CULTURA > ART I MUSEUS

‘Picasso descobreix París’: una mostra que aplega les obres que el van impressionar en els primers viatges a la capital francesa

Formen l’exposició dinou peces d'autors com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec

Per: Redacció

27.09.2018  17:00

Vilaweb

Fins el 20 de gener el Museu Picasso de Barcelona exposa la mostra ‘Picasso descobreix París’, que tracta sobre l’impacte que va tenir en els primers viatges que va fer a París. S’hi exposen dinou peces impressionistes i simbolistes d’artistes com ara Cézanne, Degas, Gauguin i Toulouse-Lautrec. ‘Amb aquesta exposició volem mostrar què va veure i com va influir directament en la seva pintura’, diu la comissària de la mostra, Malén Gual.
Picasso va anar a París per primera vegada l’any 1900, quan una obra seva es va exhibir a l’Exposició Universal. Tal com explica Gual, el pintor ja coneixia una mica què s’hi feia, gràcies a Cases, Rusiñol i les revistes que es rebien als Quatre Gats i a l’Escola de la Llotja. Tanmateix, veure directament l’art dels impressionistes, postimpressionistes i simbolistes el va colpir molt.
Entre les peces exposades, hi ha Les cinc banyistes, de Cézanne, que pertanyia a la col·lecció personal de Picasso; Les planxadores, de Degas, una obra meravellosa del 1890; un Manet, un Gauguin, dos dibuixos de Toulouse-Lautrec i una sèrie de dibuixos de Pierre Cécile Puvis de Chavannes, molt interessants perquè es relacionen directament amb un dibuix de Picasso. La selecció d’obres de Barcelona s’ha fet a partir d’una crítica de Felicien Fagus amb motiu de l’exposició ‘Picasso i Iturrino’ l’any 1901, i també a partir d’obres seves que fan referència a uns altres artistes.
Aquesta exposició és fruit d’un intercanvi entre el Museu d’Orsay, el Museu Picasso de París i el Museu Picasso de Barcelona. Concretament, el de Barcelona ha deixat al d’Orsay 52 obres que ara mateix es mostren a París en l’exposició ‘Picasso. Blau i rosa‘. I al Museu Picasso de París li ha deixat vuit obres mestres, com ara Ciència i Caritat, una de les peces cabdals del període de formació de l’artista, on es poden veure els esbossos de l’obra.

cap de setmana

Exposició

picasso

Barcelona: Sagrada Família

 

 

​La Sagrada Família arriba als 100 metres d'alçària i encara la recta final de les obres

La basílica començarà a alçar la Torre de Jesucrist, de 172, 5 metres, abans d'acabar l'any

per Redacció, 20 de setembre de 2018 a les 13:30 |

Base de la Torre de Jesucrist de la Sagrada Família | ACN

La Sagrada Família manté l'horitzó del 2026 com a data prevista de finalització de les seves obres. Enguany ha conclòs la Façana de la Passió i els treballs se centren en les sis torres centrals del temple, les quatre dels evangelistes arribant (aixecades ja fins a 90 metres), la de la Mare De Déu, que ja s'enlaira 100 dels 138 metres que acabarà tenint i, finalment, la Torre de Jesucrist.

Aquesta, que és la torre central i més alta del temple (172,5 metres d'alçària) començarà a créixer abans d'acabar l'any des de la seva base (a 85 metres d'alçària) amb el primer nivell dels 12 que tindrà.

La Sagrada Família ha fet balanç aquest divendres de l'evolució de les obres al temple, la data de finalització prevista de les quals es manté en l'any 2026. La basílica haurà invertit a final d'any 50 milions d'euros (els mateixos que ha pressupostat per l'any vinent) en diversos fronts de treball. D'una banda, la culminació de la Façana de la Passió, el passat mes de juliol. Durant aquest any s'han completat els elements del pòrtic superior amb la col·locació de l'escena del sepulcre buit darrere de les columnes centrals, i de la creu gloriosa a l'acroteri central.

Entre la base del finestral d'aquesta façana i el mur dels profetes del pòrtic superior, a més, s'ha representat l'hort en què, segon l'Evangeli, es va enterrar Jesucrist, així com una pedrera abandonada, lloc en què es va excavar el sepulcre.

