dissabte, 30 de desembre del 2017

Joies romàniques amagades en l’entorn natural dels Pirineus

Cultura
PIRINEUS - 12 desembre 2017 17.06 h 

                                         

ROMÀNIC CATALÀ DE MUNTANYA

Joies romàniques amagades en l’entorn natural dels Pirineus

Les línies simples d’aquest estil arquitectònic i la seva monumentalitat s’integren a la perfecció en el paisatge                                        

- PIRINEUS
L’entorn natural dels Pirineus de Catalunya, de gran bellesa, aplega part dels millors exponents del romànic català. La Vall de Boí, la Val d’Aran, l’Alt Urgell, el Berguedà, el Ripollès i l’Alt Empordà són alguns dels principals punts del territori que conserven esglésies i monestirs del romànic. Una ruta culturalment enriquidora que es pot fer en perfecte harmonia amb el medi natural.

La Vall de Boí, Patrimoni de la Humanitat

Redacció
El conjunt romànic de la Vall de Boí és excepcional. N’és prova que té la consideració de la Unesco de Patrimoni de la Humanitat. L’excepcionalitat ve per la concentració en un espai reduït d’un elevat nombre d’esglésies del mateix estil arquitectònic. Uns edificis de gran qualitat que han arribat fins avui en un envejable estat de conservació i molt poc modificades.
El conjunt el formen les esglésies de Sant Climent i Santa Maria de Taüll , Sant Joan de Boí , Santa Eulàlia d’Erill la Vall , Sant Feliu de Barruera , la Nativitat de Durro , Santa Maria de Cardet , l’Assumpció de Cóll i l’ermita de Sant Quirc de Durro . Els temples van ser construïts entre els segles X i XII i segueixen l’estil romànic llombard, caracteritzat per l’acurat treball de la pedra, els esvelts campanars de torre i la decoració exterior d’arquets cecs i bandes llombardes.

La ruta del romànic en cinc passos per la Val d’Aran

Redacció
La descoberta del romànic de muntanya a la Val d’Aran la podem fer en cinc passos, els que ens portaran per les cinc esglésies de la quinzena que formen part de la coneguda com a ruta del romànic de l’Aran.
El primer pas el fem a l’església de Nostra Senyora de la Purificació (a Bossòst). El temple és de planta basilical i disposa de tres naus construïdes en volta de canó, que se sostenen sobre pilars circulars.
La segona etapa ens porta fins a Sant Miquel de Vielha , un edifici que és un perfecte exemple de la transició de l’estil romànic al gòtic. D’allà ens traslladarem a Sant Andreu de Salardú, una església del segle XIII aixecada en ple romànic tardà.
Encara ens manquen dos punts més per enllestir la ruta. El primer Santa Maria d’Arties , que té la consideració de Monument Nacional i on hi trobem interessants pintures murals gòtiques i renaixentistes; la segona, Santa Eulàlia d’Unha , que conserva pintures romàniques -concretament la cara- del que es considera que deuria ser el Pantocràtor.

Santa Maria de la Seu d’Urgell, una peça única

Redacció
La Seu d’Urgell amaga un tresor: l’única catedral romànica que es conserva a Catalunya, Santa Maria de la Seu d’Urgell . És una construcció del segle XII, de pedra despullada d’ornaments. Ara bé, a les galeries del claustre hi ha més de 50 capitells decorats amb elements vegetals, persones i bestiari popular. Una rosassa del segle XV il·lumina l’altar major.
El conjunt catedralici comprèn la basílica, el claustre i el Museu Diocesà , que acull pintures, orfebreria i altres objectes de l’art sacre del bisbat d’Urgell.

Dos monestirs únics a la ruta del Berguedà

Redacció
La ruta del Berguedà és la dels monestirs. El primer que ens trobem és el de Sant Jaume de Frontanyà . Malauradament, de l’original només se’n conserva l’església, tres absis i el transsepte. El seu cimbori de dotze cares és únic en tot el romànic català i és un dels seus grans valors.
Una mica més al nord, al municipi de Guardiola de Berguedà hi trobem el monestir de Sant Llorenç , que ha estat restaurat recentment. Gràcies a aquesta acció,l’església ha recuperat el volum inicial, cosa que permet contemplar l’interior tal com era el segle XV, presidit per a tribuna-cripta de la nau central.

