dimecres, 30 de setembre del 2015

"Catalunya Experience" s'estrena a TV3 visitant el cap de Creus i la Garrotxa

"Catalunya Experience" s'estrena a TV3 visitant el cap de Creus i la Garrotxa

29-09-2015 22:00-Regió 7

Ivana Miño sobrevolarà amb Trevor Hawkins i Cori Jo Adams la Garrotxa  ccma
Ivana Miño sobrevolarà amb Trevor Hawkins i Cori Jo Adams la Garrotxa ccma


Mostrar Catalunya arreu del món per mitjà de viatgers amb una gran influència pública. Amb aquesta premissa s'estrena aquesta nit Catalunya Experience, la sèrie documental de gran format de TV3 presentada per l'actriu Ivana Miño. El format proposa fer un viatge de Catalunya al món, a través de la mirada de convidats dels cinc continents, que visitaran el país durant dotze capítols.
Dirigit per Xavier Brichs i rodat amb una imatge cinematogràfica d'alta qualitat i en anglès, amb la possibilitat de veure'l doblat i/o subtitulat, Catalunya Experience proposa a un grup de viatgers vinguts de diferents punts del planeta esquiar al Pirineu, veremar al Priorat i participar en festes com el Carnaval de Vilanova, Sant Jordi o la Patum per conèixer la realitat social, geogràfica i cultural de Catalunya. Són instagramers, bloguers, fotògrafs, presentadors de televisió i escriptors, provinents dels Estats Units, Sud-àfrica, Austràlia, Regne Unit, Polònia, Mèxic i Indonèsia.
El realitzador audiovisual nord-americà Trevor Hawkins, acompanyat de Cori Jo Adams, serà el primer dels convidats. Hawkins és un realitzador audiovisual dels Estats Units que té més de mig milió de visites a les xarxes socials, on mostra les seves aventures arreu del món. Acompanyats de la Ivana, aquesta parella de Kansas gaudirà del cap de Creus en el mes de novembre, visitarà un monestir únic al món, es capbussarà a la Costa Brava i es lleparà els dits dalt d'una barca de pesca. A més, tindran el privilegi de veure la Garrotxa des de l'aire i torraran castanyes en un mas que ja tenia el foc encès quan Colom va arribar al continent americà. Segons explica TV3 en un comunicat, Hawkins va assegurar que "aquesta experiència ha estat molt més autèntica que caminar per una terra desconeguda, mirant com un turista".

Top 10 de Baviera: les millors porcions del vell regne


Top 10 de Baviera: les millors porcions del vell regne


Foto: Corbis. Text: Javier Zori de l'Amo - 

 Sempre tan peculiar, tan independent, tan assolellada i tan contrastada. Baviera és la regió més reconeixible d'Alemanya, la que potser tingui més de diferent en aquest país de rius grossos i metròpolis industrials però guapes. Però avui toca parlar dels seus pobles, de les petites joies, de localitats que, somiant ser ciutats, es van maquillar més del compte. Per això, el resultat deriva en adjectius i apel·latius de l'estil "conte de fades" o "de somni". I aquestes són les 10 perles millor cultivades on comprovar que no els sobren les hipèrboles.


 Top 10 de Baviera
Murnau
 
 Top 10 de Baviera
Altötting


 Top 10 de Baviera 

Mittenwald

Foto: Corbis. Text: Javier Zori de l'Amo
 - Mittenwald s'aixeca entre els límits naturals dels Alps, on ja no es pot construir un poble, i l'eterna Baviera que es contempla als seus peus. Però el que podria ser un caramelet per a un urbanisme sobri i pragmàtic és un lloc de belles construccions que exemplifiquen la sensibilitat artística dels seus habitants. No en va, Mittenwald és coneguda arreu del món per ser una de les grans 'fàbriques' d'instruments de corda (no deixin de visitar el Geigenbaumuseum). Però tornant al vagareig, la Lüftmarelei i l'església de Sant Pere i Sant Pau s'acaben erigint com els punts claus.

 Top 10 de Baviera 
Lindau
Foto: Corbis
 - Lindau és com si el creador de les Supernenes decidís dissenyar un poble. Més bonic, bell i radiant no pot ser. Ho té tot per guanyar-se qualsevol cor, per dur que sigui. És una illa en el Llac Constança, no té un carrer recte ia sobre té un port dels que alerten alhora que embelleixen, flanquejat per un gran far i un lleó que posa les coses clares: vostè està entrant a Baviera. Lindau és , sobretot, estiu. Terrasses, Biergartens i velers que salpen cap al llac més gran d'Alemanya. Però també és cultura, amb un tros de ajuntament de façana policromada i un monestir origen de l'actual municipi.

