[ESPECIAL] Els efectes del temporal al Delta de l'Ebre

Simulacions d’inundació del Delta de l’Ebre

Actualitat

Gloria Maleïda: una mirada a la situació del Delta després de la tempesta

"Alguns mitjans fins i tot publicaven imatges de 'com era de bonic abans el delta de l’Ebre',com si fos una foto d’algú que, malauradament, se n'hagués anat massa aviat a l'altre barri"

mónPlaneta

per Sergio Gil Villalba dissabte, 22 de febrer 2020 - 10:45h

Imatge aèria del delta de l'Ebre | Cedida

"No ho havia vist mai!" Aquesta va ser la frase més repetida pels testimonis de la tempesta Glòria, especialment a zones costaneres. Segons dades de Protecció Civil, a l'Estat es van comptabilitzar tretze víctimes mortals i quatre desapareguts. Gloria va produir destrosses a infraestructures viàries i ferroviàries, de subministrament elèctric, el desbordament de nombrosos rius, i la destrucció de passeigs marítims i franges àmplies de litoral, especialment al delta de l’Ebre, que fou totalment inundat. Aquests impactes van ser fruit de pluges que van superar els 400 mil·límetres i ràfegues de vent superiors a 100km/h. Segons el Servei Meteorològic de Catalunya, no es veia un episodi de pluja d’aquesta magnitud des de 1932. Per què té nom de dona? Són certes les noticies que vam veure dels seus efectes al delta de l'Ebre?

Per què de cop i volta posem nom a les tempestes?
Es tracta d’una estratègia per millorar l’efectivitat de la comunicació dels avisos a la població, que ens pot recordar el nom d’huracans i ciclons tropicals batejats pel Centre Nacional d’Huracans dels Estats Units. També es posa en pràctica, des de fa anys, a països europeus com Regne Unit o Irlanda, on asseguren que la població està més alerta davant les recomanacions de seguretat quan l’amenaça està clarament identificada amb un nom propi. Aquesta nomenclatura es va començar a aplicar l’any 2017 a borrasques profundes extratropicals d’origen atlàntic, que afecten Espanya, França o Portugal i que podrien produir grans impactes en béns i persones. El criteri per “batejar” episodis és la previsió de ràfegues de vent superiors a 90, 100 o 110 km/h, segons la zona. A més, amb aquesta metodologia es pretén millorar la coordinació de les alertes de seguretat entre AEMET (Espanya), MétéoFrance (França), IMPA (Portugal) i RMI (Bèlgica), incorporada enguany.

Els noms s’assignen per ordre alfabètic dins cada temporada, alternant noms masculins i femenins. La temporada anterior se'n van batejar 13. | Cedida

El delta de l’Ebre està condemnat a desaparèixer?
Durant la tempesta Glòria vam rebre notícies que afirmaven que el delta de l’Ebre havia estat arrasat i engolit per l’aigua del mar. Aquests titulars estaven acompanyats d'imatges per satèl·lit on semblava que la major part del Delta hagués retornat al mar. Alguns mitjans fins i tot publicaven imatges de “com era de bonic abans el delta de l’Ebre”, com si fos una foto d’algú que, malauradament, se n'hagués anat massa aviat a l'altre barri. Es inqüestionable que Gloria ha provocat impactes severs al Delta a nivell morfològic, agrícola, ecològic, social i econòmic. L’alarmisme mediàtic, en canvi, pot arribar a desdibuixar els impactes provocats per la catàstrofe si no es comuniquen amb rigor i veracitat.

Els efectes de Gloria. Aquí es veuen, juntes, inundacions per aigua de mar (fins 3 km terra endins), fluvials i per saturació de sòls i dificultat de drenatge. | Sentinelles Copèrnic

Es convenient conèixer millor la dinàmica del Delta per ser conscient dels riscos que es corren actualment. El riu Ebre arrossega sediments al llarg del seu recorregut i que han contribuït a la creació del Delta des de fa alguns milions d’anys. No obstant, l’acció humana ha influenciat més del que pensem en la seva formació i estat actual. Segons publiquen diferents estudis ([1], [2], [3]) fa aproximadament 2100 anys va començar un període de creixement accelerat del Delta que va durar fins al segle passat. La desforestació del territori i el canvi d’us del sòl de forestal a agrícola va suposar un increment del cabal del riu i de la quantitat de sediments que transportava. Segons algunes estimacions l’increment de les aportacions de sediments va ser d’entre el 40 i el 350%. Aquest fet va provocar una evolució sense precedents en la morfologia del Delta. Grans avingudes van generar canvis en la posició de la desembocadura, permetent que el delta creixés en diferents direccions: Riet Vell cap al sud-est entre els segles VI i XVI; Riet Fondo i Goleró cap al nord-est entre els segles XVII i XIX, arribant a la coneguda configuració actual amb forma de fletxa, on el riu recorre el Delta d’oest a est separant-lo en dues porcions de terra pràcticament iguals.

