dijous, 23 de febrer del 2017

Els deu carnavals de Catalunya que has de viure almenys una vegada a la vida

CarnavalEls deu carnavals de Catalunya que has de viure almenys una vegada a la vida

Els deu carnavals de Catalunya que has de viure almenys una vegada a la vida

Torelló, Sitges, Tarragona o Godall, entre les propostes

Quin temps farà per Carnaval?

Redacció | 23/02/2017 a les 11:00h

Especial: També et pot interessar

Arxivat a: Cultura , carnaval, Catalunya, guía

Rua de l'Extermini del Carnaval de Sitges | Adrià Costa

Aquest dijous, el país es comença a disfressar per la festa de Carnaval. N'hi desenes a tot Catalunya, però des de NacióDigital, hem plantejat una selecció dels deu més destacats i que almenys has de viure un cop a la vida.

FOTOS: Galeries de fotos de Carnaval a NacióDigital

- El Carnaval de Terra Endins de Torelló (Osona). Del 23 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Torelló comença el Dijous Llarder amb el Carnaval per la gent gran i la festa del 'Pullassu'. El divendres el món és capgira: els homes són senyoretes i les noies els homenots. El dissabte el poble s'omple de gent per seguir la rua de Carnaval, una de les més multitudinàries de Catalunya. Les festes es tanquen al març amb l'Enterrament de la Sardina.

Programa d'actes

Guia pràctica del Carnaval de Torelló

La rua del Carnaval de Torelló, l'any 2016. Foto: Martí Albesa

- Carnaval de Tarragona (Tarragonès). Del 18 al 28 de febrer. El Carnaval de Tarragona destaca per l'espectacularitat de les seves rues, especialment la d'Artesania (dissabte de Carnaval), on participen unes 3.000 comparses. El diumenge de Carnaval es fa la Rua de Lluïment, amb les 15 entitats guanyadores de l'any anterior. També cal destacar la Gala de la Disfressa d'Or, amb creacions màgiques i increïbles, i la Baixada del Pajaritu, una cursa d'andròmines.

Programa d'actes

El Rei Carnestoltes i la Concubina a la Plaça de la Font aquest mateix dimecres Foto: Jonathan Oca

- Carnaval de Reus (Baix Camp). Del 23 al 28 de febrer. S'inicia el Dijous Gras amb l'arribada del rei Carnestoltes. El dissabte al matí, la guerra de tomaques continua una pràctica de batalles carnavalesques que tenien lloc a la mateixa plaça del Mercadal. A la tarda, la rua de lluïment concentra milers de persones, organitzades en colles, que desfilen davant una munió d'espectadors. Les desfilades continuen el diumenge al matí –la rua de la reial ressaca– i a la tarda, amb la batalla de confeti. I no hi poden faltar els balls.

Programa d'actes

- El Carnaval de Vilanova i la Geltrú (Garraf). De l'11 de febrer al 4 de març. El Carnaval de Vilanova i la Geltrú és una celebració de forta arrel tradicional i amb una participació popular massiva. Amb més de 250 anys d'història, l'any 2010 va ser qualificat com a Festa Patrimonial d'Interès Nacional. Més que un Carnaval de lluïment, té un component satíric i de crítica social. Cal destacar la rua de 'Les Comparses', que acaba amb una batalla de caramels a la plaça de la Vila, i el 'Ball de Mantons', on els nois van amb barretina, americana i faixa, i les noies amb un mantó de Manila, clavells al cap i faldilla.

Diumenge de Comparses a Vilanova i la Geltrú. Foto: Àlex Recolons

- Carnaval de Platja d'Aro (Baix Empordà). Del 18 de febrer a l’1 de març. El Carnaval de Platja d'Aro és el més famós de la Costa Brava i compta amb les tradicionals desfilades de carrosses i bandes musicals. Els balls, la festa i les comparses han arribat a atraure mig milió de persones.

Programa d'actes

- Carnaval de Solsona (Solsonès). Del 18 de febrer a l'1 de març. El Carnaval de Solsona destaca, com és tradició en aquesta zona, per la presència de gegants i nans de formes gracioses i burlesques amb braços mòbils. També existeix un altre emblema de la festa, la Penjada del Ruc, fet de cartró pedra i peluix. El diumenge de Carnaval també es llegeix un sermó crític i irònic sobre l'actualitat mundial i catalana.