Les torres centrals

El gruix de les obres es concentra ara en aixecar les sis torres centrals del temple. Les quatre torres dels evangelistes, així com la de la Mare de Déu ja fa mesos que van creixent, aquesta última de forma visible perquè no té una bastida exterior. A hores d'ara, les torres dels evangelistes arriben als 90 metres i en els darrers mesos s'han col·locat els quatre ponts que les connecten amb la torre de Jesucrist. Quant a la torre de la Mare de Déu, es troba en el nivell 13 dels 19 que tindrà, i està a tocar dels 100 metres.

La junta constructora del temple preveu que la construcció de les sis torres finalitzarà l'any 2022. Això inclou la torre de Jesucrist, la més alta i imponent de totes, que és previst que comenci a aixecar-se abans d'acabar l'any, amb un primer panell de 5 metres d'alçada dels 12 que l'acabaran sostenint.

Durant els darrers mesos, l'equip d'arquitectes del temple, liderats per Jordi Faulí, han estat treballant en el disseny de l'interior de la Torre. Des de la mateixa base de la torre, Faulí ha explicat que en el primer nivell hi haurà una representació de 12 escenes evangèliques "i d'allà en amunt, una representació artística de l'univers que tindrà en compte els coneixements actuals sobre la formació de l'univers, i els colors de la creació considerant la situació de la torre en relació a les diverses façanes del temple", segons ha detallat.

"Gaudí plantejava uns pisos aquí dintre", ha dit Faulí, assumint que no respectaran aquest disseny original. L'estructura que s'aplicarà generarà espais lliures on podran accedir els visitants. La torre, de 172,5 metres d'alçada estarà formada exteriorment per dotze paraboloides de finestres triangulars. A l'interior, un primer espai de 60 metres d'alçada tindrà un nucli d'escala de caragol de pedra al centre de la qual se situarà un ascensor amb tancament de vidre que permetrà pujar fins a la base de la creu que coronarà la torre.

Llicència i façana de la Glòria

El principal escull per a la finalització de les obres de la Sagrada Família es troba en la culminació de la Façana de la Glòria, tal com la va pensar Antoni Gaudí. És a dir, el projecte d'ampliació i construcció d'una escalinata que naixeria a la mateixa façana i que hauria d'arribar fins a l'avinguda Diagonal.

Des de fa dos anys la Junta constructora de la basílica i l'Ajuntament de Barcelona negocien, en grups de treball quinzenals, un Pla Especial per trobar l'encaix entre el projecte original que defensa el temple i les implicacions urbanístiques i veïnals de dur a terme una operació d'aquest nivell.

El president delegat de la junta constructora de la Sagrada Família, Esteve Camps, ha assegurat aquest dijous que les dues parts estan "finalitzant els darrers serrells" d'un pla que "donarà accés a la regularització de la llicència d'obres del temple de la Sagrada Família". "La nostra il·lusió seria que fos a finals d'anys", ha desitjat Camps.

Sobre les implicacions de tirar endavant el projecte (expropiació dels pisos de l'illa de l'Eixample que quedaria afectada), Camps ha manifestat que desconeix "si es fan i com es faran", però que en tot cas és una "decisió municipal". Des de la junta mantenen, no obstant això, que com a "hereus del projecte d'Antoni Gaudí, els tractes amb l'Ajuntament s'encaren a portar a terme el projecte d'Antoni Gaudí, amb les matisacions que l'administració cregui convenient".

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

JORNADES DE PORTES OBERTES

Així serà l'ascensor transparent que pujarà al cim de la Sagrada Família

Aquest octubre es començarà a construir la torre de Jesús, la més gran del temple, amb 172,5 metres d'altura i un mirador a 144 metres

Ernest Alós
Barcelona - Dijous, 20/09/2018 | Actualitzat a les 21:04 CEST

EL PERIODICO 

   