Top 10 de Baviera  
Dinkelsbühl
Top 10 de Baviera   
Harburg
Novembre 10 - Harburg 

Foto: Corbis. Text: Javier Zori de l'Amo

 Top 10 de Baviera  
Hohenschwangau
Foto: Corbis
- A aquest poble s'arriba perquè és el pas inevitable fins arribar a Neuschwanstein. Però abans de pujar fins al Mariebrücke i excitar amb la bellesa del castell entre els castells, Schwangau té molt més que oferir. Des cases com la Jägerhaus fins a petites meravelles naturals com el Alpsee que es pot gaudir fent una passejada amb barca. I al capdamunt del poble brilla el groc sorprenent del castell de Hohenschwangau, el primer de la zona i la residència d'estiu d'un nen que un dia va somiar amb un palau idíl·lic sota aquestes mateixes muntanyes. Aquest xaval era Luis II i la seva gran obra mereix una altra galeria a part.


Top 10 de Baviera   

Galeries relacionades

La profecía de la emigración planetaria

La profecía de la emigración planetaria

Es evidente que la Tierra tiene una capacidad limitada de recursos y no está claro que la rentabilidad tecnológica vaya a progresar con más velocidad que la lógica malthusiana

EL PAIS 
MARCOS BALFAGÓN
Stephen Hawking pronunció en este periódico una frase sencilla, evidente y aterradora: “La supervivencia de la raza humana dependerá de su capacidad para encontrar nuevos hogares en otros lugares del universo, pues el riesgo de que un desastre destruya la Tierra es cada vez mayor”. Es evidente porque el planeta tiene una capacidad limitada de recursos (alimentos, energía) y no está claro que la rentabilidad tecnológica vaya a progresar con más velocidad que la lógica malthusiana. El economista Kenneth Boulding acuñó el término “nave espacial Tierra” para explicar el carácter restringido del recinto en el que vive la especie. Es sencilla porque expone al mismo tiempo el problema y la solución —el universo es una fuente inagotable de energía, metales y minerales, como saben los astrofísicos y los aficionados a la ciencia ficción—; y es aterradora porque sitúa a los habitantes del planeta ante el vértigo de un destino lejano, pero inapelable.
En Interstellar, la última y ninguneada película de Christopher Nolan, aparecía esta idea resumida desde el póster: “La humanidad nació en la Tierra, pero no está destinada a morir en ella”. El mensaje, similar al de Hawking, estaba hilvanado con un argumento verosímil: la población mundial languidece en una lenta extinción, asfixiada por gigantescas tormentas de polvo y una maligna degradación de la producción agrícola. La solución está en migrar a otros planetas similares y lejanos. La ideología del filme, no obstante, es esquinada y peligrosa. Al declarar que la esencia de la naturaleza humana es conquistadora y expansiva, Interstellar exime al hombre, por mor del imperativo biológico, de su responsabilidad con el planeta y dibuja un futuro depredador: habitar un planeta, explotarlo hasta la extenuación y ocupar el siguiente.
Un grupo de físicos, astrofísicos y literatos especuló, ya desde mediados de los sesenta, con la idea del universo como un espacio que puede ser colonizado y explotado. Carl Sagan, Fred Hoyle, Freeman Dyson y Arthur C. Clarke aplicaron su fértil imaginación (The Sentinel, matriz de 2001, A Space Odissey, nació de una de esas tormentas de ideas) para diseñar una economía interplanetaria en la que es posible generar atmósfera en Marte para que sea habitable, terraformar mediante ingeniería planetas y planetoides o explotar los recursos del sistema solar. La tecnología nos hará mercaderes del espacio.
Hawking hoy, como antes Sagan o Clarke, columbran un futuro muy lejano, pero para ellos ineluctable y despiadado. Ahora bien, a corto plazo la explotación del espacio inmediato es inalcanzable para la economía global. No hay cálculos exactos, pero un flujo rentable de viajes espaciales requiere aumentos del PIB mundial superiores al menos en un 20% al actual; convertir ese flujo en intercambio económico exigiría una acumulación de capital muy superior a ese 20% añadido. La guerra de las galaxias será un conflicto de recalificación de terrenos en Marte, de buscadores de metales contra colonias agrícolas en Io o de paneles solares frente a extracción de gas en Mercurio; o sea, de acumulación y rentabilidad del capital. No sabemos otra cosa.

La ciudad y nuestras vidas ante los desafíos del desarrollo sostenible

La ciudad y nuestras vidas ante los desafíos del desarrollo sostenible

En este siglo la urbe es un actor pleno en sus roles político, socio-económico, territorial. Esta transformación condicionará los 50 próximos años

