Actualitat

Els nous motors espacials que podrien dur-nos a Mart a grans velocitats

Per recórrer la distància que ens separa del Planeta Roig, diversos equips treballen en tecnologies que, en el futur, poden revolucionar els viatges interplanetaris

per Redacció dijous, 26 de desembre 2019 - 10:01h 

MÓNPLANETA 

Llançament del coet Falcon Heavy | SpaceX

Més enllà de la Lluna, els cossos que hi ha al nostre Sistema Solar són a distàncies extraordinàrmanent grans per a les velocitats a què són capaços de viatjar els nostres coets i naus. En vista dels plans de la NASA per viatjar fins a Mart, sembla que la investigació en nous motors més ràpids i eficients, que ens puguin ajudar a arribar-hi sense invertir els nou mesos que es trigaria a anar-hi amb un coet de combustible químic tradicional, serà clau. A la pàgina web de la cadena britànica BBC, la periodista Mary-Ann Russon ha recopilat els projectes més espectaculars en aquest sentit i els que podrien, en un futur no gaire llunyà, permetre'ns viatjar còmodament pel nostre veïnat còsmic.
Propulsió elèctrica solar
Aquest sistema està pensat no pas per dur persones a Mart sinó subministraments perquè, quan hi arribin els astronautes, tinguin un carregament de menjar, aigua i estris i aparells esperant-los. Gràcies a grans plaques solars i a un propulsor d'ions conegut com a propulsor Hall, es podria enviar una nau a Mart fent servir molt menys combustible, tot i que el viatge seria més lent -uns dos anys i mig- i, per tant, no és viable per al transport de passatgers. Per aconseguir que aquest sistema alternatiu de facilitar l'estada a indrets llunyans sigui viable, però, encara cal fer més recerca.

El planeta Mart | xx

Propulsió nuclear termoelèctrica
Si bé per sortir del nostre planeta continuen fent falta els coets de combustible químic habituals, i tot i que els aterratges també continuen necessitant aquesta tecnologia, per a la part intermitja del viatge alguns científics proposen fer servir un motor elèctric nuclear, un petit reactor l'energia del qual escalfi hidrogen líquid i que aquest, en escalfar-se, propulsi la nau. La potència d'aquest tipus de motors és més gran que els que es fan servir actualment i, segons els càlculs dels científics, podrien escurçar el temps de viatge entre trenta i seixanta dies, cosa que reduïria els riscos associats a l'exposició dels astronautes a la radiació còsmica. Aquesta tecnologia, de moment, és una de les més prometedores, però fer proves a la Terra és complicat, si més no fins que no s'aconsegueixi aïllar i eliminar la radiació resultant.


Motors d'ions
D'una manera semblant a la de la propulsió elèctrica solar, els motors d'ions obtenen la seva energia d'accelerar aquestes partícules -àtoms o molècules carregades- fent servir electricitat. Tot i que el sistema ja es fa servir en alguns satèl·lits, no són gaire potents i, tot i que poden aconseguir altes velocitats, triguen molt a fer-ho. Una de les darreres tecnologies en què es treballa és en un propulsor anomenat Vasimir, que fa servir ones de ràdio per ionitzar i escalfar el combustible i un camp magnètic per accelerar el plasma. Així, l'acceleració d'aquest motor és molt més potent que els motors d'ions estàndard. Per generar l'electricitat necessària, es podria fer servir un reactor nuclear o energia solar per a càrregues més petites.

Prova dels propulsors de la nau Orion | NASA

Millorar els motors de combustible químic actuals
Les noves tecnologies són interessants però per als grans fabricants de coets, els propulsors de combustible químic que s'han fet servir fins ara són la forma més fiable de continuar els viatges espacials i seran la base de les naus que arribaran a Mart. Com a tecnologia provada de sobres, se sap que és capaç de complir aquesta missió, tot i que algunes millores en els sistemes i en el coneixement de navegació en l'espai interplanetari serà molt important.

viatges espai

Quin és el millor dia per muntar el pessebre? El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

Societat

Quin és el millor dia per muntar el pessebre?

El pessebre és una de les tradicions catalanes més antigues que il·lustren el naixement de Jesús

 

El pessebre és una de les tradicions de Nadal FOTO: Arxiu

per Redacció del TOT 5 de desembre de 2016

 TOTSantCugat  

Quan cal muntar el pessebre? Hi ha algun dia en concret que marqui el calendari? La veritat és que sí.
Tradicionalment, el 25 de novembre, dia de Santa Caterina, marca l'inici del muntatge del pessebre. El cert però, és que hi ha qui el munta per Santa Llúcia, el 13 de desembre, o durant la primera setmana de desembre, sense cap data assenyalada.

El pessebre és la representació del naixement de Jesús. Tradicionalment es construïa amb molsa, troncs, suro i figures de fang de personatges que representaven aquell moment. Actualment n'hi ha de tot tipus i materials diversos.
El nom d'aquesta tradició li dóna una menjadora d'animals. I és que segons la Bíblia, quan Jesús va néixer a l'estable, el van posar dins d'una menjadora d'animals anomenada pessebre.

