Actualitat

Una gran sequera, causa probable de la caiguda de l'Imperi Assiri

Amb el centre al nord de l'Iraq i una extensió que el feia el reialme més gran del seu temps, l'Imperi Neoassiri va caure a finals del segle VII A.C per raons que, fins ara, es desconeixien

per Aleix Salvans divendres, 15 de novembre 2019 - 11:42h 

elMón 

Els murs de Nínive, a l'Iraq, en una fotografia dels anys noranta | Wikimedia Commons

L'Imperi Neoassiri va ser la darrera encarnació de l'Imperi Assiri, una de les grans entitats geopolítiques de l'Edat Antiga. Amb el seu centre al nord de l'Iraq i una extensió que anava d'Egipte a l'Iran, era l'imperi més gran de la seva època i havia durat, amb diverses formes i amb moments d'esplendor i decadència, més de set-cents anys. A finals del segle VII abans de Crist, però, i després de dos segles de domini absolut sobre la regió, l'Imperi es va esfondrar després que la revolta de dues civilitzacions amb exèrcits molt menors, els babilonis i els medes, acabés amb la caiguda de la capital assíria, Nínive. La gran quantitat de dades que s'han recollit sobre l'època, procedents de tauletes escrites en cuneïforme, jaciments arqueològics, etc, no havien pogut explicar com un imperi tan gran havia col·lapsat. Si més no, fins ara.

Un equip internacional d'investigadors ha proposat, en un article publicat a la revista 'Science Advances', una possible solució a aquest misteri, que duu de corcoll els arqueòlegs d'ençà que, fa gairebé dos segles, es va començar a excavar Nínive i va ser evident com havia estat destruïda. Gran part d'aquelles restes, malauradament, van ser destruïdes entre 2015 i 2017, durant el temps en què l'Estat Islàmic va prendre el control de la regió on es trobava la ciutat, en un temps en què altres indrets d'un valor patrimonial i històric incalculable van ser arrassats pel califat terrorista. Fos com fos, detingudament les dades que permeten conèixer les precipitacions en aquella època, han descobert un període de sequera de seixanta anys que podria, fàcilment, explicar com la capital de l'Imperi Assiri va ser conquerida en només tres mesos de revolta i, just després, abandonada per sempre.

La caça del lleó, relleu del Palau Nord de Nínive, conservat al Museu Britànic | Wikimedia Commons

Els científics van analitzar estalagmites d'una cova del nord-est de l'Iraq per conèixer el clima de l'època en base a l'oxigen i l'urani de l'aigua que es preserva a les seves capes: l'oxigen dóna una idea de la quantitat de precipitació, i l'urani permet conèixer-ne l'antiguitat. Combinant això amb els registres arqueològics, van arribar a la conclusió que una gran sequera havia afectat el cor de l'Imperi Assiri durant més de mig segle després d'un període de grans pluges que, irònicament, havia permès el darrer gran moment d'esplendor de la civilització.

Un Estat bàsicament agrícola i que depenia de les precipitacions estacionals per al seu cultiu de cereals, com l'assíria, es trobava en una situació molt més delicada que no pas els babilonis que, al sud de l'Imperi, tenien una agricultura basada en el regadiu de manera que ni els seus recursos ni la seva estabilitat política es van veure tan afectades per la sequera. Precisament, els registres de la regió mostren com l'època de sequera va coincidir amb l'inici de la construcció de canals de regadiu per part dels assiris -cosa que va limitar l'extensió dels seus conreus- i, també, l'aturada de qualsevol tipus de campanya militar en indrets llunyans. Això, sumat a la desconfiança creixent en els seus aliats egipcis i, també, a tensions internes, va fer que la revolta de babilonis i medes els enxampés en un moment de gran debilitat i que, a causa del clima, un dels imperis més grans de l'Antiguitat fos arrasat pels qui, als segles posteriors, van ser els principals Estats de la regió.

