Actualitat

Els nous motors espacials que podrien dur-nos a Mart a grans velocitats

Per recórrer la distància que ens separa del Planeta Roig, diversos equips treballen en tecnologies que, en el futur, poden revolucionar els viatges interplanetaris

per Redacció dijous, 26 de desembre 2019 - 10:01h 

MÓNPLANETA 

Llançament del coet Falcon Heavy | SpaceX

Més enllà de la Lluna, els cossos que hi ha al nostre Sistema Solar són a distàncies extraordinàrmanent grans per a les velocitats a què són capaços de viatjar els nostres coets i naus. En vista dels plans de la NASA per viatjar fins a Mart, sembla que la investigació en nous motors més ràpids i eficients, que ens puguin ajudar a arribar-hi sense invertir els nou mesos que es trigaria a anar-hi amb un coet de combustible químic tradicional, serà clau. A la pàgina web de la cadena britànica BBC, la periodista Mary-Ann Russon ha recopilat els projectes més espectaculars en aquest sentit i els que podrien, en un futur no gaire llunyà, permetre'ns viatjar còmodament pel nostre veïnat còsmic.
Propulsió elèctrica solar
Aquest sistema està pensat no pas per dur persones a Mart sinó subministraments perquè, quan hi arribin els astronautes, tinguin un carregament de menjar, aigua i estris i aparells esperant-los. Gràcies a grans plaques solars i a un propulsor d'ions conegut com a propulsor Hall, es podria enviar una nau a Mart fent servir molt menys combustible, tot i que el viatge seria més lent -uns dos anys i mig- i, per tant, no és viable per al transport de passatgers. Per aconseguir que aquest sistema alternatiu de facilitar l'estada a indrets llunyans sigui viable, però, encara cal fer més recerca.

El planeta Mart | xx

Propulsió nuclear termoelèctrica
Si bé per sortir del nostre planeta continuen fent falta els coets de combustible químic habituals, i tot i que els aterratges també continuen necessitant aquesta tecnologia, per a la part intermitja del viatge alguns científics proposen fer servir un motor elèctric nuclear, un petit reactor l'energia del qual escalfi hidrogen líquid i que aquest, en escalfar-se, propulsi la nau. La potència d'aquest tipus de motors és més gran que els que es fan servir actualment i, segons els càlculs dels científics, podrien escurçar el temps de viatge entre trenta i seixanta dies, cosa que reduïria els riscos associats a l'exposició dels astronautes a la radiació còsmica. Aquesta tecnologia, de moment, és una de les més prometedores, però fer proves a la Terra és complicat, si més no fins que no s'aconsegueixi aïllar i eliminar la radiació resultant.


Motors d'ions
D'una manera semblant a la de la propulsió elèctrica solar, els motors d'ions obtenen la seva energia d'accelerar aquestes partícules -àtoms o molècules carregades- fent servir electricitat. Tot i que el sistema ja es fa servir en alguns satèl·lits, no són gaire potents i, tot i que poden aconseguir altes velocitats, triguen molt a fer-ho. Una de les darreres tecnologies en què es treballa és en un propulsor anomenat Vasimir, que fa servir ones de ràdio per ionitzar i escalfar el combustible i un camp magnètic per accelerar el plasma. Així, l'acceleració d'aquest motor és molt més potent que els motors d'ions estàndard. Per generar l'electricitat necessària, es podria fer servir un reactor nuclear o energia solar per a càrregues més petites.

Prova dels propulsors de la nau Orion | NASA

Millorar els motors de combustible químic actuals
Les noves tecnologies són interessants però per als grans fabricants de coets, els propulsors de combustible químic que s'han fet servir fins ara són la forma més fiable de continuar els viatges espacials i seran la base de les naus que arribaran a Mart. Com a tecnologia provada de sobres, se sap que és capaç de complir aquesta missió, tot i que algunes millores en els sistemes i en el coneixement de navegació en l'espai interplanetari serà molt important.

viatges espai

Quin és el millor dia per muntar el pessebre? El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

Societat

Quin és el millor dia per muntar el pessebre?

