dilluns, 27 de novembre del 2017

El volcà Agung obliga a tancar l'aeroport de Bali i evacuar 100.000 persones

Fenòmens naturals



El volcà Agung obliga a tancar l'aeroport de Bali i evacuar 100.000 persones

El Nacional
Foto: Efe


volca agung indonesia efe
L’última erupció del volcà Agung a la illa de Bali ha portat a tancar l’aeroport internacional Ngurah Rai i les autoritats esperen haver d’evacuar aquest dilluns entre 90.000 i 100.000 persones.
El director de l’Agència Nacional de Gestió de Desastres (BNBP, per les seves sigles en indonesi), Sutopo Purwo Nugroho, ha confirmat que a hores d’ara els centres d’acollida repartits per la illa atenen a 40.000 evacuats i la xifra augmentarà durant el dia d’avui.
El tancament de l’aeroport ha començat aquest matí, durarà 24 hores, amb revisions periòdiques de 6 hores, i ha afectat a 445 vols i desenes de milers de passatgers, segons informa la BNBP.
Les autoritats han recomanat l’ús de mascaretes pel núvol de cendra que ha provocat la última erupció, la qual va tenir lloc aquest cap de setmana, que va assolir els 4.000 metres d’altura, i es mou actualment en direcció est nord-est cap al mar i la illa de Lombok, tot i que podria canviar pel vent.

Eleven el nivell d’alerta

La BNBP ha elevat aquest matí el nivell d’alerta d’erupció del 3 al 4 (el màxim), ha ampliat la zona de seguretat a un radio de fins 10 quilòmetres al voltant del cràter i ha avisat d’una erupció “imminent” de més intensitat.
“L’erupció i les tremolors han ocorregut de forma continua. A més, la lava segueix omplint el cràter i quan vessi començarà a lliscar pel lateral. Hi ha possibilitats d’una erupció major” ha indicat Nugroho.
Un altre problema són els lahars, com s’anomenen els fluxos de sediments piroclàstics i aigua que es mobilitzen des dels vessants del volcà i la situació dels quals es veu agreujada per la temporada de pluges a Indonèsia.

El volcà Agung provoca pèrdues en el sector turístic

El volcà Agung es troba a l’est de l’illa de Bali, al districte de Karangasem, i està lluny de la major part de les atraccions turístiques. Bali és el principal destí turístic d’Indonèsia, amb una afluència anual que ronda els 5,4 milions de visitants estrangers, tal com indiquen dades oficials.
Des del 22 de setembre, l’alerta d’erupció de l’Agung ha causat pèrdues a la indústria turística balinesa per valor de 20 trilions de rúpies (uns 1.241 milions d’euros), segons el president de la BNBP.
L’arxipèlag indonesi s’assenta dins dels denominat “Anell de Foc” del Pacífic, una zona de gran activitat sísmica i volcànica que és sacsejada per milers de tremolors l’any, la majoria d’escassa magnitud.
L’erupció d’engany és la primera erupció magmàtica del volcà des del 1963, quan les erupcions van durar gairebé un any i van causar més de 1.100 víctimes mortals.

dissabte, 18 de novembre del 2017

Un nou planeta amb vida a l'Univers?

Ciència en societat



Un nou planeta amb vida a l'Univers?

El recent descobriment d'un astre de la mesura de la Terra i amb condicions favorables per suportar vida obre la porta a una nova investigació

| 17/11/2017 a les 10:27h
Una recreació artística del planeta Ross 128 b amb l'estrella nana roja al fons | ESO/M. Kornmesser
Dimecres es va anunciar el descobriment d’un planeta pròxim, de la mesura de la Terra i en condicions favorables a suportar vida. L’estrella entorn la qual gira el planeta és una nana roja anomenada Ross 128B. Es troba a onze anys llum de distància del Sol, cosa que es considera pròxim. Però no és l’estrella amb planetes potencialment habitables que tenim més a prop. El planeta  més proper és Pròxima B, que orbita a l’estrella més a prop al Sol, Pròxima Centauri (alpha Centauri), a poc més de quatre anys-llum de distancia.

