diumenge, 26 de juny del 2016

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Sílvia Sagalà
,
22/06/2016

Fires i festes

Els 10 imperdibles de la Festa Major de Sant Pere de Reus

Surtdecasa.cat

Reus celebra del 24 al 29 de juny la seva festa major gran

Foto: 

Surtdecasa
Si hi ha uns dies marcats en vermell al calendari dels reusencs són per la Festa Major de Sant Pere, la festa grossa de la ciutat que durant uns dies acull desenes d'actes per a tots els públics. Els reusencs surten de casa pràcticament cada dia perquè sempre hi ha una celebració o una altra en algun punt de la ciutat. Són dies de reunir-se amb amics i família per gaudir plegats dels petits rituals que conformen el conjunt de la festivitat. El millor és que us feu amb un programa, que us perdeu pels carrers de Reus i intenteu participar en totes les activitats possibles, però aquí us en proposem 10 que són imperdibles. Bona Festa Major a tothom!

1. Barraques

Del 23 al 25 de juny
Parc de la Festa
Un dels actes més destacats dels dies previs a Sant Pere són les Barraques de la Festa Major. Quatre dies consecutius de concerts envoltats per les parades de totes les entitats participants. Inicialment el dimecres 22 no hi havia d'haver concerts però finalment hi actuaran els tres finalistes del concurs Reussona, Efecto Vacío, Euler i The Krav Maga. Un dels dies que habitualment congrega més gent al Parc de la Festa és el de la revetlla de Sant Joan. Enguany hi haurà Los Guardians del Pont, amb membres de Sangtraït fent un tribut al grup de rock dur gironí, Juantxo Skalari, Vergüenza Ajena i Mafada. Divendres, la Coordinadora de Barraques Reus ha apostat per programar el rap del lleidatà Pablo Hasél, l'ska d'Itaca Band, el hardcore punk de Kop i el trash-metal de Crisix. El darrer dia, dissabte, comença ben d'hora, a les 19:30 h, amb activitats destinades als més petits de la família, l'animació infantil de Jaume Barri. Els concerts tindran lloc al vespre i aniran a càrrec d'Imoonere, Muyayo Rif, El Son de la Chama, La Sra.Tomasa i Lágrimas de Sangre.
Consulta aquí l'hora d'actuació de cada grup
 

 

2. El Foc de Sant Joan

Dimecres 23, a partir de les 17:30 h
Diversos espais de la ciutat

Com no pot ser de cap altra manera, el foc també és el protagonista de la revetlla de Sant Joan de Reus. Comença a quarts de sis al Santuari de Misericòrdia amb la recepció del Foc del Canigó. El Patronat Sardanista iniciarà el primer tram del recorregut de la torxa de la flama i seran els relleus dels nens i nenes de l'escola Joan Rebull els encarregats de completar-la. El foc arribarà a les 18 h a la plaça de la Llibertat, s'encendrà el peveter i, a ritme de la sardana 'El País a l'Escola', una trentena de delegacions estendran la flama arreu del territori. Ja a la nit, a les 21 h, la regidora de Cultura de Reus, Montserrat Caelles, encendrà la foguera de Sant Joan a la mateixa plaça i, una hora més tard, serà el torn de la cercavila del Foc. Els Bous i la Vedella de Foc, el Ball de Diables, el Ball de Diables Infantil, el Drac, el Drac petit, la Cabra petita, la Víbria i la Cabra iniciaran la carretillada des de la plaça del Mercadal disposats a perseguir a tot aquell que passi pel seu voltant.
 

 

3. El pregó i la primera tronada

Dijous 24 de juny, a partir de les 19:30 h
Plaça del Mercada
l
Tot i que els actes previs de la Festa Major són múltiples, Sant Pere no comença oficialment fins el dia 24 amb el pregó. Els primers en anar caldejant l'ambient són els Gegants i la Mulassa que, amb les seves ballades al Mercadal, engresquen a tots els que esperen que la pregonera acabi el discurs al Saló de Plens i es dirigeixi al poble per cridar a la festa. Enguany aquest encàrrec el té l'escriptora Marta Magrinyà, la qual, de ben segur, sorprendrà l'audiència amb un relat ben literari que destil·larà passió pels quatre costats. Aquell mateix dia es descobrirà qui és el Tro de Festa 2016, una distinció que s'atorga a una persona que ha ajudat a enriquir el patrimoni festiu de la ciutat. La inauguració de la Festa Major la clou la primera tronada de l'any, sens dubte, per la majoria, el veritable emblema de la festivitat reusenca, una tradició que data, com a mínim, de 1677. Per qui no l'hagi presenciat mai, us direm que consisteix en l'explosió de morters de pólvora que es troben a una distància de tres metres però units entre si per un fil, també de pólvora, que els va encenent d'un a un.
 