EL PAIS 

Edificios en Punta Pacifica, Ciudad de Panamá. / Gerardo Pesantez (World Bank)
Rarefacción de los recursos, el recalentamiento climático, la explosión demográfica, la concentración urbana, el aumento del número de megalópolis, trastorno de los grandes equilibrios económicos mundiales. Existe una amplitud de desafíos ligados al fenómeno urbano que se manifiestan con intensidad para nuestra generación y las que van a seguirnos. En el momento en que la comunidad internacional reunida en New York se reúne para la cumbre del desarrollo sostenible de las Naciones Unidas me parece oportuno de recordar el impacto que representa esta temática en las ciudades y lo que representa en este contexto como desafío para nuestras vidas.
En el espacio de un siglo, 1950 al 2050, la población urbana mundial va a pasar 1.500 millones de personas a cerca de 10.000 millones. Entre 2000 y 2050, no son menos de 3.000 millones de personas que se instalarán en las ciudades sobre todo el planeta. Vivimos el cambio, en menos de 100 años, de un mundo al 70% rural en un mundo al 70% urbanizado. Pero también sabemos que los espacios urbanos contribuyen a la altura del 70% de las emisiones de gas a efecto de invernadero tal como el IPPC lo ha señalado ampliamente. La actividad humana generó una tasa de partículas por millón (PPM) que en menos de 100 años, en 2013, por primera vez sobrepasada el umbral de 400 PPM, poniendo así la humanidad en un umbral de peligro, sobre su propio futuro.
¡No podemos evocar los efectos de la polución, gases a efecto de invernadero y sus impactos en la calidad de nuestras vidas si no nos damos cuenta que las regiones urbanas concentran más de dos tercios de la movilidad automóvil y por lo menos el 80% de las residencias principales y edificios terciarios, los tres grandes factores de emisiones de CO2 y la degradación de lo que es tan vital, la calidad del aire!
Ciudad sensible. Ciudad frágil. Más que nunca el pulso de la ciudad que late es afectado por el desarrollo de la actividad humana, nuestra actividad, que pone en peligro nuestra propia capacidad a mantener condiciones de vida de calidad.
Asistimos así a esta nueva configuración que es la fuerza y el poder de las ciudades, la agregación de los hombres y de las mujeres en torno de un territorio con un conjunto de necesidades y recursos, compartiendo usos y servicios. Vivimos así bajo todos los continentes una nueva etapa de transformación concerniendo al poder y su regulación con el peso nuevo en este siglo de la ciudad como actor pleno en sus roles político, socio-económico, territorial, impactando el cotidiano de nuestras vidas. Esta transformación irreversible conlleva implicaciones estructurales condicionando los 50 próximos años.
Las decisiones tomadas cada día en las ciudades son constitutivas de la manera como la sociedad urbana construye para las próximas décadas nuestro futuro y el de las generaciones que siguen. Cada una de ellas tendrá un impacto mayor en las problemáticas que no son solo las de hoy y de mañana, sino también las que se generaran en 2050 cuando el 70% de la población mundial estará urbanizada.
Hablar de desarrollo sostenible urbano implica ante todo tomar conciencia de la fragilidad socio-territorial intrínseca de las ciudades.
La resiliencia constituye uno de cinco desafíos de la ciudad de mañana, al mismo tiempo que los desafíos medioambientales, sociales, económicos y culturales
Esta vulnerabilidad es una dimensión esencial para comprender la ciudad, que es atravesada permanentemente por tensiones no solo medioambientales, sino igualmente sociales, económicas, territoriales y culturales. La fragilidad urbana no puede ser vista únicamente en el sentido de exposición a potenciales riesgos mayores (catástrofes naturales y tecnológicas, riesgos industriales). La complejidad de las ciudades, la urbanización creciente, el aumento de las necesidades que hay que satisfacer, la presión debida a la disminución de los recursos, pero igual las fracturas socioeconómicas visibles en el tejido social, ponen de manifiesto una nueva clase de vulnerabilidad urbana ella misma en plena evolución. Ésta se manifiesta particularmente por los efectos producidos por este importante desarrollo urbano, muy a menudo no planificado, y así como por las dificultades de vida que se constata en amplios sectores de las poblaciones urbanas.
Por esta razón subrayo la importancia de la noción de resiliencia, que constituye indiscutiblemente, uno de cinco desafíos de la ciudad de mañana, al mismo tiempo que los desafíos medioambientales, sociales, económicos y culturales. Cinco desafíos que podremos afrontar con la ayuda de las tres palancas poderosas que representan la innovación social, la reinvención de las infraestructuras urbanas y la revolución tecnológica, particularmente digital.
En la edad de la multitud en este período masivamente ubiquitario del siglo XXI, de redes sociales e información instantánea, crece, se imbrica, la edad de la ciudad, del poder de su gobernanza, de su mayor papel frente a los estados creando nuevas condiciones de sensibilidad, de identidad, de pertenencia y también nuevas manifestaciones y exigencias socio-económicas, culturales, ecológicas incluso tecnológicas propias. Estas son cada vez más movilizadoras de los ciudadanos en sus relaciones con la gobernanza local: gestión de la movilidad, de la seguridad, la vivienda social, los desafíos energéticas, el manejo del territorio, de las redes de las infraestructuras, la utilización de los espacios públicos, la economía de proximidad, la cultura, diversión, la renovación del patrimonio, la accesibilidad, la extensión de las zonas verdes y su biodiversidad, manejo de recursos hídricos, el mejoramiento de la calidad del aire, la fiscalidad, la atractividad y la calidad de vida.
La implicación ciudadana, apoyándose en las poderosas herramientas tecnológicas del siglo 21, deberá así permitir aceptar y acompañar las grandes mutaciones urbanas indispensables para el mañana en estas diferentes áreas.
Hay tres palancas de cambio: la innovación social, la reinvención de las infraestructuras urbanas y la revolución tecnológica, particularmente digital
Más que nunca, el rol, la fuerza, la posición decisiva que representa la vida en nuestras ciudades, la capacidad de atracción de estas, el poder de la vida urbana y la calidad de su gobernanza están en el corazón de la construcción de un mejor vivir juntos en la búsqueda de la cohesión social, el respeto de la democracia y la incitación a la participación ciudadana para cultivar una cultura común de vivir juntos.
La ciudad puede así conjugar una identidad afirmada, con un desarrollo económico próspero que pasa por una atracción fuerte social y territorial, basado igualmente en el respeto de la transición energética, ecológica y el respeto de la biodiversidad.
El hilo conductor es ante todo la ciudad viva, la ciudad para la vida, la calidad de la vida en la ciudad, para vivir en buena inteligencia, dando la prioridad a los usos y en los servicios e innovando en todos sus frentes.
La movilización no puede ser episódica, en el momento de los picos urbanos de polución, calores tórridos o situaciones críticas en caso de crisis, o una solemne reunión internacional, por ejemplo. La movilización de los actores debe ser permanente, porque la vulnerabilidad de la ciudad es intrínseca a su desarrollo.
Cuando la mayoría de las ciudades del mundo procuran reforzar su atractividad económica y atraer a visitantes, conviene no separar la noción de espacio público de la de identidad social y la ciudadana. Para ser atractiva, la ciudad debe estar abierta en su diversidad y poner por delante sus valores culturales y sociales.
Espacios públicos, patrimonio urbano, infraestructuras urbanas, recursos naturales, topografía de los lugares, diversidad social como partes integrantes del desarrollo sostenible urbano deben ser elementos que refuercen el sentimiento de pertenencia del ciudadano a su territorio. Las nuevas tecnologías tienen un papel esencial que jugar en este proceso a través de las redes de hyper proximidad y de expresión ciudadana. Ellas permitirán de desarrollar nuevas prácticas amplificando las innovaciones sociales y urbanas.
La inteligencia urbana en un mundo que cambia sometido a grandes tensiones es aquella que sabe comprender la importancia capital de la fragilidad urbana, de su vulnerabilidad social-territorial y a la cual aporta su capacidad movilizadora transversal de su eco sistema para construir cada día su resiliencia y enfrentando los desafíos sociales, económicos, culturales y ecológicos.
El profesor Carlos Moreno es especialista en inteligencia urbana y ciudades inteligentes. 