A Catalunya, des del segle XVIII, es col·loca el caganer al pessebre. Segons sembla, en aquella època als nounats se'ls deia 'caganer', perquè l'únic que feien era menjar, dormir i les seves necessitats.
D'aquí, hi ha qui diu, que, per les dates de Nadal, quan algú anava a casa de la seva família per celebrar les festes, preguntava si havien posat el caganer, referint-se al nen Jesús. Sembla que, a partir d'aquest moment, es va fabricar el primer caganer per al pessebre, fet que s'estendria ràpidament. Alhora, aquesta figura, serviria per riure's d'algun personatge del poble.
Però a banda d'aquesta teoria, també hi ha la hipòtesi, que el caganer és un símbol de bona sort per a l'any vinent. I és que es creu que, les femtes del caganer fertilitzen la terra.
Igual que hi ha una data per muntar el pessebre, la tradició popular catalana marca el 2 de febrer, dia de la Candelera com el dia per retirar el pessebre. Tot i això, hi ha qui, un cop han passat els Reis Mags de l'Orient, el retiren.

Nadal

Rutes del Palau Robert

De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges

Ruta en bicicleta de muntanya que s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra

 

Carrer de Florejacs

per Redacció 14 de desembre de 2019 04:00

elMón 

El Palau Robert recomana aquesta ruta: De Guissona a Concabella, Ratera, Pelagalls, les Pallargues, Florejacs i les Sitges.
Des de Guissona l'excursió s'endinsa per alguns dels llocs més atractius de la Segarra. Concabella, com Ratera, les Pallargues, Florejacs, les Sitges i Palou de Sanaüja conserven fortificacions i castells medievals de quan la vall del Sió feia el paper de línia defensiva entre els comtats cristians i les terres de l'Al-Àndalus. Alguns d'aquests edificis són visitables; cal informar-se'n abans d'emprendre la sortida. Per la seva banda, a Pelagalls es pot visitar l'església romànica de Sant Esteve, amb una magnífica portada esculpida, de gran interès i, a Guissona, població pròspera mercès a la seva indústria d'alimentació de magnitud europea, cal visitar el nucli històric, les muralles, els portals, el museu i les ruïnes de la ciutat romana d'Iesso.
En els pròxims anys, el paisatge d'aquests entorns canviarà radicalment de fesomia mercès al sistema de reg Segarra-Garrigues, l'obra hidràulica més ambiciosa que s'ha plantejat a Catalunya des de la construcció del canal d'Urgell, realitzada al segle XIX. El canal, que té 85 km de llargada, connecta l'embassament de Rialb (Noguera) amb el de l'Albagés (Garrigues) dibuixant un arc paral·lel al canal d'Urgell; permetrà la conversió d'unes 70.150 ha en terres de regadiu.
Ruta senyalitzada.

Florejacs des de la llunyania

L'inici del recorregut és a Guissona on es pot arribar des de Cervera per la carretera L-311 en direcció N cap a Ponts i Andorra.