 

4. Cercaviles nocturnes

Dijous 24, a partir de les 21 h
Plaça del Mercadal
La Festa Major de Reus té moments molt protocolaris, com Completes o la mateixa professó de Sant Pere; i d'altres, més arrauxats, com les cercaviles. Amb els anys n'han anat apareixent de noves i ara la gresca està garantida durant tres nits. La primera? La més antiga: la Cercavila del Masclet. Té lloc el dia 24, quan acaba la primera tronada de l'any, des del Mercadal. De fet, el pregoner és l'encarregat de fer el primer tast del beuratge típic de la festa fet, a parts iguals, per Vermut Miró i Plim. El recorregut gira entorn de la beguda i hi participen, en forma de cercavila, diversos elements del seguici festiu.
 
Diumenge 26, a partir de les 23:30 h
Plaça del Mercadal
Diumenge 26 és el torn de La Nit de Fer l'Índiu. L'Àliga i els gegants Indis pujaran des de l'Ajuntament fins al Campanaret en cercavila per recollir l'element convidat d'aquest any: el Ball de Cercolets que compleix 20 anys. Junts emprendran el camí de tornada per acabar la nit amb un ball de gralles, cada vegada més popular, que musicaran els Ganxets, els Grallers del Baix Camp i Canya d'Or.
 
Dilluns 27, a partir de les 23:30 h
Fossar Vell
La darrera de les cercaviles és dilluns als peus del campanar. Allí hi apareixerà un fill il·lustre de la ciutat i començarà El Tomet de Sant Ganxet pel voltant de la Prioral amb l'acompanyament musical de Bandsonats i Tocabemolls. En finalitzar, hi haurà concert de festa major amb Metralla.
 

 

5. Presentació de l'Àliga petita

Dissabte 25, a partir de les 10 h
Plaça del Mercadal

L'Àliga ocupa un lloc especial en el seguici festiu de la ciutat, no és l'element més antic ni tampoc el més voluminós, però sens dubte és el més protocolari i això el converteix en una peça especial del seguici. La seva elegància aclapara les mirades dels presents quan passa, especialment en el moment en què dansa un dels seus balls de lluïment. Enguany és un any important per aquesta creació de Manel Llauradó perquè compleix 20 anys i perquè els seus responsables ho celebraran presentant l'Àliga petita, un element que s'incorporarà enguany al seguici festiu petit. Es mostrarà a la ciutadania per primera vegada dissabte 25 al matí i estarà acompanyada pel Drac petit de la Geltrú, la Vibrieta de Tarragona, la Cucafera petita de Tortosa, el Lleonet del Vendrell, el Bou de l'Argentera i, a més, l'Àliga de la Patum Infantil de Berga i la Mulassa petita de Reus, que en seran les padrines. Quan els reusencs ja la coneguin, tots plegats iniciaran una cercavila pels carrers del nucli antic de la ciutat, i acabaran de nou al Mercadal on tindran lloc els balls de lluïment.
 

 

6. Castells

Dissabte 25, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Un altre dels emblemes reusencs són els Xiquets de Reus, la colla castellera de la ciutat que cada vegada aplega més seguidors. Durant les últimes temporades els de la camisa avellana han anat assolint nous reptes i arriben als 35 anys en molt bona forma. Tant que, per celebrar-ho, volen portar a plaça durant la Diada Castellera de Sant Pere el 3 de 9 amb folre més matiner de la seva història. Una construcció que ja van aixecar l'any 2013, després de 17 anys de no aconseguir-ho, mentre signaven la seva millor actuació de la història. Els Xiquets volen continuar fent camí i intentaran aconseguir aquesta nova fita en una actuació on també podrem veure els Nens del Vendrell i la Muixeranga d'Algemesí.
 

