diumenge, 29 de novembre del 2015
Les set meravelles de l’enginyeria, a punt de completar-se
Les set meravelles de l’enginyeria, a punt de completar-se
Diumenge 29.11.2015 02:00
Actualment,
de punta a punta del planeta hi ha projectes arquitectònics i
d’enginyeria en curs que desafien tots els límits de les possibilitats
constructives. El diari The Guardian s’hi ha fixat i ha destacat set macrostructures en construcció ara mateix, de la Gran Bretanya a la Xina, passant per París i l’Orient Mitjà.
Obre la llista la nova terminal de l’aeroport de Pequín, obra de Zaha Hadid. També hi ha la Kingdom Tower de Jiddah, a l’Aràbia Saudita, que una vegada enllestida s’alçarà un quilòmetre; el megapont de cinquanta quilòmetres que enllaçarà Hong Kong, Zhuhai i Macau; la immensa estructura d’acer sobre rails que ha de cobrir el reactor de Txernòbil accidentat fa tres dècades; el colossal Hotel Abraj Kudai de la Meca, que quan obri la porta tindrà deu mil habitacions per als pelegrins; el projecte ferroviari Crossrail per sota de Londres, i el Grand Stade que la Federació de Rugbi francesa construeix a París, amb capacitat per a 82.000 espectadors i sostre mòbil.
No apareix a la llista, però podria ben bé ser-hi per mèrits propis, la ‘seu galàctica’ que la companyia Apple construeix ara mateix a Cupertino (Califòrnia):
dimarts, 24 de novembre del 2015
diumenge, 15 de novembre del 2015
Un portal mostra la distribució dels cognoms per tot el món
Diumenge 15.11.2015 02:00
Forebears es podria definir, ras i curt, com la Wikipedia dels cognoms. Des que es va obrir el 2012, s’ha convertit en un immens banc de dades
que aplega, asseguren els creadors, fins a onze millions de cognoms de
tot el món. Tot aquest immens volum d’informació, aplegat a partir de fonts ben variades (registres civils i eclesiàstics, hemeroteques, censos, guies de telèfon, portals de genealogia…), es mostra sobre el mapamundi.
Sols cal introduir-hi un cognom i observar aproximadament
quanta gent el porta, com es distribueix pel planeta, en quins
territoris és més freqüent i la posició que ocupa en el rànquing de
cognoms de cada país.
El portal també incorpora, sempre que se’n té la
informació, el significat del cognom consultat i el motiu històric de la
seva distribució geogràfica. En aquest sentit, segons les dades de
Forebears la majoria de cognoms del món són patronímics, tot i que també
n’hi ha molts de derivats de professions i indrets geogràfics.
dissabte, 14 de novembre del 2015
dimecres, 4 de novembre del 2015
La visita a porta tancada d’un grup d’instagramers als Museus Vaticans
Dimecres 4.11.2015 02:00
Un dels museus que es va sumar a la proposta va ser el del Vaticà, normalment atapeït de gent. I el resultat són tot un seguit d’imatges boniques, aplegades amb l’etiqueta #emptyvatican, que mostren una altra visió de les sales i espais dels Museus Vaticans, absolutament buits de públic.
La visita dels instagramers, organitzada per l’arqueòleg Darius Arya i la periodista Erica Firpo, va recórrer espais públics i privats dels museus, tot i que no es van permetre de fer fotos de la veïna Capella Sixtina.
dimarts, 3 de novembre del 2015
Quinze anys d’astronautes (i turistes) a l’Estació Espacial Internacional, en quinze webs
Dilluns 2.11.2015 02:00
Avui fa exactament quinze anys que viuen astronautes a l’Estació Espacial Internacional
(ISS). El 2 de novembre de 2000 el comandant nord-americà William
Shepherd, el rus Sergei K. Krikalev i l’ucraïnès Iuri Gidzenko van ser
els primers residents d’aquest laboratori espacial començat a construir
el 1998 a 360 km de la superfície terrestre per cinc agències espacials:
la NASA nord-americana, la russa Roscosmos, l’europea ESA, la japonesa JAXA i la canadenca ASC/CSA.
Per l’Estació Espacial Internacional, un conjunt de mòduls
de quatre-centes tones de pes i de la mida d’un camp de futbol, hi han
passat fins ara dos centenars d’astronautes i cosmonautes de molts
països (i també algun turista espacial), que hi han dut a terme tota
mena d’activitats relacionades principalment amb la recerca científica,
l’exploració espacial i l’educació.