El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

 

El pessebre és una de les tradicions de Nadal FOTO: Arxiu

per Redacció del TOT 5 de desembre de 2016

 TOTSantCugat  

Quan cal muntar el pessebre? Hi ha algun dia en concret que marqui el calendari? La veritat és que sí.
Tradicionalment, el 25 de novembre, dia de Santa Caterina, marca l'inici del muntatge del pessebre. El cert però, és que hi ha qui el munta per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o durant la primera setmana de desembre, sense cap data assenyalada.

El pessebre és la representació del naixement de Jesús. Tradicionalment es construïa amb molsa, troncs, suro i figures de fang de personatges que representaven aquell moment. Actualment n'hi ha de tot tipus i materials diversos.
El nom d'aquesta tradició li dóna una menjadora d'animals. I és que segons la Bíblia, quan Jesús va néixer a l'estable, el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre.

A Catalunya, des del segle XVIII, es col·loca el caganer al pessebre. Segons sembla, en aquella època als nounats se'ls deia 'caganer', perquè l'únic que feien era menjar, dormir i les seves necessitats.
D'aquí, hi ha qui diu, que, per les dates de Nadal, quan algú anava a casa de la seva família per celebrar les festes, preguntava si havien posat el caganer, referint-se al nen Jesús. Sembla que, a partir d'aquest moment, es va fabricar el primer caganer per al pessebre, fet que s'estendria ràpidament. Alhora, aquesta figura, serviria per riure's d'algun personatge del poble.
Però a banda d'aquesta teoria, també hi ha la hipòtesi, que el caganer és un símbol de bona sort per a l'any vinent. I és que es creu que, les femtes del caganer fertilitzen la terra.
Igual que hi ha una data per muntar el pessebre, la tradició popular catalana marca el 2 de febrer, dia de la Candelera com el dia per retirar el pessebre. Tot i això, hi ha qui, un cop han passat els Reis Mags de l'Orient, el retiren.

Nadal

Rutes del Palau Robert

De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges

Ruta en bicicleta de muntanya que s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra

 

Carrer de Florejacs

per Redacció 14 de desembre de 2019 04:00

elMón 

El Palau Robert recomana aquesta ruta: De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges.
Des de Guissona l'excursió s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra. Concabella, com Ratera, les Pallargues, Florejacs, les Sitges i Palou de Sanaüja conserven fortificacions i castells medievals de quan la vall del Sió feia el paper de línia defensiva entre els comtats cristians i les terres de l'Al-Àndalus. Alguns d'aquests edificis són visitables; cal informar-se'n abans d'emprendre la sortida. Per la seva banda, a Pelagalls es pot visitar l'església romànica de Sant Esteve, amb una magnífica portada esculpida, de gran interès i, a Guissona, població pròspera mercès a la seva indústria d'alimentació de magnitud europea, cal visitar el nucli històric, les muralles, els portals, el museu i les ruïnes de la ciutat romana d'Iesso.
En els pròxims anys, el paisatge d'aquests entorns canviarà radicalment de fesomia mercès al sistema de reg Segarra-Garrigues, l'obra hidràulica més ambiciosa que s'ha plantejat a Catalunya des de la construcció del canal d'Urgell, realitzada al segle XIX. El canal, que té 85 km de llargada, connecta l'embassament de Rialb (Noguera) amb el de l'Albagés (Garrigues) dibuixant un arc paral·lel al canal d'Urgell; permetrà la conversió d'unes 70.150 ha en terres de regadiu.
Ruta senyalitzada.

Florejacs des de la llunyania

L'inici del recorregut és a Guissona on es pot arribar des de Cervera per la carretera L-311 en direcció N cap a Ponts i Andorra.

