diumenge, 10 d’abril del 2016

Àustria expropiarà la casa natal de Hitler per evitar que sigui un santuari nazi

La vivenda, situada en la localitat de Braunau am Inn, ha sigut una biblioteca, un banc i un taller per a discapacitats

JOE KLAMAR / AFP

EL PERIODICO

EFE / VIENA

Dissabte, 9 d'abril del 2016 - 18:10 CEST
Àustria planeja expropiar la casa natal del dictador Adolf Hitler (1889-1945) per evitar que es converteixi en un lloc de pelegrinatge de neonazis, va explicar a Efe un portaveu del Ministeri de l'Interior.
"L'expropiació intenta evitar que l'edifici es converteixi en un lloc de pelegrinatge de partidaris del nazisme", va exposar el portaveu d'Interior, Karl-Heinz Grundböck.

El dictador més sanguinari del segle XX va néixer el 1889 en una casa a Braunau am Inn, molt a prop de la frontera amb Alemanya, i encara que la seva família va passar allà a penes tres anys, el seu llegat ha tingut un enorme pes en aquesta localitat de 16.000 habitants.
Grundböck va afegir que per expropiar l'immoble es necessita una llei que serà aprovada pel Parlament, en què els diputats del Govern de gran coalició entre socialdemòcrates i conservadors tenen majoria absoluta. El portaveu no va poder afegir més detalls sobre quan s'aprovaria aquesta llei.
La casa és ara propietat d'una veïna, encara que des del 1972 el Ministeri de l'Interior la té llogada i la subarrenda a l'Ajuntament de Braunau per uns 5.000 euros mensuals (uns 5.680 dòlars), una quantitat que el consistori ha subratllat que no pot afrontar a mitjà termini.
En el passat, es va albergar allà una biblioteca, un banc, i més recentment, un taller de formació d'una organització per a discapacitats, que va deixar el lloc el 2011 per buscar un lloguer més barat.

¿QUÈ ES POT FER AMB L'EDIFICI?

Des d'aleshores ha sorgit un debat sobre què es pot fer amb l'immoble, si establir-hi un memorial per recordar el seu passat o intentar que sigui una casa més.
L'ajuntament ha manifestat en repetides ocasions el temor que organitzacions neonazis poguessin llogar-la de forma encoberta i convertir la localitat en un centre de pelegrinatge per a ultradretans.
En l'actualitat no existeixen massa referències sobre el passat de la casa pintada de color groc, només un monòlit de granit procedent de la pedrera del camp nazi de Mauthausen que va ser col·locat allà el 1989, pel centenari del naixement de Hitler.
"Per la pau, la llibertat i la democràcia. Mai més el feixisme, milions de morts ho adverteixen", assenyala el missatge sobre la roca.
Ja el 2012 Àustria va retirar la tomba dels pares del dictador Hitler a Leonding, al sud-oest d'Àustria, arran de denúncies que s'havia convertit en un lloc de pelegrinatge d'ultradretans en què es van trobar símbols nazis.
El gener del 2015 Interior ja va assenyalar que es plantejava l'expropiació de la casa, mentre que altres veus de la societat civil han demanat fins i tot derruir-la per acabar amb qualsevol vestigi del passat de Hitler.

Consulta popular a Gerb sobre la recuperació del toc de campanes al poble

La votació es fa avui entre les deu del matí i les set de la tarda

Imatge de l'alcaldessa d'Os de Balaguer, Estefania Rufach (a l'esquerra), i la presidenta de l'EMD de Gerb, Paqui Marquina, que subjecten paperetes de la consulta popular sobre la recuperació del toc de campanes al poble, al costat de l'urna per a les votacions, Imatge del 9 d'abril del 2016 (horitzontal)