El planeta de Ross 128B no s’ha vist directament. Explicàvem al gener la dificultat de distingir els planetes, atès que no emeten llum. La presència del nou planeta s’ha detectat a l’Observatori Europeu del Sud (Xile), per la variació en la mesura de la longitud d’ona de la llum procedents de l'estrella. Aquestes oscil·lacions són causades per la tensió gravitacional del planeta invisible.



La troballa d’aquest nou planeta l’ha feta un equip d’astrònoms europeus i llatinoamericans liderats per Xavier Bonfils de l’Institut de Planetologia i Astrofísica de Grenoble (França), i s’ha publicat a la revista Astronomy and Astrophysics.

El nombre d’exoplanetes que es van descobrint va pujant. Si al gener n’hi havia 2.950 confirmats i 2.540 candidats; el mes d’octubre se’n confirmen 2.950 (encara hi ha 2.337 per confirmar). Alguns estan en sistemes similars al nostre; es confirmen 589 sistemes. Sembla, però, que el planeta que gira entorn Ross 128B és únic. Els exoplanetes s’anomenen segons l’estrella que orbiten. La Unió Astronòmica Internacional és l’autoritat que nomena estrelles, planetes i altres objectes celestes.

El planeta és un xic més gran que la Terra i està molt més a prop de l’estrella, només a set milions de quilòmetres; mentre que la Terra dista del Sol cent cinquanta milions de quilòmetres. Fins i tot Mercuri, el planeta més proper del nostre sistema solar, és a cinquanta-vuit milions de quilòmetres.

Si el planeta estigués a la distància de la Terra no podria tenir vida. La temperatura de superfície que li proporcionaria Ross 128B, una nana roja, no permetria que l’aigua fos líquida. Ara bé, com la distància és vint vegades menor, la temperatura de superfície oscil·la entre els -60°C i els 20°C.

Contràriament a moltes nanes roges, Ross 128B és una estrella tranquil·la. Es calcula que es va formar fa deu mil milions d’anys (el Sol fa quatre-mil sis-cents), per la qual cosa no pateix ja les erupcions que emeten vents radioactius capaços d’escombrar qualsevol vida incipient.

El març es va descobrir un sistema solar entorn Trappist-1, una estrella situada a quaranta anys-llum del nostre Sol. La notícia era que alguns dels planetes del sistema se situaven en la zona susceptible de tenir vida. Aleshores es confirmaven cinquanta planetes en la zona habitable. En el mes d’octubre, noranta-dos.

Quan es podrà saber si al nou planeta hi ha vida? Un indicador clau seria la presència d’oxigen, gas fruit de l’activitat de la vida. Els primers éssers vius de la Terra, cianobacteris, produïen oxigen com a rebuig del seu metabolisme. Finalment, l’atmosfera terrestre va i els cianobacteris van evolucionar fins a prendre l’oxigen com a producte primari a l’hora de fer la fotosíntesi.

La presència d’oxigen la podrà determinar el telescopi E-ELY (European Extremely Large Telescope, que l’Observatori Europeu del Sud inaugurarà el 2024. Tindrà un mirall d’almenys quaranta metres de diàmetre, que corregirà la distorsió de les imatges produïda per l’atmosfera i proporcionarà imatges setze cops més nítides que les del telescopi espacial Hubble. Els astrofísics estan pendents del funcionament d’aquest telescopi que podrà esbrinar si en el gairebé centenar de planetes orbitant una estrella en la zona susceptible de tenir vida realment la tenen.
(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

dijous, 16 de novembre del 2017

Què fer a Brussel·les en 48 hores?

7 DE DESEMBRE


Què fer a Brussel·les en 48 hores?