L'evolució del delta de l'Ebre durant els darrers 6.000 anys | Cedida

Durant el darrer segle, però, es van construir 187 embassaments a la conca de l’Ebre. Aquesta regulació de la seva dinàmica natural va provocar una disminució del 30% de la magnitud de les inundacions i una reducció del 43% del cabal mitjà. D’altra banda, el 90% dels sediments queden retinguts. Això ha provocat que el Delta entri en recessió, agreujat per la pujada del nivell del mar i l’increment en la recurrència de temporals. El projecte europeu Life EBRO ADMICLIM va realitzar una projecció dels efectes que la pujada del nivell del mar i la subsidència del territori podrien tenir en el delta de l’Ebre fins l’any 2100.
Els arrossers del Delta tenen una cultura de gestió de sediments que ha permès que tingui la forma actual. El període de reg del cultiu va de mitjans d’abril a finals de setembre, però els canals de reg romanen oberts fins al gener per incrementar la deposició de sediments als camps de cultiu. Aquesta pràctica s’anomena colmeteig i data dels inicis de la construcció del rec, quan els canals eren de la “Real Compañía de Canalización y Riegos del Ebro”, que cobrava cànons pel subministrament d’aigua a través de la xarxa de canals. Abans de la construcció dels embassaments, el colmeteig permetia introduir als camps volums considerables de sediments que posteriorment s'anivellaven llaurant i carregant carriots per repartir la terra per tot l’arrossar. Actualment, el volum de sediments ha disminuït molt degut a la retenció a les preses però la UE, pel valor ecològic que atorga al Delta, ha establert un conveni amb els arrossers perquè els canals romanguin oberts, inundant els arrossars fins a finals de gener. Recuperar una part de la càrrega de sediment al riu seria, a més, una possible mesura d’adaptació davant les amenaces i projeccions.

Arrossar inundat al Delta | Cedida

Els temporals com el viscut durant la tempesta Glòria generen elevats danys a nivell territorial. En aquest cas, Unió de Pagesos va xifrar les pèrdues econòmiques en 1,7 milions d'euros, el 20% de la producció. Morfològicament, la barra del Trabucador ha patit danys severs, complint les prediccions d’alguns estudis, que anuncien que la barra del Fangar seguirà el mateix camí en un futur, i que els efectes del canvi climàtic i la subducció del terreny ho acceleraran. La resposta administrativa es va fer esperar, causant mobilitzacions d'UP. Davant la dinàmica de recessió del Delta, s’han abordat mesures per incrementar la quantitat de sediments que transporta el riu. Tot i això, UP insisteix en la necessitat d'infraestructures costaneres que frenin el retrocés del Delta.

Cal conèixer la naturalesa del Delta i ser conscients dels riscos que corre en comptes de dedicar uns pocs dies a tractar la notícia com una calamitat alarmant i oblidar-nos del tema fins que la següent catàstrofe garanteixi una quantitat acceptable de likes o clics. I aquest no es un tema que afecti només les inundacions i els fenòmens meteorològics sinó també, per exemple, als incendis forestals a l’Amazones, dels que ja ningú parla, els d’Austràlia, que s’oblidaran aviat. El medi ambient només guanya popularitat quan es destrueix.

Sergio Gil Villalba (Granollers, 1987) és llicenciat en Ciències Ambientals per la Universitat Autònoma de Barcelona i MSc in Water Science and Engineering per l’UNESCO-IHE a Delft, Holanda. Professor convidat al Màster de Recursos Minerals i Riscos Geològics (UB-UAB) des de 2013. Ha desenvolupat projectes relacionats amb la gestió dels recursos hídrics a Guatemala. Actualment es doctorand amb el grup de recerca MAiMA de la Universitat de Barcelona, fent recerca en processos de descontaminació d’aigües subterrànies.  

Tempesta delta de l'Ebre temporal

Excursions amb nens » 

LA BASSA DE L’ENCANYISSADA I LA CASA DE FUSTA AL DELTA DE L’EBRE

LA BASSA DE L’ENCANYISSADA I LA CASA DE FUSTA AL DELTA DE L’EBRE

La llacuna més gran del Delta

La bassa de l’Encanyissada, entre els termes municipals d’Amposta i Sant Carles de la Ràpita és la mes gran del Delta, amb una extensió de 879,23 ha.

Està declarada Reserva Nacional de Caça. Es troba dividida en dos parts: la cubeta gran i la cubeta petita (més coneguda com el Clot).