La Sagrada Família és un temple expiatori i una basílica menor. També és una obra d’art patrimoni de la humanitat (fins a quin punt és obra de Gaudí, neogaudiniana o traïció al seu llegat ja és qüestió d’opinions). I, també, l’atracció turística més gran de Barcelona. En els dos extrems d’aquest ventall se situen les dues grans novetats presentades avui per la junta constructora de la Sagrada Família. Un apartat jardí amagat, a dalt, darrere la façana de la Passió, que servirà per a la reflexió i la pregària, i el Dragon Khan, l’Space Mountain, el Top of the Rock, el Planetari del temple: l’ascensor trasparent que ascendirà 60 metres per l’interior de la gran torre central, la de Jesucrist, fins a un mirador situat a 144 metres d’altura.
Amb motiu de les jornades de portes obertes de la Mercè, que 30.000 barcelonins han obtingut en un sorteig entrades gratis de divendres a diumenge, el president delegat de la junta constructora, Esteve Camps, i l’arquitecte director, Jordi Faulí, han mostrat el gran projecte dels pròxims quatre anys: aquesta tardor es començarà a aixecar la torre de Jesucrist, que hauria d’estar finalitzada el 2022, igual que les quatre torres dels evangelistes que la flanquejaran, amb la col·locació de la creu que presidirà l’‘skyline’ de Barcelona i assolirà un màxim de 172,5 metres d’altura. El primer pas serà la col·locació del primer plafó exterior de la torre, de 5 metres d’altura, aquest octubre.

PUBLICIDAD

inRead invented by Teads

Amb el  70% del temple construït i l’horitzó del 2026, centenari de la mort de Gaudí,  per finalitzar l’edifici (incloent-hi la façana del carrer Mallorca, però no els elements decoratius), en l’actualitat ja està llesta la base de la torre, a 85 metres d’altura (on avui s’ha iniciat la visita d’obres anual), envoltada ja dels inicis de les quatre torres dels evangelistes i la de la Mare de Déu (que assoleixen ja entre els 90 metres de les primeres i els 99,85 d’aquesta última, encara per sota dels 112 de les torres dels apòstols de les façanes, que aviat deixaran de ser el punt més alt construït). A la torre de la Mare de Déu ja li falta poc per arribar als 138 metres fixats després que el cardenal Lluís Martínez Sistach corregís teològicament Gaudí (podria veure’s també com un gest en clau de gènere): el projecte de l’arquitecte preveia que fos una mica més baixa que les torres dels evangelistes, però finalment les haurà de superar per tres metres.

La base de la torre de Jesucrist, a la Sagrada Família, avui, amb una maqueta del projecte del temple finalitzat /JOAN CORTADELLAS

Però més enllà del visitable amb casc i armilla reflectora, la sorpresa han sigut les imatges que mostren com serà l’interior de la torre de Jesucrist. Un espai interior buit de 60 metres d’altura en el centre del qual s’elevarà una estructura, una torre dins d’una torre, com l’agulla de l’interior d’un castell, recorreguda per una escala espiral i un ascensor diàfan que arribarà fins als 138 metres d’altura, des d’on es podrà pujar a peu fins a una plataforma amb vista a 144 metres d’altura. Un mirador (amb finestres, res de terrasses com les de l’Empire State o Sant Pere del Vaticà) a sota de la gran creu que coronarà l’obra. Creu, a l’interior de la qual uns quants elegits, per motius d’aforament, podran accedir, a una altura de 165 metres.
L’interior de la torre estarà decorat amb vitralls i ceràmiques que interpretaran artísticament la creació i expansió del firmament i l’univers, amb tons blancs a dalt (en al·lusió tant al 'i es va fer la llum’ com al big-bang; ciència i fe no tenen perquè estar barallades) i colors diversos que aniran apareixent progressivament en les cotes més baixes, igual com l’univers es va diversificar, més un llaç que farà al·lusió a la Via Láctea, coloms que remetran a l’Esperit Sant i una dotzena d’escenes evangèliques a la base, un vestíbul circular al qual s’arribarà a través d’un pont des de la torre de Lucas, a la qual s’accedirà per un altre ascensor.

