dissabte, 20 d’agost del 2016

Sants estrena la primera rambla aérea de Barcelona

NUEVO ESPACIO VERDE EN LA CAPITAL CATALANA

Sants estrena la primera rambla aérea de Barcelona

La ciudad contará a partir de este sábado con un nuevo vergel de 800 metros de largo sobre las vías del tren

Tras más de una década de obras, el espacio nace como un mirador elevado con unas vistas de la ciudad hasta ahora inaccesibles

EL PERIODICO                         
CARLES COLS / BARCELONA
Viernes, 19 de agosto del 2016 - 21:26 CEST
Barcelona estrena este sábado en Sants su parque más singular, de seis hectáreas, una tercera parte de la dimensión total del parque de la Ciutadella, que no es poco. Durante años se ha conocido este proyecto con un nombre feo, el cajón de Sants, pero es una intervención urbanística mayúscula, de aquellas que antes, el día de la inauguración, atraían a cientos o miles de curiosos procedentes de toda la ciudad, y más por la característica tan especial que hace de esta obra un caso único, pues es un jardín que se transita a la altura de un segundo o tercer piso, a 12 metros de la calzada, en ocasiones. Pero el urbanismo y la arquitectura se supone que no están de moda ahora como antaño, como si fueran pecados de una ciudad burguesa. Así que Barcelona estrena este fin de semana, sin hacer ruido, la rambla aérea de la calle de Antoni Capmany de 800 metros de longitud. Pasen y vean.
Al parque se entra, si se desea hacerlo por la puerta principal, desde la plaza de Sants. Aquello era, conviene recordarlo, una de esas zona que con tanta saña marginalizan las vías de un tren cuando penetran en una ciudad. Pasa en París, en Londres y en Calcuta. Al lado de una playa de vías las ciudades crecen como una mala hierba, y así era un poco aquel rincón de Sants. Las vías siguen allí, pero cubiertas por una larga caja sobre la que se puede pasear.

¿Qué vistas ofrece? Tómese esto como una breve guía de lo indispensable.
Lo primero a mano izquierda es, cómo no, Can Vies, el controvertido edificio ocupado de Sants. El contraste entre la zona recién ajardinada y la finca de los antisistema es una foto perfecta de la chocante policromía social y urbanística de Barcelona. Más interesante es avanzar unos metros y, también en el lado mar, disfrutar de las inesperadas vistas sobre el edificio que alberga la estación transformadora de TMB. Es inconfundible por los tres leones que coronan sus cuatro esquinas. Es un edificio catalogado, construido entre 1928 y 1930, y que si los planes previstos no son alterados, debería algún día ser reconvertido en un equimiento municipal, en una suerte de segundas Cotxeres de Sants que tan buen resultado han dado para el barrio, de modo que se pueda construir desde allí una pendiente que dé acceso a la rambla y la haga más permeable para el paseo.

LAS VENTANAS INDISCRETAS

Lo fácil, no obstante, es que antes de reparar en el edificio de TMB, a los visitantes de la nueva rambla aérea les hayan sorprendido más otras vistas, las de los salones, dormitorios y cocinas de las fincas de la calle de Antoni Capmany. Es, desde luego, lo más chocante, esa indiscreción casi de Hitchcock. El clímax de esa ruta voyeur tiene lugar a la altura del número 122 de la calle. De los balcones de la finca a la zona de paseo hay apenas tres o cuatro metros de distancia. Es el único lugar en el que se ha construido una pantalla vegetal para corregir tanta violación de la intimidad.
La vegetación es, precisamente, otro detalle a tener en cuenta. Los árboles han sido trasplantados bastante talluditos ya, pero la previsión es que en dos o tres años sean aún mucho más frondosos, sobre todo las sóforas y las tipuanas. La elección ha sido muy meditada. Esa última especie, por ejemplo, es de hoja caduca, pero el periodo en que está sin hojas es muy breve. Camino de la zona de juego infantil (que tendrá su propia biblioteca) y del chiringuito (pieza crucial para la vida de la rambla, de momento cerrada hasta que se tramite la concesión) es posible disfrutar también de pomelos, granados, un jardin de salvia roja, viñedos, de los que cuelgan ya en esta época hermosos racimos, tomillo.., en resumen, una muestra de la vegetación autóctona antes de que las ciudades sustituyeran al campo.