dimarts, 29 de setembre del 2015

La meitat del Delta de l'Ebre pot quedar sota l'aigua aquest mateix segle

La meitat del Delta de l'Ebre pot quedar sota l'aigua aquest mateix segle



El Delta de l'Ebre s'ha enfonsat durant les dues últimes dècades a un ritme de 0,3 centímetres l'any, una xifra similar a la d'altres zones deltaiques del món. Així ho constata un estudi fet amb les imatges de satèl·lit obtingudes entre 1992 i 2010, i que s'ha realitzat entre l'ICGC i l'IRTA, en el marc d'un projecte Life+ cofinançat per la Unió Europea.
El treball ha constatat també que hi ha importants fluctuacions estacionals durant l'any i que la plana deltaica té fases d'enfonsament i elevació que poden arribar fins als 2 centímetres. Els resultats seran utilitzats per detectar les zones més vulnerables del Delta a l'enfonsament i a la pujada del nivell del mar, per definir les àrees d'actuació prioritàries.
El Delta de l'Ebre és una de les zones més vulnerables al canvi climàtic. La subsidència i la pujada del nivell del mar poden fer perdre fins a un metre d'elevació durant el present segle, la qual cosa implicaria que la meitat del Delta quedaria per sota del nivell del mar.

dilluns, 28 de setembre del 2015

La NASA troba aigua líquida a Mart

La NASA troba aigua líquida a Mart

Els investigadors apunten que la descoberta de reguerols que baixen de la superfície de turons durant l'estiu augmenta les probabilitats de trobar vida al planeta vermell

| 28/09/2015 a les 17:50h
 
Les imatges de l'orbitador MRO de la NASA, estudiades amb un espectròmetre d'imatge Foto: JPL / NASA

La NASA ha obtingut evidències de la presència d'aigua salada a Mart en una zona coneguda com a solcs lineals (RSL) que es troben presents a les vessants dels cràters en les estacions més càlides del planeta, segons ha explicat a través de la seva pàgina web.