L’interior futur de la torre de Jesucrist / FUNDACIÓ JUNTA CONSTRUCTORA DE LA SAGRADA FAMÍLIA

A la Sagrada Família, després del reinici de les obres el 1954 és difícil distingir què és d’Antoni Gaudí, què una extrapolació dels seus fragmentaris dissenys i què una creació dels arquitectes que han seguit la seva obra. Respecte a la torre de Jesucrist, precisa Jordi Faulí, el perfil de la torre i del seu coronament no ofereixen dubtes. La superfície reprodueix el model de la sagristia, definida clarament en un model de guix de Gaudí. I quant a l’interior: en els plànols de Gaudí no hi havia res i tot i que llavors la torre possiblement no es plantejaria com a visitable, “alguna cosa s’havia de fer per omplir aquest forat negre dels plànols. El pilar central amb ascensor i escala podria interpretar-se, com la resta del temple, en clau d’al·legoria evangèlica: en aquest cas, el del versicle ‘Jo soc el camí, la veritat i la vida'.

L’hort de Josep d’Arimatea, rere la façana de la Passió. / JOAN CORTADELLAS

Als antípodes de l’espectacularitat de la que promet convertir-se en una de les visites obligades del turisme a Barcelona, l’hort que s’ha situat darrere la façana de la Passió, finalitzada aquest estiu amb una creu triomfal , un lleó i un be que van substituir uns desafortunats predecessors  i el sepulcre buit després de la resurrecció. Invisible des del carrer, l’espai situat entre la façana, amb el sepulcre, i les torres, s’ha convertit en l’única terrassa enjardinada del temple, amb unes petites grades i una construcció reminiscent d’una pedrera abandonada amb vegetació que brolla de les seves esquerdes i que recorda l’hort al peu del Gòlgota, en el qual Josep d’Arimatea tenia el sepulcre en què va enterrar Jesús. Un racó apartat, aïllat, en què es veu la creu i el Jesús ressuscitat si es mira cap amunt, destinat a petites reunions de grups de pregària.
Després del petitíssim descens del nombre de visitants registrat el 2017, que va arribar després de nou mesos de rècord, van acabar passant dels 4.561.848 del 2016 a 4.527.427 després dels atemptats de l’estiu i la caiguda de l’afluència turística després dels disturbis de l’octubre, però també l’obertura de les misses internacionals, sense entrada, a les 9 del matí dels diumenges i festius, Esteve Camps ha avançat que durant els últims quatre mesos el nombre de visitants s’ha recuperat, fent possible, però encara sense poder-ho assegurar, que el 2018 no es tanqui amb una nova caiguda.
Un flux de fins a 15.000 visitants diaris, que és el que permet els 80 milions d’euros de pressupost anual, 50 dels quals dedicats a les obres, i del sosteniment del qual depèn l’acabament de les obres. Per cert, malgrat el mite del visitant japonès, són els italians (10% dels visitants) els més gaudinians, seguits molt de prop dels turistes dels EUA (9,7%), els francesos (9,2%), els britànics (7%) i els alemanys (6,2%).

Veïns encara en suspens

D’altra banda, Camps també ha assegurat que espera haver tancat amb l’Ajuntament de Barcelona, abans de final d’any, l’acord d’un nou pla especial del temple que permeti regularitzar la llicència d’obres (i que inclourà el pagament dels impostos i taxes que corresponguin). Sobre si això inclourà el desallotjament de les vivendes que bloquegen la versió de màxims del projecte de Gaudí, amb escalinata oberta a través del carrer de Mallorca en direcció a la Diagonal, el president delegat de la junta no s’ha volgut pronunciar, més enllà d’afirmar que els responsables del temple s’erigeixen en defensors i hereus del projecte de Gaudí i de descarregar tota la responsabilitat sobre possibles expropiacions per part de l’ajuntament. La data del 2026 es podrà complir, independentment del que s’acordi sobre el solar adjunt, la construcció en vertical de la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, ha afirmat. Tot i que la iconografia establerta per Gaudí, la plasmació de la qual no s’encarregarà a un únic artista, està encara en estudi: teòlegs com Arnau Puig, Joan Galtés i Francesc Torralba l’hauran d’interpretar, ja que ni les virtuts teologals, ni l’infern, ni els llimbs, ni el purgatori, ha deixat clar el Papa Francesc, són ja el que eren en temps.
Per la seva banda, fonts municipals apunten que "la Sagrada Família i l’Ajuntament de Barcelona treballen per arribar pròximament a un acord per a la redacció d’un pla especial que serveixi per tramitar la llicència d’obres de la basílica segons el projecte d’Antoni Gaudí". Les dues institucions, recorden les mateixes fonts, "fa dos anys que treballen en aquest projecte des d’un diàleg obert i transparent, amb la voluntat de garantir l’encaix del projecte en el seu entorn més immediat i tenir en compte els efectes que genera l’activitat del temple".