• 0,00 km (489 m). La ruta comença a la plaça del Vell-Pla de Guissona, situada al costat del portal de l'Àngel a l'exterior de la muralla que protegia el centre històric. S'entra al nucli antic passant per sota d'aquest portal, es travessa la plaça Major, presidida per la imponent església-col·legiata de Santa Maria i, pel carrer dels Botiguers se surt al carrer de la Bisbal, que cal prendre cap a la dreta (SO). Passat el portal de Sant Roc es continua recte (SO) pel carrer de les Guinguetes; immediatament, en una gran rotonda, s'enllaça amb l'avinguda de Tàrrega (o carretera L-310), on cal continuar en direcció SO.
• 0,80 km (475 m). Cal prendre la primera semirotonda que es troba per girar cap a l'esquerra (S) travessant la carretera. Es continua pel passeig de la Fonteta i se surt de Guissona per la pista de terra que hi ha al final. Es deixa a mà esquerra (E) una capelleta dedicada a Sant Antoni (1,40 km) i es creua la carretera L-311 (1,60 km). La pista continua a l'altra banda, ara cap al SO.
• 2,30 km (501 m). Ermita de la Mare de Déu de les Flors de Maig, neoromànica. Es continua per la pista principal, que al cap de poc tomba a ponent, en direcció a Gra.
• 4,60 km (465 m). Carretera L-310, que es creua per entrar al petit nucli de Gra, pertanyent al municipi de Torrefeta i Florejacs. Deixant a mà esquerra l'església de Sant Salvador, es creua la població passant per les places Major i del Vall i es continua cap a ponent per una pista asfaltada que de seguida cal deixar a l'esquerra (al S, 5,05 km). Es continua recte (OSO) per un camí que lentament va girant cap al S. Se segueix el traçat principal (senyalitzat), en direcció a Concabella, on s'arriba després de travessar, de nou, la carretera L-310.
• 7,10 km (412 m). Concabella, terme d'Els Plans de Sió. Cal veure-hi l'església parroquial de Sant Salvador i el castell de Concabella, documentat al segle XI, visitable i en procés de restauració, on destaquen diversos elements ornamentals d'interès i l'obra constructiva, de notable perfecció. Se surt del poble cap a ponent. A la rotonda que hi ha a la sortida es pren la carretera de Pallargues, la L-304. Cal estar atents a la desviació de Ratera, situada a poca distància (punt 8,00 km), on es gira a l'esquerra (SO) travessant la calçada d'asfalt.
• 8,20 km (401 m). Castell de Ratera, documentat des del segle XI, modificat en estil gòtic els segles XIV i XV. Al seu costat destaca l'antic molí fariner, del segle XVI. No està obert a les visites públiques. El menut llogarret medieval de Ratera, situat al NO del castell (s'hi accedeix continuant 180 m més per la carretera que s'ha deixat abans), és una vila closa amb una única portalada d'entrada. L'església va romandre fora vila.
• Es continua cap al sud. Al punt 8,65 km es desemboca en una pista que se seguirà cap a la dreta (ONO) i, després (9,20 km) cap al N i NO, en direcció a Sisteró.
• 10,35 km (394 m). Sisteró, poble del terme dels Plans de Sió. Abans d'entrar al centre cal girar a l'esquerra (SO) per anar fins al nucli de Pelagalls, situat a 0,45 km, on cal veure l'església romànica de Sant Esteve, notable, declarada Bé Cultural d'Interès Nacional el 1982, amb una portada molt bella i ben esculpida. Es torna enrere fins a Sisteró i, girant a l'esquerra, cap al nord, es creua el poble i es torna a prendre la carretera L-304 cap a l'esquerra (O) per anar a les Pallargues.
• 12,88 km (411 m). Les Pallargues, cap i casal del municipi dels Plans de Sió. Plaça Major, davant del castell. Aquest edifici, documentat des del 1061, pertany al tipus de castell-palau típic de la Segarra. La seva planta, irregular, està formada per tres polígons fruit de diverses etapes constructives. És visitable.
• El nucli antic del poble està disposat al seu redós conjuntament amb l'església de Sant Salvador, reconstruïda en estil neoclàssic. Se surt pel carrer de Prat de la Riba i, després, pel del Raval, en direcció NE; es deixa una primera desviació a la dreta (13,24 km) i, més enllà, una segona que du al cementiri.
• 13,67 km (402 m). Es creua el canal Segarra-Garrigues per un pont i es gira a la dreta (E); una mica més endavant, la pista gira al NE i al punt 14,60, al N, tot deixant un trencall a la dreta (S). Se segueix la pista principal deixant desviacions secundàries a banda i banda.
• 16,07 km (469 m). Cruïlla del Bosquet o de les Deveses. Se segueix recte (N). Després d'una suau baixada entre cultius, es passa pel fons de la vall, es puja fins a la carretera LV-3133 i, tombant a l'esquerra (O), s'accedeix a Florejacs.
• 18,65 km (486 m). Florejacs. Cal entrar a l'interior del nucli clos, on destaquen l'església i el castell medieval, visitable. Es reprèn la carretera, ara cap a llevant, deixant a la dreta el trencall de l'anada.
• 19,26 km (476 m). S'abandona la carretera al costat de la Bassa Bona i s'agafa a l'esquerra (NE) una pista ampla asfaltada. Immediatament després, es deixa un trencall a la dreta i un altre a l'esquerra. Al N es distingeix el castell de les Sitges, on s'ha d'arribar prenent una desviació de la dreta (NE) que hi dóna accés.
• 21,30 (530 m). Castell de les Sitges, de bella factura, en estil romànic i gòtic i declarat Bé Cultural d'Interès Nacional. És visitable. Es passa per davant del castell, es fa una ziga-zaga a la dreta i, deixant a l'esquerra l'església romànica de Sant Pere, es continua per la pista cap a llevant. El camí, primer força pedregós, més endavant llis i ample, desemboca a la carretera de Florejacs, (LV-3133; km 22,73), que es pren a l'esquerra (E). Quatre-cents metres més enllà, parant molta atenció a la circulació, es creua la carretera L-313 de Ponts a Guissona i es gira a l'esquerra per prendre, seixanta metres després, un trencall asfaltat de la dreta (NE) que porta a Palou de Sanaüja deixant un camí que s'enfila a la dreta. Se segueix pel vial asfaltat que rodeja el turó sobre el qual s'aixeca el poble.
• 24,20 km (515 m). S'és a l'alçada del cementiri; una mica més enllà, hi ha el trencall que, per la dreta, puja a Palou. L'itinerari continua per la pista de l'esquerra en direcció E. Es desemboca a una pista transversal (km 24,97) i es tomba a la dreta (S). La pista va girant a llevant i, al km 25,91, es troba una bifurcació: es continua recte (E) deixant a mà dreta (S) la pista que porta a Guarda-si-venes. El camí avança recte cap a llevant sota uns roures entre camps de conreu i pujant suaument. Més enllà, es passa el mirador de la Creu de Condomines, es gira a la dreta i es davalla fins a la carretera de Sanaüja (L-314).
• 26,61 km (524 m). A l'alçada del mas Ramon, es creua la carretera de Sanaüja (L-314) i s'agafa la pista de l'altra banda. Es continua en direcció E i, més endavant, es deixa a l'esquerra la desviació que porta al Sagrat Cor de la Segarra, visible al N. Es travessa una cruïlla i la pista va girant cap al SE. Per la pista principal, es desemboca, a l'alçada d'un magatzem, a la pista d'accés al mas Farell, on es gira a la dreta (S). Més enllà, es deixa a la dreta (E) una desviació (km 29,72) i se surt a la carretera de Biosca (C-451).
• 30,26 km (504 m). Carretera C-451 de Biosca. Cal creuar-la parant atenció i prendre, a l'altra banda, l'accés a Massoteres (SE). Mig quilòmetre més endavant se surt a la carretera LV-3113 de Guissona a Massoteres. Es pren cap a la dreta (SO) i se segueix durant 300 m fins a trobar una pista que se segueix cap a l'esquerra (SE).
• 32,35 km (524 m). Font de l'Estany, raconada fresca i ombrívola, amb taules i bancs. La pista dóna la volta a la font, continua en direcció SO i desemboca a la carretera LV-3201 de Guissona a Sant Guim de la Plana. Es gira a la dreta (NO) i s'entra a Guissona pel carrer de Torres d'Escrivà. Seguint el traçat de la carretera, es torna al punt de sortida.
• 34,37 km (489 m). Plaça del Vell-Pla de Guissona, punt final de l'itinerari.