UN BALCÓN SOBRE L'HOSPITALET

Lo más llamativo del paseo, sin embargo, puede que sea su abrupto final. Una suave escalinata desciende hasta la boca de metro de Santa Eulàlia (también hay la opción de bajar en ascensor, como a lo largo de toda la rambla aérea), pero es recomendable proseguir un poco más hasta el balcón final. El cajón de Sants acaba donde acaba el término municipal de Barcelona. L’Hospitalet no tiene la chequera de Barcelona. La capacidad inversora per cápita de Barcelona es el doble de la de la segunda ciudad de Catalunya. Lo que se divisa desde ese balcón, pues, es la difícil convivencia de las vías y los edificios residenciales, una cicatriz abierta como la que ha sometido a cirugía estética Barcelona.

El arquitecto autor de la rambla aérea, Sergi Godia, cree que algún día, por la lógica y por sentido común, su obra se prolongará a través de L’Hospitalet hasta el parque de Can Mercader de Cornellà. Si así fuera, sería un ruta verde de cinco kilómetros de longitud. Es, en cualquier caso, solo una idea, casi un sueño. Lo palpable por ahora es descubrir qué efecto tiene sobre ese ‘cul-de-sac’ de Sants la obra que se estrena este fin de semana. No parece fácil que florezca el comercio en los bajos de los edificios de la calle de Antoni Capmay, un erial en estos momentos, pero es más factible que propicie que salga de su letargo la rambla de Badal más próxima a esa calle.

divendres, 12 d’agost del 2016

El fum de l'incendi de Marsella ja es veu des de l'Empordà

Successos

El fum de l'incendi de Marsella ja es veu des de l'Empordà

El foc ha cremat més de 3.000 hectàrees, i s'ha pogut veure des del Santuari de la Mare de Déu del Mont (Alt Empordà) durant la tarda de dijous

                       
per Redacció 11/08/2016  el Món




El fum de l'incendi de Marsella es veu des de l'Empordà | Xavi Grau

El fum dels diversos incendis que cremen a prop de Marsella es veu des de l'Empordà, segons han confirmat fonts dels Bombers a El Món. Tal i com es pot veure en les imatges, el fum marró-grisós del foc de Marsella (que ja ha cremat més de 3.000 hectàrees) i dels diversos incendis de la Catalunya Nord s'ha pogut veure des del Santuari de la Mare de Déu del Mont (Alt Empordà) a les 17 hores d'aquest dijous.

Els bombers francesos han donat per controlats els diversos incendis, després que el foc hagi arribat a les portes de Marsella, segons fonts del govern de França. Per sort, el fort vent i la sequera han beneficiat l'extinsió del foc.

Tres bombers han resultat ferits de gravetat per les flames durant les tasques d'extinció dels incendis, que van començar dimecres a Ronhac per causes encara desconegudes.

Hi han treballat més de 2.500 efectius i s'ha desallotjat mig miler de persones com a mesura de prevenció.

D'altra banda, un altre incendi forestal ja ha cremat 400 hectàrees a Montalbà del Castell.


El fum de l'incendi de Marsella es veu des de l'Empordà | X.G.

El fum de l'incendi de Marsella es veu des de l'Empordà | X.G.