Temes: Antoni Gaudí Sagrada Família

PAÍS > PRINCIPAT

El comptador de la UAB avala la xifra del milió de manifestants de la Diada

Les dades provisionals del primer recompte del Centre de Visió per Computador coincideixen amb la xifra que va donar la Guàrdia Urbana

Per: Redacció

18.09.2018  09:45

Vilaweb

Els primers càlculs del comptador de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) avalen la xifra del milió de manifestants de la Diada que va donar la Guàrdia Urbana. Ho ha explicat el director del Centre de Visió per Computador, Josep Lladós, a RAC-1. Són dades provisionals que no es podran confirmar fins d’aquí a uns quants mesos, quan s’hagin analitzat tots els vídeos i les fotografies recollides de la manifestació de la Diagonal. De moment, han començat per les imatges de televisió però falta processar les fotografies que es van publicar a les xarxes socials amb l’etiqueta #XifresDiada. Es van recollir centenars de fotografies, però no totes són vàlides. Per això, durant unes quantes setmanes més se’n continuaran acceptant de noves.
Segons Lladós, en el moment de més afluència, a les 17.14, a la cruïlla del carrer de Girona i l’avinguda Diagonal, hi havia una densitat mitjana de 3,8 persones per metre quadrat. La mesura que dóna la Guàrdia Urbana, que és d’un milió de persones, hi coincideix aproximadament, perquè implica una mitjana de quatre persones per metre quadrat.

En aquest vídeo de l’ANC podeu veure imatges de la manifestació:

Diada 2018

UAB

Aquí hi jeuen dictadors i genocides

Més Periódico

MIGUEL LORENZO

ESPANYA, CEMENTIRI DE TIRANS I NAZIS

EL PERIODICO

Aquí hi jeuen dictadors i genocides

Franco no és l'únic 'cabdill' enterrat en aquest país. Els ossos de Trujillo i Batista van anar a parar al seu dia als cementiris del Pardo i de Sant Isidro, i continuen allà. Destacats acòlits de Hitler també 'descansen' en territori espanyol

Nacho Herrero
Dissabte, 15/09/2018 | Actualitzat a les 16:23 CEST

   

La de Franco al Valle de los Caídos no és l’única tomba polèmica que hi ha a Espanya. Diversos cementiris recullen les restes d’altres dictadors i genocides, d’aquí i d’allà. Unes són anònimes, d’altres, discretes, i també n’hi ha de pomposes i orgulloses del seu inquilí, com la que acull a la basílica de la Mercè de Jerez de la Frontera Miguel Primo de Rivera, que després del seu cop d’estat el 1923 va encapçalar un govern dictatorial d’inspiració feixista fins al 1930.

Alfons XIII (esquerra) amb el dictador Miguel Primo de Rivera, el cop d’Estat del 1923 del qual va sancionar.

A pocs metres de l’entrada del cementiri municipal del poble valencià de Carcaixent, quan comencen els panteons nobles, té des de fa gairebé 50 anys la seva distingida tomba ‘el senyor Vicent’. Però no és aquest el nom que apareix a la làpida, perquè Vicente Pérez García, la identitat que va tenir durant els prop de 20 anys que va viure a la comarca de la Ribera, no existia. Tampoc el desgastat escut que ennobleix el frontal sota una adusta creu té els colors de Polònia, malgrat que també se’l va conèixer a la zona com ‘el general polonès’.
El 1969, una vegada mort i amb el règim franquista encara dret i amb bona salut, no feia falta ocultar res més, per això el nom inscrit és Vjekoslav Luburic i se’l reconeix com a general de les forces croates. Això sí, no apareix ni el seu sobrenom ‘Maks, el carnisser’, ni que durant la segona guerra mundial va ser a l’Estat Independent de Croàcia cap de Jasenovac, un dels camps de concentració més grans d’Europa, on van ser assassinades entre 113.000 (les documentades oficialment) i 700.000 persones, principalment serbis, però també eslovens i comunistes.