Més informació

Castell de Ratera

CONSELLS

• Respectar sempre l’entorn
Un paper llençat a la muntanya trigarà uns tres mesos a biodegradar-se, una llauna uns 10 anys, els plàstics entre 100 i 1.000 anys, i el vidre uns 4.000 anys. Per tant, endú-te la teva brossa a casa i no llencis mai res, la natura no vol cap residu teu!
• Planificar la sortida
Prepara l’excursió, documenta’t i informa’t. Ah!, i abans de fer la sortida, comunica les teves intencions a algun conegut o familiar, d’aquesta manera hi ha algú que sap el teu recorregut.
• Anar amb companyia
Sempre és més recomanable anar d’excursió acompanyat per no patir un accident sol i tenir suport. Entre la colla, cal que adapteu la sortida a les vostres possibilitats.
• La meteorologia
Abans de sortir, informa’t del temps, a Internet trobaràs molts webs; et recomanem http://meteomuntanya.cat

• El mapa i la brúixola
Sí, avui dia els aparells són molt avançats, però el mapa i la brúixola de tota la vida no et deixaran a l’estacada per motius de bateries...
• El material
Equipa’t adequadament, segons el clima i les condicions, però sobretot no oblidis dur aigua, un impermeable, una petita farmaciola, una manta tèrmica per si de cas i uns mitjons de recanvi.
• Conviure i gaudir
Recorda que la natura és un sistema ecològic que no ha desequilibrar-se amb la teva visita, per tant, no malmetis res i deixa-la tal com és perquè la resta també en puguem gaudir.
Aquesta ruta i moltes més les trobareu al fons de rutes de Palau Robert a wikiloc.

Actualitat

Una gran sequera, causa probable de la caiguda de l'Imperi Assiri

Amb el centre al nord de l'Iraq i una extensió que el feia el reialme més gran del seu temps, l'Imperi Neoassiri va caure a finals del segle VII A.C per raons que, fins ara, es desconeixien

per Aleix Salvans divendres, 15 de novembre 2019 - 11:42h 

elMón 

Els murs de Nínive, a l'Iraq, en una fotografia dels anys noranta | Wikimedia Commons

L'Imperi Neoassiri va ser la darrera encarnació de l'Imperi Assiri, una de les grans entitats geopolítiques de l'Edat Antiga. Amb el seu centre al nord de l'Iraq i una extensió que anava d'Egipte a l'Iran, era l'imperi més gran de la seva època i havia durat, amb diverses formes i amb moments d'esplendor i decadència, més de set-cents anys. A finals del segle VII abans de Crist, però, i després de dos segles de domini absolut sobre la regió, l'Imperi es va esfondrar després que la revolta de dues civilitzacions amb exèrcits molt menors, els babilonis i els medes, acabés amb la caiguda de la capital assíria, Nínive. La gran quantitat de dades que s'han recollit sobre l'època, procedents de tauletes escrites en cuneïforme, jaciments arqueològics, etc, no havien pogut explicar com un imperi tan gran havia col·lapsat. Si més no, fins ara.

Un equip internacional d'investigadors ha proposat, en un article publicat a la revista 'Science Advances', una possible solució a aquest misteri, que duu de corcoll els arqueòlegs d'ençà que, fa gairebé dos segles, es va començar a excavar Nínive i va ser evident com havia estat destruïda. Gran part d'aquelles restes, malauradament, van ser destruïdes entre 2015 i 2017, durant el temps en què l'Estat Islàmic va prendre el control de la regió on es trobava la ciutat, en un temps en què altres indrets d'un valor patrimonial i històric incalculable van ser arrassats pel califat terrorista. Fos com fos, detingudament les dades que permeten conèixer les precipitacions en aquella època, han descobert un període de sequera de seixanta anys que podria, fàcilment, explicar com la capital de l'Imperi Assiri va ser conquerida en només tres mesos de revolta i, just després, abandonada per sempre.

La caça del lleó, relleu del Palau Nord de Nínive, conservat al Museu Britànic | Wikimedia Commons

Els científics van analitzar estalagmites d'una cova del nord-est de l'Iraq per conèixer el clima de l'època en base a l'oxigen i l'urani de l'aigua que es preserva a les seves capes: l'oxigen dóna una idea de la quantitat de precipitació, i l'urani permet conèixer-ne l'antiguitat. Combinant això amb els registres arqueològics, van arribar a la conclusió que una gran sequera havia afectat el cor de l'Imperi Assiri durant més de mig segle després d'un període de grans pluges que, irònicament, havia permès el darrer gran moment d'esplendor de la civilització.