Programa d'actes

La Geganta Boja travessant la plaça del Ruc abans de fer la despenjada Foto: ACN

- Carnaval de Sitges (Garraf). Del 18 de febrer a l'18 de març. El Carnaval de Sitges, amb més de 100 anys d'història, és un dels més emblemàtics de Catalunya. Els balls i les xatonades són els elements més característics. Cal destacar la Rua de la Disbauxa i la popular i multitudinària Rua de l'Extermini (el dimarts de Carnaval).

Programa d'actes

Un dels grups participants a la Rua, amb una disfressa de plomes i fantasia. Foto: ACN

- Carnaval de Roses (Alt Empordà). Del 23 al 27 de febrer.

Programa d'actes

- Carnaval de Sallent (Bages). Del 23 de febrer a l'1 de març. Enguany celebren la 40a edició des de la recuperació de la festa l'any 1978.

Programa d'actes

Unes 18.000 persones han passat per Sallent aquest dissabte. Foto: Jordi Preñanosa

- Carnaval de Godall (Montsià). Del 24 al 28 de febrer. Testimonis orals apunten que el carnaval ja es celebrava a finals del segle XIX, tot i que no n'hi ha certesa. Entre les peculiaritats d'aquesta celebració hi ha les disfresses de màscara que s'utilitzen durant el ball de disfresses, conegudes com a mascarulles. Consisteixen en disfresses improvisades a partir de peces de roba i objectes de procedència diversa, amb l'objectiu de no ser reconegut. Però la principal singularitat és la guerra de la farina a ritme de músics de xaranga. Consisteix en un bombardeig d’aquest producte entre els participants que estan al carrer, armats amb bosses i paquets de paper, i que emblanquinen tots els qui surten a fora, tant veïns com visitants. Després de la celebració els carrers queden totalment emblanquinats. En una tarda es poden arribar a llançar fins a 3.000 quilos de farina.

Programa d'actes

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te membre de SócNació per una petita aportació mensual. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

Contingut relacionat

Quin temps farà per Carnaval?

22/02/2017

Els millors carnavals de Catalunya, a les televisions locals i a Movistar

19/02/2017

Què celebrem el Dijous Llarder?

Àlvar Llobet

23/02/2017

L'alcalde de Sitges diu que «el Carnaval se celebrarà com estava previst»

Aleix Ramirez

15/02/2017

Perilla el Carnaval de Sitges

Aleix Ramirez | 1 comentari

14/02/2017

La nova organització del Carnaval de Torelló vol canviar el recorregut de la rua

TRAPPIST-1 Planets - Flyaround Animation

dimecres, 22 de febrer del 2017

Charles Sheeler – Pintògraf de fàbriques i maquinària (Part I)

La Inveterada Memòria

El racó d'Ari i Linus Fontrodona

Charles Sheeler – Pintògraf de fàbriques i maquinària (Part I)

–

Rolling Power (from the “Power Series”, 1939 – oil on canvas, 38.1 x 76.2 cm)

–
(Sí, aquesta pintura ressembla una fotografia molt bona (pel 1939) d’unes rodes i bieles de locomotora. Es conserva al Smith College Museum of Art, a Northampton, MA, i és merescudament famosa. Juntament amb altres olis, aquarel·les i dibuixos a llapis per aquest estil, va inaugurar una nova tendència en l’art pictòric -se’n va dir “precisionisme”, que és un dels corrents més peculiars del modernisme als EUA.)