Aquesta troballa, publicada pel Nature Geoscience, i anunciada en roda de premsa pel director de ciència planetària de la NASA, Jim Green, s'ha produït a través de les observacions realitzades amb l'aparell MRO de l'Agència. Les seves imatges han estat estudiades amb CRISM, un espectòmetre d'imatges que permet identificar els minerals i altres compostos que hi ha a la superfície marciana.

MRO ha fet un seguiment d'aquests solcs durant anys, fet que li ha permès determinar evidències "de sals hidratades" en "quatre llocs diferents".

D'aquesta manera i segons han confirmat els científics, els solcs "es deuen a l'activitat d'aigua salda". Les dades obtingudes per la nau mostren els solcs analitzats que es formen habitualment en latituds mitjanes de l'hemisferi sud del planeta a l'estiu en aquesta zona.

El fet que els RSL no hi siguin durant tot l'any ha portat a la NASA a determinar que es tracta d'un flux d'aigua líquida que s'estén com a conseqüència de l'arribada de les temperatures més càlides. Aquests rastres es mouen cap avall a través dels turons i desapareixen amb la baixada de les temperatures.

L'origen d'aquesta aigua

Els experts expliquen que encara no se sap l'origen de l'aigua que forma els RSL. De fet, el que els desconcerta és l'extrema aridesa que hi ha al voltant dels solcs.

I consideren diverses possibilitats: com per exemple que l'aigua es formés a les capes subterrànies del planeta i sortís a la llum després de la fusió del gel durant l'estiu a Mart. Tot i això, hi ha dades que ensorrarien aquesta teoria.

De la mateixa manera, també apunten que l'aigua es pot formar a partir del vapor d'aigua expulsat per l'atmosfera del planeta. tampoc està clar si Mart pot subministrar prou vapor d'aigua cada any suficient per crear aquests sols. Per últim, tampoc descarten la presència d'un aqüífer.
 
Els reguerols a la superfície del cràter Garni a Mart Foto: NASA/JPL/University of Arizona

dijous, 24 de setembre del 2015

Grans multinacionals es comprometen a utilitzar energia 100% renovable

EMPRESES MÉS VERDES

Grans multinacionals es comprometen a utilitzar energia 100% renovable

L'anunci forma part d'una campanya contra el canvi climàtic anomenada RE100

Grans multinacionals es comprometen a utilitzar energia 100% renovable
FABIAN BIMMER / REUTERS
Parc eòlic marí o 'offshore' a prop de l'illa de Borkum, al nord-oest d'Alemanya.
EL PERIÓDICO / BARCELONA
Dijous, 24 de setembre del 2015 - 17.44 h
Grans companyies multinacionals com Goldman Sachs, Wal-Mart, Starbucks, Procter & Gamble, Nike i Johnson & Johnson s'han sumat aquesta setmana a la campanya RE100 i s'han compromès a contractar cada vegada més fonts d'energia renovables fins a arribar progressivament al 100% del subministrament.
La campanya, totalment voluntària, no estableix cap calendari de compliment, però algunes empreses ja s'han afanyat a fixar-lo pel seu compte: Goldman Sachs, per exemple, s'ha compromès a arribar al 100% el 2020, mentre que en el cas de Nike l'objectiu s'aconseguirà el 2025.
La RE100 es va posar en marxa al gener amb el compromís d'altres grans empreses, com Unilever, Ikea, BT Group, Nestlé i Philips. Recentment s'ha incorporat al grup la companyia suïssa UBS.
L'anunci de les noves incorporacions coincideix amb la celebració de la Setmana del Clima de Nova York i té la vista posada en la pròxima cimera internacional del clima, que se celebrarà a principis de desembre a París.
Les empreses es comprometen a apostar per fonts renovables, com l'energia eòlica i la solar, per contribuir a mitigar les emissions responsables de l'escalfament global.
La campanya RE100 està impulsada per les associacions The Climate Group i CDP, abans conegut com a Carbon Disclosure Project.

FA 3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000 VISUALITZACIONS. (1)

21.09.15
FA 3 ANYS D'EL BLOC DEL VÍCTOR HI HA ARRIBAT A LES 353.000 VISUALITZACIONS. (1)
Aquest diumenge 20.09.15 a set dies del 27S fa tres anys que va néixer EL BLOC DEL VÍCTOR - http://elblocdelvictor.blogspot.com , i precisament quan ha complert tres anys d'història (doncs el vàrem començar el dia 20.09.12) , direm que és va fer com una mena de “ divertimento” i de mica en mica han passat tres anys exactes i s'ha arribat a 355.000 visualitzacions de pàgina (lectures) i s'han publicat al voltant d'unes 7600 d'entrades com es diu en termes blocaires. En un any han entrat la filigrana de 235.000 visualitzacions de pàgina el que representa una projecció geomètrica important. I així us comentarem que EL BLOC DEL VÍCTOR ha esdevingut , sense voler-ho, un mitjà capdavanter en el recull de noticíes i articles de premsa i d'opinió autòctons o publicats arreu , sempre amb la menció del mitjà i de l'autor.
Salut i independència
Víctor Lluelles i Cardona

Voteu en gran

Voteu en gran

"Aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur"

És imminent l'instant en què milions de ciutadans d'aquest país, individualment davant l'urna, hauran de respondre a un emplaçament col·lectiu. D'aquesta jornada pot emergir, o no, un procés d'emancipació nacional basat en l'exercici democràtic, una superació del marc que deriva de la transició política de finals dels anys setanta del segle passat. Algun dia els historiadors fixaran l'inici del procés en el qual estem immersos com a societat però, avui, volem cridar l'atenció sobre els símptomes preocupants que s'han aguditzat al llarg d'aquests dies de campanya electoral.