Arqueologia sequera clima

ITÀLIA

Venècia encara espera els dics miraculosos

La inundació de dimarts reobre la polèmica sobre el retard del sistema per protegir la ciutat del mar

3 min. Roma 15/11/2019 22:52

• La Xina, amb la brossa fins al co

SORAYA MELGUIZO

ARA.CAT 

• 

Un supermercat de Venècia ahir. Després de les inundacions de dimarts a la nit, la pluja no dona treva a la ciutat dels canals. / ANDREA MEROLA / EFE

Venècia continua amb l’aigua al coll tres dies després que la marea arribés als 187 centímetres i fregués el rècord històric registrat per la gran acqua alta que va devastar la ciutat el 1966. La pluja no dona treva als venecians. L’alcalde, Luigi Brugnaro, va ordenar divendres tancar la plaça de Sant Marc, el punt més baix de la ciutat, a 80 centímetres del nivell del mar, a causa d’una nova inundació que va arribar fins als 160 centímetres.

La d’aquesta setmana va ser una inundació “excepcional” provocada pel fort temporal que afecta tot el país des de fa dies. La pluja, unida a ràfegues de vent de més de 100 quilòmetres, va submergir més del 80% de la Sereníssima. Va ser un desastre “apocalíptic” que va deixar un escenari desolador: taules i cadires surant a la plaça de Sant Marc, gòndoles a la deriva, botigues i hotels de luxe inundats... A més, va reobrir la polèmica pels retards en la construcció dels dics per protegir Venècia, concebuts després del desastre de fa més de 50 anys, quan l’aigua va arribar als 194 centímetres.

Els venecians estan acostumats al fenomen conegut com a acqua alta, però la intensitat de les pluges de dimarts va superar totes les previsions. Per intentar protegir la Ciutat dels Canals de les inundacions, fa 16 anys van començar els treballs de construcció del MOSE, acrònim italià de Mòdul Experimental Electromecànic, un projecte que per als venecians té un significat gairebé bíblic, perquè Mosè és el nom en italià de Moisès, que va separar les aigües del mar Roig. Alguns creuen que per veure acabat algun dia aquest immens sistema de dics mòbils per separar la llacuna del mar Adriàtic caldrà un miracle.

• 

El projecte consta de 78 comportes instal·lades als accessos portuaris del Lido, de Malamocco i de Chioggia, que formen tres barreres mòbils. Cadascuna d’aquestes barreres pesa aproximadament 200 tones i mesura 5 metres d’alçada i 20 de gruix. Els dics s’elevaran en cas que la marea augmenti per sobre dels 110 centímetres sobre el nivell del mar.

Aquesta setmana el govern de Giuseppe Conte ha dit que el 93% de l’obra està acabada i ha anunciat que el sistema estarà operatiu el 2021. Però els experts adverteixen que podria néixer ja obsolet i que algunes d’aquestes comportes estan començant a oxidar-se. Des de la seva projecció inicial el 1986, el sistema ha comptat, a més, amb el rebuig dels ambientalistes.

La faraònica obra d’enginyeria va començar a construir-se el 2003, sota el govern de Silvio Berlusconi, però la seva posada en funcionament, prevista per al 2016, es va anar endarrerint a causa dels escàndols de corrupció i els sobrecostos que han esquitxat el projecte, que el 2014 van portar a la detenció del llavors alcalde de Venècia, Giorgio Orsini, i de 34 persones més acusades de blanqueig de diners, malversació de fons públics i extorsió. El projecte ja ha costat prop de 5.500 milions d’euros i, quan funcioni, s’estima que caldran uns 100 milions cada any per mantenir-lo. “Avui el MOSE és un fantasma”, va lamentar l’actual alcalde, que va instar el govern a acabar el projecte tan aviat com sigui possible. “Si hagués estat acabat, s’hauria evitat aquesta marea excepcional”.

Etiquetes

• Venècia

Llocs

5 llocs que no et pots perdre si visites Tàrrega

La capital de l'Urgell disposa d'un ampli patrimoni que no deixa indiferent el visitant

Plaça Major de Tàrrega

per Redacció 15 de novembre de 2019 04:25

elMón 

Visitar Tàrrega és descobrir els seus racons i encants. Avui us proposem cinc espais que no podeu deixar de visitar si aneu a la capital de l'Urgell.