–
El nord-americà Charles Rettrew Sheeler (Philadelphia, 1883 – Dobbs Ferry, NY, 1965) s’expressà artísticament amb la fotografia, la pintura, el dibuix, el gravat i el cinema. Destacà en cadascun d’aquests medis, i a més a més, establí entre els uns i els altres una relació molt estreta, i molt infreqüent fins llavors. (Per això, al títol del meu post en anglès l’he anomenat “paintdrawgrapher” -però en català, “pintodibuixògraf” no em sonava bé i ho deixat en “pintògraf”.)
Vegem uns altres exemples d’aquesta retroalimentació -ara entre fotografia i dibuix:

Una fotografia:

Blast Furnace and Dust Catcher, Ford Plant (1927 – photo: gelatin silver print)

–

Un dibuix a llapis:

Ballet Mechanique (1931 – black contè crayon on paper, 25.4 x 26.7 cm)

–

Una fotografia i un dibuix a llapis:

The Stove (1917, photo: gelatine silver print, 23.1 x 16.3 cm)

The Stove (1932, graphite pencil drawing, 71,1 x 53.3 cm)

Un altre (sorprenent) dibuix a llapis -fet als baixos de la mateixa casa de la foto i dibuix anteriors:

Open Door adj -1932. Black conté crayon, 19 x 14 inches

Open Door (1932 – Conté crayon, 60.3 x 45.7 cm)

–
(Tant The Stove (L’Estufa) com Open Door (Porta Oberta) van ser fotografiades a Doylestown House, al Bucks County, Pennsylvania, a la llar que Sheeler compartia amb el seu col·lega i amic Morton Schamberg, i dibuixades uns quinze anys després.)

–
La primera dedicació de Sheeler fou la fotografia, que, en els seus anys de juventut i maduresa (a les dècades dels 20 i els 30) encara no gaudia de la consideració d’art major, en peu d’igualtat amb les altres més clàssiques. Aquest medi fou, al meu entendre, el que ell va estimar-se més i el que va determinar tota la seva obra posterior.
En concret, tant per raons d’afecció personal com de modus vivendi, va fotografiar, més que cap altra cosa, fàbriques i maquinària diversa (però també força graners i sitges). I de les fotos excel·lentíssimes que en feia n’anava traient la inspiració per a dibuixos a llapis i pintures a l’oli i a l’aquarel·la.
De l’oli anomenat “City Interior”, de 1936 -que il·lustra un racó de l’enorme factoria Ford-, no n’he trobat cap imatge fotogràfica prèvia (per bé que segur que n’existeixen); seria interessant de comparar-les amb l’oli, però, des del punt de vista merament documental, no crec que aportessin gaire detalls a la pintura que Sheeler va fer:
–

City Interior (1936 – oil on gesso panel – 55.9 x 68.6 cm)

–
Inversament a l’inspiració que treia de les fotos, i com que l’havien captivat de debò les pintures cubistes de Picasso i Braque als anys 20, Sheeler cercava d’obtenir amb la seva càmera unes imatges tan “cubistes” com li era possible; bé directament, amb peculiars enquadraments dels motius, bé superposant i combinant dos o més negatius en una sola imatge -o ambdues coses alhora-. La magnífica foto “Criss-Crossed Conveyors” feta a la Ford Plant, a River Rouge, el 1927, i “Upper Deck”, de 1928, són exemples adients de la primera alternativa:
–

U- Criss-Crossed Conveyors, Ford Plant, River Rouge (1927) adj

Criss-Crossed Conveyors, Ford Plant, River Rouge (1927 – gelatin silver print)

–

Upper Deck (ca. 1928 – gelatin silver print, 25.3 x 20.2 cm)

–
Un any després, Sheeler faria servir Upper Deck de base per a un oli amb el mateix títol. D’ençà de llavors, pràcticament tot (si no absolutament tot) allò que va crear de més bell i innovador amb la pintura i el dibuix ho havia vist primer a través de l’objectiu de la seva càmera, i naturalment, fotografiat a consciència.
En un món cada dia més mecanitzat, l’equilibri entre abstracció i representació, fotografia i pintura, era difícil d’assolir, però ell ho feia molt bé. Ho podem comprovar amb aquestes vistes de la central termoelèctrica de New Bedford, MA: una foto i un dibuix acolorit amb tremp, de 1940 -que és un dels que més m’agraden d’ell:
–

U- Electric Power Plant, New Bedford, MA) adj

Electric Power Plant, New Bedford, MA (photography)

–
–

Fugue (1940 – tempera and graphite on gessoed panel, 35.6 x 43.2 cm)