La ISS representa el programa de col·laboració
internacional més important en el terreny científic i tecnològic i per a
commemorar els quinze anys de presència humana ininterrompuda us
proposem de descobrir-ne detalls, secrets i curiositats a través de
quinze webs:
1. Les cinc agències que participen en el programa disposen de webs específiques de la ISS: NASA, Roscosmos, ESA, JAXA i ASC/CSA.
4. Descobriu la ISS amb l’Street View.
5. Un tomb virtual en 3D.
7. Vista en directe de la Terra, tal com es veu des de la ISS.
8. Dossier especial de la NASA sobre la ISS en els deu anys de la presència d’astronautes.
9. Els components de l’estació, peça a peça.
10. Àlbum de fotografies de l’estació.
11. Quinze beneficis de la recerca a la ISS a la vida a la Terra
12. Els noms dels tripulants en cadascuna de les quaranta-cinc missions a la ISS.
13. Llista dels dos-cents vint astronautes i turistes que han passat per la ISS.
14. L’expedició actual és formada per Scott Kelly, Mikhaïl Kornienko, Oleg Kononenko, Sergei Volkov, Kjell Lindgren i Kimiya Yui.
15. El canadenc Chris Hadfield ha estat, sens dubte, el visitant de l’estació més conegut (i social) d’aquests quinze anys.
Així es produeix una rubinada, la causa del desbordament tràgic d'Agramunt
Així es produeix una rubinada, la causa del desbordament tràgic d'Agramunt
Les fortes pluges al voltant de mitjanit sumades a les precipitacions de tot el dia han provocat les riuades al Sió i a l'Ondara
MIQUEL BERNIS Barcelona
D'entre totes les pluges abundants d'ahir, les que han
acabat fent més mal són les que van descarregar al voltant de la
mitjanit en un grapat de comarques centrals de Catalunya. Una línia molt
llarga de ruixats que va afectar en un primer moment el Camp de
Tarragona i comarques com la Conca de Barberà, però que amb molta
lentitud va anar avançant cap al nord i cap a l'est, afectant sobretot
diversos sectors de l'altiplà central.
Aquesta
tongada de pluges, sumada a l'aigua que ja havia caigut durant el dia va
ser la que va provocar la crescuda sobtada del Sió, també la d'alguns
altres rius i rieres com el Llobregós, l'Ondara, la Llanera i la riera
de Sanaüja, a la qual pertany el vídeo inferior. Rubinada és el terme
que s'utilitza en aquestes comarques i en punts de la Catalunya Central
per definir aquest tipus d'avingudes molt sobtades, que apareixen en
rius que acostumen a ser secs. La poca vegetació d'aquesta zona de secà
és un alltre factor que afavoreix aquestes avingudes, ja que el sòl no
absorbeix l'aigua amb facilitat. Cap d'aquests rius té estació
d'aforament amb dades a temps real que ens permeti saber el volum de la
crescuda, però les imatges parlen per sí soles.
El
fet que fossin aiguats molt estancats fa que les diferències de
precipitacions entre observatoris hagin estat importants, potser la dada
més aclaridora del fort aiguat d'ahir a l'altiplà central és la de
Pujalt, municipi ubicat a l'Anoia però dins la subcomarca de l'Alta
Segarra. Segons dades de l'observador Albert Borràs, ahir es van
acumular 146,3 l/m2 en aquest municipi, en 12 anys de dades és el rècord
en 24 hores, i només això, sinó que la xifra dobla l'anterior rècord de
pluja en un sol dia (77 l/m2). Fins ara el màxim de pluja en un mes a
l'observatori eren els 146,1 l/m2 del maig de 2008, és a dir, ahir en
deu hores va ploure més que en cap altre mes sencer a Pujalt.
Impressionant el riu Ondara ! Tarrega
Precaució: el riu Ondara baixa a l'ample i amb molta força a #Tàrrega
Una línia de tempestes que deixa intensitats fortes (Vacarisses: 22.3mm) s'apropa al Barcelonès. #meteocat
Com s'explica la tragèdia d'Agramunt?
llevantada
Com s'explica la tragèdia d'Agramunt?
