divendres, 23 de juny del 2017

La NASA descobreix 10 planetes amb condicions de ser habitables

TROBALLA CIENTÍFICA

La NASA descobreix 10 planetes amb condicions de ser habitables

Tenen les dimensions de la Terra i hi ha indicis que puguin tenir aigua

W. STENZEL / EFE

NAS01. ESPACIO, 10/05/2016.- Imagen cedida por la NASA hoy, 10 de mayo de 2016, de un concepto artístico de planetas descubiertos por el telescopio espacial de la NASA Kepler. La Agencia Aeroespacial estadounidense (NASA) anunció hoy el hallazgo de 1.284 nuevos planetas gracias a una novedosa técnica de análisis de los datos del telescopio Kepler, el mayor anuncio de exoplanetas en un solo día hasta la fecha. "Este anuncio dobla el número de planetas confirmados por Kepler", anunció en una rueda de prensa Ellen Stofan, científica jefe de la sede de la NASA en Washington. EFE/W. STENZEL/NASA/SOLO USO EDITORIAL

EL PERIÓDICO / BARCELONA

Dimarts, 20 de juny del 2017 - 08:38 CEST
L'Agència Espacial dels Estats Units (NASA) ha informat avui que el seu telescopi Kepler ha descobert 219 possibles planetes, dels quals 10 tenen la mida de la Terra i orbiten a una distància d'una estrella que permetria l'existència d'aigua si es tractés d'un cos rocós.
Per mitjà d'un comunicat de premsa, la NASA ha detallat aquesta nova troballa en la investigació dels exoplanetes, que són aquells planetes que es troben fora del sistema solar.

En reproduir aquest vídeo, acceptes l'ús de galetes al Twitter

Aquest ús pot incloure analítiques, personalitzacions i publicitat.

Més informació

Segueix

NASA

✔ @NASA

With 219 potential new worlds out there, some could be habitable & 10 of them like our own. Here's things to know: https://nasa.tumblr.com/post/162008265939/we-just-identified-more-than-200-new-potential …

19:06 - 19 Jun 2017

El catàleg d'exoplanetes de la NASA localitzats pel telescopi Kepler puja a 4.034 possibles candidats, dels quals 2.335 ja han sigut identificats com a exoplanetes.
Dels aproximadament 50 cossos detectats per Kepler amb condicions de ser habitables per les seves dimensions i potencial presència d'aigua en estat líquid, més de 30 han sigut identificats com a tals.
"El conjunt de dades del Kepler és singular, ja que és l'únic que conté un cens d'aquests 'quasi anàlegs de la Terra': planetes d'aproximadament la mateixa mida i la mateixa òrbita que la Terra", ha assegurat el científic del programa Kepler a la Divisió d'Astrofísica de la NASA Mario Pérez.

QUATRE ANYS DE MISSIÓ

"Entendre la seva freqüència a la galàxia ajudarà a orientar el disseny de les futures missions de la NASA per imaginar una altra Terra", ha afegit.
El telescopi Kepler rastreja l'espai a la recerca de nous planetes captant la diminuta caiguda en la brillantor d'una estrella que succeeix quan un planeta es creua en el seu camí.
Es tracta de la vuitena difusió de dades del Kepler en els seus primers quatre anys de missió.
"Aquest catàleg acuradament mesurat és la base per respondre directament una de les preguntes més captivadores en l'astronomia: ¿quants planetes com la Terra hi ha a la galàxia?'", ha assenyalat la investigadora del Kepler a l'Institut SETI Susan Thompson.
Les troballes del Kepler han permès avançar en nombrosos estudis com el que va classificar els planetes petits en dos grups per les seves característiques: els rocosos, a l'estil de la Terra; i els gasosos, amb una mida una mica més petita que Neptú.

diumenge, 18 de juny del 2017

Sardenya, la germana injustament oblidada

HISTÒRIA

Sardenya, la germana injustament oblidada

Marc Pons
Tarragona. Diumenge, 18 de juny de 2017

EL NACIONAL.CAT

Bandera de Sardenya. Font Wikipedia Itàlia

Sardenya i Cervera
Sardenya, l'illa situada a mig camí de Barcelona i Roma, és l'altra meitat de la fesomia catalana. Netament mediterrània. Enclavada al bell mig de la Mediterrània occidental, el “mar català” de l'almirall Roger de Llúria, té una llarga i injustament oblidada relació amb Catalunya, que es remunta als segles centrals de l'Edat Mitjana. Any 1157: Hug de Bas, nascut a Sardenya de pares de Cervera (Segarra), es converteix en jutge-rei d'Arborea, un dels quatre dominis en què estava dividida l'illa políticament. L'aparició dels cerverins Bas a l'illa de Sardenya no era fruit de la casualitat ,ni d'una fugida de nit i a les fosques. Revela que les oligarquies senyorials de l'illa practicaven un tipus de polítiques matrimonials que no eren diferents de les del continent. Els Lacon d'Arborea es van emparentar amb una nissaga catalana quan van casar el jutge-rei Barisó amb la cerverina Agalbursa, com anteriorment ho havien fet amb nissagues genoveses, provençals o llenguadocianes.