 

7. Varietées de Sant Pericu

Del 25 al 27, a partir de les 21 h
Jardins de la Casa Rull

Són moltes les associacions de la ciutat que, amb la seva feina desinteressada, ajuden a enriquir el programa de la Festa Major de Reus. Un d'aquests motors incombustibles és el Bravium Teatre on, des de fa anys, se les empesquen de tots colors per fer-nos passar bones estones. Un exemple el trobem en les Varietées de Sant Pericu, vetllades a la fresca al Jardí de la Casa Rull, amenitzades per diferents actuacions artístiques. La música, la màgia, l'humor o el teatre són alguns dels ingredients d'aquestes exhibicions tan carismàtiques.
 

8. Seguici Petit

Dilluns 27, a partir de les 18 h
Plaça del Mercadal

Una de les coses més boniques de la Festa Major de Reus és que atrau a la ciutadania des de ben petits. Tots els nens es coneixen el seguici a la perfecció, tenen camisetes i figures dels seus elements preferits i entonen les cançons mentre obren els ulls com a taronges quan els passen per davant. Des de fa uns quants anys, Reus va decidir que volia que els més petits de la casa també poguessin fer desfilar el seguici festiu; per això, poc a poc, s'han anat incorporant rèpliques de les grans de dimensions més reduïdes. Totes elles sortiran en cercavila dilluns dia 27. Enguany ja es comptarà amb la presència de l'Àliga petita, inaugurada uns dies abans, i per Misericòrdia s'hi afegirà un nou element: el Basilisc.
 

9. Completes

Dimarts 28, a partir de les 20 h
Plaça del Mercadal

Els actes més tradicionals de la festa comencen el dia 28 al vespre, a la plaça del Mercadal. El Seguici Festiu al complet ofereix, a les 20 h, els seus primers balls, danses i castells. Des d'allà, inicien l'anada a Completes mentre al Campanar es fa el Toc General de Festa. Com sempre el darrer en abandonar la plaça és l'Àliga que, per protocol, ocupa el darrer lloc, just davant de les autoritats. La jornada està plena de petits grans moments, el primer és el ball solemne curt de l'Àliga a la porta de l'Ajuntament. Quan tots els elements han arribat a la porta de la Prioral de Sant Pere, cap a quarts de deu, comença el Solemne Ofici de Completes i l'obertura de l'arca de l'altar major, on es guarda durant tot l'any el bust reliquiari de la imatge de Sant Pere. Durant la celebració es podran escoltar els 'Goigs de Sant Pere', amb l'acompanyament musical de l'orgue de la prioral. Tot seguit, Toc General de Festa, tornada del seguici i tradicional pilar caminant de la colla castellera dels Xiquets de Reus, des de la prioral fins a la porta de l'Ajuntament. La festa continua amb les ballades dels Gegants i del bestiari i, quan acaben, l'alcalde surt al balcó del consistori per mostrar un mocador blanc que marca l'encesa de la segona tronada de l'any. Just quan s'acaba té lloc un castell de focs que recupera la forma dels espectacles pirotècnics del passat, més artesanal i de proximitat, amb jardineres als fanals, rodes, focs fixos i giratoris, i altres artificis. Un singular espectacle que s'acompanya per música en viu que permet retrobar un costum antic propi de les festes i solemnitats més importants.
 

 

10. Sant Pere

Dimecres 29, matí: a partir de les 11 h / tarda: a partir de les 18:30 h
Plaça del Mercadal 