A la tomba del general Luburic, encara avui, no falta un gerro amb flors de plàstic i un parell d’espelmes

Luburic va aplicar allà els mètodes que va estudiar a Auschwitz, però fins i tot alguns nazis el van arribar a qualificar de “sàdic extrem” o “malalt mental”. Sota el seu comandament es va establir el truculent concurs que premiava el soldat que més serbis degollava amb ganivet ‘srbosjec’ (‘talla serbis’).
Acabada la guerra, després de passar per Hongria, Àustria i França, va arribar a Espanya vestit de franciscà i protegit per l’Església i les autoritats franquistes, que li van facilitar la seva nova identitat i el van presentar com un lluitador contra el comunisme. Després de separar-se de la dona espanyola amb qui va tenir quatre fills a Benigànim, es va traslladar a la veïna Carcaixent, on va muntar una impremta des de la qual distribuïa materials de l’anomenada Resistència Nacional Croata contra la Iugoslàvia de Tito. Se sospita que també pot ser que participés en l’organització de diversos atemptats.

Assassinat a Carcaixent

El maig del 1969, va ser violentament assassinat a la seva pròpia casa per Ilya Stanic, el seu ajudant, que al cap de pocs dies va viatjar a Barcelona, on se li va perdre la pista. La Interpol el va situar a Austràlia el 1975, però la investigació del periodista Francesc Bayarri, recollida al seu llibre ‘Cita a Sarajevo’, va demostrar que va tornar a l’extinta Iugoslàvia, on el règim de Tito el va rebre com un heroi. Però, en la seva entrevista amb l’escriptor valencià va assegurar que ell també era un nacionalista croat i va apuntar qüestions personals per haver participat en una venjança interna.
Expliquen a Carcaixent que fa dues dècades eren freqüents les peregrinacions de seguidors a la seva tomba per retre-li homenatge però, tot i que ara ja no ho siguin, a la tomba no falten un gerro amb flors de plàstic i un parell d’espelmes. L’Ajuntament i la Conselleria de Justícia i Memòria Democràtica han iniciat gestions per revertir la situació d’alguna manera, bé sigui mitjançant plaques explicatives o una exhumació pactada amb Croàcia o els seus familiars, tot i que hi ha moltes traves per obrir una tomba sufragada al seu dia a perpetuïtat per un desconegut.

Dels honors de Pavelic...

Més gran encara per estar enterrat amb els seus familiars és la tomba al cementiri de Sant Isidro de Madrid del filonazi Ante Pavelic, nomenat per Alemanya líder del breu Estat croat nascut el 1941 i màxim responsable, per tant, del genocidi que van executar Luburic i d’altres. Després de viure a l’Argentina protegit per Perón, la pressió de la justícia internacional i els intents dels serveis secrets de Tito d’acabar amb ell el van fer viatjar a Espanya el 1957, on va ser discretament acollit pel règim de Franco fins a la seva mort a l’antic Hospital Alemany dos anys després.

Nínxols de l’oficial nazi Gerhard Bremer i la seva dona, Almut, al cementiri de Dénia. / MIGUEL LORENZO

La seva tomba és lloc habitual de peregrinació de nacionalistes croats, en part perquè en la guerra dels Balcans, els membres de l’exèrcit d’aquest país cantaven: “A Madrid hi ha una tomba d’or on descansa Pavelic, cabdill de tots els croats. Aixeca’t, Pavelic, per tu morirem tots”.

...a l’anonimat de Trujillo

El dictador dominicà Rafael Leónidas Trujillo va arribar a Espanya ja al taüt. Ho va fer també durant el franquisme, el 1970, nou anys després del seu assassinat. Embalsamat, va ser traslladat amb barco a França però el iot va ser detingut a la recerca d’uns lingots d’or que no van aparèixer. Finalment va ser enterrat al cementiri de Père-Lachaise, a París, on va estar-se nou anys, fins que, sis mesos després de la mort i enterrament del seu fill Ramfis a Madrid, les seves restes van ser traslladades al cementiri del Pardo perquè estiguessin junts. Però no hi ha cap placa que ho recordi al mausoleu de marbre negre que els acull.