• 0,00 km (489 m). La ruta comença a la plaça del Vell-Pla de Guissona, situada al costat del portal de l'Àngel a l'exterior de la muralla que protegia el centre històric. S'entra al nucli antic passant per sota d'aquest portal, es travessa la plaça Major, presidida per la imponent església-col·legiata de Santa Maria i, pel carrer dels Botiguers se surt al carrer de la Bisbal, que cal prendre cap a la dreta (SO). Passat el portal de Sant Roc es continua recte (SO) pel carrer de les Guinguetes; immediatament, en una gran rotonda, s'enllaça amb l'avinguda de Tàrrega (o carretera L-310), on cal continuar en direcció SO.
• 0,80 km (475 m). Cal prendre la primera semirotonda que es troba per girar cap a l'esquerra (S) travessant la carretera. Es continua pel passeig de la Fonteta i se surt de Guissona per la pista de terra que hi ha al final. Es deixa a mà esquerra (E) una capelleta dedicada a Sant Antoni (1,40 km) i es creua la carretera L-311 (1,60 km). La pista continua a l'altra banda, ara cap al SO.
• 2,30 km (501 m). Ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig, neoromànica. Es continua per la pista principal, que al cap de poc tomba a ponent, en direcció a Gra.
• 4,60 km (465 m). Carretera L-310, que es creua per entrar al petit nucli de Gra, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs. Deixant a mà esquerra l'església de Sant Salvador, es creua la població passant per les places Major i del Vall i es continua cap a ponent per una pista asfaltada que de seguida cal deixar a l'esquerra (al S, 5,05 km). Es continua recte (OSO) per un camí que lentament va girant cap al S. Se segueix el traçat principal (senyalitzat), en direcció a Concabella, on s'arriba després de travessar, de nou, la carretera L-310.
• 7,10 km (412 m). Concabella, terme d'Els Plans de Sió. Cal veure-hi l'església parroquial de Sant Salvador i el castell de Concabella, documentat al segle XI, visitable i en procés de restauració, on destaquen diversos elements ornamentals d'interès i l'obra constructiva, de notable perfecció. Se surt del poble cap a ponent. A la rotonda que hi ha a la sortida es pren la carretera de Pallargues, la L-304. Cal estar atents a la desviació de Ratera, situada a poca distància (punt 8,00 km), on es gira a l'esquerra (SO) travessant la calçada d'asfalt.
• 8,20 km (401 m). Castell de Ratera, documentat des del segle XI, modificat en estil gòtic els segles XIV i XV. Al seu costat destaca l'antic molí fariner, del segle XVI. No està obert a les visites públiques. El menut llogarret medieval de Ratera, situat al NO del castell (s'hi accedeix continuant 180 m més per la carretera que s'ha deixat abans), és una vila closa amb una única portalada d'entrada. L'església va romandre fora vila.
• Es continua cap al sud. Al punt 8,65 km es desemboca en una pista que se seguirà cap a la dreta (ONO) i, després (9,20 km) cap al N i NO, en direcció a Sisteró.
• 10,35 km (394 m). Sisteró, poble del terme dels Plans de Sió. Abans d'entrar al centre cal girar a l'esquerra (SO) per anar fins al nucli de Pelagalls, situat a 0,45 km, on cal veure l'església romànica de Sant Esteve, notable, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1982, amb una portada molt bella i ben esculpida. Es torna enrere fins a Sisteró i, girant a l'esquerra, cap al nord, es creua el poble i es torna a prendre la carretera L-304 cap a l'esquerra (O) per anar a les Pallargues.
• 12,88 km (411 m). Les Pallargues, cap i casal del municipi dels Plans de Sió. Plaça Major, davant del castell. Aquest edifici, documentat des del 1061, pertany al tipus de castell-palau típic de la Segarra. La seva planta, irregular, està formada per tres polígons fruit de diverses etapes constructives. És visitable.
• El nucli antic del poble està disposat al seu redós conjuntament amb l'església de Sant Salvador, reconstruïda en estil neoclàssic. Se surt pel carrer de Prat de la Riba i, després, pel del Raval, en direcció NE; es deixa una primera desviació a la dreta (13,24 km) i, més enllà, una segona que du al cementiri.
• 13,67 km (402 m). Es creua el canal Segarra-Garrigues per un pont i es gira a la dreta (E); una mica més endavant, la pista gira al NE i al punt 14,60, al N, tot deixant un trencall a la dreta (S). Se segueix la pista principal deixant desviacions secundàries a banda i banda.