La ruta noble del Ripollès: terra de comtes i abadesses

Redacció
El Ripollès amb un total de 98 monuments distribuïts per tots els municipis de la comarca, és tot un referent pel món romànic. És un punt clau del que es coneix com la ruta dels comtes i els abats i abadesses. A través dels seus municipis podem seguir el rastre de la història vinculada al mite fundacional de la nació: la tomba de Guifré el Pelós , el record dels comtes Ramon Berenguer III i Ramon Berenguer IV ...
Un punt clau de la ruta és el monestir de Santa Maria de Ripoll , de característiques monumentals. Especialment coneguda és la decoració escultòrica del seu pòrtic, que conté escenes de l’ Antic Testament.
Continuem per dues valls: la de Ribes i la de Camprodon fins arribar a la localitat de Gombrèn, on hi ha el castell de Mataplana . D’ell es diu que hi va viure el comte Arnau , un ric noble català que ha esdevingut personatge de llegenda. El van condemnar pels seus pecats a vagarejar eternament a lloms d’un cavall negre.

Sant Pere de Rodes, el colós del romànic català

Redacció
El monestir de Sant Pere de Rodes , majestuós, potent, s’aixeca en un dels cims de la serra de Rodes , des del qual es veuen unes espectaculars vistes del Cap de Creus . El monestir està construït en terrasses, cosa que li permet adaptar-se perfectament a l’entorn. La construcció la formen l’església, el claustre, les sagristies, les dependències habituals on s’hi feia vida i, finalment, el palau de l’abat. A l’església, erigida entre els segles X i XI, podreu apreciar les columnes romàniques originals.
Si després de totes aquestes informacions no podeu esperar més a fer cap a la ruta pel romànic dels Pirineus de Catalunya visiteu aquest web .


Publicat per a Cap comentari:

diumenge, 24 de desembre del 2017

Las ondas gravitacionales se convierten en el hallazgo científico del año

Las ondas gravitacionales se convierten en el hallazgo científico del año



© GSFC/D.Berry
Como cada año, la revista de divulgación científica Science ha dado a conocer los avances científicos más importante del año 2017. Entre otros hallazgos, Science ha destacado algunos como una nueva especie de orangután, la técnica para comprender la estructura de moléculas o una nueva estrategia contra el cáncer. Sin embargo, el descubrimiento del año ha sido, bajo el punto de vista de Science, la kilonova.
Al igual que el año pasado, la revista Science ha considerado que las ondas gravitacionales son el mejor descubrimiento del 2017. Después de ganar el premio Nobel de Física de 2017, los líderes del equipo Advanced LIGO (Rainer Weiss, Barry C. Barish y Kip S. Thorne) vuelven a triunfar con su instrumento para localizar ondas gravitacionales gracias al hallazgo de la quinta onda gravitacional de la historia, una onda que fue anunciada el pasado mes de agosto bajo el nombre de GW170817.

La quinta onda gravitacional

En febrero de 2016, los científicos del proyecto Advanced LIGO descubrieron por primera vez ondas gravitacionales, que se generan tras la colisión de dos agujeros negros. Un hallazgo permitió confirmar la predicción de la teoría de la relatividad general de Albert Einstein.
Apenas unos meses más tarde, el consorcio internacional anunciaba la detención de una segunda onda y una tercera y cuarta señal. El pasado mes de septiembre, LIGO, junto con el observatorio Virgo, confirmaba la quinta onda gravitacional, que fue clave para la victoria del equipo LIGO en los Premios Nobel de Física. Un fenómeno llamado kilonovas. Según explicaba el equipo,
las estrellas que implosionaron giraban una alrededor de la otra en la constelación Hidra, situada a 130 millones de años luz de la Tierra.

La primera onda procedente de la fusión de dos estrellas de neutrones

Una onda gravitacional especial puesto que se trata de la primera que procede de la fusión de dos estrellas de neutrones, por lo que son las primeras que incluyen ondas electromagnéticas. Las cuatro ondas gravitacionales descubiertas hasta la fecha se habían originado tras la colisión de agujeros negros. Por lo tanto, el hallazgo de esta quinta onda supone un nuevo paso en el ámbito de la astrofísica.
Las estrellas de neutrones son, a día de hoy, los cuerpos más densos que existen en el universo. Se tratan de objetos muy compactos y masivos que giran muy rápido que se forman cuando las estrellas gigantes colapsan, provocando así un proceso de fotodesintegración de los materiales y la unión de electrones y protones, quienes dan lugar a neutrones y neutrinos. Un descubrimiento que ha revolucionado la astrofísica.

¿Qué son las ondas gravitacionales?