Un Estat bàsicament agrícola i que depenia de les precipitacions estacionals per al seu cultiu de cereals, com l'assíria, es trobava en una situació molt més delicada que no pas els babilonis que, al sud de l'Imperi, tenien una agricultura basada en el regadiu de manera que ni els seus recursos ni la seva estabilitat política es van veure tan afectades per la sequera. Precisament, els registres de la regió mostren com l'època de sequera va coincidir amb l'inici de la construcció de canals de regadiu per part dels assiris -cosa que va limitar l'extensió dels seus conreus- i, també, l'aturada de qualsevol tipus de campanya militar en indrets llunyans. Això, sumat a la desconfiança creixent en els seus aliats egipcis i, també, a tensions internes, va fer que la revolta de babilonis i medes els enxampés en un moment de gran debilitat i que, a causa del clima, un dels imperis més grans de l'Antiguitat fos arrasat pels qui, als segles posteriors, van ser els principals Estats de la regió.

Arqueologia sequera clima

ITÀLIA

Venècia encara espera els dics miraculosos

La inundació de dimarts reobre la polèmica sobre el retard del sistema per protegir la ciutat del mar

3 min. Roma 15/11/2019 22:52

• La Xina, amb la brossa fins al co

SORAYA MELGUIZO

ARA.CAT 

• 

Un supermercat de Venècia ahir. Després de les inundacions de dimarts a la nit, la pluja no dona treva a la ciutat dels canals. / ANDREA MEROLA / EFE

Venècia continua amb l’aigua al coll tres dies després que la marea arribés als 187 centímetres i fregués el rècord històric registrat per la gran acqua alta que va devastar la ciutat el 1966. La pluja no dona treva als venecians. L’alcalde, Luigi Brugnaro, va ordenar divendres tancar la plaça de Sant Marc, el punt més baix de la ciutat, a 80 centímetres del nivell del mar, a causa d’una nova inundació que va arribar fins als 160 centímetres.

La d’aquesta setmana va ser una inundació “excepcional” provocada pel fort temporal que afecta tot el país des de fa dies. La pluja, unida a ràfegues de vent de més de 100 quilòmetres, va submergir més del 80% de la Sereníssima. Va ser un desastre “apocalíptic” que va deixar un escenari desolador: taules i cadires surant a la plaça de Sant Marc, gòndoles a la deriva, botigues i hotels de luxe inundats... A més, va reobrir la polèmica pels retards en la construcció dels dics per protegir Venècia, concebuts després del desastre de fa més de 50 anys, quan l’aigua va arribar als 194 centímetres.

Els venecians estan acostumats al fenomen conegut com a acqua alta, però la intensitat de les pluges de dimarts va superar totes les previsions. Per intentar protegir la Ciutat dels Canals de les inundacions, fa 16 anys van començar els treballs de construcció del MOSE, acrònim italià de Mòdul Experimental Electromecànic, un projecte que per als venecians té un significat gairebé bíblic, perquè Mosè és el nom en italià de Moisès, que va separar les aigües del mar Roig. Alguns creuen que per veure acabat algun dia aquest immens sistema de dics mòbils per separar la llacuna del mar Adriàtic caldrà un miracle.

• 

El projecte consta de 78 comportes instal·lades als accessos portuaris del Lido, de Malamocco i de Chioggia, que formen tres barreres mòbils. Cadascuna d’aquestes barreres pesa aproximadament 200 tones i mesura 5 metres d’alçada i 20 de gruix. Els dics s’elevaran en cas que la marea augmenti per sobre dels 110 centímetres sobre el nivell del mar.

Aquesta setmana el govern de Giuseppe Conte ha dit que el 93% de l’obra està acabada i ha anunciat que el sistema estarà operatiu el 2021. Però els experts adverteixen que podria néixer ja obsolet i que algunes d’aquestes comportes estan començant a oxidar-se. Des de la seva projecció inicial el 1986, el sistema ha comptat, a més, amb el rebuig dels ambientalistes.

La faraònica obra d’enginyeria va començar a construir-se el 2003, sota el govern de Silvio Berlusconi, però la seva posada en funcionament, prevista per al 2016, es va anar endarrerint a causa dels escàndols de corrupció i els sobrecostos que han esquitxat el projecte, que el 2014 van portar a la detenció del llavors alcalde de Venècia, Giorgio Orsini, i de 34 persones més acusades de blanqueig de diners, malversació de fons públics i extorsió. El projecte ja ha costat prop de 5.500 milions d’euros i, quan funcioni, s’estima que caldran uns 100 milions cada any per mantenir-lo. “Avui el MOSE és un fantasma”, va lamentar l’actual alcalde, que va instar el govern a acabar el projecte tan aviat com sigui possible. “Si hagués estat acabat, s’hauria evitat aquesta marea excepcional”.

Etiquetes

• Venècia

Llocs

5 llocs que no et pots perdre si visites Tàrrega

La capital de l'Urgell disposa d'un ampli patrimoni que no deixa indiferent el visitant

Plaça Major de Tàrrega

per Redacció 15 de novembre de 2019 04:25

elMón 

Visitar Tàrrega és descobrir els seus racons i encants. Avui us proposem cinc espais que no podeu deixar de visitar si aneu a la capital de l'Urgell.