MÉS NOTÍCIES

Orgia de Perseids al Montsec

Orgia de Perseids al Montsec

LLÀGRIMES DE SANT LLORENÇ

Orgia de Perseids al Montsec

EVA TABOADA / ÀGER0

Centenars de persones han al·lucinat aquesta matinada amb les llàgrimes de Sant Llorenç al cel més pur de Catalunya

  • EVA TABOADA / ÀGER
  • EL PERIODICO
Divendres, 12 d'agost del 2016 - 11:53 CEST
El moment àlgid de la pluja de meteors coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç ha omplert d'observadors aquesta matinada el Montsec, a Lleida. No en va és considerat el millor cel de Catalunya a causa de l'absència de contaminació lumínica. Allà hi ha el Centre d'Observació de l'Univers, que ha penjat el cartell de complet i ha esgotat totes les places, més de 300, per a l'observació divulgativa. A més, centenars de persones han seguit l'esdeveniment celeste des dels voltants, alguns fins a l'albada. Salvador Ribes, director del Parc Astronòmic del Montsec, defineix els Perseids com "la festa major del cel".
Els Perseids, un esdeveniment que commou per la seva bellesa, encara que sapiguem que no deixen de ser les restes d'un cometa. Quan la lluna s'ha retirat, al voltant de dos quarts de tres de la matinada, ha començat l'autèntic espectacle. Segons les primeres dades de l'Organització Internacional de Meteors (IMO), a les dues de la matinada s'han pogut veure 84 meteors per hora, un índex inferior a l'esperat de 150 a 200. Tot i que encara no es disposa de dades definitives, a partir d'aquella hora hi ha hagut pics de molta més activitat.
L'astrònom Eduard Garcia-Ribera, tècnic del Centre d'Observació de l'Univers, explica que el que més sorprèn l'espectador és saber que els meteors que cauen medeixen el mateix que el cap d'una agulla o que un gra de sorra. I que viatgen a 212.000 quilòmetres per hora.
Entre les persones que aquesta matinada observaven la Via Làctia per veure caure les llàgrimes de Sant Llorenç hi havia molts nens. És el cas de la Julia i la Mariona, que emocionades han assegurat haver vist fins a 10 meteors en poc temps. "No ho havia vist mai, ha sigut molt bonic, a l'escola hem fet un treball sobre les estrelles i veure això ens ha encantat". Elles venien de Santa Coloma, però hi havia gent de tot arreu, com la Mercè: "Quan veig un meteorit, és tan ràpid que no tinc temps de demanar un desig". Tots han valorat l'experiència d'excepcional. Només les exclamacions al veure un meteorit han trencat el silenci de la nit.

dimecres, 10 d’agost del 2016

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

Amenaza Yihadista

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família

  • La basílica barcelonesa aparece en un vídeo de una de las productoras del EI en Libia junto a otros monumentos europeos

El Estado Islámico apunta a la Sagrada Família
Captura del vídeo difundido por la productora del Estado Islámico en el que aparece la 

LA VANGUARDIA 
El Estado Islámico ha señalado como uno de sus objetivos terroristas la Sagrada Família de Barcelona. Una de las productoras en Libia del grupo terrorista ha difundido una imagen en la que aparecen mezclados algunos símbolos del mundo occidental susceptibles de sufrir ataques de la organización yihadista.
En el montaje, aparece la basílica catalana junto a edificios tan representativos como el Big Ben de Londres, el Coliseo de Roma, la torre de Pisa, la estatua de la Libertad de Nueva York y el palacio de la Ópera de Sydney. Sobre estos iconos de la cultura occidental, la imagen coloca un avión de pasajeros para evocar los atentados contra las Torres Gemelas de Nueva York, el 11 de septiembre del 2001.
Precisamente, en este clima de alta tensión, una adolescente francesa de 16 años, residente en una población de la banlieue de París, ha sido detenida acusada de asociación de malhechores con fines terroristas. Según fuentes policiales, la chica estaba muy “radicalizada” y administraba un grupo de la plataforma de mensajería digital Telegram desde el que difundía propaganda en favor del Estado Islámico y animaba a cometer atentados terroristas en Francia, e incluso llegó a expresar su disposición a lanzar un ataque personalmente. La policía ha registrado el domicilio familiar en Melun y analiza el ordenador y el móvil de la joven, que no tiene antecedentes penales.

diumenge, 7 d’agost del 2016

Què s’emporta Kilian Jornet a l’Everest?