–
En la mateixa línia neta, clara i elegant de Fuge, també m’agraden molt American Landscape, River Rouge Plant i Bucks County Barn:
–

American Landscape (1930 – oil on canvas, 59.7 x 77.5 cm)

–
–

Y- River rouge plant 1932 - oil on canvas, 20 x 24 in. adj (2)

River Rouge Plant (1932 – oil on canvas, 51 x 61 cm)

–
–

Bucks County Barn (1940 – oil on gessoed panel, 46.7 x 72.1 cm)

–
I pel que fa als interiors (altra vegada de la casa del mateix artista, però ara a South Salem, NY), vegeu aquests dos esplèndids olis i una aquarel·la sobre dibuix a llàpis, tots de 1931. (Emparello el segon oli, View of New York, amb Cactus and Photographer’s Lamp, igualment del mateix any, per tal de seguir mostrant el paper principal, decisiu, que la fotografia tenia per aquest artista polifacètic; no sé si em caldria dir que la “Vista de Nova York” a què al·ludeix el títol del quadre deu ser (o devia haver estat), molt probablement, dins aquesta càmera de l’època coberta amb un vel negre.)
–

Americana (1931 – oil on canvas, 122 x 91.5 cm)

Home, Sweet Home (1931 – watercolour and black crayon, 91.4 x 73.7 cm)

View of New York (1931 – oil on canvas, 121.3 x 92 cm)

Cactus and Photographer’s Lamp (1931 – Gelatin silver print, 59.7 x 42.2 cm)

–
Durant uns anys, Charles Sheeler exhibí les fotografies juntament amb les pintures, fent palès el seu convenciment que les obres compartien el mateix status, però alhora amb mèrit propi i entitat pròpia. Tanmateix, una part de la crítica solia jutjar les pintures amb una certa displicència, titllant-les de subsidiàries; simples rèpliques o variacions fetes a l’oli o a llàpis -molt ben fetes, això sí, però mancades de contingut artístic-. Això, fals i injust com era, afectà Sheeler, que a banda de deixar de fer exposicions conjuntes va canviar el seu estil pictòric, abandonant l’afany de precisió que l’havia motivat tant (i tan bé). Ens trobem, d’ençà de mitjan anys 40 amb uns quadres que, tot i continuar representant els temes habituals del pintor (indústries, edificis, grans obres d’enginyeria), són més abstractes i imaginàriament acolorits, i els trets de cubisme que ell abans confiava en l’enquadrament i la composició ara són més directament i lliure palesats.
Mostraré un recull de les obres tardanes en un següent article, però per acabar aquest -que ja és prou llarg!- i enllaçar bé amb la continuació, afegeixo dessota una obra, diguem-ne, de transició; o potser més ben dit: de final d’època, atès que encara manté un cert aire fotorealisme i ‘precisionisme’.
–

Water (1945 – oil on canvas, 61 x 74.3 cm)

–

Índex i dades que disposo de totes les obres mostrades al post:

Rolling Power (1939 – oil on canvas, 38.1 x 76.2 cm) – Smith College Museum of Art, Northampton, MA.
Blast Furnace and Dust Catcher, Ford Plant (1927 – photo: gelatin silver print) – Museum of Fine Arts, Boston.
Ballet Mechanique (1931 – black Contè crayon on paper, 25.4 x 26.7 cm) – Memorial Art Gallery of the University of Rochester.
The Stove (1917, photo: gelatine silver print, 23.1 x 16.3 cm) –
The Stove [Interior with Stove] (1932 – black Conté crayon on paper, 71,1 x 53.3 cm) – National Gallery of Art, Washington, D.C.
Open Door (1932 – black Conté crayon on paper, 60.3 x 45.7 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
City Interior (1936 – oil on gessoed panel – 55.9 x 68.6 cm) – Worcester Art Museum, Worcester.
Criss-Crossed Conveyors, River Rouge Plant, Ford Motor Company (1927 – photo: gelatin silver print, 23.5 x 18.8 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Upper Deck (1928-1929 – photo: gelatin silver print, 25.3 x 20.2 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Electric Power Plant, New Bedford, MA (photo: gelatine silver print) –
Fugue (1940 – tempera and graphite on gessoed masonite, 35.6 x 43.2 cm) – Museum of Fine Arts, Boston.
American Landscape (1930 – oil on canvas, 59.7 x 77.5 cm) – Museum of Modern Art, New York City.
River Rouge Plant (1932 – oil on canvas, 51 x 61 cm) – Whitney Museum of American Art, New York City.
Bucks County Barn (1940 – oil on gessoed panel, 46.7 x 72.1 cm) – Terra Foundation for American Art, Chicago.
Americana (1931 – oil on canvas, 122 x 91.5) – Metropolitan Museum of Art, New York City.
Home, Sweet Home (1931 – watercolour and black Conté crayon, 91.4 x 73.7 cm) –
View of New York (1931 – oil on canvas, 121.3 x 92 cm) – Museum of Fine Arts, Boston.
Cactus and Photographer’s Lamp (1931 – photo: gelatin silver print, 23.5 x 16.6 cm) – Museum of Modern Art, New York City.
Water (1945 – oil on canvas, 61 x 74.3 cm) – Metropolitan Museum of Art, New York City.