Mapa de Sardenya, per Jansonius. Principis del segle XVII

La nissaga catalana d'Arborea
I cap a Arborea que hi falten mans. Agalbursa es va endur una germana, un cunyat i una bona colla de criats i de minyones. Una pràctica habitual que tenia relació amb la vella dita “allà on vagis, que dels teus n'hi hagi”. I si no, emporta-te'ls. Barisó i Agalbursa no van tenir descendència i a la mort del sard, la catalana, que era una entusiasta de les intrigues de palau, va aconseguir associar el seu nebot Hug (fill de la germana en la diàspora) al govern de Pere, primogènit d'un primer matrimoni del difunt jutge-rei. Amb la mort del vell Barisó es va confirmar la societat nebot-tia contra Pere, dedicada a arrossegar-li la cadira i a segar-li l'herba sota els peus, que va tenir resultats immediats: van forçar el casori de l'hereu d'Hug -el nebot imposat- amb la pubilla de Pere -l'hereu arrabassat. Amb el plançó de la parella oportunament enllaçada, s'iniciaria la dinastia Cervera-Lacon que governaria Arborea amb total independència, fins a la conquesta militar catalanoaragonesa de 1324-1325.
Els Berenguer-Aragó, reis de Sardenya
L'existència dels Bas de Cervera a Arborea no explica que el pontífex Bonifaci VII coronés rei de Sardenya Jaume II de Barcelona i d'Aragó (1297). Aquella acció s'explica en el context d'un llarg conflicte que enfrontava les corones catalanoaragonesa i francesa pel control de la Mediterrània. El regne de Sicília havia passat a l’òrbita política de Barcelona pel matrimoni del comte-rei Pere II amb Constança, hereva al tron de Palerm (1282). I l'almirall Roger de Llúria havia derrotat els francesos a Malta (1283) i a Nàpols (1284). Amb aquests elements, el pontífex va arbitrar una pau -suplicada de genolls pels Anjou- que se saldava amb una sonada victòria catalanoaragonesa, una humiliant derrota francesa i un curiós benefici -comissió per la gestió, tal vegada- per a l’àrbitre del conflicte. Sicília passaria a ser domini de la Santa Seu. I Sardenya, un trencaclosques de reialmes independents que França ambicionava, passaria a ser domini dels Berenguer-Aragó

Vestuari tradicional

La invasió catalana
Allò de “paraula de català és igual avui que demà” no devia ser la divisa de la cancelleria de Barcelona. Si més no, la de Jaume II, fill de Pere i de Constança. Sicília va continuar políticament vinculada a Barcelona i Sardenya va ser incorporada al domini patrimonial dels Berenguer-Aragó. En aquest punt és on, de nou, entren en joc els Cervera-Lacon. Inicialment com a col·laboradors de la nova dominació i més endavant com a ferms opositors al que s'havia convertit en un espoli del poder a les classes oligàrquiques autòctones. Sardenya es va convertir en un autèntic vesper, el “Vietnam” medieval dels catalanoaragonesos, que enfrontava les noves classes dominants, llavors considerades invasores, aliades amb les oligarquies locals de la part sud i oriental de l'illa, que preferien els catalans als francesos, amb les de la part central i occidental de l'illa, que no volien sentir a parlar ni de Barcelona, ni de París, ni de Roma, i ni tan sols de Gènova o de Pisa.
Sardenya, tomba de la dinastia catalana
El camí de la història -el destí, en diuen alguns- conté giravolts misteriosos. Sardenya va ser la tomba dels Berenguer-Aragó. I Sicília, la seva darrera esperança. Martí el Jove, l’últim príncep hereu de la dinastia Barcelona-Aragó, va trobar prematurament la mort en la campanya militar de Sardenya. Any 1409. Seria Martí el Jove qui aconseguiria pacificar-la -que vol dir, dominar-la- després de vuit dècades de guerra. Moriria d’èxit a causa d'unes febres, probablement terçanes, malgrat que algunes fonts relacionen la seva defunció amb l’obsessiva afició que tenia per les dames -no les del joc de taula. En la seva castissa singladura havia tingut ocasió d'engendrar diversos hereus legítims, que no l'havien sobreviscut, i il·legítims. El comte-rei Martí l'Humà, pare del castís Martí el Jove, va intentar sense èxit de legitimar Frederic, la darrera esperança dels Berenguer-Aragó abans de la tragicomèdia de Casp, que era fill del príncep i de la seva amant siciliana Tàrsia Rizzardi.