Las ondas gravitacionales son ondulaciones en la estructura del espacio-tiempo. Es decir, son el "tejido" que compone el universo y que podemos imaginar como una malla elástica tensada. Una malla que, ante la presencia de materia, se curva. Esta curvatura en la geometría del espacio-tiempo debido a la presencia de materia es la causante de los efectos gravitatorios que rigen el movimiento de los cuerpos (tanto el de los planetas alrededor del Sol como el de los cúmulos de galaxias).
Einstein predijo, en su teoría general de la relatividad (1916), la existencia de ondas gravitatorias, un fenómeno asociado a los objetos que generan los entornos gravitatorios más extremos, como los sistemas binarios de agujeros negros y estrellas de neutrones.
Publicat per a Cap comentari:

Josep Roca, cap a una consciència ecològica des del món del vi (I)

OPINIÓ > GASTRONOMIAVINYASERRA

Josep Roca, cap a una consciència ecològica des del món del vi (I)


Transcrivim el tast que el sommelier Josep Roca va donar dins del Fòrum Gastronòmic de Girona 2017, amb el títol ‘Vins i incendis. Policultiu. Vins de foc i de gel’



El sommelier Josep Roca en la sessió ‘Vins i incendis. Policultiu. Vins de foc i de gel’, del Fòrum Gastronòmic de Girona 2017.
Per: Montserrat Serra
23.12.2017  22:00
Vilaweb
          

En els últims anys, el sommelier i copropietari del Celler de Can Roca, Josep Roca, ha anat centrant cada vegada més el seu interès, des del món del vi, en aspectes que prenen una doble perspectiva: d’una banda, la reflexió del món de la gastronomia i el vi des de la filosofia. De l’altra, l’aproximació a la consciència ecològica, la biodiversitat, la importància del pagès, la intel·ligència vegetal, el canvi climàtic. Elements que també van molt lligats a la implicació amb temes humanitaris.
El tast que Josep Roca va desenvolupar durant el passat Fòrum Gastronòmic de Girona va concentrar tota aquesta consciència ecològica i de pensament. Va ser un viatge llarg i apassionant per rials, rieres i camins que portaven a una anàlisi del moment que viu el planeta des d’un aspecte ecològic, ambiental, i de la importància del món agrari i natural, de mirar-nos la vida natural des d’un altre paradigma, de constatar els estralls que ha provocat l’home, el sistema capitalista, el guany a qualsevol preu, la pèrdua de valors. I tot això partint d’un eix central, que és el món de la vinya i el vi.
La sessió portava per títol Vins i incendis. Policultiu. Vins de foc i de gel. Va ser una sessió llarga i intensa. Es van tastar vins extraordinaris, alguns de preu simbòlic, d’altres a l’abast de pocs. Tots amb una raó de ser i amb uns valors al darrere.
Hem repartit la sessió en tres lliuraments. El primer que ara us presentem recull la primera part, de caràcter introductori, on Josep Roca va mostrar els pensadors i llibres que en els darrers temps l’han inspirat i s’han convertit en textos de referència.
Va explicar Josep Roca:
Aquest vol ser un tast que plantegi dubtes, espais de silenci, provocació, per convertir-se en una eina violenta i a la vegada curosa i tendra. Quan cerques en el vi aromes, matisos, estructures, elements físics, químics, moleculars, correspondències tangibles, de construcció gustativa, trobes també, darrere d’això, un element que et demana d’anar més enllà d’aquests elements físics i d’aquests components. Perquè en aquest darrere hi ha una part molt oberta. De fa temps que ja no m’interessa el vi com una mera construcció gustativa, sinó com una idea de construcció reflexiva: què hi ha darrere d’un vi, qui hi ha al darrere, què li han fet al vi perquè sigui com és, quina geografia física i humana amaga.
El tast d’avui té a veure amb la meva visió més holística, que intenta mostrar aquesta part filosòfica. Els filòsofs antics no es van pas platejar el canvi climàtic ni cap idea en relació a la destrucció humana del planeta. Però aquesta destrucció avui crea inquietud, perquè la solució no passa per petites accions pragmàtiques, sinó que cal que com a humanitat i com a espècie ens plantegem aquesta condició humana. I no ho podem fer d’una manera individual, sinó que cal que ho fem des de la diversitat. La diversitat m’interessa.
Els sommeliers, que som narradors d’històries, venedors de felicitat, alhora també som persones que podem tenir aquesta capacitat de reflexionar sobre què fem, perquè servim. Com ho han de fer els viticultors. Com una més de les veus singulars, vull afrontar aquesta idea des del sabor, la insipidesa, des de la ciència, la consciència, el costumisme, l’antropologia, idees creuades sobre els monopolis i els monocultius. També des de les intervencions genètiques, la diversitat agrària, el capitalisme, els preus justs, l’autenticitat, què és autenticitat en un vi, què és homogeneïtat. Però sobretot a través del raïm. És un pensament global on m’inspiren diferents filòsofs i escriptors.  La primera que vull citar-vos és la filòsofa Marina Garcés, activista, de pensament potent i radical.
També és un referent per a mi, perquè hem treballat amb ell en el restaurant, la visió de Jordi Pigem i el seu llibre Intel·ligència vital (Kairós). Perquè avui la gastronomia s’expandeix en el codi ètic. Avui ja no només donem de menjar. La gent ve a cercar experiències i això ens porta a anar més enllà de l’artesania. Potser no fem art, però sí que generem emocions. Les emocions estan a flor de pell en un restaurant. Pigem ens dóna dimensió filosòfica al que fem al restaurant. Ell ha ordenat tota l’obra de Raimon Panikkar, que publica Fragmenta editorial. I Pigem advoca per la idea del postmaterialisme i ho fa d’una manera molt interessant, sobre la intel·ligència dels animals i les plantes. I, en canvi, no creu en la intel·ligència artificial. És des d’aquesta perspectiva que m’interessa reflexionar, des de la consciència, des de l’ecotopia, i de les lleis de l’ecologia.
Un altre pensador important, Ernst Callenbach, autor  d’Ecotopia (3i4), m’aporta la idea que no hi ha cap aliment que sigui barat. Tot es mou i cap element és gratuït. Alhora, res desapareix, tot es troba connectat. I ens explica finalment que la natura sempre és l’última en colpejar. Que la natura sempre col·loca l’home al seu lloc.
I també m’inspira la pensadora feminista índia Vandana Shiva, autora de Terra. Superar l’era del petroli, per una nova justícia ambiental (3i4). Ella s’havia format com a enginyera nuclear, però davant els estralls que l’energia nuclear provocava, es va situar a l’altra banda, i ara és una de les activistes importants al món que defensa la idea de biodiversitat, de les llavors… Ella es dedica a la justícia ambiental, batalla contra Monsanto i els trangènics, i la necessitat d’alimentació vinculada a la justícia social, justícia mediambiental, d’una alimentació més justa. I m’agrada aquesta voluntat que té d’activar punts d’acostament de coneixement, que en el meu cas van fent com un pòsit que miraré de destil·lar al llarg de la sessió.
I també prenc de referència James Hoggan, autor de Cortina de fum sobre el canvi climàtic (Librooks). Aquest autor se centra en el món de la comunicació, de la informació, del rigor en el món mediàtic. De com hi ha cortines de fum entorn del canvi climàtic, que neguen aquest fenomen real. Què hi ha al darrere sobre el dubte de l’existència del canvi climàtic. Ell denuncia que és una història de traïció, d’egoisme, de cobdícia, d’irresponsabilitat de magnitud èpica.
(Fins aquí Josep Roca va traçar la introducció, on va mostrar els referents sobre els quals es fonamenta el relat que va venir a continuació, i on la història del canvi climàtic n’era el punt de partida.)
[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]