La tercera tronada de la festa dóna el tret de sortida als actes més massius del dia del patró de Reus. Es fa a les 11 del mati i, quan acaba, el focus d'atenció no es mou del centre de la plaça perquè és l'escenari de les actuacions individuals de lluïment dels grups festius de la ciutat. A la 1 del migdia, exhibició castellera en solitari dels Xiquets de Reus. L'activitat es reprèn a la tarda, després de dinar, a la Prioral de Sant Pere amb la solemne missa concelebrada que presideix l'arquebisbe Jaume Pujol Balcells. Quan s'acaba, la imatge de Sant Pere surt per la porta de la prioral i després del ball curt de l'Àliga arrenca la professó solemne pels carrers del centre de Reus. Quan la imatge de Sant Pere arriba a plaça, tots els elements del seguici fan una espectacular ballada conjunta i, en acabar, encesa de la quarta i darrera tronada de l'any. A continuació, la imatge de Sant Pere es dirigirà cap a la prioral i, quan arribi a la porta, gran esclat de festa i tronada aèria. Quan es torna la imatge a l'urna de l'altar major de la prioral, es procedeix a guardar-la fins a l'any vinent amb les tres claus que custodien l'alcalde, el prior i, antigament, el síndic de la Comunitat de Preveres. El punt final a la festa el posen les darreres ballades del seguici al Mercadal i l'encesa de la Víbria i el Drac, la carretillada de Sant Pere del Ball de Diables i la mostra piromusical.
 
 
 

divendres, 24 de juny del 2016

MAPES Així ha quedat el Regne Unit després del referèndum

BREXIT

MAPES Així ha quedat el Regne Unit després del referèndum

Els resultats evidencien les esquerdes entre Irlanda del Nord, Escòcia i la resta de l'estat

Londres es queda quasi sola a Anglaterra defensant la permanència

Escòcia vota quedar-se i torna la idea del segon referèndum d'independència

| 24/06/2016 a les 11:50h
Especial: Nació Data

El Brexit és un fet i els resultats suposen una crisi molt seriosa tant a Londres com a Brussel·les. Un 52% a favor de sortir d'Europa i un 48% per continuar dins la UE. 

El resultat ha estat molt ajustat i imprevist per les enquestes. Mostra un fort suport pel "Leave" arreu d’Anglaterra, especialment a les regions del nord-oest i les Midlands de l'Est, on s’ha arribat al 58% dels vots pel "no". A Gal·les també s’ha imposat el Brexit amb un 52,5% dels suports, enfront del 47,5%.

En canvi, a Escòcia el "sí" a la UE ha obtingut un 62% i el "no" un 38%. A Irlanda del Nord, el "Remain" a Europa ha guanyat amb un 55,8%, i a Londres, a diferència de la major part d'Anglaterra, s’ha imposat amb un contundent 59,3%.
 
EL RESULTAT DEL REFERÈNDUM PER REGIONS
 
 
El mapa que mostra els resultats generals per regions és clar. Tot i que la major del Regne Unit ha votat per abandonar la UE, amb percentatges molts escassos de diferència, es produeix clarament un trencament en tres regions.

 
L'OPCIÓ D'ABANDONAR LA UE PER REGIONS
 

Les Midlands han estat les regions més proteccionistes i han votat, amb gairebé el 60% dels vots, abandonar la UE. També a la regió de Yorkshire i The Humber ha estat aquesta l'opció majoritària, amb un 57,7% dels vots.

 
L'OPCIÓ DE QUEDAR-SE A LA UE PER REGIONS
 


A Irlanda del Nord i a Londres hi hagut el vot favorable a seguir dins de la Unió Europea, però tal com es pot comprovar en el mapa on s'imposa amb més força el "Remain" és clarament a Escòcia, que ja es planteja tornar a convocar un referèndum per la independència.

Troben relíquies de la primera generació d’estrelles de la Via Làctia

Ciència i Tecnologia > Ciència

Troben relíquies de la primera generació d’estrelles de la Via Làctia

Les primeres estrelles que van compondre la Via Làctia fa temps que es van cremar, però els astrònoms han aconseguit, per primera vegada, observar un conjunt d'elements químics que, en el seu moment, van formar els seus nuclis i van provocar les explosions de supernoves. Els extrems espectaculars de les seves curtes vides.



