dimarts, 31 de juliol del 2018

S’ha mort el fotògraf Joan Iriarte a 82 anys

DESCANSA EN PAU, AMIC JOAN


El fotògraf barceloní Joan Iriarte s’ha mort a 82 anys deixant un ampli llegat professional arreu del món. Establert a Sitges (Garraf) als anys 90, va forjar una extensa trajectòria com a fotògraf personal d’artistes nacionals i internacionals importants i va ser l’encarregat de recollir el procés creatiu de Josep Maria Subirachs a la Sagrada Família. Entre la quarantena de llibres que va publicar, destaquen Sitges d’ahir i de sempre, Retrats i entorns de Sitges, i també dues obres més: Llum de Sitges i Sitges en blau, fruit de la col·laboració amb el poeta David Jou i Mirabent. Guardonat amb premis de prestigi com el Pravda de fotografia, va exposar a diferents ciutats del món com Nova York, Moscou, Venècia o Tòquio. A Sitges va realitzar una antològica al Mercat Vell l’any 2002 i la mostra ‘Un hivern a Moscou’ a l’Edifici Miramar l’any 2005.

dissabte, 28 de juliol del 2018

Palacios Vaticanos


Palacios Vaticanos

Palacios Vaticanos
A partir de mediados del siglo IX, el área alrededor de la antigua basílica de San Pedro constituía una ciudadela fortificada gracias a las murallas hechas por León IV (847-855), la llamada "ciudad leonina". Entre fines del Duecento y los primeros decenios del Trecento se construyeron unos edificios alrededor del llamado patio del Papagayo que formarán el primer núcleo de los Palacios Vaticanos. Concluido el exilio de Aviñón (1309-1377), habrá que esperar a fines delQuattrocento para ver la realización de otras construcciones, como el Palacio de Sixto IV (1471-1484), con la Capilla Sixtina, que toma su nombre, y el de Inocencio VIII (1484-1492), situado a 300 metros al norte de la Basílica Vaticana.
A Julio II (1503-1513) y a su arquitecto Donato Bramante se debe la idea de poner en comunicación los dos núcleos de los Palacios construidos por sus antecesores mediante dos cuerpos longitudinales que encierran un grandioso patio subdividido en tres niveles. Los papas del Cinquecento y delSeicento prosiguieron con la ampliación de los Palacios Vaticanos. En especial, también se debe a Sixto V (1585-1590) el edificio de la residencia actual del papa y desde el que cada domingo se asoma al mediodía (segunda ventana a la derecha, del tercer piso) para bendecir a la muchedumbre reunida en la plaza.

dimecres, 25 de juliol del 2018

Quan la Lluna s’amaga darrere de la Terra

POLS D'ESTELS, BLOC D'ENRIC MARCO
VILAWEB

Quan la Lluna s’amaga darrere de la Terra

En amagar-se el Sol, el pròxim divendres 27 de juliol veurem com la Lluna plena,  immersa en l’ombra de la Terra, se’ns apareixerà rogenca, complement amagada de la llum solar. Un interessant eclipsi de Lluna estarà en el seu punt culminant.
La Lluna es mou en una òrbita al voltant de la Terra de 29,5 dies de durada, que és el ritme en el qual les diverses fases lunars (nova, quart creixent, plena, quart minvant) es van repetint. Com que l’òrbita de la Lluna està inclinada uns 5 graus respecte a l’òrbita terrestre al voltant del Sol, normalment la Lluna passa per dalt o per baix de la direcció del Sol i per dalt o per baix de l’ombra que projecta la Terra a l’espai i, per tant, els astres no es tapen els uns als altres i no es produeixen eclipsis. Però en els dos punts on es produeix el creuament dels dos plans de les òrbites, els anomenats nodes, el Sol, la Terra i la Lluna s’alineen i, és el moment dels eclipsis.
Quan la Lluna s’interposa entre la Terra i el Sol es produeix un eclipsi de Sol. Aquest va ser el cas de l’eclipsi de Sol del 3 d’octubre 2005. Però la nit del divendres 27 de juliol d’enguany el que veurem serà un eclipsi de Lluna. Aquest fenomen ocorre quan el Sol, la Terra i la Lluna estan alineats. Aleshores el nostre satèl·lit entra dins de l’ombra que projecta la Terra en l’espai a causa de la llum solar. La Lluna, que estarà en fase de plena, va enfosquint-se per la part esquerra adquirint a poc a poc una tonalitat rogenca.