La pluja intensa d'aquest dilluns va fer créixer lentament les aigües dels rius de la Conca del Sió fins a desbordar-se
La residència d'Agramunt on han mort quatre àvies estava en una zona inundable, però els arquitectes destaquen que molts indrets de la plana de Lleida amb construccions estan en espais que s'han inundat en la història recent
A Agramunt només hi van caure 15 litres però aigües amunt 140
Quatre àvies mortes pel desbordament del riu Sió a Agramunt
Àlvar Llobet, Lleida- Nd | 03/11/2015 a les 16:35h
Els Bombers treballant per treure l'aigua al pati de la residència d'Agramunt | ACN
La
pluja que va caure ahir en diversos llocs de la demarcació de Lleida va
ser intensa i abundant, un fet que va provocar problemes i incidents en
diversos municipis de Ponent, fins i tot la capital, Lleida. En
alguns indrets, com els de la capçalera del riu Sió, es van recollir
registres molt elevats, alguns d'ells insòlits a la zona en les darrers
dècades. A Guissona la pluja va deixar 71 l/m², a Montmaneu 136 l/m² i a
Pujalt els nivells d'aigua van arribar a 146 l/m². A Agramunt, el punt
més baix de la conca d'aquest riu, la llevantada tot just hi va deixar
15 litres.
Aquesta important quantitat d'aigua que va caure en poques hores, entre la tarda i la nit, va generar una gran crescuda de les aigües en cotes superiors, que es va anar notant amb el pas de les hores en diversos municipis propers a la conca del riu Sió com Agramunt, Preixens i Tàrrega, on el mateix ajuntament alertava ja entrada la nit de la gran quantitat d'aigua que baixava pel riu Ondara, un fet molt poc habitual si s'atén que una de les seves característiques és el poc cabal d'aigua que porta durant l'any.
Aquesta important quantitat d'aigua que va caure en poques hores, entre la tarda i la nit, va generar una gran crescuda de les aigües en cotes superiors, que es va anar notant amb el pas de les hores en diversos municipis propers a la conca del riu Sió com Agramunt, Preixens i Tàrrega, on el mateix ajuntament alertava ja entrada la nit de la gran quantitat d'aigua que baixava pel riu Ondara, un fet molt poc habitual si s'atén que una de les seves característiques és el poc cabal d'aigua que porta durant l'any.
La rovinada, un creixement dels rius secs per l'aigua que arriba de la capçalera
De la riuada en un curs d'aigua que està habitualment sec o gairebé sec, com són els de la Conca del Sió, se'n diu rovinada. Aquests creixements d'aigües són densos degut a la quantitat de terra i de brossa de les lleres, i que avancen poc a poc de manera que l'augment del cabal en un lloc concret pot trigar hores en fer-se evident malgrat que la pluja sigui intensa durant molta estona. La rovinada, per tant, és més fàcil de prevenir que altres fenòmens que es donen a la costa catalana, on alguns municipis han patit inundacions poc després d'un episodi intens de pluja.
La conca del Sió és una plana inclinada, que en 30 quilòmetres baixa dels 600 metres al naixement fins als 325 al municipi d'Agramunt. A aquest tret característic se li suma la peculiaritat del terreny, que és erm de vegetació i argilós i, per tant, perfecte perquè l'aigua no sigui absorbida pel sòl i corri lentament però sense aturador.
Més de dos metres d'aigua a l'interior de l'edifici
Quan l'aigua és abundant, el riu creix, i si no troba resistència, pot arribar a sortir de la llera natural com ha passat aquest dimarts a Agramunt, on quatre àvies d'una residència han perdut la vida a l'inundar-se el semisoterrani on estaven dormint amb altres cinc persones. L'aigua ha arribat fins a més de dos metres a l'interior de l'edifici.
Es pot construir en una zona inundable ?
El procés de construcció d'un edifici porta implícit un seguit de tràmits que estan vinculats al planejament urbanístic de la zona. L'espai pot estar catalogat com urbà o com rústic, però en ambdós casos els projectes han de complir amb uns requisits que avalin la seva construcció.
Un d'ells és el d'estudi d'inundabilitat, un informe que s'ha de demanar en els casos de construcció en sòl rústic però que no se sol sol·licitar en aquells que el sòl és urbà ja que s'entén que aquests tràmits han estat avalats pels diversos organismes que han donat llum verda al planejament urbanístic, que contempla els perills d'inundacions.