És intolerable la pressió que s'ha exercit sobre els mitjans de comunicació públics d'aquest país. Una manifestació massiva, coberta informativament per mitjans dels cinc continents, ha estat equiparada per la Junta Electoral Central a un simple espai de propaganda. TV3 ha estat obligada, via blocs electorals, a cedir espais suposadament informatius a voluntat dels partits que no van participar a la manifestació, sense cap mena de justificació periodística. Aquestes arbitrarietats, combinades amb una actitud agressivament propagandística dels mitjans de Madrid, ha fet irrespirable el clima informatiu d'una campanya que hauria d'haver estat un espai de debat entre projectes polítics, tots igualment legítims.

Tots els mecanismes de l'Estat s'han orientat a la intimidació dels electors catalans, que han estat bombardejats amb tota mena de mentides, exageracions i distorsions de la realitat. Contra la il·lusió d'un projecte d'emancipació s'hi ha contraposat l'amenaça d'una suposada venjança orquestrada per l'estat espanyol a nivell internacional. Contra l'acció d'un sí, la immobilitat d'un no.

Per tot plegat, els mitjans que som més arran de carrer i que la defensa del país i de la seva gent forma part del nostre ADN, volem deixar clar que aquesta és una societat madura, que confia en si mateixa per a la construcció del propi futur. No hi ha res que no es pugui decidir a través de les urnes. Així que, voteu el que voteu, voteu en gran.


Federació d'Associacions d'Editors de Premsa, Revistes i Mitjans Digitals

diumenge, 13 de setembre del 2015

Sis vistes insòlites des de l’Estació Espacial Internacional

Sis vistes insòlites des de l’Estació Espacial Internacional

/ 12.09.2015
NUVOL-PANTALLES
Els astronautes que habiten l’Estació Espacial Internacional tenen el privilegi d’experimentar els meravellosos fenòmens naturals de l’univers com ningú altre pot fer-ho. Miho Janvier, en un article publicat originalment a The Conversation, ens il·lustra amb fotos i vídeos sis vistes meravelloses que esdevenen encara més increïbles des de l’Estació Espacial Internacional (ISS).
La tempesta tropical Bill vista des de la ISS. Fotografia: Scott Kelly/Nasa/EPA.
La tempesta tropical Bill vista des de la ISS. Fotografia: Scott Kelly/Nasa/EPA.

Imagina poder veure les llums de les ciutats que s’estenen per tot el delta del Nil i tot seguit, menys d’una hora després, poder mirar avall i veure l’Everest. Els astronautes de l’Estació Espacial Internacional (ISS, de l’anglès International Space Station) es troben entre els pocs afortunats que poden gaudir de la humil i única experiència de veure la bellesa de la Terra des de l’espai.
Però la ISS no només ofereix espectaculars i incomptables vistes dels paisatges naturals i artificials del nostre planeta. També submergeix els seus residents a l’entorn espacial de la Terra i els revela quina és la dinàmica de l’atmosfera, des de les seves capes més baixes fins al seu ‘escut magnètic’ protector.
Les millors vistes es veuen des del que s’anomena la Cúpula, un mòdul d’observació que fou adherit a la ISS l’any 2010 i que consta de set finestres. Així doncs, quines són aquestes vistes meravelloses que es poden veure des de l’estació espacial?

Les tempestes i els llamps


Quan l’òrbita de la ISS passa just per sobre d’un mar de núvols de tempesta, no és estrany que els astronautes puguin presenciar una quantitat impressionant de llamps. El que si és inusual, en canvi, és veure el que s’anomenen “espectres vermells”, com els que observaren els astronautes a bord de l’estació espacial el dia 10 d’agost d’enguany.

El dia 10 d'agost del 2015, els astronautes de la ISS pogueren veure un espectre vermell (l'estructura vermellosa en forma de medusa en la part dreta de la imatge) que aparegué sobre uns núvols de tempesta. Fotografia: Nasa.
El dia 10 d’agost del 2015, els astronautes de la ISS pogueren veure un espectre vermell (l’estructura vermellosa en forma de medusa en la part dreta de la imatge) que aparegué sobre uns núvols de tempesta. Fotografia: Nasa.