Per: ACN

10.04.2016 02:00

Al poble de Gerb, a la Noguera, ja ho tenen tot a punt perquè els veïns de més de setze anys decideixin avui a través d’una consulta popular si es recupera el toc de campanes per a marcar les hores. Fa vuit anys hi va haver queixes per molèsties i les campanes van emmudir, però ara molta gent les troba a faltar.
Gerb és un entitat municipal descentralitzada (EMD) d’Os de Balaguer amb mig miler d’habitants. Els 350 veïns més grans de setze anys poden participar en la votació. A les paperetes hi ha la pregunta següent: ‘Vols que el rellotge del poble torni a sonar marcant les hores i les mitges hores de les 8 del matí a les 10 del vespre?’ Si guanya el sí, els altaveus que hi ha per tot el poble reproduiran el so de les campanes tal com proposa l’equip de govern. En tot cas, el que sentiran a Gerb serà un so enregistrat connectat a un rellotge que ressonarà a través del mateix sistema que emet el pregó, perquè les campanes de l’església no tenen prou potència per arribar a tot el poble.
La presidenta de l’EMD de Gerb, Paqui Marquina, ha explicat que no hi ha una versió unànime sobre per què fa vuit anys les campanes van emmudir. Algunes queixes per molèsties van coincidir amb el fet que el sistema es va espatllar i la qüestió és que ja no es va arreglar. Però durant tots aquests anys sempre hi ha hagut veïns que han reclamat el retorn del repic i per això ara s’ha decidit de convocar la consulta.
La batllessa d’Os de Balaguer Estefania Rufach ha puntualitzat que la proposta exclou que les campanes sonin durant la nit, ‘que és quan la gent descansa i podrien molestar més’. El cost de tornar a posar en marxa el rellotge és d’uns 1.600 euros. ‘Esperem que dilluns a primera hora ja puguem encarregar els treballs, ens fa molta il·lusió’, afirma Marquina. La presidenta de l’EMD ho té clar: ‘Jo sempre dic que un poble sense campanes no acaba de ser un poble… l’encant que tenen les campanes potser no es valora prou, estem molt amb el Whatsapp i en canvi les coses més tradicionals, les hem deixades una mica enrere.’
Marquina i Rufach són conscients que hi continua havent persones que no volen les campanes, però confien que el sí s’imposarà majoritàriament. De fet, al carrer és l’opinió majoritària. A tot estirar hi ha veïns que confessen que no pensen anar a votar perquè ja els està bé el resultat que surti.
Les votacions es faran a l’ajuntament de les deu del matí a les set de la tarda. Tot i això, l’urna ja ha estat disponible aquesta setmana per als qui demà no puguin participar-hi: una vintena de veïns ja hi han dipositat el vot.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 9 d’abril del 2016

Rafael Moneo guanya el Nacional de Arquitectura

GUARDÓ DEL MINISTERI

Rafael Moneo guanya el Nacional de Arquitectura

L'artista navarrès aconsegueix el premi per la qualitat de la seva obra i la seva contribució al pensament arquitectònic

VILLAR LOPEZ

EL PERIODICO

EFE / MADRID

Divendres, 8 d'abril del 2016 - 22:44 CEST

AMBAIXADA D'ESPANYA

Ambaixada espanyola als Estats Units.
FERNANDO ALVARADO

El Palacio de Villanueva.
LUIS TEJIDO

Biblioteca de la Universitat de Deusto.
EDWIN WINKELS

Centre comercial L'Illa Diagonal.
ALBERT BERTRAN

Façana del Kursaal, a Donosti.
Auditori de Barcelona.
JIM RUYMEN

Catedral de Los Angeles.
JOAN CORTADELLAS

Hotel Mercer, que integra part de la muralla romana de Barcelona.
FERNANDO ALVARADO

Ampliació del Museu del Prado.

L'arquitecte Rafael Moneo ha sigut guardonat amb el Premio Nacional de Arquitectura 2015 per la qualitat de la seva obra, reconeguda internacionalment, per la seva contribució al pensament arquitectònic i pel seu magisteri a les universitats més prestigioses de tot el món.
El Nacional de Arquitectura, dotat amb 60.000 euros, és promogut pel Ministeri de Foment, que ha concedit el guardó a proposta d'un jurat, amb la presidència honorífica de la ministra de Foment, Ana Pastor.
Nascut a Tudela (Navarra) el 1937, Rafael Moneo va estudiar a l'Escola d'Arquitectura de Madrid, on es va titular el 1961. El 1970 va obtenir la càtedra d'Elements de Composició de l'Escola d'Arquitectura de Barcelona i el 1980 es va encarregar de la de Madrid fins al 1985, any en què va ser nomenat president de l'Escola de Disseny de la Universitat de Harvard, càrrec que va mantenir fins al 1990.