Castell de Tàrrega

Castell de Tàrrega

A la part més alta de la ciutat es poden veure les restes del castell de Tàrrega. La construcció data de l'any 1056 quan Ramon Berenguer I li oferí com a dotalici a la seva esposa Almondis. Tota la ciutat va créixer al seu voltant, però cap al segle XIV va començar la seva decadència a conseqüència de les diferents batalles i conflictes existents.
Actualment el castell és propietat de l'Ajuntament, i es pot visitar. La construcció va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.

Església de Sant Antoni

La Plaça i l'Església de Sant Antoni

Al peu de les runes del castell de la ciutat es troba la plaça medieval. Una plaça porticada que acull l'església de Sant Antoni en la qual es venera la imatge del Sant Crist Trobat, el Sant Hospital i la Biblioteca Comarcal. A més, en aquesta plaça també es troba la seu de les oficines de la Fira de Teatre.
L'any 1980 la plaça fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.

Creu de Terma de la plaça Major.

Plaça Major

La plaça Major de Tàrrega acull els edificis més emblemàtics de la ciutat, com són l'església (declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2017), l'Ajuntament o la creu de terme. Una creu gòtica i data del s. XV que és de gran bellesa, destacant les seves figures esculpides i treballades al detall.

Museu Comarcal de l'Urgell

Museu Comarcal de l'Urgell

El Museu Comarcal de l'Urgell, ubicat a l'antic casal de la família Perelló, acull una exposició permanent comptant amb un important fons de fòssils provinents de les pedreres del Talladell així com un extens conjunt d'obres pictòriques i escultòriques d'artistes targarins dels segles XIX, XX i XXI. Les instal·lacions del Museu també conserven una col·lecció de material etnològic, un fons fotogràfic i un important conjunt de vestuari de principis de segle XX.
El museu es pot visitar de dilluns a dijous de 12 a 14 hores i de 19 a 21 hores, els divendres de 12 a 14 hores, i els dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 hores.

Cal Trepat

El Museu de la mecanització agrària Cal Trepat

Ubicat a l'antiga fàbrica J. Trepat, a l'avinguda de Josep Trepat Galcerán, aquest espai és un testimoni valuós de la mecanització del camp durant el segle XX. I és que en aquesta fàbrica s'hi dissenyaven, fabricaven i comercialitzaven emblemàtiques màquines agrícoles com garbelladores, dalladores, lligadores, entre altres.
L'espai es pot visitar sense reserva prèvia amb visites comentades tots els diumenges a les 11 i a les 12.30 hores.

Més informació

Llocs

Tàrrega m'agrada!

Cuina

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

Llocs

Un museu únic per conèixer la mecanització agrària

Més notícies

Venècia »Acqua alta a Venècia

Acqua alta a Venècia

Pat on estoc / stock.adobe.com

L'Acqua alta és un fenomen que afecta Venècia en certes èpoques de l'any. Es tracta d'una marea alta que pot inundar algunes parts de la ciutat i crear una situació completament quotidiana per als residents de Venècia, però surrealista per al visitant.
T'expliquem què és a l'acqua alta, quan succeeix i com preparar-te per aquest fenomen.

Per què es dóna el acqua alta a Venècia?

nullplus / stock.adobe.com

L'acqua alta es produeix sota unes condicions meteorològiques específiques, que tenen a veure amb la marea astronòmica, el vent de xaloc i la pressió.
Parlant en cristià, les marees augmenten quan baixa la pressió atmosfèrica o quan bufa vent de sud-est. La possibilitat d'acqua alta s'incrementa en els períodes de lluna plena i lluna nova.

¿Quan ocorre el acqua alta? 

El fenomen sol afectar Venècia a la tardor i hivern, especialment entre novembre i desembre.

Se segueix el cicle de la marea, creix durant 6 hores i baixa les 6 hores següents. El acqua alta dura les hores centrals de la fase creixent; així roman durant unes 3 o 4 hores i després la ciutat torna a la normalitat.

---

La Plaça Sant Marc és un dels punts més baixos de Venècia, per la qual cosa és un de les primeres zones en inundar-se.