Uns 'yaks' de camí al camp base de l'Everest (fotografia: Sharna Ward)
Uns 'yaks' de camí al camp base de l'Everest (fotografia: Sharna Ward)
Aquest estiu, Kilian Jornet s’ha marcat el repte més complicat i exigent del seu projecte Summits of My Life: batre el rècord d’ascens a la muntanya més alta del món, l’Everest (8.848 m). L’alpinista català és a punt de traslladar-se a l’Himalàia, però com tot viatger té un problema seriós amb l’equipatge. ‘Em podeu ajudar amb això?’, va escriure en un piulet acompanyat d’una foto de tot el material que s’emportava a l’Everest.

Mostra la imatge al Twitter
Time to pack my luggage for ...can you help me with this? @SalomonSports

L’equipatge de Jornet, malgrat que provarà de fer un ascens lleuger i minimalista (sense cordes fixes ni oxigen), no és pas poca cosa: esquís de muntanya, piolet, botes, botes d’alta muntanya amb grampons incorporats (dissenyades especialment per a aquesta expedició), sac de dormir, màrfega, abrics de plomes, diferents menes de guants, bastons, un llum frontal, crema hidratant i solar, una pala per a la neu, dues càmeres, cantimplores de mà, un mòbil, una placa solar portàtil per a carregar els dispositius elèctrics, una llibreta, roba esportiva i, evidentment, el passaport.

Ací podeu veure en detall les botes especials que li ha dissenyat Salomon per batre el rècord d’ascensió:


Mostra la imatge al Twitter
Ahead of @kilianj’s Everest expedition, we designed a prototype system to allow him to be light & quick.


La preparacióAbans d’anar-se’n a l’Himàlaia, Jornet i el seu equip han fet una estada en alçada als Alps per escurçar el període d’aclimatació quan arribin al Tibet. ‘Això ens permet d’estar més forts el dia d’encarar l’ascens. Si passes molts dies a la muntanya aclimatant-te, et vas debilitant’, explica. Aquesta energia extra pot marcar la diferència entre aconseguir la gesta o fer curt.
La ruta del rècord
Jornet i el seu equip han escollit una ruta poc practicada de la cara nord per intentar batre el rècord de velocitat. La sortida serà des del monestir de Rongbuk. Des d’allà, recorrerà uns 30 km abans d’arribar al camp base avançat de la cara nord, conegut per Zombie Camp (6.500 m), i, un vegada allà, encararà l’ascensió fins al cim. Segons les condicions meteorològiques, l’equip decidirà la ruta d’ascens: el corredor Norton o bé el Horbein.
Imatge del recorregut que farà Kilian Jornet (infografia extreta de Summits of My Life)
Imatge del recorregut que farà Kilian Jornet (infografia extreta de Summits of My Life)
El projecte Summits of My LifeSi Jornet aconsegueix de batre el rècord d’ascens de l’Everest, només li quedarà un repte per a completar el projecte de Summits of My Life: el Mont Elbrus (5.642 m). El 2013 va intentar establir un nou rècord d’ascens, però les condicions meteorològiques el van obligar a ajornar el repte. ‘Vam intentar l’ascens i a 300 metres del cim vam decidir de baixar, perquè les condicions eren molt dolentes: nevava i feia molt de vent. Valia més deixar-ho estar i baixar abans que el temps no empitjorés més’, va explicar poc després.

Tots els reptes de Summits of My Life (infografia extreta de la web del projecte)
Tots els reptes de Summits of My Life (infografia extreta de la web del projecte)

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)
                   


dissabte, 6 d’agost del 2016

Las islas artificiales más locas

Las islas artificiales más locas


msn