Vista de l'Alguer. Principis del segle XIX

La pau de plom
A partir de Martí el Jove, l'illa va entrar en una llarga pau de plom que es va perllongar fins al 1714. Durant aquest període, la relació entre la societat catalana, és a dir, la formada per catalans, valencians i mallorquins, i la sarda va ser molt intensa. I beneficiosa per a les oligarquies autòctones. Les elits sardes es van mesclar amb els les classes funcionarials i mercantils catalanes establertes a l'illa. El català es va convertir en la llengua de la cultura, dels negocis i de la judicatura. En canvi, no ho va ser tant -més ben, dit no ho va ser gens- de les classes més humils. La societat sarda havia resistit relativament bé el procés de feudalització que, a partir de l'any 1000, s'havia acabat imposant arreu d'Europa. Els pagesos i els pastors de Sardenya estaven sotmesos a un règim senyorial que no era cap meravella, però no contenia els elements de violència del feudalisme. Per la seva banda, els catalans, amb la col·laboració entusiàstica de les oligarquies locals, van obrir portes i finestres a la pesta feudal.
La correspondència històrica
Sardenya quedava definitivament incorporada al sistema europeu just quan el model havia entrat en una profunda crisi. No sabrem mai del tot què hauria passat si Sardenya hagués pogut conservar la bombolla que l'aïllava. El que si que sabem és que Castella, construïda amb un règim similar, va resistir bé la crisi feudal. I que es va ensorrar estrepitosament quan Europa remuntava els efectes d'aquella crisi global. I també sabem que, des de la conquesta de Martí el Jove, Sardenya va viure -durant tres segles- un seguit de revolucions antifeudals que, sorprenentment, tenen la correspondència a Catalunya. Més enllà de la unió dinàstica hispànica -amb el matrimoni dels Reis Catòlics-, Sardenya va estar vinculada políticament, socialment, culturalment i econòmicament a la corona d'Aragó, especialment amb Barcelona i València. Fins que el 1714, el primer Borbó hispànic la va regalar als Habsburg a canvi que abandonessin els catalans a la seva sort.

Ajuntament de l'Alguer

Camins diferents
Va ser a Utrecht, en les negociacions per posar fi al conflicte de Successió hispànic. Però com havia passat quatre segles abans, en l'arbitri del pontífex Bonifaci VII, la societat sarda no hi va poder dir res. Sardenya, poc després, passaria al domini dels ducs independents de la Savoia piemontesa, embrió del futur regne d'Itàlia. Però el català continuaria sent la llengua de les elits -dels negocis, de la cultura i de la judicatura- fins ben entrada la centúria del 1800. Unes elits que tenien un fort component familiar d'origen català. Sobretot a la part sud i oriental de l'illa. I l'Alguer, a la part occidental, repoblada completament amb catalans del Camp de Tarragona i del Penedès durant les guerres de la centúria del 1300, continuaria sent una ciutat catalanoparlant fins a l'actualitat. El domini més oriental de la llengua catalana. L'illa esquitxada de pobles i de paisatges que recorden les comarques catalanes del Priorat, de la Segarra o del Berguedà. Sardenya, la germana injustament oblidada.

Fonts de les fotos: 1 i 5, Viquipèdia; 2 i 4, arxiu d'El Nacional, i 3, Wikimedia Italia

dilluns, 12 de juny del 2017

Descobreixen dos planetes gegants a 138 anys llum de la Terra

Ciència i Tecnologia

Descobreixen dos planetes gegants a 138 anys llum de la Terra

Un és de la massa de Saturn i l'altre un planeta fred diverses vegades més gran que Júpiter

Per: Europa Press

12.06.2017 16:36

El planeta gegant de gas HD 27894 b sembla tenir dos companys gegants: un és de la massa de Saturn i l’altre és un planeta fred diverses vegades més gran que Júpiter.
Situada uns 138 anys llum de la Terra, HD 27894 és una estrella de tipus solar K2V no activa, aproximadament un vint per cent més petita que el Sol. El 2005, l’HD 27894 b va ser detectat fent mesuraments de velocitat radial amb el cercador de planetes d’alta velocitat radial (HARPS) de l’Observatori Europeu Austral (ESO) a l’Observatori La Silla de Xile.