Arquitectes consultats per NacióDigital asseguren que aquests estudis es fan en base a diversos criteris, entre els quals destaquen els càlculs de cabals, la freqüència de pluges i els precedents d'inundacions que hi ha hagut en la zona on es vol construir. En el cas d'Agramunt, el darrer precedent d'una inundació com la d'aquest dimarts va ser l'any 1908.
Els professionals consultats per aquest diari asseguren, no obstant, que moltes de les zones de la demarcació de Lleida properes als rius on hi ha edificacions han estat inundades en la història recent. Sobre el cas d'avui, els arquitectes posen l'interrogant en si la residència d'Agramunt tenia plans de prevenció i d'usos per tal d'ubicar persones en un semisoterrani d'un edifici construït en una zona inundable.
Aquesta pregunta ha estat rebatuda per la mateixa vicepresidenta del Govern, Neus Munté, que ha assegurat que totes les informacions que tenia l'executiu català sobre aquesta residència eren positives, alhora que ha remarcat el fet que en cap de les visites que es van fer en aquest equipament es va fer palès cap problema.
De la riuada en un curs d'aigua que està habitualment sec o gairebé sec, com són els de la Conca del Sió, se'n diu rovinada. Aquests creixements d'aigües són densos degut a la quantitat de terra i de brossa de les lleres, i que avancen poc a poc de manera que l'augment del cabal en un lloc concret pot trigar hores en fer-se evident malgrat que la pluja sigui intensa durant molta estona. La rovinada, per tant, és més fàcil de prevenir que altres fenòmens que es donen a la costa catalana, on alguns municipis han patit inundacions poc després d'un episodi intens de pluja.
La conca del Sió és una plana inclinada, que en 30 quilòmetres baixa dels 600 metres al naixement fins als 325 al municipi d'Agramunt. A aquest tret característic se li suma la peculiaritat del terreny, que és erm de vegetació i argilós i, per tant, perfecte perquè l'aigua no sigui absorbida pel sòl i corri lentament però sense aturador.
Més de dos metres d'aigua a l'interior de l'edifici
Quan l'aigua és abundant, el riu creix, i si no troba resistència, pot arribar a sortir de la llera natural com ha passat aquest dimarts a Agramunt, on quatre àvies d'una residència han perdut la vida a l'inundar-se el semisoterrani on estaven dormint amb altres cinc persones. L'aigua ha arribat fins a més de dos metres a l'interior de l'edifici.
Una ambulància davant de la residència d'avis d'Agramunt Foto: ACN
Es pot construir en una zona inundable ?
El procés de construcció d'un edifici porta implícit un seguit de tràmits que estan vinculats al planejament urbanístic de la zona. L'espai pot estar catalogat com urbà o com rústic, però en ambdós casos els projectes han de complir amb uns requisits que avalin la seva construcció.
Un d'ells és el d'estudi d'inundabilitat, un informe que s'ha de demanar en els casos de construcció en sòl rústic però que no se sol sol·licitar en aquells que el sòl és urbà ja que s'entén que aquests tràmits han estat avalats pels diversos organismes que han donat llum verda al planejament urbanístic, que contempla els perills d'inundacions.
Arquitectes consultats per NacióDigital asseguren que aquests estudis es fan en base a diversos criteris, entre els quals destaquen els càlculs de cabals, la freqüència de pluges i els precedents d'inundacions que hi ha hagut en la zona on es vol construir. En el cas d'Agramunt, el darrer precedent d'una inundació com la d'aquest dimarts va ser l'any 1908.
Mapa de situació de la residència, a tocar del riu Sió Foto: Google Maps
Els professionals consultats per aquest diari asseguren, no obstant, que moltes de les zones de la demarcació de Lleida properes als rius on hi ha edificacions han estat inundades en la història recent. Sobre el cas d'avui, els arquitectes posen l'interrogant en si la residència d'Agramunt tenia plans de prevenció i d'usos per tal d'ubicar persones en un semisoterrani d'un edifici construït en una zona inundable.
Aquesta pregunta ha estat rebatuda per la mateixa vicepresidenta del Govern, Neus Munté, que ha assegurat que totes les informacions que tenia l'executiu català sobre aquesta residència eren positives, alhora que ha remarcat el fet que en cap de les visites que es van fer en aquest equipament es va fer palès cap problema.