Castell de Tàrrega

Castell de Tàrrega

A la part més alta de la ciutat es poden veure les restes del castell de Tàrrega. La construcció data de l'any 1056 quan Ramon Berenguer I li oferí com a dotalici a la seva esposa Almondis. Tota la ciutat va créixer al seu voltant, però cap al segle XIV va començar la seva decadència a conseqüència de les diferents batalles i conflictes existents.
Actualment el castell és propietat de l'Ajuntament, i es pot visitar. La construcció va ser declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 1949.

Església de Sant Antoni

La Plaça i l'Església de Sant Antoni

Al peu de les runes del castell de la ciutat es troba la plaça medieval. Una plaça porticada que acull l'església de Sant Antoni en la qual es venera la imatge del Sant Crist Trobat, el Sant Hospital i la Biblioteca Comarcal. A més, en aquesta plaça també es troba la seu de les oficines de la Fira de Teatre.
L'any 1980 la plaça fou declarada Bé Cultural d'Interès Nacional integrada dins el conjunt artístic.

Creu de Terma de la plaça Major.

Plaça Major

La plaça Major de Tàrrega acull els edificis més emblemàtics de la ciutat, com són l'església (declarada Bé Cultural d'Interès Nacional l'any 2017), l'Ajuntament o la creu de terme. Una creu gòtica i data del s. XV que és de gran bellesa, destacant les seves figures esculpides i treballades al detall.

Museu Comarcal de l'Urgell

Museu Comarcal de l'Urgell

El Museu Comarcal de l'Urgell, ubicat a l'antic casal de la família Perelló, acull una exposició permanent comptant amb un important fons de fòssils provinents de les pedreres del Talladell així com un extens conjunt d'obres pictòriques i escultòriques d'artistes targarins dels segles XIX, XX i XXI. Les instal·lacions del Museu també conserven una col·lecció de material etnològic, un fons fotogràfic i un important conjunt de vestuari de principis de segle XX.
El museu es pot visitar de dilluns a dijous de 12 a 14 hores i de 19 a 21 hores, els divendres de 12 a 14 hores, i els dissabtes, diumenges i festius d'11 a 14 hores.

Cal Trepat

El Museu de la mecanització agrària Cal Trepat

Ubicat a l'antiga fàbrica J. Trepat, a l'avinguda de Josep Trepat Galcerán, aquest espai és un testimoni valuós de la mecanització del camp durant el segle XX. I és que en aquesta fàbrica s'hi dissenyaven, fabricaven i comercialitzaven emblemàtiques màquines agrícoles com garbelladores, dalladores, lligadores, entre altres.
L'espai es pot visitar sense reserva prèvia amb visites comentades tots els diumenges a les 11 i a les 12.30 hores.

Més informació

Llocs

Tàrrega m'agrada!

Cuina

Prepara el cóc, el plat típic de Tàrrega

Llocs

Un museu únic per conèixer la mecanització agrària

Més notícies

Venècia »Acqua alta a Venècia

Acqua alta a Venècia

Pat on estoc / stock.adobe.com

L'Acqua alta és un fenomen que afecta Venècia en certes èpoques de l'any. Es tracta d'una marea alta que pot inundar algunes parts de la ciutat i crear una situació completament quotidiana per als residents de Venècia, però surrealista per al visitant.
T'expliquem què és a l'acqua alta, quan succeeix i com preparar-te per aquest fenomen.

Per què es dóna el acqua alta a Venècia?

nullplus / stock.adobe.com

L'acqua alta es produeix sota unes condicions meteorològiques específiques, que tenen a veure amb la marea astronòmica, el vent de xaloc i la pressió.
Parlant en cristià, les marees augmenten quan baixa la pressió atmosfèrica o quan bufa vent de sud-est. La possibilitat d'acqua alta s'incrementa en els períodes de lluna plena i lluna nova.

¿Quan ocorre el acqua alta? 

El fenomen sol afectar Venècia a la tardor i hivern, especialment entre novembre i desembre.

Se segueix el cicle de la marea, creix durant 6 hores i baixa les 6 hores següents. El acqua alta dura les hores centrals de la fase creixent; així roman durant unes 3 o 4 hores i després la ciutat torna a la normalitat.

---

La Plaça Sant Marc és un dels punts més baixos de Venècia, per la qual cosa és un de les primeres zones en inundar-se.

---

Com preparar-te pel acqua alta

ET1972 / stock.adobe.com

Els venecians estan acostumats a viure amb aquest fenomen i sempre tenen les seves botes de goma preparades. Com que no és el cas de l'turista, t'expliquem en què et pot afectar el acqua alta i com preparar-te si ocorre durant el viatge a Venècia:

• Les autoritats de la ciutat instal·len una sèrie de camins elevats que connecten els punts estratègics. Si no et vols mullar els peus, pots moure't per aquests senders sense problema.
• Depenent de el nivell de l'aigua, els vaporetti poden modificar les seves rutes, al no poder passar sota certs ponts.
• Hi ha una sirena que alerta sobre el acqua alta amb unes tres hores d'anticipació. Això passa quan s'espera un acqua alta de al menys 110 cms. Quan això succeeix, molts restaurants i botigues també arriben a inundars e.
• El preu de les botes a prova d'aigua s'incrementa notablement durant el acqua alta.