AMPLIACIÓ DEL PRADO

Entre els últims projectes de Moneo, actualment professor a Harvard, destaca l'ampliació del Museu del Prado (2007); l'edifici LISE (Laboratori per a ciències i enginyeries) a la Universitat de Harvard, Cambridge (2007); el Museu del Teatre Romà a Cartagena (2008); la Biblioteca per a la Universitat de Deusto (2009), els Laboratoris per a Novartis a Basilea, Suïssa (2009), i el Kursaal de Sant Sebastià.
A Barcelona, l'arquitecte navarrès ha dissenyat L'Auditori, l'Hotel Mercer, on va recuperar un edifici gòtic, i (juntament amb Manuel de Solà-Morales) l'edifici de L'Illa Diagonal.
També destaquen entre els seus projectes el centre cívic La Romareda, a Saragossa (2010); un Laboratori de Ciències per a la Universitat de Colúmbia, Nova York (2010); la parròquia Riberas de Loiola a Sant Sebastià (2011); el Centre de Congressos a Toledo (2012); un Centre de Neurologia i Psicologia a la Universitat de Princeton, Nova Jersey (2014); i el Museu Universitat de Navarra a Pamplona (2008-2014).
L'activitat de Moneo com a arquitecte va acompanyada per la que desenvolupa com a conferenciant i crític. Cofundador de la revista 'Arquitecturas Bis', els seus articles s'han publicat en nombroses revistes professionals i s'han presentat en exposicions i conferències a diferents llocs del món.
El 2005 va publicar 'Inquietud teórica y estrategia proyectual en la obra de ocho arquitectos contemporáneos', llibre traduït a set idiomes, i el setembre del 2010 van sortir a la llum les obres 'Apuntes sobre 21 obras' i 'Remarks on 21 works'.

PRITZKER I PRÍNCEP D'ASTÚRIES

Moneo ha rebut nombroses distincions, entre altres el premi Pritzker d'Arquitectura el 1996 i la Medalla d'Or del Royal Institute of British Architects el 2003.
Elegit acadèmic de Belles Arts el 1997, va prendre possessió de la seva plaça a començaments del 2005. Un any després el Consell Superior dels Col·legis d'Arquitectes d'Espanya li va entregar la Medalla d'Or de l'Arquitectura Espanyola i el 2012 va obtenir el premi Príncep d'Astúries de les Arts.
El jurat ha estat compost per Juan Navarro Baldeweg (Premio Nacional de Arquitectura 2014), Lluís Clotet (Premio Nacional de Arquitectura 2010), Simón Marchán Fiz, Jordi Bonet i Armengol, Ángela García de Paredes Falla i Rafael de La-Hoz Castanys.

TEMES

El pintor Jordi Fulla i les cabanes de pedra seca

Cultura

El pintor Jordi Fulla i les cabanes de pedra seca

L'artista reflexiona sobre aquestes construccions i paisatges que parlen del temps i de la memòria en una exposició itinerant

Per: Redacció

09.04.2016 12:27

La Fundació Vila Casas té un projecte de curt recorregut encara però de gran abast i interès: Itiner’ART. Ofereix exposicions itinerants de part de les obres que disposa d’autors contemporanis catalans i forans, que mantenen una estreta relació amb el territori. És una bona manera de projectar la col·lecció Vila Casas, és una magnífica manera de donar a conèixer l’obra d’artistes en un moment de gran dificultat i també és una manera de crear una relació fecunda, rica, entre diferents centres d’art de tot arreu del país.

Entre els artistes que itineren la seva obra amb aquest projecte hi trobem Jordi Fulla (Igualada, 1967), amb les seves pintures de cabanes de pedra, que ell anomena llindars. Són els ‘llindars en el punt immòbil del món que gira’ una exposició que ens acosta a un paisatge i una manera de mirar-lo, de viure’l i d’on en neixen reflexions i idees que ens interroguen sobre la nostra vida d’avui.

El pintor Jordi Fulla amb dues de les seves obres. ©Jordi Fulla.

D’entrada, la informació que tenim d’aquest projecte és aquesta que explica el pintor en el programa de mà:

«Quan recorria el territori per treballar en l’elaboració d’uns mapes, se’m feren evidents unes petites construccions que, si bé no m’eren desconegudes, sí que em sorprenien per la seva quantitat arreu del paisatge i pel misteri que desprenien com a contenidors de memòria. Memòria del paisatge i memòria de l’activitat humana desplegada durant segles. Testimonis que parlen en veu baixa del temps i la relació de l’home amb el seu entorn»

En una d’aquestes exposicions itinerants, al centre d’art Can Manyé d’Alella, vam acompanyar el pintor en una visita comentada. Aquestes són les notes preses d’aquell viatge cap a un món d’artifici, estètic, preciosista, en el qual Fulla ens proposa un anar més silent, més lent, pedra sobre pedra, encaixant, enmig d’un paisatge natural que s’acaba, que vol dir la fi d’una activitat humana i d’una cultura constructiva sostenible i justa en les seves necessitats, que fuig de l’ostentació, que és part d’un tot amb gran naturalitat.

