L'origen del senyal de ràdio misteriós captat ara fa un any és a una galàxia propera
La ràfega, la segona detectada amb les mateixes característiques, prové d'una galàxia espiral a 500 anys-llum de nosaltres
per A.S.
dimarts, 7 de gener 2020 -
11:09h
MONPLANETA
| CSIRO
Un
equip internacional d'astrònoms ha aconseguit localitzar l'origen d'una
ràfega ràpida de ràdio (FRB per les seves sigles en anglès) que a
principis de 2019 va sorprendre la comunitat científica per les seves característiques. Segons sembla, l'emissió prové d'una galàxia espiral no gaire lluny de la nostra. A diferència dels senyals de ràdio individuals, que només s'emeten un cop, les FRB envien ones curtes d'alta energia múltiples vegades, i només se n'han detectat dues fins ara. Aquesta, a més, té un origen diferent de la primera.
Batejada
com a 180916.J0158+65, la ràfega va ser detectada per vuit telescopis
terrestres, que han aconseguit rastrejar-la fins a una galàxia a uns 500
anys-llum de nosaltres, molt més a prop que la majoria de senyals
detectats fins ara. Tal com explica un article publicat aquest dilluns a
la revista 'Nature',
la proximitat de l'origen d'aquest FRB permet que els telescopis de la
Terra puguin estudiar-lo amb molt més detall i, potser, determinar com
es va originar. De moment, se sap que, dins la galàxia espiral d'on
prové, el seu origen concret és en una zona d'uns set anys-llum de
diàmetre, una precisió que, per als astrònoms, és comparable a que una
persona, des de la superfície de la Terra, en reconegués una que és a la
Lluna.
Conèixer
més detalls de la galàxia d'on ens arriba el FRB podria aportar molta
informació sobre els entorns on s'originen i, finalment, explicar què els crea,
un dels grans misteris de l'Univers i que ha generat teories que
arriben, fins i tot, a assenyalar intel·ligències alienígenes com a
emissores.
Cossetània publica el llibre 'Catalunya, 50 pobles amb caràcter',
un recorregut singular pel conjunt de la nostra geografia obra de Carles
Cartañà i Jordi Longás
Quan l’escriptor Sergio del Molino va publicar el 2016 l’assaig La España vacía,
va palesar un fet molt curiós: hi ha grans àrees de l’estat espanyol
amb menys densitat de població que no pas Lapònia, al cercle polar
àrtic. De fet, alguns indrets de la península Ibèrica –el concepte
Espanya buida es pot fer extensiu també a Portugal– són dels menys
poblats d’Europa. Una altra de les dades que palesava el llibre és que
també en això Catalunya és diferent de la resta de l’estat. La divisió
en comarques, amb pobles que actuen com a capital (encara que siguin
petites) i les distàncies relativament curtes de cap a les grans ciutats
fan que no es produeixin exactament les mateixes circumstàncies que a
l’Espanya buida. Ara, el rerepaís presenta comarques poc poblades i,
sobretot, en molts casos abundants en pobles petits, singulars, amb una
vida rural marcada.
És allà on cada persona compta, on els escons es juguen vot a vot, i
també on la vida es mesura per uns paràmetres absolutament diferents
dels de la ciutat. Com expliquen alguns Mossos d’Esquadra: ‘Allà on
realment nosaltres som necessaris és en tots aquests territoris on cada
veí té una escopeta a casa i on cadascú podria trobar motius per a
fer-la servir.’
Butlletí de notícies de VilaWeb
Rep les notícies de VilaWeb cada matí al teu correu
I la geografia catalana és plena d’indrets singulars que ara s’han
redescobert gràcies a una fal·lera pel món neorural (i que explica èxits
com el programa de televisió ‘El Foraster’). Seguint aquesta estela de
passió pels indrets menys poblats del país, Cossetània acaba de publicar
el llibre Catalunya, 50 pobles amb caràcter, amb texts de Carles Cartañá i fotografies de Jordi Longás.
Segons que comenta Cartañá, ‘aquest llibre, doncs, no vol ser una
guia ni un catàleg de pobles amb encant. L’hem concebut més aviat com un
viatge a través de la nostra geografia, que iniciarem a l’antic illot
de Sant Martí d’Empúries per dirigir-nos cap al centre i el sud del país
fins a arribar a les terres de l’Ebre. Continuarem riu amunt per
enfilar la conca del Segre i a continuació de la Noguera Pallaresa i
assolirem els cims del Pirineu que travessarem fins a tocar la terra
occitana. D’aquí cavalcarem la serralada en direcció a la sortida del
sol. Retornats a l’Empordà farem una visita als catalans del Nord i
finalitzarem el nostre periple al peu de la serra de les Corberes. Allà
hi ha el jaciment prehistòric de Talteüll, on tot va començar. I potser
en algun moment, quan visiteu algun d’aquests indrets o altres de
similars, us envairà una sensació ben curiosa i un xic inquietant, com
de déjà-vu. Una sensació d’haver estat aquí quan encara no
havíeu nascut. Perquè tots venim d’algun lloc, encara que no en siguem
del tot conscients’. Verdú, un dels pobles que apareixen al llibre. Foto: Wikipèdia.