Carlota Camps
Foto: C.C.
Barcelona. Dimecres, 15 de novembre de 2017



Mont des arts Brussel·les - Carlota Camps

Brussel·les, tot i ser la seu de les principals institucions de la Unió Europea, no és el típic destí turístic europeu. Londres, París o Roma sempre agafen més protagonisme alhora de decidir on passar un cap de setmana. Ara bé, la capital de Bèlgica també té molt d’encant, i està ple de llocs a visitar i de restaurant i bars per endinsar-se una mica més en la cultura del país.
Aprofitant la manifestació que l’ANC i Òmnium han convocat per al proper 7 de desembre contra la repressió espanyola, molts catalans estan pensant en viatjar a Bèlgica per manifestar-se i, de passada, visitar la ciutat. Molts es pregunten ara quines són les rutes per anar a la manifestació, però també què fer a la ciutat abans o després de la manifestació. Així doncs, des El Nacional hem elaborat una guia per no perdre’s res imprescindible de la ciutat.

Llegenda: en blau, els llocs d'interès; en verd, els parcs; en taronja, els museus; en lila, els restaurants i en magenta, els bars

Què visitar?

La capital belga ofereix diverses zones a veure, entre les que hi ha el centre de la ciutat, el barri europeu, les populars zones d’Ixelles i Saint Géry o el famós Atomium, a les afores de la ciutat.
El centre de Brussel·les és visita obligada per tot turista. La famosa Gran-Place és el centre turístic de la ciutat per excel·lència, acompanyada de l’estàtua del Manneken Pis, que es troba a escassos metres de la plaça. Tot i que la figura és molt més petita del que els novells a la ciutat s’imaginen, i pot semblar inclús decebedora per més d’un, val la pena anar-la a veure i menjar-se un gofre als establiments adjacents. Són, realment, dels millors de la ciutat.
Brussel·les - Carlota Camps
Més enllà d’aquests dos punts principals, també val la pena acostar-se a l’edifici de la borsa de Brussel·les, les Galeries Royales Saint-Hubert, la catedral de Saint Michel o el Parc de Monts des Arts. Des d’aquest últim punt, valen la pena, especialment, les vistes de la ciutat.
Mont des arts Brussel·les - Carlota Camps
A més, pujant les escales del Monts des Arts s’arriba a la plaça Royale, on hi ha diversos museus, i just al costat hi ha el Palau de Brussel·les i un dels parcs principals de la ciutat. Aquesta és una de les zones més majestuoses de la capital, que contrasta amb l’estructura arquitectura de casetes baixes i estretes del centre de la ciutat.
El barri europeu també és un dels centres d’atenció turística, encara que els caps de setmanes acostuma a tenir molt poca activitat i molts bars i restaurants estan tancats. Val la pena, però, acostar-se a les seus Parlament Europeu i de la Comissió Europea. A l'Eurocambra s'hi pot entrar com a visitant durant algunes hores concretes entre setmana, tot i que també és molt interessant visitar el museu del Parlamentarium, que està just davant, i que explica de manera interactiva i visual tot la història i el funcionament de la Unió Europea.
Comissió Europea Brussel·les - Carlota Camps
A més, també es pot visitar la plaça Luxembourg, que està davant de l’Eurocambra, així com també els Parc del Cinquantenari, conegut perl majestuós arc que commemora el cinquanté aniversari de la independència de Bèlgica, i el Parc Léopold.
Finalment, si encara queda temps de viatge, cal deixar-se perdre pel barri d’Ixelles, o agafar el transport públic i anar fins a l’Atomium, la famosa estructura de 102 metres d’altura que és una de les icones de la ciutat.

En quins museus deixar-se perdre?