‘Fa trenta anys que vaig començar a donar voltes sobre aquest projecte, tot recollint noms per a uns mapes cartogràfics del territori. I em vaig adonar que hi havia moltíssimes construccions de pedra seca, milers, per tot arreu. Em va inquietar la imatge d’aquestes cabanes. Eren petits reductes que es vinculaven amb el pensament.’

‘Petites construccions obertes, sense porta, que es van ficar en el meu pensament, i que van anar madurant, com aquelles paraules no dites o aquells sons que no hem sabut interpretar… Imatges fascinadores que se’m van incrustar en el cervell i que trenta anys després van començar a sortir. Com va anar? Em vaig comprar una caseta a la comarca de la Segarra i en aquell paisatge les cabanes de pedra van tornar a aparèixer. I se’m va activar el ressort.’

‘Una cabana de pedra és un espai ideal de pensament. Té una doble pell. De sempre artistes diversos s’han tancat en barraques tot cercant un espai que propiciés les condicions necessàries per a crear.’

‘Aquell paisatge de la Segarra vaig començar a passejar-lo, primer al voltant de la casa, després cada vegada allunyant-me més. I a mesura que m’allunyava, més cabanes apareixien. I les vaig anar fotografiant. Vaig acumular molt de material.’

cabana pedra seca 2 ©Jordi Fulla — Obres de la sèrie ‘Llindars en el punt immòbil del món que gira’. © Jordi Fulla.

‘Volia entrar amb tranquil·litat en aquest projecte, entrar-hi des de la reflexió. De manera que em vaig posar a pintar amb pintura acrílica cabanes que m’havien quedat al pensament. Pedra sobre pedra, com ha fet l’home per a construir les barraques. Vaig pintar cada barraca una per una, pedra sobre pedra. No volia catalogar les barraques sinó construir-les, una per una, amb tota fidelitat. És laboriós. La pintura dóna aquest pas del temps. I és el que volia fer, construir d’una forma sistemàtica i tranquil·la que em permetés pensar.’

‘Què s’amaga darrere cada construcció? Pintar pedra a pedra et permet construir la barraca de nou. I això et permet entrar en un buit, mental.’

‘La mirada és el sentit més pervers que tenim. I avui en dia estem impactats per tantes imatges que ens costa saber mirar i discernir. Tot és molt complex. Les coses no tenen claredat.’

‘Un altre conflicte que tenim els humans és el pas del temps. Com el mesurem?’

‘Després d’una primera fase de documentació, molt metòdica, vaig començar a pintar peces més grans, a partir de qüestionaments puntuals: la segona pell era més flagrant en les cabanes que tenien un forat al sostre, perquè implicava una connexió amb l’exterior, cap al cel. I entrar en una d’aquelles cabanes em provocava un sentiment de protecció i al mateix temps d’expansió del pensament cap a l’exterior.’

‘Les cabanes surten del mateix territori, germinant cap enfora. Són pedra sobrera. Són construccions marcades per la fatalitat: el camp cultivat tenia un excedent de pedres que es reubicaven i servien per fer els murs de pedra dels marges o per a fer les cabanes per protegir-se. Es van configurar com una cosa útil. Aquestes construccions ancestrals han canviat molt poc amb el temps. I avui per primera vegada en la història, aquestes construccions no són necessàries.’

‘La pintura també serveix per rescatar històries.’

dijous, 7 d’abril del 2016

The Next Rembrandt

dimecres, 6 d’abril del 2016

Zarautz és el municipi més car d'Espanya per comprar pis, juntament amb Sitges i Sant Cugat

MERCAT IMMOBILIARI

Zarautz és el municipi més car d'Espanya per comprar pis, juntament amb Sitges i Sant Cugat

Sitges, Sant Cugat i Zarautz, les ciutats més cares per comprar pis

Cinc localitats catalanes i quatre de basques figuren al 'top 10' de les vivendes de luxe