Carrero Blanco, Arias Navarro, Carmen Polo i el general Trujillo estan sepultats al Pardo

En aquest cementiri de Mingorrubio també hi ha enterrats Carrero Blanco i Arias Navarro, i com que allà té també la seva impressionant cripta Carmen Polo, la dona del dictador espanyol, és un dels llocs on podrien acabar les restes de Franco, ja que es tracta d’un recinte cedit en exclusivitat a la família.

Batista, mort a Marbella

Trujillo havia donat empara a Fulgencio Batista l’1 de gener del 1959, quan la victòria dels ‘barbuts’ de Fidel Castro a Cuba ja era imminent i pel que sembla el seu barco sí que anava carregat de milions. De la República Dominicana aviat el van convidar a anar-se’n i va passar a Portugal i d’allà, a Madrid, on va ser acollit per Franco. Va viure els seus últims dies entre la capital i Marbella, on va morir el 1973 d’un infart i des d’on les seves restes van ser traslladades al cementiri de Sant Isidro, on havia sigut enterrat un dels seus fills i on encara segueixen.

Dénia, cementiri nazi

La localitat alacantina de Dénia té al seu cementiri les restes d’almenys dos alts càrrecs de l’exèrcit de Hitler. Es tracta de Gerhard Bremer, un oficial de les Wafen-SS que va arribar a aquest poble de la Marina després de sis anys de presó i que van visitar diversos excompanys de files els molts anys que va viure en el que llavors era un poble de pescadors. Reconvertit en promotor immobiliari, celebrava els seus aniversaris amb magnificència, vestit amb l’uniforme reglamentari i amb presència de la banda municipal. Fins al 1980.

Tomba del ‘carnisser’ Anton Galler, al cementiri de Dénia. / MIGUEL LORENZO

En aquest cementiri, a la tomba número 12 de la zona nova, hi està enterrat l’austríac Anton Galler, cap del batalló protagonista de la matança de Santa Anna de Stazzema, un poble italià els 500 habitants del qual van ser afusellats i cremats a la plaça del poble l’agost del 1944, nou mesos abans del final de la segona guerra mundial.

Temes: Valle de los Caídos Cementiris Segona Guerra Mundial Història Hitler Francisco Franco

Gestión anuncios

Keith Richards vende por fin su ático dúplex en Nueva York

Redacción

hace 1 día

Carrefour o Mercadona, ¿Qué supermercado es más barato?

Las claves de la propuesta por la que los autónomos pagarían menos

• 
• 
• 
• 
• 
• 
• 

Diapositiva 1 de 7

Pantalla completa

1/7 DIAPOSITIVAS © Proporcionado por Idealista

2/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Salón / Douglas Elliman

3/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Vestidor / Douglas Elliman

4/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Dormitorio / Douglas Elliman

5/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Baño / Douglas Elliman

6/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Dormitorio doble / Douglas Elliman

7/7 DIAPOSITIVAS© Proporcionado por Idealista

Sala de estar / Douglas Elliman

7/7 DIAPOSITIVAS

Keith Richards, el guitarrista de sus ‘satánicas majestades’, ‘a.k.a.’ The Rolling Stones, ha vendido, por fin, su ático dúplex de Manhattan por 7,75 millones de euros tras dos años en el mercado. El músico compró la propiedad en 2014 por algo más de nueve millones de euros.
Con un diseño moderno de paredes blancas y techos altos, el ático posee cuatro dormitorios, uno en suite, y cuatro baños. Unos de sus atributos más destacables son las tres terrazas privadas con vistas que ofrecen unas vistas increíbles de la ciudad y Washington Square Park.