Nivells de l'acqua alta

• Nivell de la marea en +65 cm. Es poden presentar petits tolls esporàdics.
• Una marea entre +80 cm i 100 cm. Vol dir que un 5% de la ciutat es pot inundar. La Plaça Sant Marc es converteix en un petit llac.
• Marea a partir de +120 cm. Es recomana usar botes de goma.
• Nivell excepcional de la marea: superior a +140 cm. És una situació molt inusual que poques vegades sol presentar-se.

Pots informar-te de les alertes, entrant a la web oficial de predicció de Acqua alta.

Actualitat

Ideen una manera de comprovar l'existència dels forats de cuc, túnels en l'espai-temps

Un estudi recent indica que, si n'hi ha, es podrien detectar observant estrelles properes a ells

per Aleix Salvans dijous, 7 de novembre 2019 - 15:39h 

MÓNPLANETA

Representació artística d'un forat de cuc i una nau a punt d'entrar-hi | Les Bossinas (NASA)

Els forats de cuc són un element clàssic de la ciència-ficció, túnels a l'espai que podrien permetre recórrer distàncies enormes en l'espai-temps i l'existència dels quals, segons la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein, és possible. Fins ara, però, no se n'ha aconseguit descobrir cap. Això és, precisament, el que vol canviar un estudi que afirma que, observant estrelles en busca de moviments estranys, es podria arribar a demostrar que, efectivament, existeixen. El treball, publicat a la revista 'Physical Review D', ha estat elaborat per un equip internacional integrat per membres d'universitats de la Xina i els Estats Units i afirma que, si dues estrelles estan connectades per un forat de cuc, totes dues s'haurien de veure afectades per la gravetat de l'altra ja que el flux gravitacional hauria de travessar l'espai-temps a través del túnel.

Un fenomen com un forat de cuc només podria existir en indrets on la deformació de l'espai-temps sigui enorme i, per tant, sotmesos a forces gravitacionals extraordinàries. Així doncs, un bon lloc per buscar-ne indicis és a prop de forats negres súpermassius com, per exemple, el que hi ha al centre de la nostra galàxia: Sagitari A*. Observant les estrelles que hi ha més a prop, es podrien aconseguir detectar petites variacions en les seves òrbites que podrien indicar la presència d'un forat de cuc que comunica amb un altre lloc de l'espai i el temps a prop del qual hi ha una segona estrella.

Reproducció artística d'una galàxia amb un forat negre supermassiu al seu centre | NASA

El problema, de moment, és que la capacitat humana d'observar regions tan llunyanes de l'espai és limitada. Tot i això, durant els propers anys o dècades es podria desenvolupar la tecnologia necessària per iniciar la cerca de forats de cuc o, si més no, d'indicis de la seva presència, ja que afirmar-ho categòricament continuarà sent molt complicat. El pas següent, és clar, requeriria arribar a una distància prou petita del possible forat per poder observar-lo directament, no només pels seus efectes, i fins i tot si s'aconseguís, el seu ús, tal com s'ha vist a la ciència-ficció, continuaria molt lluny de ser una realitat: perquè una nau pogués passar a través d'un forat de cuc, caldria una font d'energia negativa que, ara mateix, és impossible d'aconseguir.

Astronomia espai

Què podem fer per Tots Sants? Deu propostes per a celebrar la Castanyada

CULTURA

Què podem fer per Tots Sants? Deu propostes per a celebrar la Castanyada

De la Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra a la Fira de Tots Sants de Cocentaina i la Nit de les Ànimes de Palma

Per: Redacció

29.10.2019  21:50

Vilaweb

És a punt de començar un cap de setmana llarg, marcat per la festivitat de Tots Sants. Si no teniu plans per a aquest pont de la Castanyada, us oferim un llistat amb deu propostes culturals per a gaudir d’una de les festes de tardor més esperades.

La Fira de les Bruixes de Sant Feliu Sasserra

La Fira de les Bruixes rememora la caça de bruixes que hi va haver durant els segles XVII i XVIII al país. Sant Feliu Sasserra va ser l’últim poble on van penjar una dona acusada de bruixeria, l’any 1767. En total, es calcula que més d’una vintena de dones van ser perseguides pel Consell i Jurats del terme, i posteriorment executades, pel simple fet de fer servir la medicina natural.
El poble recrea per Tots Sants l’ambient de desconfiança que es vivia durant aquell temps, teatralitzant, en diferents llocs del poble, episodis de la vida quotidiana d’aquelles bruixes.

Per què celebrem Tots Sants? 

La Fira de la Carabassa a Calaf

Per Tots Sants, Calaf celebra la Fira de la Carabassa, un certamen dedicat exclusivament al cultiu i l’artesania d’aquest fruit de tardor, tradicional de l’Alta Segarra. La fira inclou, entre més, un tast gastronòmic, jocs, tallers infantils i una exposició de productes de tardor. Ara, l’esdeveniment més esperat és el concurs de carabasses gegants. S’ha de dir que enguany ja s’ha confirmat la participació d’una carabassa de més de 400kg. A més, la fira tindrà, un any més, la secció ‘La Carabassa i l’art’, que comptarà amb diversos artistes locals que crearan obres d’art relacionades amb la carabassa.