L'ACA diferencia entre el perill i el risc d'inundació
L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) marca les diferències entre el perill i el risc d'inundació. El perill, assegura l'organisme, es defineix com el conjunt d’aspectes naturals, no socials, d’un fenomen que té incidència en el risc, és a dir, en el dany esperat. Aquest té dues components relacionades; la intensitat amb la que es produeix una inundació, que va en funció de les característiques del flux, i la freqüència, que es defineix en general en base al concepte estadístic de la probabilitat d’ocurrència.
El concepte del risc és el resultat de combinar els conceptes de perill i vulnerabilitat. La vulnerabilitat d’un element front al perill d’una inundació és la quantificació de com aquest pot ser afectat (res, poc, molt o totalment), i és funció de les característiques de l’element (activitat, persona…) en una situació concreta i de la magnitud de la inundació. El Ministeri espanyol d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient permet veure quins són els espais inundables de Catalunya.
Ajuntament de Tàrrega ha afegit 3 new photos.
Molta
precaució: el riu Ondara baixa a l'ample i amb molta força al seu pas
per Tàrrega · Espectacular rubinada que provoca el desbordament del riu a
la zona de lleure del Camp dels Escolapis · La Policia Local i els
Mossos d'Esquadra tallen al trànsit l'avinguda Onze de Setembre, la
rotonda de la carretera de Sant Martí i els accessos al Carrer Migdia ·
El regidor de Governació, Carles Pascual, demana als ciutadans que no
s’acostin a la llera del riu Ondara per seguretat
diumenge, 1 de novembre del 2015
Els Castellers de Vilafranca trenquen els límits establerts
Els Castellers de Vilafranca trenquen els límits establerts
Els verds completen la millor tripleta de la història en la diada de Tots Sants
EFREN GARCIA
A l’esquerra, els Castellers de Vilafranca descarreguen un tres de nou
amb folre i agulla. Al centre, un tres de deu amb folre i manilles. A la
dreta, un dos de vuit sense folre. / TJERK VAN DER MEULEN
A l’esquerra, els Castellers de Vilafranca descarreguen un tres de nou
amb folre i agulla. Al centre, un tres de deu amb folre i manilles. A la
dreta, un dos de vuit sense folre. / TJERK VAN DER MEULEN
La diada de Tots Sants va viure diumenge la millor exhibició
castellera mai vista en l’era moderna dels castells. Els Castellers de
Vilafranca van demostrar un potencial inigualable en descarregar el tres
de nou amb folre i agulla, el dos de vuit sense folre, el tres de deu
amb folre i manilles i el pilar de vuit emmanillat. Mai des que es
recullen dades sobre el fet casteller una formació havia unit aquestes
tres construccions, de les més difícils que existeixen, i el pilar més
valuós en una diada perfecta.
Tots Sants ho supera tot- Els Castellers de Vilafranca fan la millor diada de la seva història
Tots Sants ho supera tot
Els Castellers de Vilafranca fan la millor diada de la seva història
Xiquets i Borinots descarreguen el 2de9fm
Els Capgrossos coronen el pde8fm per primera vegada
Gerard Recasens , Vilafranca del Penedès-Nd | Actualitzat el 01/11/2015 a les 16:33h
PRÈVIA | Quatre reptes per l'excel·lència
MINUT A MINUT | Reviviu la diada de Tots Sants minut a minut
CAPGROSSOS | Els Capgrossos coronen el pde8fm
3 de 10 amb folre i manilles descarregat pels Verds. Foto: Guillem Bargalló.
2015-11-01 Vilafranca del Penendès, Diada de Tots Sants
| Colles | Actuació |
| C. Sants | Pde4cam, 3de9f, 2de9fm(id), 2de9fm, 4de9f, Pde4, Pde5, Pde5, Pde5, Pde4 |
| C. Vilafranca | Pde4cam, 3de9fa, 2de8sf, 3de10fm, Pde8fm, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4, Pde4 |
| X. Tarragona | Pde4cam, 3de9f, 2de9fm, 4de9f(i), 4de8a(id), Pde7f(c) |
| C. Mataró | Pde4cam, 4de9f, 3de9f, 5de8, Pde8fm(c) |
Èxit sense pal·liatius per als Castellers de Vilafranca. Aquest migdia, a casa, han signat la millor actuació de la història dels castells. Mai cap colla no havia unit les tres construccions que han completat avui i tampoc hi havien afegit el pilar de 8 amb folre i manilles amb què han posat el colofó al final de l'actuació. Els Verds han completat d'entrada el 3 de 9 amb folre i l'agulla i han mesurat a la perfecció les forces per descarregar la torre de vuit sense folre a la segona. No ho assolien des de 2012. El 3 de 10 amb folre i manilles de la tercera ronda ha estat de postal i l'han tornat a descarregar dos anys després de fer-ho per últim cop.