Goretti Martínez

,

10/09/2018

Entorn

5 passejades de setembre

SURTDECASA

Us proposem cinc petites passejades per fer menys feixuc i més lluminós el retorn a la rutina

Foto: 

Joan Mestres

Una nena juga al "pèlag gran" del Parc dels Talls (Vilobí del Penedès)

Robert Smith de The Cure cantava a la malenconiosa ‘The last days of summer’... But the last day of summer / Never felt so cold / The last day of summer / Never felt so old / Never felt so… The Cure no són els únics que han dedicat una cançó a l’estranya transició entre el caos de l’estiu i el posterior retorn a la rutina. Entre molts altres ho feien Johnny Cash i la seva filla Rosanna referint-se a la seva pròpia relació a ‘September when it comes’: en aquest cas el final de l’estiu serà el moment d’una retrobada llargament esperada. Com que el mes de setembre encarna, d’alguna manera, aquesta sensació tan difícil de definir entre l’amargor i la il·lusió de tornar a començar, ens ha vingut de gust proposar-vos cinc passejades per fer menys feixuc i més lluminós el retorn a la rutina.

1. En bici xino-xano per la plana altpenedesenca

La plana de l’Alt Penedès, entre vinyes verdes i encara en plena verema, ofereix un imatge molt representativa de la personalitat de la comarca. Hi ha multitud de possibilitats per recórrer l’Alt Penedès en bicicleta, però aquí us proposem un tomb tranquil i accessible. Podeu sortir de Vilafranca del Penedès pel camí de Sant Pau i baixar cap a Pacs del Penedès per, des d’allà, dirigir-vos cap a Vilobí del Penedès i envoltar el parc dels Talls, una zona amb unes característiques ambientals molt peculiars i formada per quatre “pèlags”, cadascun amb característiques diferents. Aquest paisatge singular i únic és fruit de l’explotació minera que va estar lligada durant molts anys al municipi de Vilobí. La tornada la podeu fer pel mateix camí o seguint la riera de La Bleda. Aquí sota enllacem una possible ruta que han compartit a Wikiloc.
Més informació
2. Un tomb per Ribes

Sant Pere de Ribes és un municipi que val la pena descobrir en tots els seus vessants. Pel que fa als seus valors paisatgístics, hi ha la plana agrícola, les masies i cases disseminades pel terme i per l'interior del Parc del Garraf i les rieres de Ribes i de Begues, que constitueixen antics camins de penetració cap a l'interior, com a més destacats. Al nucli urbà, és imprescindible fixar-se els rastres indians i medievals que impregnen carrers i places. I, com no, visitar el castell de Ribes o Bell-lloc.
Més informació
3. Entre el tren i el mar

Una passejada que ja us hem recomanat algun cop és anar de Vilanova i la Geltrú a Cubelles i tornar en tren. És qüestió de seguir el passeig marítim i després el GR-92. Pel camí, el jaciment ibèric de Darró, la bonica platja de la República, les onades trencant contra les pedres, la platja Llarga de Vilanova i la Geltrú, amb la seva vegetació dunar protegida i l’arribada a Cubelles. Allà, abans d’anar a buscar el tren, podeu arribar-vos fins a la desembocadura del riu Foix. Cada darrer diumenge de mes hi fan visites guiades per a conèixer les aus migratòries i hivernants.
Més informació
4. Els peus en remull en plena natura

Un imprescindible d’aigua dolça que guarda els records d’infantesa i joventut de molts penedesencs és l’entorn dels Pèlags de Foix. Els Pèlags de Foix o de les Valls del riu Foix es troben al terme municipal de Torrelles de Foix. S’hi pot arribar des de Sant Martí Sarroca, agafant en sortir del poble la BP-2121 en direcció a Font-Rubí i després el camí de Cal Via fins al final. Un cop allà es tracta de seguir el curs del riu Foix fins als pèlags. Aquí sota enllacem una proposta de ruta a peu que han compartit a Wikiloc.
Més informació
5. Passejar amb la vista enlaire

Diuen que l'Arboç és el “poble de les cases boniques”. Una passejada pels carrers del nucli antic descobreix a tothom qui el visita una vila amb molta història i tradicions. L'emblemàtica Giralda de l'Arboç, el carrer Major, la plaça de la Vila, l'església de Sant Julià, les façanes d'estil modernista amb les cases porticades de la plaça, el Palau Gener i Batet, el Castell de Bellesguard, l'Hospital de Sant Antoni Abat, etc.. L'Arboç és un “no acabar de bellesa arquitectònica capaç d'embadalir qualsevol visitant”.
Més informació