20160622130529.jpg
MADRID, 22 (EUROPA PRESS)
Les primeres estrelles que van compondre la Via Làctia fa temps que es van cremar, però els astrònoms han aconseguit, per primera vegada, observar un conjunt d’elements químics que, en el seu moment, van formar els seus nuclis i van provocar les explosions de supernoves. Els extrems espectaculars de les seves curtes vides.
Els investigadors han detectat traces de sofre i fòsfor en una estrella de segona generació en la Via Làctia. L’equip també va ser el primer a utilitzar el telescopi espacial Hubble per assignar l’espectre ultraviolat d’una estrella de segona generació.
“Hem donat un nou gir a una tècnica molt antiga per mesurar les petjades químiques d’una estrella. Aquestes recorden als vivers on van néixer i els científics han estat capaços de recollir algunes peces valuoses d’aquesta memòria amb aquestes noves observacions”, ha explicat l’ajudant en la recerca, Ian Roederer, professor d’astronomia de la Universitat de Michigan.
Encara que els científics no poden observar directament les primeres estrelles que es van formar en la Via Làctia, poden mirar les de segona generació existents per veure el que es va crear després de la mort d’una estrella anterior. Les estrelles de segona generació es van formar quan les primeres estrelles de l’Univers –que es compon principalment d’heli i hidrogen–, van explotar com a supernoves.
Com a resultat d’aquestes explosions, les estrelles de primera generació van produir nous elements. La seva cartografia permet als científics aprendre alguna cosa sobre les característiques d’aquesta estrella original. “Conèixer més sobre la composició de les estrelles originals de l’univers ens pot dir d’on venim”, ha apuntat Roederer.
Segons ha assenyalat, “les estrelles són les fàbriques on es van fer tots els elements de l’Univers, a part de l’hidrogen i l’heli, incloent-hi els que componen la Terra i, fins i tot, el propi cos de l’ésser humà”.
LA RECERCA
Per a la seva recerca, l’equip de Roederer va escollir una estrella anomenada BD+44 493, la més brillant coneguda de segona generació al cel. A pesar que està a uns 600 anys llum de distància, és visible amb un bon parell de binoculars.
L’equip va triar BD+44 493 no només per la seva visibilitat, sinó també a causa que conté una alta concentració de carboni i de baixa concentració de ferro i altres elements pesats. Es creu que es va formar a partir d’una sol estrella de primera generació. A més de la detecció de fòsfor i sofre en l’espectre ultraviolat de l’estrella, l’equip va trobar zinc, un element que s’havia vist solament una vegada en un estel de segona generació.
La presència d’aquests tres elements en les quantitats que l’equip va observar significa que la introducció d’aquests àtoms a l’espai era probablement més de 20 vegades més massiu que el Sol, per aquest motiu l’estrella va explotar com una supernova.
“Una de les característiques peculiars d’aquesta supernova és que tenia menys energia del que es podria considerar una explosió de supernova normal. Aquesta és una història diferent del que es va parlar d’una altra supernova de primera generació a partir d’una detecció prèvia de zinc en una altra estrella de segona generació”, ha precisat el científic.
Per aquest motiu, els experts creuen que el descobriment també presenta possibilitats futures per aprendre més sobre els estels de primera generació. En l’actualitat, el telescopi espacial Hubble és l’única manera de veure els espectres ultraviolat de les estrelles, però Roederer diu que, mentre els més potents espectrògrafs UV estiguin disponibles, podran ser utilitzats pels investigadors per identificar moltes més estrelles de segona generació que revelaran nova informació sobre les diverses característiques de les primeres estrelles de l’Univers.

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dimecres, 22 de juny del 2016

Belleza en los cenotes mexicanos

EL Periodico

VIAJAR



Belleza en los cenotes mexicanos

La península de Yucatán esconde en su interior todo un sistema de cuevas y cavernas inundadas donde los cenotes son los reyes. Estos no son más que pozos naturales creados en un terreno calizo formados por el derrumbamiento del techo de una o varias cavernas.
Publicidad
Aunque México no es el único lugar del mundo donde podemos encontrar y visitar estas formaciones, lo cierto es que sólo en la península de Yucatán se han contabilizado más de 2.400 cenotes. No todos igual de bellos ni de accesibles, os proponemos una selección de algunos de los que más llaman la atención por su belleza. 

dilluns, 20 de juny del 2016

Mutton Chops, Shenandoah, Goatee, Bandholz, Garibaldi… les barbes que es porten ara

Societat

Mutton Chops, Shenandoah, Goatee, Bandholz, Garibaldi… les barbes que es porten ara