La Nit de les Ànimes a Palma

Des de fa tres anys, Palma ha recuperat una tradició relacionada amb Tots Sants que començava a perdre’s. És la Nit de les Ànimes, organitzada per la Colla de Dimonis del Cau del Boc Negre i diverses entitats. La festa serà el 2 de novembre a l’amfiteatre del parc de la Riera.
A la tarda, hi haurà activitats pensades per als més petits i tallers per a fer panellets i fanalets, entre més. A més, durant la tarda es faran visites guiades al cementiri de Palma. La Nit de les Ànimes acabarà amb una ballada popular i un correfoc.

La nit dels morts a la Sala Beckett

La relació entre Mèxic i la mort és, segurament, única al món. Ara la Sala Beckett acosta aquesta cultura als barcelonins amb una experiència al voltant del Dia dels Morts a Mèxic. Durant aquest dijous 31 d’octubre, han organitzat tot d’activitats. A les sis de la tarda, hi haurà una conversa entre els escriptors Eduardo Ruiz Sosa i Diego Gómez Pickering sobre el significat de la mort en la cultura i la societat mexicanes. Posteriorment, s’inaugurarà un altar de morts, dedicat a figures emblemàtiques de la dramatúrgia catalana, espanyola i mexicana. I hi haurà un concert de mariachis.

Quan ve el temps de menjar castanyes, Halloween- Mail Obert Bel Zaballa

Fira de Tots Sants a Cocentaina

A Cocentaina diuen que la història de la vila va estretament lligada a la de la Fira de Tots Sants, que es fa aquest cap de setmana. Va néixer l’any 1346 arran d’un privilegi atorgat per Pere el Cerimoniós i d’aleshores ençà no s’ha deixat de fer. Però des del segle XIV, la fira ha canviat molt i actualment és un gran esdeveniment que aplega moltes fires en una de sola.

Hi ha una zona comercial, una de tecnològica, una altra de dedicada a l’alimentació, s’hi fa un mercat medieval, exposicions, activitats per a la mainada i, fins i tot, unes jornades gastronòmiques. Una de les parts més atractives de la fira és el mercat medieval, amb el soc àrab i el porrat valencià. De l’1 al 3 de novembre, s’hi oferiran més de cinc-centes activitats culturals.

Concert a l’Espluga del Francolí

L’associació de joves Auvënguen de l’Espluga de Francolí ha organitzat una castanyada molt musical. La festa començarà dijous a les onze de la nit i hi tocaran tres discjòqueis, Dj PM, Dj Lokito i Dj Pau Brull. També hi actuarà el grup de folk punk Ebri Knight.
A més, després de les riuades d’aquests dies, els organitzadors han decidit de destinar tots els beneficis de la castanyada a la @RiuadaSolidaria, una iniciativa nascuda de la ciutadania per a ajudar els damnificats de la riuada del Francolí del passat 22 d’octubre.

Riuada Solidària @RiuadaSolidaria

L'associació @auvenguen oferirà la possibilitat de destinar 1 euro de cada consumició de la festa de la castanyada a la #RiuadaSolidària, a més a més dels beneficis. Aquest dijous balla al ritme d'@EbriKnight!

6

10:00 - 29 d’oct. de 2019

Castanyades contra Espanya

Aquests dies, els CDR també organitzen castanyades populars. Amb el lema ‘Castanya contra Espanya’, han convocat diverses concentracions a ciutats del Principat. D’aquesta manera, uneixen les tradicions amb les jornades reivindicatives d’aquestes últimes setmanes. En trobareu més informació a: Totes les mobilitzacions com a resposta a la sentència. 

CDR Sant Andreu @CDRstap

CASTANYADA CONTRA ESPANYA

Dimecres 30
19 hores
Jardinets de Gràcia

Porteu castanyes
Atentes a les xxss

Qui sembra la misèria, recull castanyes!!#RevoltaPopular

111

16:29 - 29 d’oct. de 2019

Passar la tarda fent panellets

Per Tots Sants, els panellets són sagrats. La majoria de taules s’omplen aquests dies de panellets i castanyes. Una de les nostres propostes és que els feu vosaltres mateixos. Per això, us oferim un grapat de receptes per a fer panellets de pinyons, de coco, de xocolata, d’ametlla i de cafè.

Visitar els deu cementiris més singulars del país

Per Tots Sants, molta gent anirà als cementiris a recordar els seus morts. Però hi ha una altra mena de públic que també visita els cementiris i ho fa atret per la bellesa artística dels elements arquitectònics, per l’indret on se situen o perquè hi ha algun personatge cèlebre enterrat. Aquesta tendència s’anomena necroturisme i es pot practicar tant a escala global com local. Perquè són molt famosos el cementiri parisenc Père-Lachaise, el de Highgate de Londres i l’antic cementiri jueu de Praga, però al país també hi ha un bon reguitzell de necròpolis amb interès. Us oferim una llista amb els deu cementiris més singulars dels Països Catalans.

cap de setmana

castanyada

tots sants

Per a VilaWeb el vostre suport ho és tot