Zarautz és el municipi més car d'Espanya per comprar pis

M. J. B. / BARCELONA
EL PERIODICO

Dimarts, 5 d'abril del 2016 - 12:33 CEST
Zarautz és el municipi que té els preus immobiliaris més cars d'Espanya. El metre quadrat de vivenda usada es ven a 4.345 euros, segons un estudi publicat per Idealista basat en les dades del seu informe de preus corresponent al primer trimestre del 2016. D'aquesta manera, el municipi guipuscoà es posa davant de Sant Sebastià, que habitualment apareix a les estadístiques com la ciutat més cara per comprar una vivenda. No està situat gaire lluny, ja que la capital guipuscoana se situa al tercer lloc del rànquing amb un preu mitjà de 3.894 euros per metre quadrat.
Al davant -com a segona de la llista- se situa La Moraleja (4.231 euros/m2), un dels tradicionals mercats de luxe de Madrid i l'únic mercat no basc ni català entre els 10 primers. La Moraleja no és un municipi reconegut, però sí que és considerat com a tal per Idealista, al comptar amb un tipus de producte molt diferent del del municipi on es troba i tenir un nombre d'anuncis suficient per ser estadísticament rellevant.
El 'top 10' dels mercats del luxe es completa amb Sitges (Barcelona), on els propietaris demanen 3.613 euros/m2, Barcelona (3.478 euros/m2), Getxo (Biscaia) amb 3.264 euros/m2), Calella (Girona) amb 3.236 euros/m2, s’Agaró (Girona) amb 3.152 euros/m2, Sant Cugat del Vallès (Barcelona) amb 3.090 euros/m2 i Hondarribia (Guipúscoa) amb 3.061 euros/m2).

ELS MUNICIPIS MÉS BARATS

Els preus en aquests exclusius municipis com a mínim dupliquen el preu mitjà de la vivenda usada a Espanya, situat en el primer trimestre del 2016 en 1.552 euros/m2, mentre que els municipis més econòmics se situen al voltant del 60% per sota d'aquesta mitjana. De fet, comprar un pis al municipi més car d'Espanya (Zarautz) té un preu fins a un 885% superior a adquirir-lo a la localitat més barata, l’Olleria, a la província de València, on els propietaris demanen només una mitjana de 441 euros per cada metre quadrat.
El segueixen Bigastre (Alacant) amb 508 euros/m2, Alguazas (Múrcia) amb 511 euros, Íscar (Valladolid) amb 514 euros/m2), Callosa de Segura (Alacant) amb 522 euros/m2 i La Carolina (Jaén) amb 524 euros/m2. La llista es completa amb les vivendes d'Ontinyent (València), on demanen 553 euros/m2, Jumilla (Múrcia) amb 554 euros/m2, Dolores (Alacant) amb 572 euros/m2) i Elda (Alacant) amb 573 euros/m2.
Per fer aquest estudi, Idealista ha analitzat els 873 municipis que apareixen al seu índex de preus corresponent al primer trimestre del 2016. Per determinar si un municipi entra o no en aquesta anàlisi, Idealista ha definit que ha de tenir una mostra mínima de 50 anuncis vàlids durant el període analitzat.

TEMES

dissabte, 2 d’abril del 2016

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (5)

Articles del Víctor

18- 20.03.16

UN TOMB DE 24 HORES PER LA PRAGA DEL 2016. - (5)

El viatge del 18 de febrer del 2016.

Fa més d'una quinzena d'anys , em van comentar i així ho constatà personalment, que el caràcter o la manera de ser dels txecs/txeques i eslovacs, com podeu suposar. i per extensió a tots praguencs i praguenques - encara que ara sembla que estan més estabilitzants- .Un caràcter esquerp o en modern fins i tot “ passota” que va sortir d'un gresol i fou forjat per molts anys passats amb guerres, ocupacions, 2 Guerres Mundial, règims extrems (nazi i comunista), part de la Solució Final i l'Holocaust, execucions i deportacions en massa, Plans quinquennals, Teló d'Acer, Paisos de L'Est, del Socialisme possibilista al comunisme col-lectivitzacions, destruccions, repressions, invasions, revolucions, Primavera de Praga , l'entrada dels tancs russos el 1968, l'Autoimmolació de l'estudiant txec, Jan Palach el 19 gener 1969 , les Caigudes del Mur, Revolució de Vellut, unions, separacions, Independències, la independència amb Eslovàquia, ara el neo-capitalisme, que és un altre capitol i molts fets més que aniran sortint, tot això ha fet aquest caràcter esquerp, morrut, però molt seu i amant de les seves coses i la seva identitat.

Permeteu-me, doncs, que aquests articles siguin, un crit, una constatació, un monument en contra dels règims dictatorials seguin nazis o comunistes que ha assolat aquestes terres.

.........................