Us oferim un passeig pels tipus de barba que s'han posat de moda a les barberies



maxresdefault
La moda de les barbes sembla que no té cap intenció d’anar-se’n. La cosa ja fa uns quants anys que dura i ja ha afavorit el naixement –o renaixement– d’una petita indústria amb negocis especialitzats, tendències dins la tendència, portals informatius, etc. Avui us oferim un passeig per les menes diferents de barba que trobem en les propostes de les barberies de les nostres ciutats. N’hi ha de més senzilles i de més sofisticades. I, a partir d’ací, les varietats poden ser infinites. A més, ja comencen a tenir nom propi, a voltes inspirat en personatges històrics que han lluït models semblants al que es proposa.
Barba de dos dies
Alguns llueixen una barba de dos dies simplement perquè avui els feia mandra d’afaitar-se, alguns altres la retallen curosament cada dos o tres dies per mantenir aquest ‘look’. És una de les barbes més fàcils de portar, mantenir i aconseguir. És un estil elegant i masculí que no passarà mai de moda.
Barba 2 dies
‘(Friendly) Mutton Chops’
És la barba dels més atrevits, formada per unes patilles que arriben fins a mitja galta i es connecten a un bigoti. La condició principal és que no hi pot haver pèl a la barbeta. La diferència entre els Friendly Mutton Chops i els Mutton Chops és la densitat i frondositat de la barba; el primer tipus és més lleuger i el segon requereix un gran volum de pèl.
(Friendly) Mutton Chops
Shenandoah
Una barba llarga i natural, però sobretot mai amb bigoti. És la que utilitzen els homes de les comunitats Amish, que quan es casen deixen d’afaitar-se per mostrar un estatus d’adult dins el grup. La tradició de no dur bigoti es remunta a l’època en què el bigoti era una característica dels militars; els Amish, essent una comunitat pacifista, es volia allunyar de la figura d’aquells que feien la guerra.
amish
Goatee
Curiosament, aquest tipus de barba és, en l’imaginari col·lectiu, un símbol de maldat o immoralitat: en més d’un film s’ha utilitzat com a tret característic del personatge malvat. Això fins al punt que la Universitat de Warwick (Anglaterra) va fer un estudi per a descobrir el motiu d’aquesta associació, i en va concloure que el cervell humà tendeix a percebre els triangles invertits com un perill. Sembla que aquesta barba, que requereix només deixar créixer el pèl a la barbeta –es pot combinar amb bigoti o no–, fa que la cara del qui la duu tingui aquesta forma, i això crea un estat d’alerta.
goatee
BARBES D’AUTOR
Van Dyke
Aquest look era el signe d’identitat del pintor flamenc Anthony van Dyck (Anvers, 1599 – Londres, 1641). Consta d’un bigoti i una barba que no estan units; per tant, les galtes han d’estar completament afaitades.
van dyke barba
Garibaldi
No disposeu de gaire temps per a tenir cura de la barba i dur-la sempre impecable? El polític i militar italià Giuseppe Garibaldi (Niça, 1807 – Caprera, 1882) probablement tampoc no en tenia; i per això duia una barba relativament fàcil d’arranjar. És bàsicament una barba ampla, densa i arrodonida, amb un bigoti integrat. No hauria de passar mai dels 20 centímetres i, si bé del bigoti cal tenir-ne més cura, la barba no requereix gaire dedicació. Com més natural es vegi, millor.
garibaldi barba
Verdi
El compositor italià Giuseppe Verdi (Roncole, 1813 – Milà, 1901) va inspirar aquest model. Es tracta d’una barba sencera i densa, però que ha de fer més de 10 centímetres des del llavi inferior fins a la punta arrodonida. Aquest estil també es caracteritza per un bigoti separat de la barba, i normalment amb les puntes recaragolades.
Verdi Barba
Balbo
Aquest tipus de barba, format per un bigoti desconnectat de la barba, que es deixa créixer en forma de T inversa, tenia, als inicis, un fort lligam amb el feixisme, perquè els qui la va fer popular va ser Italo Balbo (Ferrara, 1896 – Tobrouk, 1940), col·laborador de Mussolini. Però actualment aquest estil sembla haver esdevingut el tret característic de l’actor Robert Downey Jr.
balbo
Bandholz
Aquest look té una història molt peculiar –i reivindicativa– al darrere. Eric Bandholz era un treballador del món corporatiu quan, l’any 2011, va sentir el desig de deixar-se barba. Després de rebre constantment comentaris negatius del seu entorn empresarial, va decidir de deixar la feina i dedicar-se al seu ‘estil de vida del barbut urbà’. Avui Bandholz és conegut com a fundador de Beardbrand, una companyia especialitzada en productes d’higiene masculins. L’estil consisteix en una barba llarga i natural, connectada a un bigoti frondós.
benholz