Pels més menuts de la casa, i també pels que no ho són tant, el Mini-europe (Europa en miniatura), el museu de la Xocolata o el del Comic, són l’opció per excel·lència. El Mini-europe està situat al peu de l’Atomium i reprodueix més de 350 edificis de 80 ciutats europees, entre les quals hi ha Barcelona, representada amb l’estàtua de Colom. Els del Còmic i el de la xocolata estan al centre de la ciutat.
Pels adults, destaquen el Museu Magritte, el de la ciutat de Brussel·les o el de Belles Arts, més conegut com a Bozar, on es fan des d’exposicions d’arts plàstiques fins a sessions musicals i de teatre o també debats i col·loquis sobre àmbits diversos.
façade 3 (c) Yannick SasYannick Sas - Bozar
A més, cal tenir en compte que els dijous al vespre, de 5 de la tarda a 10 de la nit, diversos museus obren les seves portes a preus molt populars, d’entre 0 i 3 euros. Hi ha una setantena de museus apuntats a la iniciativa, encara que no tots obren cada setmana. De fet, només n’obren cinc per sessió, i es van intercanviant setmana a setmana.

On menjar?

Com és ben sabut, de Brussel·les són típics els musclos amb patates fregides. Es poden trobar a pràcticament tots els restaurants del centre, especialment pels carrers que uneixen la Grand-Place amb les Galeries Royales Saint-Hubert. Un d’ells és el Chez Leon, que ofereix infinitat de plats de musclos combinats amb tot tipus de salses i acompanyaments.
Un altre dels millors llocs per menjar un dels menjars belgues per excel·lència, les patates fregides, és la Maison Antoine. Està situada a la plaça Jourdan, prop del Parlament Europeu, i tot i que es tracta d’un quiosc de menjar ràpid, és una visita obligada per tot turista, especialment els amants de les patates, ja que l'establiment és tota una institució a la ciutat des de 1948.
Friterie Maison Antoine Bruxelles - Varech (Viquipèdia)Varech - Wikimedia Commons
Un altre dels restaurants més singulars de la ciutat és l’Amadeus, especialitzant en carns a la brasa, però especialment conegut per l’oferta de costelles i patates al caliu. Es pot repetir tants cop com es vulgui, per un preu proper als 20 euros, i està situat al centre de la ciutat, prop de la Borsa.
Pels amants de provar plats típics del país, i que busquin establiments al centre de la ciutat, hi ha el Mer du nord, on es poden degustar plats de peix a la planxa per preus molt raonables, o el Fin de Siècle, especialitzat en menjars belgues com les Carbonnades a la flammande (estufat de vedella amb cervesa negra) o el Stoemp (salsitxes i puré de patates).
Finalment, si no es vol perdre el temps entaulant-se, sempre hi ha l’opció d’anar a establiments de menjar ràpid, com l’Exki o el Panos, que ofereixen entrepans, amanides o plats poc elaborats per menjar allà o emportar.

Quins són els bars més populars?

Pel que fa als bars on prendre una típica cervesa belga, destaca el Delirium Café, on es poden degustar més de dos mil cerveses, tant del país com internacionals. Tot i ser la cerveseria per excel·lència i una visita obligada de la ciutat, no és la única. À la Morte Subite i la Taberna Manneken Pis són també dos dels clàssics. Totes estan al centre de la ciutat.
Cafe Delirium -By Jamie Lantzy (Own work) [CC BY 3.0 (http://creativecommons.org/licenses/by/3.0)], via Wikimedia CommonsJamie Lantzy - Wikimedia Commons
A més, els barris de Saint Géry i Ixelles estan plens de bars, que obren tant a les tardes com a les nits, i on s’hi apleguen molts ciutadans tant després de la feina com els caps de setmana a la nit.
Finalment, destaca la plaça Luxembourg, que està situada just davant del Parlament Europeu. Tot i que de dia semblen bars normals, els dijous a la nit s’omplen de treballadors del barri europeu, bàsicament internacionals. Els bars col·loquen terrasses a l’exterior, tot i que durant l’estiu molts s’asseuen a l’herba de davant el parlament per continuar la festa.