“ Després de gaudir de la Casa Ginger i Fred, i com que estava en el mateix carrer Resslova, per on tenia la intenció de passar, doncs com recordareu si troba l'església ortodoxa de Sant Ciril i Sant Metodi,- on si amagaren part de l'escamot que van fer l'atemptat mortal contra Reinhard Heydrich, el Virrei de Hitler, el "Reichprotector" de Bohèmia i Moràvia - la part de Txecoslovàquia incorporat al Tercer Reich-, però també fou “ el carnisser de Praga”, i així, segurament, va esdevenir un fet que canviar totalment la direcció i els esdeveniments de l'ocupació nazi en l'antiga Txecoslovàquia i la barbàrie del Tercer Reich .-. Es una esglèsia que es troba al número 9 de carrer Resslova, molt prop de la Casa Ginger i Fred, -que ja comentarem-, i que a part de ser un lloc de culte per a la comunitat ortodoxa , i la seva cripta que es pot visitar - i hom ja ho va fer fa bastants anys- és un monument als valents que amb aquest atemptat varen fer canviar el transcurs de la història de Praga.”

Petita historia praguenca pels enamorats de Praga. (4)

Reinhard Heydrich, l'estada i la seva mort a Praga. (1)

El que després seria conegut com “ el carnisser de Praga”, i també “el botxí (der Henker) de Hitler”, o la “Bèstia Rossa”, Reinhard Heydrich. El 1941, va ser nomenat "Reichprotector" de les zones de parla alermanya (Bohèmia i Moràvia) de la Txecoslovàquia incorporada al Tercer Reich. I aix.i el poderós cap de seguretat del III Reich, es convertí en el Virrei de Hitler en les Terres Txeques i Eslovenes. I com que desgraciadament va formar part intrínseca de Praga, i per això , que potser cal explicar un xic la seva cruel i trista cronología.

Cronología de Reinhard Heydrich.

El 7 de març de 1904, va nèixer al municipi a Halle el der Saale, a la Saxònia, aquest nefast personatge Reinhard Tristan Heydrich, - un dels més cruels de l'època nazi, fou el típic exemple del trepa-nazi, dur, despietat, cruel, intrigant i eficient que va créixer polítícament a l'ombra d'Himmler, on esdevingué un monstre, i una màquina de matar . Tercer fill d'una família molt prominent i musical formada per Bruno Heydrich, Director del Conservatori Reial de Halle, i Elisabeth Krantz, filla del conseller de la cort i també director del Conservatori de Dresden, per això els seus amics li deien “el fill de la música”; ja que va aprendre des de molt aviat a tocar el violí, el piano, el cant.

En 1923, completada la seva instrucció, el cadet va ingressar a la tripulació del creuer Berlín, on conéix al que després seria el seu gran rival en els serveis secrets alemanys, Wilhelm Canaris, oficial en el mateix vaixell. Heydrich va fer amistat amb Canaris, convertint-se en un habitual de casa seva, la relació amb Canaris, va ser sempre molt complexa,

El 1926, després d'una carrera controvertida i ràpida és segon tinent de la marina , i sap quatre idiomes, francès, rus, anglès, quan uns mesos més tard ja es tinent, s'uneix al Servei d'Informació de la marina de guerra.

El 1931-1933,malgrat que havia fet una carrera brillant, tot una sèrie d'intringulis amorosos, sexuals i polítics li va costar a Heydrich un judici d'honor i la seva expulsió sumària de l'Armada, cosa que va ser un cop terrible per Heydrich, el pitjor de la seva vida, comentava. Però en plena ebullició del nazisme, i ell proper a aquesta ideologia, si va inscriure tot seguit. Formant part del Partit Nazi on hi va entrar en contacte de debò el 1933, i més quan s'assabentà que Himmler buscava algú per organitzar un servei d'intel·ligència de les SS -el que seria el temible SD (Sicherheitsdienst), el servei de seguretat) i així començà la carrera d'un dels liders nazis més sanguinaris, - sort que va morir a mitjans de la II Guerra Mundial-

Per altra banda corria en l'àmbit de les altes jerarquies del Reich, el dubtós origen de què Reinhard Heydrich era el que n'anomenaven “ un jueu en quarta part", és a dir, que “era jueu per un dels seus quatre avis”. Investigat pel negociat de Martin Bormann es va comprovar que era cert, fet que estava d'acord amb les lleis promulgades en 1935, era considerat un ciutadà alemany.

Tot això ho continuarem explicant des de Praga.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com