Podem veure un esquema detallat de l’eclipsi.
Com es pot veure en l’esquema adjunt realitzat per l’astrònom expert de la NASA, Fred Espenak, l’eclipse tindrà diverses fases. Cal tindre en compte primerament que l’horari està en Temps Universal (UT). Per obtindre les hores de les diverses fases en hora oficial només cal sumar-hi 2 hores. No parlaré de la fase penumbral ja que l’enfosquiment lunar serà mínim. El primer moment interessant serà quan la Lluna, durant el seu moviment orbital (de dreta a esquerre, vist des de la Terra) toque el con d’ombra terrestre. Serà el punt U1 i ocorrerà a les 20:24 (hora oficial, arrodonit als minuts). A partir d’aquest moment la Lluna s’anirà enfosquint d’esquerra a dreta. Començarà l’eclipsi lunar parcial.
Serà a partir de les 21:30 (U2) quan la Lluna es trobarà completament dins de l’ombra de la Terra. Durant quasi dues hores la Lluna estarà totalment fosca. Segurament se’ns presentarà amb una tonalitat rogenca que serà més o més intensa depenent de la quantitat de pols atmosfèrica en suspensió. I això depèn dels volcans actius del planeta ara mateix. El punt central de l’eclipsi serà a les 22:22 h.
El punt U3 (23:13) és el moment del final de l’eclipsi total. Torna a començar l’eclipsi parcial que durarà fins a les 00:19 (U4).
El Sol es pondrà divendres 27 a les 21:21 h cap al nord-oest. Serà en aquest moment i en la direcció oposada, cap al sud-est, quan eixirà la Lluna plena. I d’acord al que he contat abans, en aquest moment la Lluna ja estarà pràcticament eclipsada, llevat d’una petita llesca brillant per la dreta. Això es pot veure també al mapa, en que es veu que la meitat est de la Península Ibèrica veurà la Lluna quasi a partir del moment U2. Un afegit interessant d’aquest eclipsi és que la Lluna s’enfosquirà al costat del planeta Mart, que de fet, es trobarà aquest dia en el punt més pròxim a la Terra i d’ací la seua brillantor rogenca.
Un detall curiós que s’observa en el diagrama és el moviment de la Lluna que ve inclinat respecte a la línia de punt (l’òrbita de la Terra o eclíptica). Es veu clarament que l’òrbita lunar està inclinada respecte a l’eclíptica i que l’eclipsi ocorre just en el punt de creuament.
Així que si voleu veure tot el fenomen lunar vos recomane un lloc lliure d’obstacles cap al sud-est i, bé siga a ull nu, amb prismàtics o amb telescopi, gaudiu de la Lluna rogenca de finals de juliol. I si teniu càmera reflex, zoom i trípode tracteu de fer-li fotos. Normalment les fotos de la Lluna són fàcils i molt agraïdes. Fred Espenak ens torna a ajudar amb aquest manual exhaustiu (en anglés) How to Photograph a Lunar Eclipse.
Ah! La lluna plena de la nit del 27 al 28 de juliol de 2018 presenta l’eclipsi lunar total més llarg del segle XXI (2001 a 2100). La fase total de l’eclipsi, anomenada la totalitat, durarà 1 hora 42 minuts i 57 segons.
I, no, aquesta lluna d’eclipsi no té res d’especial. Ni és lluna de sang, ni s’acaba el món. No cregueu les bajanades que corren per la xarxa.
Els moments destacats de l’eclipsi del 27 de juliol de 2018 són els següents, en hora oficial:
Moments destacats Hores, minuts
Començament de l’eclipsi parcial (U1) 20:24
Començament de l’eclipsi total (U2) 21:30
Màxim de l’eclipsi 22:22
Final de l’eclipsi total (U3) 23:13
Final de l’eclipsi parcial (U4) 00:19
S’estan preparant activitats populars a diversos indrets.
Parc Natural de las Hoces del Cabriel
Museu de les Ciències de València. Associació Valenciana d’Astronomia
Passeig marítim de Gandia, Agrupació Astronòmica de la Safor
Observació astronòmica eclipsi total de Lluna a Barcelona
Més informació
Eclipsi total de Lluna 27/07/2018, Universitat de Barcelona
Imatges:
1.- Eclipsi lunar, 21 desembre 2010. Toronto, Ontario, Canadà. Thxguy amb Nikon D300. Viquipèdia Commons.
2.- Esquema d’un eclipsi lunar. Viquidèdia.
3.- Composició d’un eclipsi lunar en Hamois, Bèlgica. Viquidèdia.
4.- Detalls de l’eclipsi lunar del 27 de juliol 2018. Fred Espenak. NASA.
5.- Com es veurà l’eclipsi de Lluna. Mart al costat. Stellarium