dissabte, 18 de febrer del 2017

Geòlegs ratifiquen l'existència d'un continent submergit a l'Oceà Pacífic

per Europa Press 18/02/2017

Un estudi publicat en el diari de la Societat Geològica d'Amèrica ratifica l'existència d'un continent submergit en l'oceà Pacífic, anomenat Zelandia i la grandària del qual aconseguiria en principi les dues terceres parts d'Austràlia. Es tracta d'una massa de terra de 4,5 milions de quilòmetres quadrats de la qual només els seus punts més alts, Nova Zelanda i Nova Caledònia, es troben en la superfície. Aquest descobriment ratifica una sèrie de teories que els geòlegs barregen des de fa dècades, en paraules de Nick Mortimer, membre de la societat i autor principal de l'article, resident en Dunedin, Nova Zelanda.

"Si poguéssim treure el tap d'aquesta banyera estaria claríssim que existeixen cadenes muntanyenques i un enorme continent sobre l'escorça oceànica", ha explicat Mortimer. "Els geòlegs portem emprant la paraula 'continental' per descriure a parts de Nova Zelanda i Nova Caledònia. La diferència, ara, és que hem reunit la informació suficient per emprar un nom 'continent'", ha afegit.

"El text que hem escrit s'até sense cap vergonya a observacions empíriques. Només queda per veure si superem la prova d'aparèixer en els mapes d'aquí a deu anys", ha afegit en referència a aquesta massa de terra, separada d'Austràlia fa 80 milions d'anys com a part de la ruptura del supercontinent conegut com a Gondwana.

Manifestació 18 de febrer del 2017 a Plaça Urquinaona de Barcelona

DACHAU, SOMIANT LA LLIBERTAT, Mirades des de l’interior.

Articles del Víctor

DACHAU, SOMIANT LA LLIBERTAT, Mirades des de l’interior.

DACHAU, SOMIANT LA LLIBERTAT.

Mirades des de l’interior.

Cada vegada que trepitjo un lloc d’aquesta indole , quedo molt tocat, i tinc de fer la meva pròpia teràpia de xoc , es per això que reflexiono i escric sobre el que veig i faig tantes fotografies com puc. D’aquestes mes de cent-cinquanta que vaig fer en la meva darrera visita d’aquest febrer del 2013, que primer no eren un fet intencionat, però que n’he fet una tria de 27 fotografies de finestres, reixes , portes, etc., que component aquesta mena de petit reportatge.

Amb aquest estol de fotos, que la majoria miren enfora, vull fer un petit homenatge a tots els presoners d’aquest i de tots els Camps que varen viure, patir i morir als mes de mil camps de concentració, treball o extermini , del cruel Regim Nazi que varem omplir tot Europa a partir d’aquest primer Camp de Concentració,i de proves que fou el de Dachau. Però també vull recordar a tots els empresonats i exterminats en tots els Camps de Concentració del Món, siguin del país i del regim que siguin i que segur que tots ells van mirar des de dins i varen somiar en la llibertat.

Víctor Lluelles i Cardona

http://elblocdelvictor.blogspot.com