Notícies del dia

Cada matí rebreu les notícies del dia a la vostra bústia de correu

Atès que HD 27894 té una declinació, baixa lluentor visual de 9,36 magnituds i un lent període de rotació d’uns quaranta-quatre dies, és un objectiu excel·lent per a les observacions d’HARPS. Així que després del descobriment de l’HD 27894 b, els investigadors van controlar l’estrella utilitzant aquest espectrògraf durant tres campanyes d’observació (2006, 2013 i 2016).
Ara, un equip internacional d’astrònoms encapçalats per Trifon Trifonov de l’Institut Max Planck d’Astronomia a Alemanya ha analitzat les dades arxivades i nous d’HARPS per trobar planetes addicionals en el sistema HD 27894. L’estudi va detectar la presència de dos exoplanetes gegants de gas, que van rebre les designacions HD 27894 c i HD 27894 d.

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

dimecres, 7 de juny del 2017

Kilian Jornet publica les proves del seu primer cim a l’Everest

Societat > Esports

Kilian Jornet publica les proves del seu primer cim a l’Everest

L'atleta ha publicat un vídeo amb el 'tracker' del recorregut de l'ascensió

Per: Redacció

07.06.2017 09:00

Vilaweb

Kilian Jornet ha publicat un vídeo en què explica com va fer el cim de l’Everest per primera vegada. Les imatges, extretes d’un tracker, ressegueixen tot el seu recorregut d’ençà que va abandonar el monestir de Rongbuk (Tibet), el 21 de maig a la nit, fins que va coronar el sostre del món.
D’aquesta manera, Jornet desacredita alguns rumors que apuntaven que podia haver fet trampa durant l’ascensió. El diari francès Libération se’n va fer ressò i en un article qüestionava si realment havia assolit els 8848 metres. Adduïa, per exemple, que no havia publicat cap fotografia del cim –va fer cim a mitjanit– ni dades de GPS.

Al vídeo, Jornet hi explica com va fer tota la ruta. Els primers quilòmetres, entre el monestir i el camp base avançat, els va fer corrent. Un volta va ser allà, va descansar una hora i va preparar el material per a l’escalada. Durant el dia va anar pujant de manera lleugera i àgil per les parets de roca i gel de l’Everest, però a partir dels 7.500 metres un malestar estomacal li va fer alentir el ritme.
‘No em trobava bé i em movia molt a poc a poc. Havia de parar cada pocs metres. Tenia rampes i vòmits. Però no tenia problemes d’l’altura i vaig decidir de continuar’, explica.
Tot i les dificultats, Jornet va fer cim en plena nit. I explica que va ser una sensació única: ‘Quan era al cim era una altra vegada de nit. Estar sol al sostre del món és una sensació increïble.’

[VilaWeb no és com els altres. Fer un diari compromès i de qualitat té un cost alt i només amb el vostre suport econòmic podrem continuar creixent. Cliqueu aquí.]

«Los Angeles Times» qualifica Besalú com «el poble més interessant d'Espanya»

En un article es compara la vila garrotxina amb "un llibre de fantasia"

El diari estatunidenc repassa el patrimoni històric de la localitat

Redacció | 07/06/2017 a les 09:15h

Especial: Territorials

Arxivat a: Societat , besalú, periodistes, garrotxa, Turisme

El pont medieval de Besalú. | Martí Albesa

Aquesta setmana el diari nord-americà Los Angeles Times ha publicat un article sobre Besalú on qualifica la vila de la Garrotxa com “el poble més interessant de l’estat espanyol del qual mai has sentir parlar”. La periodista Irene Lechowitzky escriu sobre el patrimoni històric del poble i narra la seva estada en una vila de la qual no n’havia sentit a parlar mai.

La periodista explica que visitar Besalú és com “entrar en un llibre de fantasia” on el pont medieval juga un paper important. Lechowitzky també descriu l’església de Sant Vicenç i Sant Pere, els carrers empedrats, la Cúria Reial, l’antic hospital de Sant Julià o el micvé. Recorda les figures de Raimon Vidal i Guifré el Pilós, considerat “el fundador de la Catalunya unificada i amb molts seguidors entre el moviment independentista”.

Imatge de l'article publicat. Foto: Los Angeles Times

La corresponsal americana comenta que va posar els peus a Besalú per sorpresa. La seva companya la va conduir fins al poble garrotxí que “val la pena descobrir” i que, segons la periodista, “et pots arribar a perdre si no el busques”. Lechowitzky es mostra sorpresa de tot allò que pot oferir Besalú, tot i ser "un poble petit".

Per últim, la corresponsal fa un resum de la seva estada recomanant aquells indrets que més li han agradat. Segons Lechowitzky, “passejar i gaudir de la sensació d’estar a la Catalunya mediaval” és una de les experiències que més recordarà del seu viatge a la Garrotxa.

Llegeix l'article de Los Angeles Times

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SocNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)