Publicat per a Cap comentari:

dimecres, 20 de desembre del 2017

El Priorat com mai l'has vist: espectacular «time-lapse» amb imatges nocturnes

El Priorat com mai l'has vist: espectacular «time-lapse» amb imatges nocturnes

El vídeo mostra la bellesa i l'encant de la comarca tarragonina

| 19/12/2017 a les 10:37h
Especial: Territorials
Arxivat a: Política , Priorat, time-lapse





El Priorat és un dels entorns més privilegiats i envejats del territori català i això encara es fa més evident després de visualitzar l'espectacular time-lapse que ha fet Joan Ramon Coll. El vídeo, que ha pujat a la plataforma Vimeo, es titula "Priorat de Nit 2017" i mostra l'encant i la bellesa que té la comarca tarragonina a través d'imatges nocturnes.








(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Publicat per a Cap comentari:

El Priorat com mai l'has vist: espectacular «time-lapse» amb imatges nocturnes

El Priorat com mai l'has vist: espectacular «time-lapse» amb imatges nocturnes

El vídeo mostra la bellesa i l'encant de la comarca tarragonina

| 19/12/2017 a les 10:37h
Especial: Territorials
Arxivat a: Política , Priorat, time-lapse




El Priorat és un dels entorns més privilegiats i envejats del territori català i això encara es fa més evident després de visualitzar l'espectacular time-lapse que ha fet Joan Ramon Coll. El vídeo, que ha pujat a la plataforma Vimeo, es titula "Priorat de Nit 2017" i mostra l'encant i la bellesa que té la comarca tarragonina a través d'imatges nocturnes.






(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)
Publicat per a Cap comentari:
Subscriure's a: Missatges (Atom)