Els pobles seleccionats són Sant Martí d’Empúries, Brunyola,
Tavèrnoles, Lluçà, l’Estany, Talamanca, Òrrius, Garraf, Castellet,
Collbató, Argençola, Tarroja de Segarra, Sanaüja, Verdú, Conesa, El
Vilosell, Vistabella, L’Albiol, La Febró, Siurana, La Morera de
Montsant, Porrera, Pratdip, Freginals, Alfara de Carles, Paüls, El
Pinell de Brai, Miravet, Vilanova de la Barca, Àger, Llimiana, Abella de
la Conca, Salàs de Pallars, Peramea, Durro, Bausèn, Son, Boldís Jussà,
Castellbò, Cabó, Estamariu, Gósol, Meranges, La Roca de Pelancà, Oix,
Costoja, Rabós, Bula d’Amunt, Fenollet i Talteüll. Bausèn, a la Vall d’Aran.
Una de les inspiracions del treball va ser, sense cap mena de dubte, la cançó ‘Agafant l’horitzó‘
de Txarango, perquè el llibre volia trobar pobles de ‘mar, de rius i de
muntanyes’. ‘Els cinquanta pobles escollits havien de ser pobles amb
caràcter, amb caràcter de poble, és a dir que conservin un cert mode de
vida que puguem entendre com rural.’ I si bé volien fer un llibre
compensat territorialment, que fossin bells fotogràficament parlant i no
turístics, no sempre han aconseguit els objectius: ‘I no hem aconseguit
gairebé cap dels nostres objectius inicials perquè un cop iniciat
aquest viatge apassionant, hem deixat de banda tota racionalitat i ens
hem deixat portar per la intuïció, l’aventura i els gustos personals.
Ens ha enamorat una posta de sol a la Terra Alta, hem tastat uns
caragols irresistibles a la Selva, ens han seduït uns vins del Rosselló,
el Priorat, l’Empordà o el Penedès i ens ha captivat la simpatia d’una
àvia d’un poblet del Vallespir. Però també ens van perseguir els gossos a
la vall de Cardós, vam passar calor i ens van picar les abelles a la
Noguera, vam punxar una roda prop del Canigó i, moles vegades, a Osona,
al Pla de l’Estany o al Baix Camp, senzillament ens hem perdut. En
aquest viatge hem après moltes coses i una d’elles és que no heu de fer
cas dels fulletons publicitaris o les guies turístiques, dels llibres de
viatges o de les enciclopèdies, ni de les imatges que surten a
internet. Ni tampoc del que us expliquem en aquest llibre. És tot molt
diferent quan t’hi trobes i hem tingut la grata experiència que, en tots
i cadascun dels pobles que hem visitat, la realitat és millor.’
Cartañá també explica que ‘la majoria de pobles que surten en aquest
llibre van ser creats amb l’aparició dels nous comtats que seguiren la
descomposició de l’imperi carolingi, ara fa mil anys, i que habitaren
indrets que ja havien estat ocupats prèviament, fos durant el regnat
dels visigots o en la dominació islàmica. Alguns conserven encara
vestigis dels temps dels romans, dels monuments o les calçades, alguns
altres tenen passat grec, sobretot a la costa, en espais compartits amb
els indrets que ocuparen els diferents pobles ibèrics. Quant a la
dimensió i distribució geogràfica, aquesta és una qüestió que avui
diríem de desenvolupament sostenible, atès que el poble té la mida que
pot tenir i no una altra, segons el nombre màxim d’habitants que poden
subsistir amb els recursos disponibles’. La riera de Talamanca
Al llibre també s’afirma que ‘podem mesurar el grau de
desenvolupament d’un país per la potència econòmica de les seves grans
ciutats, però un país divers i ric sap mantenir un equilibri en el
conjunt del seu territori que li permeti mantenir les seves diverses
formes de vida, això és, la ciutat i el camp, amb els avantatges que
proporciona un desenvolupament sostenible que ha de perseguir, en
definitiva, la qualitat de vida i el benestar de les persones’.
Així, llegint el capítol dedicat a cada un dels pobles, el lector hi
troba una fitxa que indica el municipi a què pertany, la comarca,
l’altitud respecte del nivell del mar, la població i una guia per a
arribar-hi. Després hi ha el text pròpiament dit, en què Cartañà ens
explica les seves experiències i impressions sobre el poble, i les
fotografies de Longlàs. El conjunt, un recorregut per la geografia
sencera del país marcat per la sensació que tot un món de possibilitats
s’obre més enllà de la ciutat i que potser, quan algú parla del país,
del poble i de Catalunya i se n’omple tant la boca, li caldria haver
trepitjat més sovint algun d’aquests cinquanta pobles i tants més, si
més no, per matisar el discurs. I és que aquests pobles amb caràcter
tenen tot un caràcter.
04.01.2020 21:50