Els espectres vermells són descàrregues elèctriques, similars als llamps. Però en comptes d’ocórrer en les capes més baixes de l’atmosfera terrestre, aquestes descàrregues ràpides i de color taronja-vermellós (a causa del nitrogen excitat present a aquestes altituds) es produeixen molt més amunt i són difícils d’observar des de la Terra.

Les albes i les postes del sol

Posta del sol a l'oceà Índic. Fotografia: NASA/ESA/G Bacon.
Posta del sol a l’oceà Índic. Fotografia: NASA/ESA/G Bacon.

Tenint en compte que la ISS orbita la Terra cada 90 minuts, els astronautes poden arribar a veure la sortida i la posta del sol uns 16 cops cada 24 hores. Aquestes emocionants vistes mostren un horitzó que recorda l’arc de Sant Martí, a mesura que el Sol apareix i desapareix més enllà de l’horitzó.

(La ràpida fluïdesa del pas dels dies)
Els canvis de colors són a causa de l’angle amb el qual arriben els raigs solars i dels processos de dispersió que pateixen en travessar l’atmosfera terrestre. Si des de la Terra es poden veure vistes similars que són realment al·lucinants, veure el nostre planeta mare il·luminat per la sortida del Sol ha d’afegir, sens dubte, intensitat a la imatge.

Les estrelles i la Via Làctia

Aurora from the International Space station from Olafur Haraldsson on Vimeo.
Les condicions atmosfèriques i la contaminació lumínica incideixen en la capacitat que tenim de veure les estrelles i altres cossos celestials des de la Terra. A mesura que la llum viatja a través de capes d’aire fred i calent de l’atmosfera, el torçament dels raigs dóna lloc a una imatge parpellejant dels objectes més llunyans; mentre que les partícules en suspensió a l’atmosfera, com per exemple la pols, impedeixen que puguem veure objectes més tènues com ara les nebuloses o les galàxies. La manca d’una atmosfera a l’altitud en la qual orbita la ISS permet als residents de l’estació espacial veure les estrelles, la Via Làctica i altres trets astronòmics amb una claredat major del que és possible fer-ho des de la Terra.

Les pluges d’estels

La desintegració d'una perseida fotografiada l'agost del 2011 des de la ISS. Fotografia: NASA.
La desintegració d’una perseida fotografiada l’agost del 2011 des de la ISS. Fotografia: NASA.
Els astronautes a bord de la ISS també tenen l’oportunitat de presenciar la desintegració de meteoroides en l’atmosfera terrestre. Aquests petits cossos són fragments que s’han separat de cossos celestials del tipus asteroides o cometes. Quan entren a l’atmosfera de la Terra a gran velocitat, la calor causada per la interacció dels cossos amb l’aire ràpidament els destrueix. Mentre que la possibilitat de veure aquest espectacle des del terra depèn de les condicions meteorològiques, estar a la ISS garanteix els millors seients per observar aquests estels fugaços que travessen, en flames, el cel del nostre planeta.

Les aurores

Aurora from the International Space station from Olafur Haraldsson on Vimeo.
També conegudes com les llums del Nord o del Sud, les aurores es creen quan una tempesta solar, és a dir, núvols ejectats pel Sol farcits de partícules energètiques, o un vent solar intens interactua amb l’escut magnètic de la Terra. En col·lidir amb ella, aquests rierols de matèria solar proporcionen energia a les partícules que hi ha dintre de l’escut magnètic del planeta.

Quan entren a la capa superior de l’atmosfera terrestre, aquestes partícules energètiques exciten els àtoms de nitrogen i d’oxigen presents a aquestes latituds. Llavors, en tornar al seu estat fonamental (provinents de l’estat excitat), aquests àtoms emeten llum de diferents colors que ens indiquen quina era la quantitat d’energia que havien absorbit. Aquest fenomen produeix, típicament, una espècie de cortines, amb forma de sanefa, de colors verds i vermells: les aurores.

Els raigs còsmics

Els raigs còsmics no són realment un fenomen que es pugui veure. Aquestes partícules energètiques de mida subatòmica provenen d’intenses fonts astronòmiques, com ara l’explosió d’una estrella o un forat negre. La penetració d’aquests raigs en el cos humà pot arribar a danyar teixits i l’estructura de l’ADN, i pot provocar l’aparició, en el transcurs del temps, de diverses tipus de malalties.
Afortunadament, la majoria dels raigs còsmics no arriben a penetrar la gruixuda atmosfera de la Terra. Però com que la ISS es troba fora d’aquesta zona protegida, la possibilitat que aquestes partícules incideixin en els astronautes augmenta de manera considerable. Sovint, quan tanquen els ulls, els astronautes veuen una mena de flaixos de llum. Es creu que aquests flaixos són causats per raigs còsmics que interactuen amb aquelles parts del cos que juguen un paper important en la visió, com poden ser el nervi òptic o els centres visuals del cervell.
Les tempestes solars, amb la seva forta estructura magnètica, actuen com a escut dels raigs còsmics. Així doncs, el pas d’una tempesta solar per la Terra pot arribar a ser indirectament presenciat pels astronautes a bord de la ISS mitjançant la disminució dels comptes de raigs còsmics enregistrats. Un fenomen que es coneix amb el nom de “disminució de Forbush”.
Quina sensació es deu “sentir” quan una tempesta solar passa pel sistema terrestre?
(Traducció de Rosa Rodríguez)
Podeu llegir l’article original a The Conversation.