---

Com preparar-te pel acqua alta

ET1972 / stock.adobe.com

Els venecians estan acostumats a viure amb aquest fenomen i sempre tenen les seves botes de goma preparades. Com que no és el cas de l'turista, t'expliquem en què et pot afectar el acqua alta i com preparar-te si ocorre durant el viatge a Venècia:

• Les autoritats de la ciutat instal·len una sèrie de camins elevats que connecten els punts estratègics. Si no et vols mullar els peus, pots moure't per aquests senders sense problema.
• Depenent de el nivell de l'aigua, els vaporetti poden modificar les seves rutes, al no poder passar sota certs ponts.
• Hi ha una sirena que alerta sobre el acqua alta amb unes tres hores d'anticipació. Això passa quan s'espera un acqua alta de al menys 110 cms. Quan això succeeix, molts restaurants i botigues també arriben a inundars e.
• El preu de les botes a prova d'aigua s'incrementa notablement durant el acqua alta.

Nivells de l'acqua alta

• Nivell de la marea en +65 cm. Es poden presentar petits tolls esporàdics.
• Una marea entre +80 cm i 100 cm. Vol dir que un 5% de la ciutat es pot inundar. La Plaça Sant Marc es converteix en un petit llac.
• Marea a partir de +120 cm. Es recomana usar botes de goma.
• Nivell excepcional de la marea: superior a +140 cm. És una situació molt inusual que poques vegades sol presentar-se.

Pots informar-te de les alertes, entrant a la web oficial de predicció de Acqua alta.

Actualitat

Ideen una manera de comprovar l'existència dels forats de cuc, túnels en l'espai-temps

Un estudi recent indica que, si n'hi ha, es podrien detectar observant estrelles properes a ells

per Aleix Salvans dijous, 7 de novembre 2019 - 15:39h 

MÓNPLANETA

Representació artística d'un forat de cuc i una nau a punt d'entrar-hi | Les Bossinas (NASA)

Els forats de cuc són un element clàssic de la ciència-ficció, túnels a l'espai que podrien permetre recórrer distàncies enormes en l'espai-temps i l'existència dels quals, segons la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein, és possible. Fins ara, però, no se n'ha aconseguit descobrir cap. Això és, precisament, el que vol canviar un estudi que afirma que, observant estrelles en busca de moviments estranys, es podria arribar a demostrar que, efectivament, existeixen. El treball, publicat a la revista 'Physical Review D', ha estat elaborat per un equip internacional integrat per membres d'universitats de la Xina i els Estats Units i afirma que, si dues estrelles estan connectades per un forat de cuc, totes dues s'haurien de veure afectades per la gravetat de l'altra ja que el flux gravitacional hauria de travessar l'espai-temps a través del túnel.

Un fenomen com un forat de cuc només podria existir en indrets on la deformació de l'espai-temps sigui enorme i, per tant, sotmesos a forces gravitacionals extraordinàries. Així doncs, un bon lloc per buscar-ne indicis és a prop de forats negres súpermassius com, per exemple, el que hi ha al centre de la nostra galàxia: Sagitari A*. Observant les estrelles que hi ha més a prop, es podrien aconseguir detectar petites variacions en les seves òrbites que podrien indicar la presència d'un forat de cuc que comunica amb un altre lloc de l'espai i el temps a prop del qual hi ha una segona estrella.

Reproducció artística d'una galàxia amb un forat negre supermassiu al seu centre | NASA

El problema, de moment, és que la capacitat humana d'observar regions tan llunyanes de l'espai és limitada. Tot i això, durant els propers anys o dècades es podria desenvolupar la tecnologia necessària per iniciar la cerca de forats de cuc o, si més no, d'indicis de la seva presència, ja que afirmar-ho categòricament continuarà sent molt complicat. El pas següent, és clar, requeriria arribar a una distància prou petita del possible forat per poder observar-lo directament, no només pels seus efectes, i fins i tot si s'aconseguís, el seu ús, tal com s'ha vist a la ciència-ficció, continuaria molt lluny de ser una realitat: perquè una nau pogués passar a través d'un forat de cuc, caldria una font d'energia negativa que, ara mateix, és impossible d'aconseguir.

Astronomia espai