Els Xiquets de Tarragona, per la seva banda, surten de Vilafranca amb un regust de contrastos. Avui han apostat per un 2 de 9 amb folre i manilles que, a la fi, els ha donat el resultat que esperaven: tornar-lo a descarregar després del primer que van dur a plaça. Acompanyat prèviament del 3de9f, després del dos emmanillat la bona dinàmica ha quedat diluïda just després. El 4 de 9 amb folre de la tercera ronda ha cedit quan tot just entraven les sisenes i el 4 de 8 amb l'agulla posterior s'ha hagut de desmuntar. Això els ha fet no intentar el pilar amb manilles i han acabat amb un pde7f que han carregat.
Satisfacció a les files dels Castellers de Sants. Després d'un 3 de 9 amb folre que han resolt a la perfecció, els Borinots han apostat per una torre emmanillada aparentment plàcida però que han tirat avall, per la confusió d'un casteller que deia haver sentit l'ordre. La segona, un punt més nerviosa, ha arribat a bon port i l'han descarregat. Els Borinots han acabat la diada amb el 4de9f i finalment han decidit reservar-se la carta del pilar de mèrit per a futures diades.
Els Capgrossos de Mataró prolonguen la bona dinàmica en què es veuen immersos des de fa tres setmanes. Avui, a Vilafranca del Penedès, han completat amb placidesa els dos castells bàsics de nou i han recuperat un 5 de 8 que feia dos anys que no assolien. El premi ha arribat en ronda de pilars, quan han coronat el primer pilar de 8 amb folre i manilles de la història de la colla.
Notícies relacionades
'Gran Carbassa' ja s'allunya de la Terra després de la visita sorpresa
esdeveniment espacial
'Gran Carbassa' ja s'allunya de la Terra després de la visita sorpresa
La màxima aproximació va tenir lloc a les 17.01, en l'horari de Greenwich
Edició Impresa
1 novembre 2015
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Diumenge, 1 de novembre del 2015
L'asteroide 2015 TB145, més conegut aquests dies pel seu sobrenom, Gran Carbassa,
perquè ha fet la seva aparició a l'espai per sorpresa durant la
celebració de Halloween, va arribar a les cinc de la tarda i un minut,
segons l'horari de Greenwich, a la seva màxima proximitat a la Terra.
Després, ja va començar a allunyar-se sense que hagi causat la més
mínima pertorbació, tret d'un estat de sobreexcitació en part de la
comunitat científica.
«És a prop, molt a prop. Sembla una calavera fent voltes. És com el cap gegant d'un ós blanc». Així va relatar el científic Bob Berman l'esdeveniment a través d'un dels canals especialitzats d'internet, Slooh, en col·laboració amb la NASA. «El perill que mai va existir ja se n'ha anat», va prosseguir Berman després que el meteorit passés a una distància una mica superior a la de l'òrbita de la Lluna.
FINS AL 2027 / No va ser fins al 10 d'octubre que els astrònoms van descobrir aquest cos celeste a l'espai. Va ser tota una sorpresa, perquè aquest tipus de grans blocs de pedra (Gran Carbassa tenia la mida de quatre camps de futbol) són objecte d'un rigorós seguiment. Per exemple, fins l'any 2027 no està previst que un meteorit s'acosti tant a la Terra. Llavors, quan succeeixi, ho farà aproximadament a la mateixa distància que separa la Lluna de la Terra.
La Gran Carbassa, amb forma de calavera, en una imatge captada per la NASA.
«És a prop, molt a prop. Sembla una calavera fent voltes. És com el cap gegant d'un ós blanc». Així va relatar el científic Bob Berman l'esdeveniment a través d'un dels canals especialitzats d'internet, Slooh, en col·laboració amb la NASA. «El perill que mai va existir ja se n'ha anat», va prosseguir Berman després que el meteorit passés a una distància una mica superior a la de l'òrbita de la Lluna.
FINS AL 2027 / No va ser fins al 10 d'octubre que els astrònoms van descobrir aquest cos celeste a l'espai. Va ser tota una sorpresa, perquè aquest tipus de grans blocs de pedra (Gran Carbassa tenia la mida de quatre camps de futbol) són objecte d'un rigorós seguiment. Per exemple, fins l'any 2027 no està previst que un meteorit s'acosti tant a la Terra. Llavors, quan succeeixi, ho farà aproximadament a la mateixa distància que separa la Lluna de la Terra.