Catalans stage huge pro-independence rally

Huge crowds pack Barcelona for Catalonia Day

dimarts, 1 de setembre del 2015

El batec de la Pedrera

Propostes

El batec de la Pedrera

L'univers de Gaudí i l'origen de la vida en un espectacle audiovisual al terrat de la Casa Milà

 
La visita nocturna «Gaudí's Pedrera: The Origins» recorre la Casa Milà d'una manera tan exclusiva i singular com l'edifici que mostra. La nit dóna caliu i serenor. No hi ha grups d'escolars ni tants turistes com de dia. L'arquitectura gaudiniana es fusiona amb projeccions audiovisuals que culminen al terrat. La Pedrera és una casa amb vida pròpia i aquesta ruta íntima té tots els ingredients per prendre-li el pols.
 
Dibuix sobre «Gaudí’s Pedrera: The Origins». Inés Cornelles.

El recorregut es pot fer en català, castellà o anglès. «La visita en anglès és la que més s'omple. La majoria de turistes saben on vénen però també n'hi ha de despistats», m’explica Maria Bendito, que treballa a Fundació Catalunya-La Pedrera i atén les persones interessades a visitar l'edifici. La seva companya Elena Bach afegeix que, en general, el turista descobreix mentre que el públic català aprofundeix i amplia.

Són les 22.40h. La cita comença en un patí rodó. La casa en té dos i l’altre és ovalat. Els colors, els detalls, el conjunt... L'espai és inspirador el mires per on el mires. És un edifici modernista que va més enllà. És l'última construcció civil que va fer Gaudí i copsa l’estil de l'artista en tota la seva maduresa. El meu guia és Oriol Cervantes, un noi jove que ens acompanya a descobrir l'essència de l'edifici pas a pas. Veiem un vídeo protagonitzat per la façana, que ondulada i massissa sembla del futur malgrat ser del segle passat. És una fatxada autoportant. Està connectada a l'edifici però és independent en termes de sostenció. Un nen aplaudeix molt fort quan acaba el vídeo. Som pocs i hi ha lluna plena. L'Oriol ens convida a comparar les columnes amb troncs d'arbres. El pati amb un bosc... I dins d’aquella selva arquitectònica, ens enfilem cap a les golfes.

El nom autèntic de l'edifici és el de la Casa Milà. Com era tradició en els habitatges burgesos de l'època, li correspon el nom de la família que la va finançar. La Pedrera era un malnom que se li va posar així que va començar la seva construcció perquè tenia aspecte de cova o de cantera. Les revistes satíriques de principis del segle XX també la van comparar amb una mona de Pasqua o un gelat que es desfà. No semblava tan refinada com les principals cases burgeses de l’Eixample barceloní, i de crítiques no li'n van faltar. Del matrimoni de Pere Milà i la senyora Rosario, ella amollava els quartos. Era la vídua d'un indià molt ric, Josep Guardiola. La relació entre els Milà i Antoni Gaudí no era per tirar coets. De la casa se'n parlava però no com la família Milà hagués volgut, i el seu cost va superar les previsions.

Arribem a les golfes. La decoració és austera perquè allà només pujaven les minyones a fer bugades. No per això tenen menys encant. Compten amb dos-cents setanta arcs catenaris. La seva distribució dóna al sostre una forma ondulada com la de la façana de l'edifici. L'estructura arquejada recorda l'esquelet d'una balena. Si la natura és cabdal en tot l'edifici, no ho és menys la religió. Però Gaudí no va deixar (o no ens ha arribat) res escrit i la Casa Milà té tantes lectures com visitants.

Pugem un graó més. Accedim al terrat. Els badalots tenen creus i formes fantàstiques. Escultures de guerrers emmascarats camuflen xemeneies. Comença la música i les projeccions vesteixen aquell terrat oníric. O potser el despullen? Estrelles, planetes, aigua, aire, terra, foc, vida microscòpica, plantes, flors, animals, color, arquitectura, trencadissos, Gaudí… No en tinc cap dubte, l'espectacle està desvestint aquella casa immensa i sinuosa. És un viatge al seu origen i també al de la vida.

Són les 12.00h. El patí ovalat és l'últim destí. Allà el grup es dispersa. Una parella. Una altra. Una família... Cadascú es retroba amb qui ha vingut. Hi ha cava per brindar i m’acomiado d’aquella casa amb ànima. Fins aviat.

L'espectacle, en fotos i en vídeo
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
   
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu
 
«Gaudí's Pedrera: The Origins». Foto: Ferran Romeu