Dissabte
passsat, 28 de novembre, a les 20h 07m 08s hora local, una roca
interplanetària va entrar a l’atmosfera, a la zona del Maresme, i va
crear una bola de foc molt més lluminosa que la lluna plena que va poder
ser observada des d’una bona part del país.
El fenomen va ser enregistrat per la càmera CCD de tot el cel de
l’Observatori Astronòmic del Montsec (IEEC), per altres estacions de
vídeo-detecció de la Xarxa d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits
(SPMN) i alguns astrònoms afeccionats. Ara, l’anàlisi de totes aquestes
imatges ha permès reconstruir la trajectòria i l’òrbita, i determinar
algunes característiques.
La gran bola de foc Mataró
La roca era d’un diàmetre no gaire inferior a un metre i va començar a
produir llum a una alçada de 100 quilòmetres damunt del mar, davant de
la costa del Maresme. Un segon més tard, la bola es va anar fragmentant.
Josep Maria Trigo, investigador principal del Grup de Meteorits, Cossos
Menors i Ciències Planetàries de l’Institut de Ciències de l’Espai
(IEEC-CSIC), explica que ‘les primeres fragmentacions van tenir lloc a
gran alçada, a 80 i 70 quilòmetres sobre el nivell del mar, quan
sobrevolava el municipi de Mataró’. La bola de foc, identificda com a
SPMN28115, que els científics han anomenat ‘gran bola de foc Mataró’, va
baixar fins a 60 quilòmeres d’alçada abans d’extingir-se. Una part del
material es va dipositar a la mesosfera en forma de pols.
‘Les observacions ens indiquen que el meteoroide tenia una velocitat
de 54.000 km/h, cosa que indica que procedia del cinturó d’asteroides, i
estava composat per un material molt fràgil, possiblement similar a les
condrites carbonàcies (un tipus de meteorits rics en matèria orgànica
que procedeixen d’asteroides primitius o de cometes, i que serien els
primers materials agregats al voltant del sol fa 5.565 milions d’anys, a
partir dels quals es van formar els planetes terrestres desenes de
milions d’anys més tard). L’emissió de pols fina incandescent d’aquesta
bola de foc va generar una estela persistent durant una desena de segons
en la primera part de la trajectòria lluminos’, segons el doctor Trigo.
‘La reconstrucció de la trajectòria ens permet afirmar que no va
produir meteorits ja que es va desintegrar a molta alçada’.
Observació de gran importància
Registrar aquestes boles de foc és molt important per tal d’estudiar
la capacitat de l’atmosfera com a escut natural, obtenir propietats
físiques de les roques o determinar-ne l’òrbita. ‘Per la dificultat
d’enregistrar-les durant la breu fase de bola de foc, que dura només uns
segons, de moment només s’ha pogut reconstruir l’òrbita d’una vintena
de meteorits’, afirma Josep Maria Trigo.
La participació d’astrònoms afeccionats és fonamental en aquestes
observacions. De fet, alguns dels vídeos més espectaculars d’aquesta
bola de foc provenen de tres estacions de videodetecció que gestionen
astrònoms afeccionats: Pep Pujols, de l’Agrupació Astronòmica d’Osona,
des de Folgueroles; Josep M. Petit, de l’Agrupació Astronòmica de
Girona, des de Sant Antoni de Calonge; i José A. De los Reyes i Sensi
Pastor des del Observatori Arroyo (Z78), a Cehegín (Múrcia), a més de
500 km de distància.
Un altre afeccionat, Agustí Descarrega, va aconseguir fer per
casualitat una astrofotografia de la bola de foc des de la desembocadura
de l’Ebre.
La càmera de tot el cel de l’Observatori del Montsec
L’enregistrament des de l’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)
de l’IEEC va ser possible gràcies a una càmera digital que enregistra
tot el cel que funciona totes les nits de l’any i està destinada,
precisament, a detectar bòlids i altres fenòmens celestes inesperats.
Aquesta càmera CCD hipersensible consta d’un objectiu ull de peix que
permet monitoritzar el cel nocturn i detectar bòlids meteòrics fins a
una distància propera als 700 quilòmetres, de manera que cobreix tot el
nord-est peninsular. La infraestructura s’opera de manera remota des de
l’Institut de Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), on s’està ‘implementat un
sistema d’identificació de bòlids que, unit a l’accés instantani en
línia a les imatges, permet explicar gairebé a l’instant la natura
d’aquests impressionants fenòmens celestes’, segons explica Josep Sanz,
enginyer informàtic de l’IEEC.
Les observacions d’aquesta càmera s’emmarquen dins la Xarxa
d’Investigació sobre Bòlids i Meteorits (SPMN), que fa dues dècades que
explica de manera científica els fenòmens lluminosos produïts per
l’entrada de roques procedents de llunyans racons del Sistema Solar i, a
vegades, per la reentrada de ferralla espacial. Des de l’Institut de
Ciències de l’Espai (IEEC-CSIC), en col·laboració amb altres grups de
recerca, es manté un llistat actualitzat dels bòlids que sobrevolen la
Península Ibèrica.
L’Observatori Astronòmic del Montsec (OAdM)
L’Observatori Astronòmic del Montsec és una infraestructura
científica gestionada per l’IEEC i es troba ubicat a 1.570 metres
d’alçada a la serra del Montsec, 50 quilòmetres al nord de la ciutat de
Lleida i a tocar del municipi d’Àger, en ple Prepirineu català. Aquesta
zona està reconeguda com una de les més indicades del continent europeu
per a l’observació astronòmica gràcies a la combinació dels seus
condicionants meteorològics i l’escassa afectació de la contaminació
lumínica. És, sens dubte, un cel excepcional. A més de la càmera CCD de
tot el cel, alberga també diversos telescopis i instrumentació
científica.
Podeu veure els videoa en aquest mateix BLOC