Las 5 ciudades con el mejor clima del mundo para vivir
Las 5 ciudades con el mejor clima del mundo para vivir
Ni mucho frío, ni mucho calor. Ni demasiada lluvia ni tampoco sequía, son algunos de los ingredientes que hace de una ciudad un lugar ideal para vivir. De hecho, entre las 5 ciudades con el mejor clima del mundo para vivir, se encuentran dos ciudades españolas ¿sabes cuáles? Nosotros te lo contamos en este ranking.
5. Barcelona, España
Situado en el noreste de España y bañada por el Mar Mediterráneo, tenemos a Barcelona que experimenta una temperatura alta media diaria de 20,5 ºC en el transcurso de un año. El mes más frío en Barcelona, enero, tiene una media diaria de 13,6ºC. El mes más caluroso, agosto, experimenta una media diaria de 29ºC de temperatura. Barcelona tiene una humedad relativa moderada, y es relativamente soleado durante todo el año.
4. Sassari, Cerdeña
Localizada en las orillas del Mar Mediterráneo en el norte de Cerdeña, Sassari experimenta uno de los climas más cómodos del planeta. La temperatura máxima media diaria de Sassari es 19ºC, y la temperatura baja diaria media anual es de 11,6ºC. Agosto, el mes más caluroso, tiene una temperatura media diaria de 27ºC y una mínima media de noche de 18ºC. El mes más frío en Sassari, enero, experimenta una alta media diaria de 12ºC y una mínima nocturna de 6ºC.
Foto de Castilsardo, en la provincia de Sassari
3. Casablanca
Fuertemente moderada por las corrientes frías del océano Atlántico, el clima de la costa noroeste de Marruecos experimenta poca variabilidad estacional. Según datos de la Organización Meteorológica Mundial, Casablanca en enero experimenta una alta media diaria de 17,2ºC y una mínima media de la noche de 7,2ºC. El mes más caluroso, agosto, experimenta una alta media diaria de 27,7 ºC y una mínima nocturna de 21ºC. Tan sólo 299,9 mm de lluvia cae en Casablanca, en promedio, durante diciembre, el mes más lluvioso.
2. Las Palmas de Gran Canaria
Y ocupando el segundo lugar, se encuentra otra ciudad española, la ciudad más grande de las Islas Canarias, que se encuentran en el Océano Atlántico frente a las costas del sur de Marruecos. Las Palmas experimenta uno de los climas más saludables para los seres humanos en el planeta, con un calor confortable durante todo el año. La temperatura media diaria anual en Las Palmas es 20,7ºC, con un máximo diario anual de 23,7ºC. Los meses más calurosos en Las Palmas, agosto y septiembre, tienen una media diaria de 27ºC y sólo 324 mm de lluvia cae sobre Las Palmas en promedio cada año. Aunque Las Palmas cuenta con abundante luz del sol, aire claro y poco viento, pero no está exenta de amenazas climáticas severas. En 2005, la tormenta tropical Delta se abrió paso entre las Islas Canarias, causando daños considerables.
Y en el puesto número uno, tenemos una ciudad de Chile.
1. Viña del Mar, Chile
Con una temperatura alta media anual de 19ºC y el promedio mínimo anual nocturna de 12ºC, y con sólo una ligera variación en la temperatura a lo largo de todos los meses de un año determinado, Viña del Mar, en la costa central de Chile, se ubica como el mejor lugar del mundo para vivir gracias a su clima. Envalentonados por la corriente fría de Humboldt del Océano Pacífico, Viña del Mar tiene una alta temperatura diaria promedio de apenas 24ºC durante el mes más cálido de enero, con una media de noche de 15ºC en ese mes. El mes más frío en Viña del Mar, julio, experimenta una alta media diaria de 15ºC y un bajo promedio de noche de 10ºC. Mundialmente es conocida por sus playas de arena blanca y libre de la amenaza de las tormentas y los tornados ciclónicos feroces, sin embargo, la niebla de vez en cuando envuelve toda la región.
Ahora que ya conoces cuales son las mejores ciudades para vivir, dinos:
¿En qué ciudad de este ranking te gustaría vivir?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)