El seu nom prové del perímetre vegetal que l’envolta, un espès canyissar molt important per al refugi, aliment i punt de nidificació e moltes espècies d’ocells, sobretot Ardèids (la colònia més important de tot el Delta), ànecs, fotges, limicoles, fumarells i rapinyaires.

Per gaudir de les meravelloses vistes de la bassa, podeu fer un recorregut a peu o en bicicleta que surt des de la Casa de Fusta.

La llacuna de l’Encanyissada, gestionada des del Parc Natural del Delta de l’Ebre, compta amb una important estructura d’equipaments entre els quals destaquen miradors, aguaits, itineraris, rètols informatius i, tot i que se situa fora de la zona humida, un centre d’informació per als visitants, la Casa de Fusta, situat a Poblenou del Delta (Amposta).

Casa de Fusta-Museu del Parc Natural del Delta. Centre d’interpretació ornitològic a Amposta

La Casa de Fusta és una de les construccions més emblemàtiques del delta de l’Ebre. Va ser construïda a finals dels anys 20 del segle passat per un grup de caçadors que s’instal·laren al delta atrets per la quantitat i varietat d’ocells que hi havia en aquest espai natural.

---

---

Actualment ha estat habilitada per acollir el Centre d’Informació del Parc Natural del Delta de l’Ebre, on s’aconsella sobre els itineraris, els espais més destacats i les activitats que es poden realitzar a la zona. A més, disposa de tot un seguit de publicacions i materials d’interès per al visitant.

En una de les estances del centre es troba el museu ornitològic, una col·lecció representativa de les espècies d’aus que viuen al delta de l’Ebre. Hi ha 182 exemplars de 134 espècies diferents que intenten mostrar la peculiaritat de cadascun dels ecosistemes deltaics. Podreu descobrir com eren les llacunes del Delta l’any 1880, com es van formar les llacunes, la formació del Delta…
Just al davant de la Casa de Fusta hi ha una torre d’observació des d’on es pot apreciar una àmplia perspectiva de la bassa de l’Encanyissada.

Llocs

Ens agrada Camprodon, un poble amb encant al cor dels Pirineus

L'ampli patrimoni històric, l'entorn natural i la gastronomia defineixen Camprodon

Camprodón

per Redacció 03 de febrer de 2020 08:00

elMón 

A la comarca del Ripollès, a la Vall de Camprodon al cor dels Pirineus, es troba el municipi de Camprodon, travessat pel riu Ter i pel seu afluent, el Ritort. Havent esdevingut un dels municipis amb més encant dels Pirineus, i àmpliament reconegut pel pont romà que travessa el riu, l'origen de la vila cal situar-lo cap al segle XII, quan Ramon Berenguer III concedí la construcció del mercat al costat del monestir de Sant Pere, embrió de la vila actual.
La gran riquesa natural, patrimonial i paisatgística del seu entorn configuren els seus elements identitaris del municipi. Així, passejar per Camprodon és gaudir de múltiples indrets que esdevenen testimonis de la seva història.
Així, hi ha una sèrie de monuments de Camprodon inclosos en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català, i, a més a més, l'any 2015 l'Ajuntament preparà una ruta urbana amb plafons explicatius multilingües i codis QR de 17 punts d'especial interès, perquè el visitant no se'n perdi cap.

Pont Nou de Camprodón

Entre ells, destaca el Pont Nou de Camprodon, que es troba sobre el Ter, just després de la seva confluència amb el Ritort, que separa la Vila de Dalt, de la Vila de Baix. El pont, declarat bé cultural d'interès nacional, data entre el 1196 i el 1226, i va ser refet, en part, al segle XIV, per tal de donar pas al camí de ferradura que conduïa a la Cerdanya.
Un altre punt d'interès a tenir en compte és Sant Cristòfol de Beget, una església d'estil romànic català situada al poble de Beget, del municipi de Camprodon, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional.

 

També el monestir benedictí de Sant Pere de Camprodon, o la torre Cavallera, situada al veïnat de Cavallera al cim d'un turó, punt estratègic de la serra del mateix nom, des del qual es domina tota la vall del riu Ter fins a Sant Pau de Segúries.

Els embotits marquen la gastronomia local

Gastronomia i més

Visitar Camprodon també és gaudir de bona gastronomia. I és que la vila destaca per les seves especialitats en embotits de porc, a més de les seves galetes i massapans. Les galetes que fabrica Can Birba són les més conegudes fora del municipi i reconegudes mundialment.
També és reconegut el municipi pels seus fills il·lustres, entre ells, el compositor Isaac Albéniz, qui disposa a la ciutat d'un museu que porta el seu nom, a més d'un festival de música que porta el seu nom i que se celebra cada estiu.