(Aquest article que llegiu es publica gràcies als subscriptors voluntaris, que amb el seu suport econòmic i periodístic són la clau perquè VilaWeb us arribi cada dia. Si podeu contribuir amb una petita quota a fer de VilaWeb un mitjà encara més independent i de més qualitat, us demanem que us apunteu en aquesta pàgina.)

dissabte, 18 de juny del 2016

La Pobla de Segur enceta la temporada de falles més universal al Pirineu



Pirineus

La Pobla de Segur enceta la temporada de falles més universal al Pirineu

La localitat pallaresa té el privilegi de convertir-se en el primer municipi en baixar falles Patrimoni de la Humanitat

​Tot a punt al Pirineu per a les primeres falles Patrimoni de la Humanitat

| 17/06/2016 a les 12:50h
Especial: Territorials
,

Un grup de fallaires de la Pobla encenent la seva falla | Jordi Peiró
Com cada 17 de juny, els fallaires i les pubilles de la Pobla de Segur (Pallars Jussà) ompliran aquesta tarda, vespre i nit els carrers del poble per a celebrar la tradicional baixada de falles en honor a la Verge de Ribera. Aquest any, però, ho faran amb un privilegi especial. La de la Pobla serà la primera baixada de falles pirinenca com a Patrimoni de la Humanitat, després de la coneguda i celebrada declaració del passat mes de desembre per part de la Unesco.

L'Associació de Fallaires i Pubilles i l'Ajuntament de la Pobla de Segur organitzen anualment la baixada de falles de la localitat, per celebrar l'arribada del solstici d'estiu i la festivitat de la patrona del poble, la Verge de Ribera. Aquesta festa té un origen religiós i data dels anys 50, quan l'alcalde Boixareu va iniciar les falles de la mà de l'esbart dansaire per vitalitzar l'activitat cultural del poble, aleshores nucli industrial de la comarca.

La tarda del 17 de juny, a la Pobla hi ha un caliu especial: els fallaires es preparen amb la faixa i la barretina i carreguen la torxa per iniciar l'ascens a la muntanya de Santa Magdalena. Allà dalt berenaran plegats tot esperant que caigui la tarda. Mentrestant, les pubilles es guarneixen amb el tradicional vestit de catalanes i es reuneixen a la plaça de l'Ajuntament. Originalment, només es vestien els fadrins i les fadrines, és a dir la joventut, però avui s'hi ajunta tot el poble; grans i xics vestits de catalans i catalanes van cap al peu de la muntanya a rebre els fallaires.

Quan es fa de nit, es comencen a veure espurnes que serpentegen per la muntanya tot traçant un perfil de foc. Quan arribin els fallaires, amb les torxes flamejant, desfilaran per la Pobla de la mà de la seva pubilla, tot passant per l'església a fer l'ofrena a la patrona. Finalment, ajuntaran totes les torxes per fer una gran foguera com a símbol de germanor i ballaran la tradicional sardana de la Pobla.
 
Aquestes tradicions rememoren les festes que se celebraven antigament al Pirineu a la nit de Sant Joan. Festes paganes que exaltaven el sol com a símbol de fertilitat i que utilitzaven el foc per donar continuïtat a la llum del dia. A la Pobla de Segur, les falles van començar el 1959. Altres pobles pallaresos com Isil, Alós o Alins se sumaran a la festa la setmana vinent, per la revetlla de Sant Joan.

Les falles se celebren a molts indrets del Pirineu i són una festa on el principal protagonista és el foc. Aquest any és un any molt especial, perquè el 2 de desembre del passat 2015 van ser declarades Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la Unesco. Un fet que els dóna un gran ressò fora de les contrades on se celebren, però que també obliga els fallaires a mantenir la tradició intacta i acollir l'augment de visitants que es preveu aquest any.
 

Un fallaire de la Pobla de Segur encenent la seva falla. Foto: Jordi Ubach