mil milions de mòbils que pul·lulen per la superfície del globus capti aquesta vegada la imatge lunar del segle. ¿Per què és tan especial aquesta oportunitat?
EL PERIODICO
Aquest dilluns, 14 de novembre del 2016, és un dia assenyalat per a llunèfils i llunàtics perquè d'aquí unes hores, i per cortesia de les lleis de Newton, tindrem l'oportunitat de veure la Lluna més gran i brillant des del 25 de gener de 1948. En aquella ocasió m'ho vaig perdre perquè vaig néixer gairebé un any després, però l'espectacle torna dilluns a la tarda i és probable que algun dels dos mil milions de mòbils que pul·lulen per la superfície del globus capti aquesta vegada la imatge lunar del segle. ¿Per què és tan especial aquesta oportunitat?
Les òrbites dels astres no són circulars sinó el·líptiques. La Lluna, en el seu viatge al voltant de la Terra, té un màxim acostament de 356.500 km (perigeu) i un màxim allunyament de 406.000 km (apogeu). I la Terra, en el seu viatge al voltant del Sol, s'acosta un màxim de 147 milions de quilòmetres i s'allunya un màxim de 152. Reunim coincidències i considerem la situació en què s'arriba al perigeu molt a prop del moment en què s'alineen el Sol, la Lluna i la Terra. La diferència serà avui de tot just dues hores, i per això la Lluna plena es veurà un 14% més gran i fins a un 30% més brillant del que és habitual. A més, en aquell instant la Lluna estarà a 147.985.477 km del Sol, és a dir, també molt a prop del seu màxim acostament a l'estrella, una ajuda suplementària per a un pleniluni esplendorós (a les 00.00 la il·luminació serà del 99,4%). Fins aquí les millors condicions per a l'objecte observat. Però un simple nuvolet pot arruïnar la festa, així que també convé optimitzar les condicions del subjecte observador.
ATMOSFERA NETA
Per a un espectador a Madrid la Lluna sortirà a les 18 hores i 24 minuts. Hi ha escenaris més apropiats. Convé que l'atmosfera sigui neta i seca i convé situar-se de manera que a l'horitzó, per on hagi de sortir la Lluna, es retallin les siluetes d'arbres o edificis. Aquestes referències serviran perquè el cervell estimi espontàniament la mida de les coses. És un escenari perfecte perquè una il·lusió òptica se sumi a l'espectacle.En efecte, a prop de l'horitzó la gran bola de la Lluna sembla molt més gran que unes hores més tard, quan flota allà dalt sola, penjada al firmament. Per convèncer-se d'això, n'hi ha prou de fer dues fotografies de la Lluna (o del Sol), una d'enganxada a l'horitzó, una altra al punt més alt, i comprovar després que els diàmetres són idèntics en els dos casos. Pel mateix preu, quan surti la Lluna, aquesta es veurà de color rogenc, ja que, estant a prop de l'horitzó, la seva llum viatja un camí més llarg a través de l'atmosfera abans d'arribar a la nostra retina. L'aire absorbeix llavors les longituds d'ona més curtes en benefici de la llum vermella o ataronjada. Falten poques hores per acomodar-se en algun bon lloc d'un bon desert amb una bona palmera a l'horitzó i amb un bon got de vi a la mà per disfrutar d'uns bons segons de glòria còsmica. Si alguna cosa surt malament sempre ho podem tornar a intentar el 2034.
dissabte, 5 de novembre del 2016
Subscriure's a:
Missatges (Atom)