• 16,07 km (469 m). Cruïlla del Bosquet o de les Deveses. Se segueix recte (N). Després d'una suau baixada entre cultius, es passa pel fons de la vall, es puja fins a la carretera LV-3133 i, tombant a l'esquerra (O), s'accedeix a Florejacs.
• 18,65 km (486 m). Florejacs. Cal entrar a l'interior del nucli clos, on destaquen l'església i el castell medieval, visitable. Es reprèn la carretera, ara cap a llevant, deixant a la dreta el trencall de l'anada.
• 19,26 km (476 m). S'abandona la carretera al costat de la Bassa Bona i s'agafa a l'esquerra (NE) una pista ampla asfaltada. Immediatament després, es deixa un trencall a la dreta i un altre a l'esquerra. Al N es distingeix el castell de les Sitges, on s'ha d'arribar prenent una desviació de la dreta (NE) que hi dóna accés.
• 21,30 (530 m). Castell de les Sitges, de bella factura, en estil romànic i gòtic i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És visitable. Es passa per davant del castell, es fa una ziga-zaga a la dreta i, deixant a l'esquerra l'església romànica de Sant Pere, es continua per la pista cap a llevant. El camí, primer força pedregós, més endavant llis i ample, desemboca a la carretera de Florejacs, (LV-3133; km 22,73), que es pren a l'esquerra (E). Quatre-cents metres més enllà, parant molta atenció a la circulació, es creua la carretera L-313 de Ponts a Guissona i es gira a l'esquerra per prendre, seixanta metres després, un trencall asfaltat de la dreta (NE) que porta a Palou de Sanaüja deixant un camí que s'enfila a la dreta. Se segueix pel vial asfaltat que rodeja el turó sobre el qual s'aixeca el poble.
• 24,20 km (515 m). S'és a l'alçada del cementiri; una mica més enllà, hi ha el trencall que, per la dreta, puja a Palou. L'itinerari continua per la pista de l'esquerra en direcció E. Es desemboca a una pista transversal (km 24,97) i es tomba a la dreta (S). La pista va girant a llevant i, al km 25,91, es troba una bifurcació: es continua recte (E) deixant a mà dreta (S) la pista que porta a Guarda-si-venes. El camí avança recte cap a llevant sota uns roures entre camps de conreu i pujant suaument. Més enllà, es passa el mirador de la Creu de Condomines, es gira a la dreta i es davalla fins a la carretera de Sanaüja (L-314).
• 26,61 km (524 m). A l'alçada del mas Ramon, es creua la carretera de Sanaüja (L-314) i s'agafa la pista de l'altra banda. Es continua en direcció E i, més endavant, es deixa a l'esquerra la desviació que porta al Sagrat Cor de la Segarra, visible al N. Es travessa una cruïlla i la pista va girant cap al SE. Per la pista principal, es desemboca, a l'alçada d'un magatzem, a la pista d'accés al mas Farell, on es gira a la dreta (S). Més enllà, es deixa a la dreta (E) una desviació (km 29,72) i se surt a la carretera de Biosca (C-451).
• 30,26 km (504 m). Carretera C-451 de Biosca. Cal creuar-la parant atenció i prendre, a l'altra banda, l'accés a Massoteres (SE). Mig quilòmetre més endavant se surt a la carretera LV-3113 de Guissona a Massoteres. Es pren cap a la dreta (SO) i se segueix durant 300 m fins a trobar una pista que se segueix cap a l'esquerra (SE).
• 32,35 km (524 m). Font de l'Estany, raconada fresca i ombrívola, amb taules i bancs. La pista dóna la volta a la font, continua en direcció SO i desemboca a la carretera LV-3201 de Guissona a Sant Guim de la Plana. Es gira a la dreta (NO) i s'entra a Guissona pel carrer de Torres d'Escrivà. Seguint el traçat de la carretera, es torna al punt de sortida.
• 34,37 km (489 m). Plaça del Vell-Pla de Guissona, punt final de l'itinerari.

Més informació

Castell de Ratera

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn
Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!
• Planificar la sortida
Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.
• Anar amb companyia
Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.
• La meteorologia
Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola
Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...
• El material
Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.
• Conviure i gaudir
Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.
Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.